Saltar al contenido

DISCURSOS

Organiza Foro Nueva Economía

Ernest Urtasun en el Foro Nueva Economía

Encuentro con el ministro de Cultura y candidato de Comuns-Front Ampli, organizado por el Foro Nueva Economía

6 de noviembre de 2026. Fuente: New Economy Forum en YouTube

Ver en YouTube, 1 hora y 4 minutosExplorar análisis de discursos

21:47 Molt bon dia a tothom, moltes gràcies per la invitació. Em sap greu, però faré la meva intervenció en castellà. Tinc massa respecte pel català com per massacrar-ho públicament en una ocasió i un lloc com aquest. Però sí vull dir, abans de començar, que la política, que és un món despietat i en moltes ocasions fosc, et dona, de vegades, l'oportunitat de fer coses amb sentit. Y hoy es una de esas veces, porque es un placer y un honor poder presentar un excelente servidor público, un extraordinario candidato a las próximas elecciones generales, y más importante que todo esto, una buena persona y un amigo de Ernest Urtasun.

22:43 Querido Ernest, querido amigo, no podremos decir que no sabíamos que fácil, fácil no iba a ser esta experiencia. No lo es porque asumir una responsabilidad, una dignidad como la que supone... Participar de un gobierno representando una tradición política sobre la que pesan siglos, siglos de legado. Algo que no se pueden revelar las cosas que pasan en el Consejo de Ministros, pero que espero no cometer una ilegalidad si digo que se refleja incluso en el lenguaje corporal. Yo esto lo he pensado muchas veces. Una cosa es sentarse en esa mesa con afán de gestionar, de ver qué sucede en la realidad y qué hay que hacer para poderlo sobrellevar. Y otra cosa es sentarse en esa mesa con el afán de transformar la realidad, con el afán de servir en todas las ocasiones la justicia social, de intentar hacer que la vida de la gente trabajadora sea un poquito más fácil. Y eso, que se refleja, como digo, incluso en el lenguaje gestual y corporal, que es una actitud ante la vida, hace que la responsabilidad sea aún mayor. Sobre todo en un momento en el que, convendrán conmigo, que el mundo se ha ido poniendo cada vez más feo.

24:08 Y sabíamos cuando arrancamos que no iba a ser... Una legislatura fácil no lo iba a ser por la aritmética parlamentaria que salió de las urnas en el año 23, no lo iba a ser por la distribución del poder territorial que dificulta la tarea de poder coordinar y cooperar y trabajar de la mano con muchos gobiernos autonómicos. Sucede lo mismo a escala europea con la composición de un Consejo Europeo que ha ido abandonando cada vez más, aumentando cada vez más la brecha con la promesa del proyecto europeo, que está construida sobre una identidad social del horizonte que debían perseguir las sociedades del continente y porque todo lo que ha ido sucediendo, gran parte de lo que ha ido sucediendo desde entonces, pues convendrán conmigo en que no ha puesto las cosas más fáciles. La victoria de Trump en las elecciones de Estados Unidos y, por tanto, la instalación de un régimen cleptocrático, antidemocrático belicista, corrupto en los Estados Unidos, que ha desestabilizado el mundo entero, hecho trizas el derecho internacional y que afortunadamente ha sido derrotado de manera inapelable por la extraordinaria movilización de la gente trabajadora a lo largo y ancho de los Estados Unidos. De América yo veía que los demócratas han sacado un senador por Kansas y para cualquiera que conozca la geografía política de aquel país, basta con decir eso para saber qué es lo que ha pasado esta semana en los Estados Unidos.

25:39 Pero hemos tenido que vivir sentados a esa mesa el genocidio continuado del pueblo palestino. Y el desmantelamiento de las mínimas estructuras de protección de los derechos humanos y del derecho internacional y del sistema multilateral tal como lo habíamos conocido, algo que perseguirá a la humanidad para siempre. Y les aseguro que no es fácil vivir eso desde la mesa de un consejo de ministros. Y hemos tenido que vivir circunstancias... Y tragedias muy difíciles de sobrellevar como sociedad y como país. La dana, las tragedias ferroviarias, lo que sucedió en Ceuta, no ha sido un tiempo fácil. Pero yo puedo decir con orgullo, presentando a Ernest Urtasun, que no solo nos hemos mantenido firmes, no solo hemos defendido la posición, sino que hemos hecho todo lo que ha estado en nuestra mano y más para que este país siga siendo una excepción a lo que se está viendo en el mundo. Y estoy convencido que con el tiempo se pondrán las cosas en perspectiva y se verán que los avances que se han conseguido en estas condiciones difíciles son extraordinarios.

26:48 Y no solo por aquellos que se citan más a menudo la subida del salario mínimo, que vamos a volver a subir, gracias a Yolanda Díaz, al 5,3% este año. Y, por cierto, respecto a las reacciones que se produjeron ayer, Y a quienes pidieron ayer que se frenara la subida del salario mínimo y que se esperara el próximo Gobierno para ver qué pasará con el salario mínimo si gobiernan la derecha y la ultraderecha. ¡Oh, sorpresa! Bueno, pues yo quiero mandar hoy un mensaje bien claro, que seguro que compartimos. El salario mínimo va a subir un 5,3% antes de las elecciones generales. Y el año que viene, el próximo Gobierno, que va a ser un Gobierno de izquierdas, va a seguir subiéndolo como lo ha subido en todos estos años. Y a quien no le parezca necesario o no le parezca justo esto, pues yo le sugiero que pase a cobrar 1.221 euros en 14 pagas brutos al mes y se le pasará rápido.

27:38 No solo por los extraordinarios resultados que han tenido las políticas económicas, que desde la izquierda hemos empujado con la reforma laboral, con la subida de salarios, con la subida de las prestaciones no contributivas, con la subida de las pensiones. No solo porque hemos conseguido, y lo que ha costado, aumentar los permisos de paternidad y maternidad, hacer una reforma histórica del sistema de la dependencia que va a suponer, está suponiendo ya desde el mes de julio para Cataluña, 794 millones de euros adicionales solo en el año 26 y 27. Nunca jamás en la historia de la política social se había producido una inyección de recursos para ampliar la red de protección social como la que representa esta reforma. Después de más de diez años peleando el reconocimiento del Estado palestino, no solo somos el único Estado que ha aprobado un embargo de armas al Estado genocida de Israel, no solo conseguimos aprobar que haya gafas en la sanidad pública, gracias a Mónica García, no solo hemos dado la batalla para desmantelar esa operación vergonzante de convertir a la infancia migrante en el chivo expiatorio. De los problemas que sufren las clases trabajadoras en Europa gracias al trabajo de Sira Rego, no solo nos hemos batido por el derecho a la alimentación, contra los abusos de las grandes empresas, por la prórroga de los contratos de alquiler, para acabar con la especulación de los fondos buitre en vivienda, para acabar con el fraude de los pisos de... Temporada y los pisos turísticos ilegales. No solo, Ernest Urtasun ha liderado una transformación profunda del paradigma de las políticas culturales en este país, con el Estatuto del Artista, con el Bono Cultural Joven, con la regulación de las enseñanzas artísticas superiores, con el Plan de Igualdad en Cultura.

29:26 Con la promoción de una idea de derechos culturales que implica una transformación profunda de cómo se ha entendido la cultura en este país. La cultura no es algo que viene después, después de lo importante, después de la economía, después de la política, después de lo social. No es un aditamento, no es un complemento, no es una superestructura. La cultura es la expresión de un tejido social vivo. La cultura es el tuétano de una sociedad democrática y reconocer los derechos culturales como un aspecto vertebral, esencial de la identidad democrática, también es una forma de defender la democracia. No se defiende la democracia frente a quienes la quieren asaltar sencillamente protegiendo posiciones conquistadas, sino ampliándola, profundizándola.

