Institucional

Acto del PSC al Consell d’alcaldesses i alcaldes

Acto del PSC con la intervención del primer secretario del partido y presidente de la Generalitat, Salvador Illa, ante el consejo de alcaldesas y alcaldes del partido, celebrado el 5 de noviembre de 2026

5 de noviembre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

• Salvador Illa, primer secretario del PSC y presidente de la Generalitat, 21 minutos

01:33 com un dret, segueixen defensant la sanitat com una política pública, universal i gratuïta que cohesiona les nostres societats, segueixen garantint un sistema de pensions que permetin a les persones després d'haver dedicat tota una vida al treball poder-se... afrontat al final de la seva vida amb dignitat i amb recursos suficients per poder portar una vida digna i en correspondència amb l'esforç i l'aportació que han fet a la societat. Com les institucions democràtiques que han aconseguit, o gràcies a elles s'han aconseguit aquestes fites, segueixen sent motius per abordar els nous reptes que se'ns plantegen. Mantenir aquestes polítiques i abordar els reptes derivats dels canvis climàtics, que ens obliguen a desplegar polítiques de mitigació i polítiques d'adaptació a les infraestructures, a l'espai públic, ho esteu veient als pobles i ciutats de Catalunya. Com abordem els canvis derivats de la revolució tecnològica, de la intel·ligència artificial.

02:36 Ahir vaig assistir a la inauguració... del curs acadèmic de l'Institut d'Estudis Catalans, hi havia una conferència inaugurada sobre això, sobre la tecnologia, com això afectarà les nostres vides, la manera que tenim de relacionar-nos, de treballar, d'investigar, de fer ciència, com garantim que no només no serveix per augmentar la desigualtat, sinó que aquestes noves tecnologies serveixen per reduir-les, i com també les institucions democràtiques afronten els nous reptes derivats dels canvis demogràfics que hi ha al món. L'envelliment de la població, gràcies justament a l'èxit de polítiques públiques sanitàries, i en un món cada vegada més interconnectat, els moviments migratoris que hi ha. Canvi climàtic, canvi tecnològic, canvis demogràfics, com? Abordem això. Segueixen sent útils, seguim tenint confiança en les institucions democràtiques que ens han portat una millor sanitat, que ens han permès bastir sistemes de pensions dignes, que ens han d'ajudar a resoldre el problema de l'accés a l'habitatge, segueixen sent útils, les més útils, la manera més útil, el camí més útil per abordar aquests reptes o, per contra, no serveixen de res.

03:49 I ens n'anem a propostes autoritàries. Que mani un de sol. Que s'acabin les regles. És un destorb contrastar, debatre, reconèixer la pluralitat de la societat. No, això no va. Un de sol, caram, idees clares i que ho faci. Amb miralls, amb maneres d'organitzar la convivència a altres parts del món. Bé, això que ha tingut molt pràcticament aquests darrers mesos i anys, que ha tingut molt pràcticament aquests darrers mesos i anys, em sentiu bé? Aquestes darreres setmanes hem vist que la ciutadania dels països on això s'ha posat en pràctica de forma més desinhibida ha dit prou. Dimarts, Estats Units, no? D'una forma molt clara i molt rotunda. Fins i tot rotunda pels mateixos guanyadors d'aquestes eleccions de meitat de mandat als Estats Units. Però prèviament a Brasil. És espectacular i mereix reflexió pausada que un dels candidats a la presidència d'agressiu quan perd les eleccions es fugi del país. Jo hi penso i reflexiono, imagineu-ho, traslladeu-ho a casa nostra, es fugi del país. Ara sí, es fugi del país, és que això mereix reflexió pausada.

05:17 A Israel també, on qui té... Qui ha de decidir, qui ha de decantar, qui és determinant per formar... Qui és determinant per formar govern és la població àrab. La població àrab. A vegades, la història, la realitat, ens presenta ironies molt reveladores. La població àrab que es va quedar, si no m'equivoco, amb 19 diputats, però tinc que mirar. Hem vist en aquests països com llocs on s'havien aplicat propostes autoritàries que han provocat una enorme disrupció en el món han generat més pobresa, han generat pitjors condicions de vida han provocat retrocessos en els drets i la ciutadania, quan se la consulta, diu no, prou.