30:09 Y nada más. Profundo en ese sentido que una concepción de la cultura que incorpora sus expresiones populares, que las eleva, por fin, como dice nuestro ordenamiento jurídico internacional, al mismo nivel que los derechos económicos, políticos y sociales. Eso lo ha hecho el Ministerio de Cultura dirigido por Ernest Urtasun. Y lo que nos queda. Y lo que nos queda por hacer hasta el último minuto de esta legislatura, hasta el último minuto, vamos a pelear para que se adopte una prestación universal por crianza, para acabar con el hecho absolutamente intolerable, inconcebible, de que un país rico, de que una sociedad desarrollada, asuma que un tercio de los niños, niñas y adolescentes deban crecer en condiciones de exclusión social o de pobreza.

31:03 En un contexto, además, en el que se ha creado riqueza con una magnitud y una intensidad como no se conocen ni en los países de nuestro entorno ni en décadas en este país. ¿Y qué ha pasado con esa riqueza? ¿Por qué la gente no lo nota? ¿O piensa que no lo nota? Que es lo mismo. Que no lo note. Pues en primer lugar porque la vivienda está funcionando como un mecanismo de expolio de las rentas de las clases trabajadoras para convertirlas en acumulación de beneficios y en lucro privado. Un derecho absolutamente fundamental, un bien esencial para la ciudadanía está siendo acaparado y convertido en un mecanismo de extracción de rentas desde abajo hacia arriba. Todas las mejoras salariales de las pensiones, de las prestaciones no contributivas, del ingreso mínimo vital, están siendo absorbidas por un mecanismo que convierte los salarios, los ingresos de las familias trabajadoras en beneficio privado de una clase propietaria.

32:02 En segundo lugar, porque mientras los beneficios... Los dividendos y los márgenes empresariales se han disparado a niveles de récord histórico en todos y cada uno de los sectores productivos de la economía. Los salarios no han subido como debían subir. Y las patronales han arrastrado los pies, y de nuevo estamos ante esa tesitura, oponiéndose a subidas de los salarios más bajos de nuestra economía, mientras las empresas del IBEX 35 repartieron 71.000 millones de euros en beneficios el año pasado. Y, en tercer lugar, por la degradación de los servicios públicos, por la privatización y el desmantelamiento del patrimonio de las clases trabajadoras en este país. Porque esos son los servicios públicos, el patrimonio de quienes no tienen patrimonio.

32:49 Y esto nos marca lo que tenemos que hacer. Esto nos marca lo que falta por hacer. Y lo que falta por hacer, y hemos empezado estas semanas a desgranarlo, se resume en dos de las medidas principales que hemos presentado. En primer lugar... Un mecanismo para secar la espiral especulativa que ha secuestrado el mercado de la vivienda bajo forma de un impuesto a la acaparación de viviendas que se rige por un principio muy sencillo. Todo el mundo tiene que tener derecho a acceder a una vivienda. Todo el mundo tiene que tener derecho a una casa. Pero para eso nadie debe tener el derecho a tener más de tres si el objetivo es especular con ellas, es conseguir que suban los precios. Para obtener beneficios. Con esto, pretendemos movilizar 1,3 millones de viviendas que deberán pasar al alquiler asequible, con una bajada media del 30% en el precio de los alquileres. 800.000 viviendas en manos de grandes empresas, 500.000 en manos de grandes tenedores que poseen cuatro o más viviendas.

33:51 La segunda de las medidas que presentamos ayer en otro Hotel Ritz. Consiste en un impuesto a los ultra ricos que empieza en patrimonios superiores al millón de euros y que de manera progresiva y adicional al impuesto de patrimonio que existe hoy en día, culmina en un tramo adicional del 3% para los patrimonios de más de 50 millones de euros. En España hay 33 personas que tienen más de 1.000 millones de euros cada una. El 1% de la población atesora 197.500 millones de euros. Esto no puede ser. Esto es injusto, esto es inmoral y esto es antieconómico. Atenta contra la idea misma que vertebra nuestro contrato social, que tiene que ver precisamente con una idea de cohesión que permite que tengamos las sociedades que tenemos.

34:39 Y esto lo vamos a hacer. Creo que con la credibilidad que nos dan las personas que presentamos a estas elecciones generales. Nadie puede dudar que Ada Colau va a hacer lo que haga falta para defender el derecho a la vivienda. Nadie puede dudar que Emilio Delgado va a hacer lo que haga falta para defender la dignidad y el bienestar de la vida de los barrios trabajadores. Y nadie puede dudar... Que Ernest Urtasun va a hacer lo que haga falta para que no nos sumemos a esa espiral reaccionaria que estamos viendo lo que produce. ¿Qué más pruebas necesitamos? Miren lo que ha sucedido en Paraguay ayer. El señor Abascal, por cierto, declaró, por escrito, sus palabras, no mías, que Paraguay y su gobierno eran un referente. En materia de política fiscal, hoy ese país tiene un corralito bancario, el 70% de la población ha perdido sus ahorros, el sistema de pensiones está quebrado. Da igual donde miremos, Estados Unidos, Argentina, Chile, Israel, no vamos a seguir ese camino, no lo quiere la mayoría social de este país. Va a hacer lo que haga falta para que eso no suceda.

35:54 Termino sencillamente expresando de la manera más sucinta posible quién creo que es Ernest Urtasun. Ernest Urtasun es una persona que cuando estábamos peleando para sacar los decretos de vivienda, y lo conseguimos, y nos ha costado años de esperanza de vida, seguro, lo pagaremos después, pero que en el día fatídico nos tuvimos que plantar por segunda vez en el Consejo de Ministros. En el día fatídico yo lo revisé luego, creo que no te lo he dicho nunca. Y ese día te llamé 46 veces. 46. Y en lugar de bloquearme y retirarme la palabra, cosa que habría sido lo lógico y esperable y sensato, de la manera más desinteresada, de la manera más inteligente, con... Firmeza, con sangre fría, pero con determinación. Todas y cada una de esas 46 veces y las que vinieron después, ahí estuvo. Hasta que lo conseguimos. Hasta que lo conseguimos. Y gracias a eso, hoy hay más de 5 millones de inquilinos e inquilinas que han podido prorrogar sus contratos de alquiler. Sin que se lo suban. Eso lo ha hecho Ernest Urtasun. Lo decía al principio.

37:11 Ernest Urtasun es una persona que tiene saber hacer, saber estar y saber decir. Que a mí es algo que me pierde a veces porque yo, aunque no lo represente, pues tengo sangre caliente. Y Ernest siempre sabe. Siempre sabe. Y eso es una forma de inteligencia de la que yo desde luego carezco.

37:34 Pero lo decía al principio, es un servidor público ejemplar, ejemplar. Es una buena persona y va a ser el mejor representante de la gente trabajadora de Cataluña frente a quienes quieren negar su identidad, su lengua, su cultura, su bienestar y sus derechos. Un honor presentarte, querido amigo.

38:24 Querido amigo, algún día escribiremos quizá juntos todo lo que hemos vivido estos cuatro años, pero estos tres años largos. Pero muchísimas gracias por estar aquí, por tu compromiso y por... Por siempre estar haciendo equipo conmigo cuando más lo necesitamos. Gracias, querido Pablo.

38:39 Moltes gràcies al Nou Economia Fòrum per la invitació i moltes gràcies també a tots i a totes avui per ser aquí. I permeteu-me que comenci agraint especialment al Pablo Bustinduy i la seva presentació i les seves paraules. És un plaer compartir amb ell no només govern, sinó també un projecte polític i una convicció que travessa bona part del que jo vull explicar. Que la política serveix, precisament, per protegir allò que és de tots i per millorar la vida de la gent.

39:10 Quan vam començar a preparar aquesta intervenció, la meva intenció era parlar d'infraestructures, de mobilitat i, sobretot, del model de país que volem construir durant les pròximes dècades. Després del terrible accident ferroviari d'Urda, evidentment, no podem parlar-ne exactament de la mateixa manera. Per això vull començar expressant tota la meva solidaritat i el meu afecte a les víctimes, a la tasca dels serveis d'emergència, dels professionals sanitaris, dels treballadors ferroviaris i de totes les persones que han intervingut des del primer moment. La investigació tècnica haurà de determinar exactament què va passar, per què va passar i quines barreres de seguretat no van funcionar com havien de funcionar. La política ha de respectar aquesta investigació. I, ho vull dir també, evitar qualsevol temptació d'utilitzar una tragèdia per obtenir algun rèdit electoral.

39:59 Ara bé, respectar la investigació no significa renunciar a fer-nos preguntes polítiques de fons, perquè hi ha una pregunta que va molt més enllà d'un accident concret i que, al meu entendre, hauria d'ocupar un lloc central en el debat públic dels propers anys. Com cuidem allò de què depèn la vida quotidiana de milions de persones. I hi ha una segona obligació que tenim després del que ha passat, que és recuperar la confiança en el ferrocarril, perquè el tren continua sent un dels mitjans de transport més segurs, més eficaços i més sostenibles que tenim i ha de ser una de les grans infraestructures del futur, també aquí a Catalunya. No podem permetre que la desconfiança, per tant, s'instal·li en un sistema ferroviari que necessitem més que mai per modernitzar la nostra economia, transformar la nostra mobilitat i afrontar l'emergència climàtica.

40:52 I, mirin, quan parlem d'infraestructures, acostumem a parlar d'obres, de quilòmetres, de formigó, de vies, de carreteres o de terminals. Però el debat important és com aquestes inversions poden fer més competitiva la nostra economia i preparar-la per als reptes de les pròximes dècades. Perquè les infraestructures condicionen la productivitat de les empreses, els costos de transport i les oportunitats econòmiques del territori. Decidir on invertim és també decidir quin model econòmic volem impulsar. Cada generació ha construït les infraestructures pròpies del seu temps. Hi va haver una generació que va construir les grans autopistes i aeroports. I a la nostra generació li correspon ara construir les infraestructures que ens permetin liderar la transició ecològica, energètica, modernitzar la indústria i adaptar-nos al canvi climàtic.

41:40 I per tant, la pregunta que ha de guiar qualsevol inversió és molt clara. Quin model de desenvolupament econòmic volem impulsar i quines infraestructures ens permeten generar més productivitat, més ocupació de qualitat i més prosperitat? I aquesta distinció és important perquè en aquestes eleccions estem veient, permetem que els hi digui, dues respostes molt diferents. D'una banda, hi ha el vell model que han impulsat el Partit Popular i el Partit Socialista, que en això haig de dir, han compartit... Un antic model, el de més ampliacions aeroportuàries, el de més carreteres i més grans obres. El model d'unes elites que van embogir multiplicant estacions d'AVE infrautilitzades i aeroports deserts. Un model que cal desterrar perquè la competitivitat de Catalunya en les pròximes dècades no es jugarà només en quants turistes som capaços de treure o quants quilòmetres d'asfalt construïm. Ens juguem la capacitat de guanyar l'economia verda del futur, atraure inversions industrials, disposar d'energia neta i assequible, moure mercaderies de manera eficient i millorar la mobilitat dels treballadors i les treballadores.

42:43 I per això defensem una política d'infraestructures que prioritzi les inversions amb més retorn econòmic i social, el ferrocarril, les xarxes energètiques, la digitalització, les connexions logístiques i el transport públic. I a més, hi ha una idea que durant massa temps hem oblidat. Construir és important. Però mantenir en bon estat allò que ja tenim ho és tant o més. Construir una nova infraestructura dona titulars. El manteniment, en canvi, gairebé no surt a les portades. Inaugurar una estació genera una fotografia. Renovar una catenària, una senyalització o un sistema de seguretat probablement no. En definitiva, el manteniment no és una despesa secundària. És el que garanteix que les inversions que ja hem fet continuïn generant valor econòmic i social. Una economia competitiva necessita infraestructures que funcionin, no només infraestructures que es puguin inaugurar.

43:35 I el ferrocarril és probablement el millor exemple d'aquest debat. Durant dècades, les elites polítiques i econòmiques d'aquest país van convertir, com he dit, l'expansió de l'alta velocitat en una autèntica obsessió. Havíem de tenir més quilòmetres d'avi que ningú, com si això fos per si mateix una demostració de modernitat i de progrés. I el resultat és força revelador. Espanya té una xarxa de velocitat molt més extensa que la francesa, però la intensitat d'utilització és molt inferior. Segons la CNMC, el 2022 circulaven per la nostra xarxa 49 trens diaris per quilòmetre, davant dels més de 122 a França. Tenim molta més infraestructura, però en traiem molt menys rendiment. I encara hi ha una altra dada que ho explica. Només tres corredors, tres, al Madrid-Barcelona, Madrid-València i Madrid-Sevilla, concentren pràcticament el 60% dels passatgers de l'alta velocitat comercial. És a dir, hem construït una xarxa enorme, però bona part de la demanda es concentra en un nombre molt reduït de línies.

44:38 No és només una crítica política. La mateixa AIREF ja advertia l'any 2020 que Espanya tenia la intensitat d'ús més baixa entre els països més grans, amb xarxes més grans d'alta velocitat, i qüestionava la rendibilitat socioeconòmica de bona part d'aquestes inversions. I seria absurd negar que durant aquests últims anys també s'han fet esforços importants per reforçar el ferrocarril. S'ha millorat la infraestructura ferroviària i s'ha passat, això s'ha de dir, dels 1.700 milions d'euros d'inversió quan va arribar el govern de coalició progressista als 4.492 milions el 2024. El conjunt de la inversió ferroviària va superar ja els 5.400 milions d'euros només l'any 2024. Per tant, haig de dir, hi ha hagut un canvi inversor real, però reconèixer aquest canvi no ens pot impedir preguntar-nos si s'està invertint en les prioritats concretes. Perquè el problema no és només quan invertim, sinó en què invertim.

45:32 I mirin, els hi citaré un altre informe de la Comissió Europea publicat l'any 2025, que assenyalava que entre el 2018 i el 2022, aproximadament un 84% dels recursos destinats a l'alta velocitat es van decidir a expandir la xarxa i només un 16% a renovar, millorar i mantenir la infraestructura existent. En altres grans xarxes europees, com França i Alemanya, aquesta segona partida representa aproximadament el 34 i el 40% de la inversió.

46:01 I mentrestant, hem desatès algunes de les inversions que tenen més impacte sobre la nostra economia. El transport ferroviari de mercaderies, on anem molt i molt endarrerits, i sobretot els trens que utilitzen cada dia centenars de milers de treballadors en el nostre país. En aquest terreny, Espanya té un dèficit enorme. En el de les mercaderies, el ferrocarril només representa el 3,2% del transport terrestre de mercaderies a Espanya, mentre que la Unió Europea se situa al voltant del 17%. És a dir, la nostra quota ferroviària és aproximadament 5 vegades inferior a l'europea. I això no és només un problema ambiental, és un problema logístic, industrial i de competitivitat de la nostra economia.