06:15 Jo crec que d'aquí em ve a treure cinc lliçons. Primera, res està decidit. Res està decidit. En tots aquests contextos actuals... S'ha volgut presentar el resultat electoral com predeterminat. No, si això és una onada. No, si aquí no hi ha res a fer. No, si és que no t'hi esforcis. És que és el signe dels temps. És que acabarà passant tan bé. I molta gent ho dona per fet i es va revocant. Ho veiem. A certs sectors de la societat no cal que siguem més explícits, a certs elements ja tothom es dona... Aquí també passava, anava perfecte, però hem vist que no, res està determinat. Al final, una democràcia va darrere la paraula, la tenen afortunadament, la tenim afortunadament els ciutadans. No hi ha res determinat, no està res escrit, no han de passar les coses perquè han de passar, perquè hi ha una llei de ferro que fa... No. Perquè hi ha una mena de cicle... No. Acaba passant en una democràcia el que els ciutadans decideixin.

07:20 Segona qüestió, oriçó. Molt òbvia, especialment, a mi em va sorprendre molt, per exemple, el cas del Brasil. Els propietaris, les empreses propietàries, les plataformes tecnològiques no són neutrals. No ho són. Juguen clarament en un costat. Als Estats Units també s'ha vist. Les inversions que han fet ho plantegen com una inversió, fixeu-vos-hi fos uns recursos econòmics per treure'n un rendiment posterior. Les inversions que han fet en determinades campanyes, aquest dia sortia, doncs eren uns 450 milions de dòlars. 450 milions de dòlars. Que és una manera d'alterar molt substancialment una campanya electoral. Doncs no són neutrals. Juguen amb un determinat equip, una determinada manera. I això ha d'estar verd, amb això. I ja està obert. No és un espai neutral, és un espai clarament esbiaixat, que defensa uns interessos molt concrets i que posa els seus recursos tecnològics al servei d'unes determinades opcions polítiques.

08:19 Tercer, afortunadament, el poder del diner és un poder, però és inferior al poder de la gent. És inferior al poder de la gent. Al final, un home, una dona, un vot. I això, si en som conscients, té molt més pes que un dolar. El vot d'una persona. I s'ha vist com s'ha derrotat el poder del diner en aquests contextos electorals que he mencionat abans. Per què? Perquè la gent s'ha mobilitzat. Participació ha sigut una dada fonamental. Una participació molt superior a les anteriors conteses. També és un indicador de com la gent està sensibilitzada i entenent el que està passant i com la gent vol fer sentir la seva veu.

09:02 Quarta lliçó. El respecte, una actitud respectuosa que no vol dir que no sigui una actitud... que no vol dir que no siguem vehements, que no vol dir que no siguem contundents, que no vol dir que no diguem... Però una actitud respectuosa. És a dir, no basar la política en un insult, en una desqualificació, en una confrontació, també pot guanyar eleccions. I ha guanyat eleccions. Si heu seguit una mica, o heu anat estant atents a la manera, als debats i a la conversa pública que s'ha generat en aquests països que hem mencionat... Bé, doncs els guanyadors no han basat la seva manera de fer política en un insult, en una desqualificació, en una confrontació, han estat bé menys. Han estat directes, defensant el treball i els treballadors. Lula, en el darrer debat que va tenir amb Bolsonaro, diu, escolta, a mi em fa un tondit perquè ha sigut un treballador que ha treballat en unes condicions laborals que no...

09:54 Ha sigut vehement i contundent, però no ha insultat. És més, va dir, excusis vostè per referir-se a mi d'una manera pocavagant, desqualificant-me, adreçant-se a mi com a un nou dit. Es pot guanyar unes eleccions, es pot fer política, jo diria, a més a més, s'ha de fer política i crec que és una certa marca, un cert senyal de la nostra manera de fer política respectuosament. Amb vehemència quan toca, amb contundència, però es pot fer política diguem-ne, des del respecte a les regles, als adversaris, a la pluralitat de la societat i, en definitiva, al ciutadà, que mereix que el tractem com un ciutadà adult i madur, amb capacitat de contrastar arguments, de contrastar propostes i no cal que li donem, diguem-ne, no cal que li faltem el respecte ni que l'enxutem a ningú.

10:47 I la cinquena, i potser més important, la veritat s'imposa. No, nosaltres, América First, no farem cap guerra. Nosaltres, bé, i n'has provocat, de guerres, no? I has provocat un encariment del cost de la vida. I has provocat que molta gent hagi de triar entre un peu i dipòsit o poder alimentar-se adequadament, no? La veritat. La veritat al final s'acaba sempre obrint pas, no? La veritat, i en aquest sentit, no tots som iguals. Avui hem conegut una notícia aquest matí a la primera hora del matí, un milió d'euros per comprar mentides, per comprar testimonis, per perjudicar, deien, Pedro Sánchez o el Partit Socialista, quan en realitat qui estan perjudicant és les regles de la democràcia. Tota la veritat. A fondo. A fondo. Tota la veritat. Nosaltres hem de defensar tota la veritat en qualsevol cas.