46:43 I amb Rodalies passa exactament el mateix. Que un tren arribi tard no és només un problema per la persona que l'espera a l'andana, que també. És un problema de productivitat per les empreses, de competitivitat molt seriós per la nostra economia i de temps de vida per les persones. I les dades són contundents. L'any 2025, només la meitat dels trens de Rodalies de Barcelona van complir els horaris previstos. I els que arribaven tard acumulaven un retard mitjà d'uns 20 minuts. I aquests retards tenen un cost econòmic molt concret. Pimec va calcular que les incidències de rodalies provocades pel robatori de coure de maig del 2024 generaven unes pèrdues de productivitat de 3,2 milions d'euros cada dia, només en aquell episodi.

47:26 Per això dic que el malfuncionament de rodalies no és només un problema de mobilitat, és també un fre potencial econòmic per a Catalunya. Cada hora que un treballador o treballadora perd esperant un tren és una hora que no pot dedicar la seva feina a la seva família o a la seva vida. I crec que ha arribat el moment de revisar a fons les nostres prioritats. Durant massa anys hem confós la infraestructura més espectacular amb la infraestructura més útil, però des del punt de vista econòmic això no sempre coincideix.

47:55 Per això avui us vull proposar... Racionalitzar l'expansió de l'alta velocitat. Es tracta de deixar enrere la idea que cada nova ampliació de l'AVE és bona per definició. I hi ha un projecte al qual creiem que cal renunciar. Portar la línia Madrid-Barcelona als 350 km per hora. De què ens serveix que l'AVE arribi uns minuts més aviat a Madrid mentre la majoria de catalans i catalanes segueixen perdent hores i hores a la setmana esperant els rodalies a la seva estació? És per això que avui vull dir que si al front ampli tenim prou força el proper govern, cada euro dels 1.333 milions que ja s'han compromès perquè la línia Madrid-Barcelona vagi a 350 per hora anirà a Rodalies, perquè el temps de la classe treballadora catalana val exactament el mateix, o més, que el de qualsevol turista o empresari. I perquè estic convençut que l'economia catalana té molt més a guanyar aconseguint que Rodalies funcioni puntualment que no pas portant l'AVE de Madrid a Barcelona a 350 km per hora.

48:59 Aquesta és la discussió de fons. Continuar prioritzant les grans infraestructures de prestigi o invertint les infraestructures que sostenen l'economia quotidiana. I triar les segones és més just socialment, però també més intel·ligent econòmicament. I hi ha una segona decisió que crec que hem de tenir el coratge d'abordar, que és revisar amb profunditat el model ferroviari i començar a revertir les conseqüències de la liberalització. Espanya ha estat el conillet d'Índies d'Europa amb la liberalització. No som l'únic país europeu que ha liberalitzat el transport ferroviari, però sí el primer ha posat tres operadors a competir simultàniament en un mateix corredor d'alta velocitat. I no hem de confondre augmentar el nombre de trens amb liberalitzar el servei. Podíem haver incrementat les freqüències i els passatgers refonsant Renfe, la nostra empresa pública. El mateix exministre Òscar Puente ho ha reconegut aquesta mateixa setmana. Però la liberalització ha multiplicat les circulacions sense reforçar al major ritme la capacitat, el manteniment i la coordinació del sistema.

49:58 I per això proposem tres grans canvis de model en la línia del pacte d'estat que ha proposat Ada Colau. El primer és recuperar una governança pública integrada del ferrocarril. La separació de DIF i de Renfe és absurda. Funcionen amb lògiques i cadenes de decisió diferents. França i Alemanya demostren que hi ha alternatives, organitzen infraestructura i operació dins d'un mateix grup ferroviari públic, respectant la normativa europea. Per això ens comprometem a avançar cap a una direcció estratègica comuna i comandaments operatius integrats. El segon és revertir les externalitzacions de les funcions estratègiques, especialment en el manteniment. Un servei tan essencial com el ferrocarril... no pot dependre d'una cadena de subcontractacions per garantir funcions que haurien de formar part del cor del sistema d'ADIF. I el tercer és aturar l'expansió de la liberalització.

50:49 Amb això vull ser molt clar. ADIF prepara una segona fase que preveu obrir fins a 72 nous serveis diaris als corredors Madrid-Galícia, Madrid-Astúries-Cantabria i Madrid-Cádiz-Huelva. Abans de continuar ampliant aquest model que han avaluat els resultats i les conseqüències sobre el conjunt de la xarxa. I encara més, el mateix Òscar Puente advertia aquesta setmana que la pressió europea per liberalitzar el ferrocarril també pot arribar als serveis de rodalies. Doncs nosaltres defensem que és precisament el moment de plantejar a Europa un canvi de model. El futur de rodalies no es pot decidir en funció de les regles de la competència, sinó de les necessitats del servei públic. En definitiva, proposem recuperar el control públic sobre les decisions estratègiques del ferrocarril, integrar la governança, recuperar el manteniment i aturar la liberalització. Perquè el tren abans que un mercat és un servei públic i una infraestructura estratègica de país.

51:40 Aquesta discussió té, evidentment, una dimensió política. Les infraestructures no es deterioren d'un dia per un altre. Les decisions sobre inversió, manteniment i personal tenen conseqüències que duren dècades. I convé recordar què passa quan governa el Partit Popular, això no ho puc deixar de dir avui. La inversió en infraestructura ferroviària va passar dels 4.826 milions d'euros el 2011 a 1.747 milions el 2017, una retallada de gairebé dos terços en la inversió ferroviària en els anys del Partit Popular. Per tant, ho vull dir d'una manera molt clara, costa acceptar que aquells que van convertir les retallades en un programa polític apareguin avui com els grans defensors de la seguretat ferroviària i els serveis públics. I encara menys quan el juny del 2024 el Partit Popular de Feijóo va votar en contra de la creació de l'autoritat independent d'investigació d'accidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil, precisament l'organisme que havia de reforçar la independència de les investigacions. I no oblidem que el PP és també el partit de Carlos Mazón, el partit que governa la Generalitat Valenciana i que dos anys després de la dana només ha executat 1,4 dels més de 72 milions d'euros necessaris per reconstruir els centres educatius més afectats.

52:50 Per tant, és evident que no volem tornar a les retallades del PP, però tampoc conformar-nos amb invertir més sense canviar les prioritats. Volem invertir millor, reforçar la capacitat pública i garantir que les infraestructures funcionin, perquè el futur del ferrocarril no passa per més retallades ni per més liberalització, sinó per més planificació i més servei públic.

53:10 Vull entrar una mica en detall en la qüestió dels rodalies a Catalunya, que crec que és una infraestructura que resumeix perfectament tot el que he dit fins ara. I ho vull dir molt clarament. La infraestructura més important per a la vida quotidiana i per al funcionament de l'economia catalana és la xarxa de rodalies. I ho és perquè les infraestructures també s'han de mesurar per la quantitat de vides que organitzen cada matí. La persona que surt de Mataró per anar a la universitat. La treballadora de Terrassa que entra cada dia a Barcelona. L'estudiant de Figueres que agafa el tren per anar a Girona. La treballadora de Reus que es desplaça cada dia a Tarragona. El jove de Cervera que va estudiar a Vic. Aquesta és la Catalunya real, la de cada dia.

53:53 Una gran regió metropolitana de més de 5 milions de persones, però també les ciutats i comarques de Girona, Tarragona i Lleida, que necessiten estar ben connectades. Una realitat econòmica i social en què les distàncies laborals, educatives i familiars ja fa temps que han superat els límits administratius dels municipis. I per això Rodalies no és només una política de transports, és també política laboral, és política d'habitatge, és política climàtica, política territorial i política d'igualtat. La política de Rodalies és política de tots aquests àmbits. Una persona que pot viure a 40 quilòmetres de Barcelona i arribar de manera fiable a la feina té més capacitat de decidir on vol viure. Una família que no necessita dos cotxes perquè disposa d'una bona xarxa de transport públic té més renda disponible. Una ciutat ben connectada pot atraure activitat econòmica sense concentrar-ho tot absolutament al centre de Barcelona.