11:47 Perquè no tots som iguals, companyes i companyes. Un milió d'euros per comprar la mentida. Qui compra testimonis no ataca Pedro Sánchez ni ataca el Partit Socialista. Ataca les regles de la democràcia i ara necessitem més que mai tota la veritat perquè no tot val ni tots som iguals. No hem de tenir nosaltres por a res. I menys a la veritat. I sí, efectivament, efectivament, cometem a vegades errors. Efectivament. Només faltaria, perquè fem coses. Nosaltres no venim a presidir, a administrar, a mirar-nos a les coses i a deixar-les iguals. Venim a transformar. I transformem. I que mirem els darrers 30-40 anys a qualsevol ciutat que hagi estat governada per companyes i companys en el nostre espai polític. I mirem què hem fet quan hem tingut responsabilitats de govern, com ara és el cas a Catalunya. I mirem què fem quan tenim responsabilitats de govern a Espanya. I mirem aquelles àrees en què ens toca tenir responsabilitats de govern a Europa. Transformem, fem coses. Fem lleis, prenem accions, fem coses. I a vegades cometem errors, però sempre amb la veritat per davant. I sempre amb un balanç positiu. S'avança més com governem nosaltres que no com governen altres.

13:06 Per tant, la veritat perdona. És a dir que res està determinat, res està escrit. Acabarà decidint el que els ciutadans vulguin. O les tecnològiques, o els tecnòlegs, aquesta gent que es pensa que perquè tenen molts diners poden comprar-ho tot, no són neutrals. La força de la gent és superior a la força del diner. Fer política des del respecte i amb respecte pot guanyar eleccions i guanya eleccions. I la veritat, no només no hem de tenir por, sinó que hem de demanar que aflori en tot moment i en tota circumstància. Crec que són cinc lliçons molt pertinents també a la realitat política catalana i espanyola i sobretot de cara al horitzó del 29 de novembre. Aquí també decidirà la gent. Aquí també la força de la gent és superior a la força del diner. Aquí també hi ha un esbiaix clar en l'àmbit mediàtic que al final, des del meu punt de vista, no acaba tenint els elements de la nostra unitat que hauria de tenir. Aquí també, des del respecte, des d'una actitud correcta, malament a vegades, però respectuosa, podem guanyar accions. Aquí també la veritat s'acabarà imposant.

14:20 I en aquest sentit, jo us volia demanar, traslladar dues demandes al conjunt d'alcaldes i alcaldesses del PSC. Que sou, sense exagerar-ho dic, el pòsit més important de creativitat que té el partit. Perquè en una alcaldia, en una alcaldessa, a començar per Barcelona i passant per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, per Lleida, la gent el coneix. Sap si la seva manera de viure està d'acord amb les seves idees. Sap on esmorza, sap quins són els seus amics, coneix la seva història vital, sap de quina família ve, sap com es comporta, sap quins gustos i quines aficions té, el veu comprant el pa, passejant per la plaça, anant a fer esport, portant els fills a l'escola, recollint-los a l'escola, sap que és un d'ells. I pot dir, alcalde, m'has dit això i no ho has pogut fer, i l'alcalde o alcaldessa li dona explicacions de per què no ho feia a la proximitat diària. Inamodible per un alcalde o una alcaldessa. I la gent sap, quan l'alcaldessa t'està dient la veritat i s'està esforçant i ens reconeix que allò ha costat una mica més del que ens havíem pensat, però que acabarà sortint. I veu els resultats de l'acció del govern. Es palpen, tant quan funcionen com quan a vegades no van tal com voldríem. I veu com la ciutat es va transformant. Aquella plaça que hem remodelat, aquells ajuts que hem donat a l'escola, aquella política social que hem desplegat, aquests reforços que hem fet a la seguretat ciutadana, aquesta promoció, aquest sobar que hem posat a disposició per fer habitatge, la gent ho veu. Això és un pòsit de credibilitat. No estem fent política a distància. No estem fent política desconnectats del dia a dia. El pòsit de credibilitat més important que té el partit i en general la política és la política municipal. Són els alcaldes, les alcaldesses, els regidors i les regidores.

16:20 Per això és important que ens impliquem a fons el 29 de novembre. Als carrers, als barris, a les reunions de veïns esmorzant prenent un cafè amb un bar, anant a visitar aquesta entitat, anant a recordar què estem fent i dient que no tots som iguals i que no tenim por de veritat i que podem respectar aquell regidor d'una altra formació política que té un plantejament diferent de la ciutat mentre sigui un plantejament que pensi a no haver de la ciutat. I que això no ens porta a insultar ningú, si a discrepar, si a contrastar i si a presentar-ho. Això és bàsic i és molt important. I jo us vull demanar que ens despleguem totes i tots.