54:45 Però per entendre per què avui Rodalies es troba en aquesta situació, també hem de mirar una mica enrere. Com he explicat abans, durant dècades els governs del Partit Socialista i del Partit Popular van compartir una mateixa prioritat. Primer l'alta velocitat i després el temps quotidià. És un model d'infraestructures, com he dit, que el bipartidisme va compartir durant massa anys i que nosaltres vam qüestionar gairebé sols quan ningú s'atrevia a fer-ho. I mentrestant, Catalunya creixia demogràficament sense que Rodalies creixés al mateix ritme. Avui transporta en condicions normals prop de 400.000 persones cada dia, però continua funcionant sobre una xarxa que no s'ha adaptat prou a les necessitats de la Catalunya real.

55:25 Durant aquests anys hi ha hagut avenços importants. El pla de Rodalies ja preveu 8.000 milions d'euros d'inversió fins al 2030, dels quals se n'han executat 2.962 al tancament del primer semestre de 2026. I hi ha 110 trens previstos per renovar la flota i també hem avançat en la nova governança amb la Constitució de Rodalies de Catalunya. Però hem de ser més exigents. Una part rellevant d'aquestes inversions correspon a actuacions necessàries d'integració urbana, que no sempre es tradueixen directament en més freqüències o més capacitat operativa. I, sobretot, els recursos pressupostats s'han de convertir en obres acabades i millores efectives del servei.

56:04 La Plataforma per la Promoció del Transport Públic, amb qui vaig estar reunit ara fa uns dies, ja va alertar al març d'aquest any dels retards dels estudis ferroviaris del Ministeri. De 15 estudis analitzats, només 4 avançaven dins dels terminis previstos. No es poden continuar anunciant inversions que després triguen anys a convertir-se en una realitat. I el mateix passa amb el traspàs. S'ha constituït Rodalies de Catalunya, però Renfe continuarà prestant el servei fins a final del 28 i la previsió actual és que la nova empresa n'assumeixi plenament l'operació el 2029. Hem fet un pas important, però el traspàs efectiu encara ha d'arribar.

56:41 Per això avui volem assumir tres compromisos també molt concrets. Més inversió destinada directament a millorar la capacitat i la fiabilitat de la xarxa. Un calendari públic exigent i verificable d'execució de les obres. I accelerar el desplegament efectiu del traspàs de rodalies de Catalunya. Perquè l'èxit del traspàs no es mesurarà pel nombre d'acords institucionals que signem, es mesurarà a les andanes. Es mesurarà quan els trens arribin a l'hora, quan la informació funcioni, quan les estacions siguin accessibles i quan una persona pugui saber a quina hora surt de casa i a quina hora arriba al seu destí.

57:16 I hi ha una última qüestió a la qual ja m'he referit però que vull deixar molt clar. No permetrem que s'imposi la liberalització dels rodalies com si això fos una obligació inevitable d'Europa. La normativa europea afavoreix les licitacions competitives, però també preveu excepcions per l'adjudicació directa del servei públic. Europa no obliga a privatitzar rodalies i amb això vull ser molt clar. I nosaltres tenim una posició inequívoca. Si el front ampli té prou força al govern, frenarem aquestes fases successives de liberalització. I per tant, tres idees molt clares. Rodalies 100% públiques, gestionades per Catalunya i amb més inversió que mai. El nostre compromís és millorar el servei públic i no posar-lo al servei del mercat.

57:58 Però no n'hi ha prou amb reparar els problemes que avui tenim. També hem de pensar la xarxa ferroviària que necessita Catalunya durant les properes dècades. Durant massa temps, també ho vull dir, hem organitzat les connexions pensant sobretot en entrar i sortir de Barcelona. Però Catalunya necessita una xarxa més mallada, amb millors connexions entre ciutats i menys dependència de la capital. Això vol dir avançar en projectes, com està impulsant el nostre grup parlamentari al Parlament, com el tram Vallès, el tren-tram del Bages, el tren-tram del Camp de Tarragona o la millora de les connexions ferroviàries a Girona i Lleida, i reforçar els autobusos interurbans allà on el ferrocarril no arriba.

58:38 Però també vol dir entendre que no totes les millores requereixen grans obres. Recuperar punts de creuament en línies de via única, millorar la senyalització o eliminar petits cols d'ampolla pot permetre augmentar les freqüències i reduir les incidències amb inversions relativament modestes. A vegades, petites actuacions poden generar grans millores. Perquè planificar bé no és només pensar en les grans infraestructures del futur, és saber quines inversions poden millorar més ràpidament el funcionament del sistema que ja tenim.

59:08 I aquesta mateixa lògica és la que ens ha de portar a replantejar una altra infraestructura que nosaltres creiem equivocada, que és la nova R-Aeroport. Evidentment, la terminal 1 necessita connexió ferroviària i hem d'aprofitar la infraestructura que ja s'ha construït, però no podem fer-ho a costa de pitjorar el servei de rodalies. El projecte actual preveu una llançadora específica cada 15 minuts amb 4 circulacions per hora i sentit pel túnel de Passeig de Gràcia, que és un dels punts més saturats de la nostra xarxa. No té sentit destinar capacitat ferroviària escassa a una línia segregada pensava principalment per connectar el centre amb l'aeroport, és a dir, tots ho sabem, pel turisme, mentre centenars de milers de treballadors pateixen cada dia les deficiències de Rodalies. La connexió amb la T1 ha de reforçar el conjunt de la xarxa estudiant la integració amb la R2. I per tant, ho vull dir molt clarament, ni un euro més per impulsar la R-Aeroport, si això significa empitjorar el servei de Rodalies. Una llançadora pels turistes no pot tenir prioritat sobre els trens que la gent necessita per arribar puntualment a la feina.

1:00:13 I governar bé, i ho dic també per la Generalitat de Catalunya, també és saber corregir les decisions que no funcionen. I aquesta discussió, i vaig arribant al final de la meva ponència, ens porta inevitablement a parlar de l'aeroport del Prat. Durant massa temps s'ha volgut presentar aquest debat com una discussió entre partidaris i detractors del progrés. Però la pregunta no és si volem progressar, sinó quin model econòmic volem impulsar i quines inversions necessitem per fer-ho. Saben que aquesta ha sigut una de les grans discussions que hem tingut amb l'exministre de Transports, Òscar Puente. El nou DORA III preveu prop de 13.000 milions d'euros d'inversió en els aeroports espanyols durant els propers 5 anys. Una inversió d'aquesta magnitud obliga a preguntar-nos si estem destinant els recursos a les infraestructures que més poden contribuir a modernitzar la nostra economia.

1:01:01 Perquè també hem de desmuntar una idea que s'ha instal·lat en aquest debat. El Prat, i ho sap tothom, ja disposa de capacitat per operar vols de llarg radi. La pista principal ja fa 3.352 metres. El projecte d'AENA planteja allargar la pista del mar, que actualment fa 2.660 metres, en 500 metres, com vostès saben, per portar-la a 3.160. El debat, per tant, no és si Barcelona pot tenir vols intercontinentals, que ja el té i ja té la pista per operar-los, sinó si volem augmentar encara més els vols low cost per augmentar l'arribada de turistes a la nostra ciutat. I Catalunya no pot basar la seva estratègia de competitivitat a treure cada vegada més turistes. Tenim indústria, universitats, centres de recerca, empreses tecnològiques amb un enorme potencial per competir en l'economia verda del futur. I les nostres infraestructures han d'estar al servei d'aquesta transformació.