17:05 I l'altra cosa que us vull demanar, i us vull reconèixer, i us vull agrair, és que els alcaldes i les alcaldesses del PSC siguem sent capdavanters a les polítiques d'habitatge. Per fer habitatges necessiten tres coses. Sòl, terrenys, solars, empreses que construeixin i diners que financin aquestes construccions. La primera de les tres coses depèn de les administracions i molt prioritàriament de l'administració municipal. El govern de Catalunya pot ajudar. L'heu gerint tràmits, posant-vos al vostre costat, com estem fent, decididament, a més a més.

17:45 Sempre hi ha algú que no li agrada que fem això, això sempre hi serà. Però hem de pensar en el consum de la majoria, moltes vegades si vencedora de la ciutadania. Els alcaldes del PSC, que a més a més governem les principals ciutats del país, estem sent capdavanters o esteu sent capdavanters en matèria d'habitatge i us vull demanar que ho seguiu sent. I us vull comprometre també tot el suport del govern i tot el desplegament de les polítiques del govern en aquesta qüestió, perquè aquí ens hi juguem també la credibilitat de les institucions democràtiques. Amb com donem resposta a una de les principals demandes, si no la principal i prioritària de la ciutadania, que és l'accés a l'habitatge.

18:26 Així que, si aconseguim seguir treballant en aquesta direcció i en aquesta línia, en matèria, insisteixo, d'habitatge, i si posem tota la credibilitat de la feina feta, de la feina que estem fent, des de l'àmbit municipal, també com un capital polític, com un actiu polític de cara al 29 de novembre, doncs jo us he de dir que sóc optimista. Toco de peus a terra, eh? Vaig anar a Bruseves la setmana anterior a la segona volta de les eleccions brasileres i persones molt coneixedores, m'estalvio de dir noms perquè no ho puc dir-ho, molt coneixedores de la realitat de la política brasilera em van dir... Només un miracle. Pot donar la victòria a Buva i jo no crec en miracles, la persona que vaig signar l'any passat. Tots van guanyar. Jo sí que segur que soc creient, però també us dic que no fa falta un miracle pel 29 de novembre. No fa falta un miracle. Fa falta que treballem. Fa falta que expliquem a la gent el que hi ha en joc. Fa falta que aquestes tres setmanes i mitja que ens queden anem carrer a carrer i portal a portal. Fa falta que li diguem a la gent que està en joc i que li expliquem la veritat.

19:38 I li diguem que no són perfectes, però que tenim les idees clares. Que les pensions amb nosaltres no es toquen. Que l'habitatge no ho resoldrem demà passat. Ni l'any que ve, però que anirà millorant. Que les infraestructures aniran millorant. Que la mobilitat anirà millorant. Podem explicar tot el que estem fent. I també s'hi convé tot el que no han fet els altres. Tot i que la gent està més pendent del que farem nosaltres que del que no han fet els altres. Però també d'entant en tant com he dit, mire, fem això i aquests que ens donen tantes lliçons no van fer res. Que si diguem que la sanitat és una política pública essencial que a Catalunya hi ha 4.800 metges més en aquests darrers dos anys. I 2.000 milions d'euros més de pressupost, que és la millor targeta de presentació de la nostra voluntat de reforçar la sanitat. No fa falta un miracle, fa falta que fem això.

20:27 I us demano que entre totes i tots ho fem, i estic segur que sense necessitat de cap miracle, el 29 de novembre a algú sols li quedarà el somriure geperut. I a la majoria de ciutadans se'ls obrirà un 4 anys més d'esperança per seguir progressant i avançant. I a més a més, en el cas de Catalunya, hem de dir també que hi ha en joc l'autogovern. Vam tenir sessió de control ahir i... que vaig tenir amb el representant, amb el portaveu del Partit Popular i vaig haver de recordar una cosa molt òbvia que també convé que la reflexionem molt. El Partit Popular, que és un partit que ha governat Espanya bastants anys, que és un partit que es diu d'estat, a tres províncies no presenta candidatures al Senat. Imagineu que nosaltres, la PSC, no presentéssim candidatures al Senat a tres províncies. Dues a Catalunya, Girona i Tarragona, l'altra al País Basc, Catalunya i el País Basc. I donen suport a les candidatures de Vox. Un partit impulsionista. Compte amb això. Un partit que ha dit que vol eliminar l'autogovern. Compte amb això. En el cas de Catalunya, a banda de tot el que hi ha en joc en el conjunt d'Espanya, també hi ha en joc les institucions d'autogovern.

21:51 Així que, companyes i companys, agrair-vos la feina i demanar-vos que intensifiquem la nostra activitat aquestes tres setmanes i mitja. Moltes gràcies i a guanyar.