1:01:54 Per això, des del front ampli, defensem un canvi de prioritats. Abans de continuar ampliant la capacitat aeroportuària, hem de garantir que Catalunya disposi d'una xarxa ferroviària fiable i competitiva. Entre més avions pels turistes i més trens per la gent, nosaltres prioritzem més trens per la gent. I d'altra banda... La modernització del ferrocarril també és una gran oportunitat per a la indústria catalana. Si hem d'invertir milers de milions d'euros en nous trens, senyalització, tecnologia ferroviària, hem d'aconseguir que aquestes inversions també generin ocupació de qualitat, innovació i capacitat industrial al nostre país. I tenim exemples molt concrets, com la fàbrica d'Alstom a Santa Perpètua, amb més d'un miler de treballadors, on es fabriquen bona part dels trens que fem servir. Aquest és el potencial d'una política industrial vinculada a la inversió pública, modernitzar els serveis i al mateix temps reforçar el nostre teixit productiu.

1:02:48 Però no es tracta només de fabricar trens, sinó també que la nostra indústria pugui transportar-hi les mercaderies. I per això és imprescindible culminar, també ho vull dir, el corredor mediterrani, millorar els accessos ferroviaris als ports i connectar els polígons industrials amb la xarxa europea. Perquè, com deia abans, invertir en ferrocarril no és només millorar la mobilitat, és reduir els costos logístics, fer més competitives les nostres empreses i construir una indústria més forta i preparada pel futur.

1:03:16 Vaig acabant, ara sí. Crec que tot el que he explicat avui posa de manifest una necessitat. Espanya necessita una nova estratègia ferroviària. No podem continuar prenent decisions projecte a projecte, corredor a corredor i legislatura a legislatura. Per això, des de totes les organitzacions del front ampli, hem proposat un pacte d'estat pel ferrocarril que permeti planificar les necessitats de la xarxa a 10 i 20 anys vista, recuperar el lideratge públic i reforçar la inversió en manteniment, modernització i personal. I avui vull concretar aquesta estratègia amb tres compromisos molt clars per Catalunya i amb això acabarem.

1:03:54 Primer, fer funcionar Rodalies d'una vegada per totes. Ens comprometem a accelerar el traspàs efectiu a Rodalies-Catalunya. Establir un calendari públic i verificable d'execució de les obres. I una mesura fonamental, un comandament operatiu únic que integri la gestió de d'ADIF i Renfe Catalunya perquè davant de cada incidència hi hagi una sola resposta. I per descomptat, impedir qualsevol amenaça de liberalització. El segon, fer del ferrocarril un motor de desenvolupament econòmic i industrial. Ens comprometem a culminar el corredor mediterrani, a accelerar els accessos ferroviaris als ports i a impulsar una política industrial ferroviària que aprofiti la inversió pública per generar ocupació de qualitat i capacitat productiva a Catalunya. I tercer, canviar les prioritats de les grans inversions. Ens comprometem a renunciar a l'ampliació de l'aeroport del Prat, a replantejar el projecte de l'R-Aeroport perquè s'integri a la xarxa i a prioritzar la millora de rodalies per davant de noves inversions per portar l'AVE, com he dit, de Barcelona a Madrid als 350 km per hora. Volem orientar aquests grans recursos a fer arribar el transport públic a cada racó del país.

1:05:02 Aquests són els tres compromisos que avui els vull presentar per Catalunya. Fer funcionar Rodalies, posar les infraestructures al servei del desenvolupament industrial i invertir en allò que realment necessita el país. Perquè la Catalunya del futur no es construirà amb una pista més llarga al Prat ni amb un AVE uns minuts més ràpid. Es construirà amb trens que arribin a l'hora, amb una indústria ben connectada amb Europa i amb transport públic que arribi a tots els racons del país. Aquesta és la nostra prioritat, invertir en les infraestructures que Catalunya necessiti per funcionar i no en les grans obres per impressionar. Moltíssimes gràcies.

1:06:12 Nosaltres el que estem convidant aquí a Partit Popular i Partit Socialista és a replantejar el model que tots dos partits han defensat en els darrers 30 anys que és el model d'aquesta expansió de les grans infraestructures, com deia l'informe de l'Airef de l'any 2020, una expansió sense criteris de mobilitat. Això és important dir-ho. L'informe de l'Airef del 2020, que analitza molt bé la despesa amb AVE, ens explica que l'expansió de la xarxa d'AVE es va fer amb criteris que no eren els criteris de mobilitat i les dades que els he donat sobre la intensitat d'ús de la xarxa són molt clars mentre teníem la xarxa, el tren del 90% de la gent que és Rodalies, absolutament abandonat. I per tant, l'invitació que nosaltres volem fer, perquè hem estat molts anys en solitari dient primer Rodalies, és avui un canvi de model. I aquest pacte d'estat ha de partir del reconeixement que les prioritats han estat equivocades.

1:07:13 Bé, jo amb això el que haig de dir, i com vostès saben, jo vaig arribar a Madrid fa tres anys, després de la meva etapa a Brussel·les, és xocant la primera vegada que un entra al Congrés dels Diputats i veu el matonisme amb el qual actua l'extrema dreta en el nostre país amb actituds violentes, amb actituds agressives, i que després, evidentment, aquestes coses tenen la seva traducció en episodis de violència política que hem viscut al carrer per part de gent vinculada a l'extrema dreta que són extremadament perilloses. I per tant, jo crec que és important també denunciar en aquesta campanya electoral i dir... que l'extrema dreta no és només un projecte polític de retallada de drets i de liberalització, és un projecte polític que sempre, a tot arreu on ha actuat, porta del braç, els agradi o no, una certa dosi de violència política.

1:08:10 La nostra política, ho saben, és la revalidació del govern de coalició progressista, sapiguent que aquest govern ha fet coses molt bé, i el Pablo Bustinduy ha explicat, entre moltes altres coses, la pujada del salari mínim que nosaltres hem anunciat aquesta mateixa setmana, o la política de dependència. Vull aprofitar també per agrair i felicitar el ministre Pablo Bustinduy, perquè una de les grans herències que quedarà d'aquesta legislatura... és la revolució en el sistema de dependència amb un nou marc legal i amb més de 6.000 milions d'euros d'inversió en el sistema, que això millorarà la vida quotidiana de la gent. Gràcies, Pablo, perquè aquesta és una de les grandíssimes herències que tenim d'aquesta legislatura. Per tant, hem fet grans coses, però queda molta cosa per fer. Però, evidentment, nosaltres ho volem fer amb una nova majoria de progrés per aquest govern.

1:08:52 Ara bé, també li haig de dir... A nosaltres no ens agrada gens el que s'ha dit moltes vegades per part de l'òrbita socialista quan han sortit casos de corrupció, que és dir que la corrupció zero és inevitable. Aquesta és una frase que jo avorreixo profundament, primer perquè no és veritat, i segon perquè trasllada una imatge de molt poca confiança de la política cap als ciutadans. La corrupció zero existeix. I jo, modestament, formo part d'un espai polític que ha governat la ciutat de Barcelona, la ciutat de Madrid, la Generalitat de Catalunya, el govern d'Espanya i mai ningú i en cap cas ha patit un cas de corrupció. I per tant, si la corrupció zero existeix... I és un objectiu de política pública i de funcionament de les institucions que tots els partits ens hi hem de comprometre.

1:10:15 No tinc cap dubte que hi ha partida. I les enquestes això ho assenyalen. En primer lloc, el que assenyalen les enquestes és que hi ha una progressió del front ampli que lidera la Colau cada cop més a les enquestes. També haig de dir, vull donar un missatge molt clar, hi haurà partida si el front ampli treu un gran resultat. Mireu, el 2023 el que va fer possible el govern progressista de coalició en aquest país van ser els 33 escons que vam treure com a sumar. Sense aquests 33 escons no hi hauria hagut govern de coalició progressista perquè el partit socialista sol no arriba. I per tant, tothom qui vulgui... Un govern de coalició progressista en aquest país, la propera legislatura i evitar que arribi un govern de PP i Vox, cosa que no desitgem per descomptat, sí que li volem demanar que ens doni tota la força, perquè serà el nostre resultat el que pot permetre aquest govern de coalició progressista. I estic convençut que hi ha partit perquè traurem un molt bon resultat.

1:11:19 La confiança es recupera, evidentment, primer, investigant què ha passat, reforçant la inversió. Crec que la primera cosa que hem de fer és replantejar el model i traslladar a la ciutadania que probablement en els propers anys no seguirem invertint el 85% de la inversió en alta velocitat en l'expansió i només el 16% en el manteniment. La primera cosa que li hem de traslladar a la ciutadania és que revertirem aquests percentatges d'inversió i que, per tant, anirem uns percentatges d'inversió en manteniment a l'europea, del 33%, del 40%, que és el que destina en França i Alemanya al manteniment. Això és la primera qüestió. I la segona, evidentment, el ferrocarril és imprescindible que podem recuperar la confiança i aquesta confiança, a banda del manteniment, també passa per tenir un servei de rodalies que arribi puntual. O sigui, també, evidentment, la seguretat és molt important i ara és el més urgent després de l'accident. Però la segona pota per una confiança en el servei és que tinguis un tren fiable, que sàpigues que quan l'agafes surt a una hora i arriba a una altra, perquè si no és impossible que els treballadors es puguin planificar la vida a l'àrea metropolitana. Per tant, així és com recobrarem la confiança. Una confiança que és imprescindible perquè el ferrocarril és el mitjà de transport del segle XXI, és el mitjà de transport que ens ha de permetre lluitar contra el canvi climàtic i guanyar l'economia verda. I per tant l'aposta ha de ser inequívoca.

1:13:03 No, miri, la política d'habitatge, evidentment, forma part d'un dels eixos centrals de la campanya. Vull recordar que la setmana que ve tenim una vaga general convocada que desitgem que sigui tot un èxit per aquesta qüestió. I vull recordar que el dia 12 hi ha una Diputació Permanent per convalidar dos decrets que ha explicat molt bé Pablo Bustinduy, que bé, sang i suau ens va costar treure del Consell de Ministres i que estic convençut que en aquest cas seran convalidats. Per cert, vull fer una invitació a tots els partits catalans que si volen estar a l'alçada del que vol el poble de Catalunya, el dia 12 a la Diputació Permanent votin a favor d'aquests dos decrets. Estar a l'alçada dels interessos del poble de Catalunya és votar a favor dels decrets el dia 12 de novembre a la Diputació Permanent.

1:13:42 I a partir d'aquí també en matèria d'habitatge. Jo avui vull desmuntar una vella idea dels neoliberals que intenten instal·lar en matèria d'habitatge, que és que aquest és un problema fonamentalment d'oferta. Si construïm, liberalitzem sol i construïm massivament, aquest problema està resolt. I això no és veritat. Això no és veritat perquè el mercat de l'habitatge no és el mercat de les pastanagues. El mercat de l'habitatge té una demanda inelàstica. L'habitatge és un mercat que és molt complex i del que necessitem no és oferta. Necessitem oferta d'habitatge assequible, que és una cosa diferent. Si tenim oferta per pisos turístics i per apartaments del standing, això no ens serveix per res. Necessitem oferta assequible. I l'oferta assequible es fa de dues maneres. La primera, construint habitatge públic. Aquest país es va polir els 6 milions de vivendes de protecció oficial que va construir des del franquisme fins als anys 80. Si tinguéssim aquests 6 milions d'habitatges en el parc d'habitatge actual, tindríem el 20% del parc de l'habitatge d'Espanya en mans públiques i això ens hauria de permetre, com en molts altres països, quan tens un parc públic d'aquest volum, incidir en el preu però no el tenim, l'hem de recuperar. I això vol dir, és veritat, invertir molts diners durant molts anys de forma sostinguda. Però l'altra pota, de la qual els neoliberals no volen parlar, és la regulació del mercat. I la regulació del mercat vol dir topar preus, ahir vaig estar a Tarragona, tant a Tarragona com a Barcelona, el topall dels preus ha permès contenir l'augment del lloguer. El topall de preus funciona. Intervenir al mercat també vol dir prohibir els pisos turístics i vol dir... prohibir les activitats dels fons voltor que compren blocs sencers en els nostres barris. En el decret, el Pablo Bustinduy i jo vam aconseguir posar una primera mesura, que és que els fons voltor no podran comprar per sota del 70% del preu del mercat, però hem d'anar molt més enllà. Per tant, recuperar per públic, per habitatge assequible, irregular el mercat i prohibir les operacions especulatives.

1:15:26 Això és el que s'ha de fer. Mira, a mi em preocupa l'arribada de Pepe Vox. Jo ho vaig dir l'altre dia en una entrevista amb un mitjà de comunicació. Crec que ens juguem també a aquestes properes eleccions un govern que protegeixi o que persegueixi el català. I vull ser molt clar amb això perquè ho he viscut com a ministre de Cultura. Al País Valencià i a les Illes Balears, el Partit Popular i Vox s'han dedicat aquests anys a perseguir la llengua. Tant és així que han tallat totes les ajudes públiques a Escola Valenciana, a les institucions de promoció del català, a l'Obra Cultural Balear, totes i cadascuna de les subvencions s'han anul·lat per part d'aquests governs autonòmics, cosa que hem hagut, des del Ministeri de Cultura, amb en Jordi Martí, el secretari d'Estat, tornar a donar-los suport des del Ministeri de Cultura perquè poguessin funcionar.

1:16:27 Això ens hem dedicat durant tots aquests anys, a més a moltes altres coses que també vull explicar, per exemple... Per primera vegada, totes les ajudes a l'edició, a la traducció, per exemple, del Ministeri de Cultura estan obertes a les llengües oficials, cosa que fins ara no passava i, per tant, sí que hi ha hagut una política molt sostinguda de promoció del català. I sobre això vull dir una cosa i vull ser molt clar. Ahir la senyora Álvaro de Toledo va dir... que una de les primeres mesures que prendria si el Partit Popular i Vox tenen majoria al Congrés és eliminar l'ús de les llengües cooficials del Congrés dels Diputats. I per tant també vull aprofitar la vina entesa per preguntar-li al candidat del Partit Popular, el senyor García Albiol, ell que diu que vol anar a Catalunya a defensar els catalans i Catalunya si la primera mesura que té previst prendre és eliminar l'ús del català al Congrés dels Diputats.

1:17:34 Jo no penso tolerar que la censura torni al nostre país. De fet, hem estat durant tres anys perseguint casos de censura. Jo vull recordar que a partir de Popular i Vox van cancel·lar el Festival Perifèries a Osca, que era un gran festival de música que es feia en una zona rural del nostre país, perquè no els agradava el contingut del que allà es feia. Vull recordar que a partir de Poblar i Vox, a Oriola, van cancel·lar el Premi Miguel Hernández i intentar evitar que es fes l'Ascensió del Poeta, que és una caminada ciutadana que cada any fa retomenatge a Miguel Hernández. Vull recordar que la Comunitat de Madrid ha tallat tots els fons públics de suport al Círculo de Bellas Artes de Madrid. El círculo de Bellas Artes, institució principalíssima de les culturals que hi ha a Madrid, perquè no li agrada el que allà es programa. I per tant, els acords de Partit Popular i Vox porten la censura sota el braç. Jo això tinc l'obligació de denunciar-ho.

1:18:25 I a Castellalló hem vist un cas molt paradigmàtic del que pretenen fer, que és que volen condicionar les ajudes al cinema a criteris ideològics, cosa que ha estat denunciada per tot el món de la cultura. I jo, com a ministre de Cultura, no ho penso tolerar. I per tant, hem enviat un requeriment a la Junta de Castella i Lleó, que és el pas previ a la presentació d'un contenciós administratiu per evitar que això es produeixi. I estem estudiant també avui dia una presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional perquè prohibir o condicionar ideològicament les ajudes al cinema, que estan fetes per blindar la llibertat artística, les ajudes públiques a la creació cultural estan fetes per blindar la llibertat artística. I algú que pretén limitar la llibertat d'expressió i la llibertat artística és algú que està fora de la llei en el nostre país i nosaltres no pensem tolerar que això passi.

1:19:30 Amb la despesa en defensa nosaltres hem estat molt clars. Nosaltres no hem compartit l'augment de 10.000 milions d'euros en defensa que s'ha produït en aquesta legislatura per arribar al 2%, i també hem dit d'una manera molt clara que, estant en contra d'això, no permetrem que ningú vingui en aquest país a complir amb el mandat de Donald Trump a l'OTAN, que és arribar al 5% de despesa en defensa, cosa que el govern d'Espanya, vostès ja saben, ha dit que no pensa fer. I jo també aprofito aquesta ocasió per preguntar-li als candidats del Partit Popular i Vox... si pensen complir amb el mandat de Donald Trump, de gastar un 5% en defensa, que és una despesa que està destinada fonamentalment a alimentar la indústria militar dels Estats Units, perquè no hi ha indústria de defensa a la Unió Europea per absorbir aquest volum d'inversió en defensa que pretén la OTAN amb el 5%. No n'hi ha. Per tant, és una inversió que està fonamentalment destinada a alimentar els grans... contribuïdors de la campanya de Donald Trump, entre altres, que és la indústria de defensa als Estats Units. I per tant, fora bo que Partit Popular i Vox ens aclareixin, si ells ens aclarissin, si pretenen portar la despesa de defensa al 5%. I si ho volen fer, quines partides de despesa pública pretenen retallar.

1:20:51 Mira, jo és una sentència que no comparteixo. Ho he dit moltes vegades. Els tècnics del MNAC, que són els que coneixen l'estat de l'obra, sempre han dit que aquest trasllat tenia molts riscos. I jo, com a principal responsable de la protecció del patrimoni d'aquest país, haig de dir que una sentència que es fa sense tenir en compte els criteris de protecció patrimonial és una sentència que no es pot compartir. A mi aquestes paraules, mira, m'ha costat ser reprovat dues vegades pel Parlament d'Aragó, però és que jo com a principal, com a responsable de patrimoni d'aquest país, jo això tinc l'obligació de dir-ho. I per tant és una sentència que no comparteixo i els tècnics del MNAC compten amb tot el suport i la confiança del Ministeri de Cultura.

1:21:49 La resposta és que sí. La veritat és que, i aprofito que està aquí Pablo Bustinduy, que ha sigut una de les persones que ha liderat aquesta qüestió, a totes i cadascuna de les negociacions pressupostàries fallides que hem tingut en aquesta legislatura. La qüestió de la prestació universal per criança ha estat en el número 1 de les nostres exigències en el Partit Socialista, i per tant la resposta és que sí. Crec que aquest país no es pot permetre aquest nivell vergonyant de pobresa infantil com tenim, que estem al capdavant a la Unió Europea en matèria de pobresa infantil, i això és absolutament inacceptable ho ha estat treballant, això ens ha de portar a una prestació universal, jo crec en una prestació universal de criança per combatre, i en el camí en aquesta prestació universal és veritat que hi ha un camí intermig, que pot ser una deducció via l'IRPF, que és el que proposa la taula del tercer sector. Per tant, si la nostra candidatura aposta clarament, ho hem treballat aquesta legislatura, i la propera ha de ser la legislatura... per fer possible la prestació universal. I aprofito, ho vaig dir el dia que vaig estar reunit amb la taula del tercer sector i ho torno a dir ara, crec que aquest seria un compromís que totes les candidatures catalanes hauríem d'adquirir.

1:22:56 Perquè no crec que la lluita contra la pobresa infantil tingui color polític. I aquí crec que hi hauríem de ser tots. Miri, nosaltres hem portat des del Ministeri de Cultura una batalla molt important per blindar els drets dels creadors. I vull explicar molt breument el problema, dels molts problemes que ens genera la IA. Tots els models d'intel·ligència artificial que teniu en el mòbil, ja sigui ChatGPT, ja sigui Claude, estan tots entrenats amb el que es diu Common Crawl. Common Crawl és bàsicament tot l'internet lliure que hi ha bolcat a la xarxa. Allà hi ha totes les obres dels nostres creadors, ja siguin llibres, poesies, el que sigui, tot allà està bolcat, i s'han entrenat els models d'intel·ligència artificial sense demanar permís als creadors, sense transparència i sense remuneració.

1:23:57 I això és absolutament inacceptable, i és una de les coses que estem treballant els ministres de Cultura a escala de la Unió Europea, amb un cert lideratge per part nostra, si m'ho permeten, perquè en la futura directiva del copyright, que la Comissió Europea ja ha preparat i que està en procediment... puguem blindar això. O sigui, no pot ser que les grans tecnològiques estiguin en aquests moments furtant el treball dels nostres creadors, que és el que està passant ara.

1:24:44 Miri, jo crec que La bola negra serà tot un èxit. Estic molt content de... Primer, el cinema espanyol viu un grandíssim moment, permeti'm que l'hi digui. Viu un grandíssim moment, probablement un dels millors moments de la nostra història, un moment en el que des del Ministeri de Cultura hem volgut acompanyar. Posant la nostra contribució, per exemple, vull recordar que hem recuperat les ajudes a guió que els governs de Mariano Rajoy van eliminar. Avui hi ha centenars de guionistes que abans treballaven en precari i que ho compaginaven amb la seva feina treballant gràcies a una ajuda al Ministeri de Cultura en Condicions. Hem creat el programa Cinescola. Hem fet un esforç immens d'internacionalització del cinema i per tant crec que hem contribuït, crec que jo des del Ministeri de Cultura, a un gran moment extraordinari del cinema al nostre país. I crec que serà la pel·lícula un èxit.

1:25:30 I per cert, m'agradaria preguntar-li al senyor Feijó si ja finalment ha tingut ocasió de veure La bola negra, cosa que no la va... me va dir l'altre dia que no l'havia vist i reiterar la invitació que els dimarts ho té per dos euros. Gràcies al cine sènior del Ministeri de Cultura.

1:25:58 No m'importaria gens gestionar el Ministeri de Transport. Crec que li miria bé en aquest país que el front ampli... pogués definitivament gestionar les infraestructures d'aquest país. I per tant, nosaltres som una formació de govern que presentem una candidata a la presidència del govern que ha sigut alcaldessa de Barcelona amb una amplíssima experiència de gestió. Portem ja pràcticament vuit anys al govern de l'Estat i per tant estem preparats per gestionar qualsevol àrea de gestió que correspongui.

Más de Ernest Urtasun