Institucional
Acto de Esquerra Republicana en Badalona
Acto de campaña de Esquerra Republicana celebrado el 8 de noviembre de 2026 en Badalona, con la presencia del candidato Gabriel Rufián y el presidente Oriol Junqueras
8 de noviembre de 2026. Fuente: Esquerra Republicana en YouTube
- Alejandra Sandoval, regidora de Sabadell y candidata de Esquerra Republicana al Congreso, 6 minutos
- Jordi Albert, diputado al Parlament de Catalunya y candidato de Esquerra Republicana al Congreso, 5 minutos
- Mireia Inglà, alcaldesa y candidata de Esquerra Republicana al Congreso, 6 minutos
- Oriol Junqueras, presidente de Esquerra Republicana de Catalunya, 8 minutos
- Gabriel Rufián, candidato de Esquerra Republicana al Congreso por Barcelona, 25 minutos
Discurso 1 de 5
Alejandra Sandoval
Regidora de Sabadell y candidata de Esquerra Republicana al Congreso
Empieza en el minuto 30:40. Dura 6 minutos
Explorar análisis de discursos30:40 Buenos días Badalona, buenos días a todos. Muchas gracias por acompañarnos este mañana. Voy a comenzar hablando de una cosa fundamental, la fuerza de la gente que se organiza. Vivim un moment de grans transformacions. Arreu del món, joves, treballadores i famílies surten al carrer a dir prou. Prou a les desigualtats, a la precarietat. Hi ha un sistema que demana cada vegada més, aquí menys té. Perquè cada dret ha estat un regal.
31:21 Els drets que tenim avui s'han conquerit en lluita, organització i perseverança. Però la mobilització ha de convertir-se en conquestes reals, en lleis, en pressupostos i en drets garantits. I aquí és on la política ha d'assumir la seva responsabilitat. Y hoy tenemos muchos motivos para exigir estos cambios. La gente está emprendida y tiene motivos para estarlo. Quiero agradecer, voy a continuar, pero quiero agradecer a toda la gente que está aquí, que está de corazón y que también apoya todos los vínculos que podemos construir con ambas izquierdas. Ya saben que soy un poco nerviosa.
32:16 La habitación se ha convertido en un luxe. Muchas jóvenes trabajan, estudian y se esfuerzan, pero no pueden emanciparse. En Cataluña, solo dos de dos jóvenes lo pueden hacer. Las listas de espera se alargan. La salud, toda la sanidad está absolutamente colapsada. Y Rodalías, bueno, ¿qué vamos a decir de Rodalías? Lamentablemente la gente que tiene que llegar cada día a su puesto de trabajo, la clase trabajadora, tiene retrasos. Retrasos que además se los descuentan de las nóminas.
32:52 No podemos seguir con un sistema que esté tan... depauperado económicamente pero las declaraciones y los tweets no pagan el alquiler ni la cesta de la compra la precariedad tenemos que tener también muy clara esta idea no sólo vacía los bolsillos la precariedad enferma la precariedad nos roba el sueño deteriora nuestra salud física nuestra salud emocional y limita la capacidad de soñar con un futuro, la capacidad de que todas las personas que estemos aquí nos podamos proyectar hacia el futuro. Pero sé también que nada de esto es inevitable. Dentro de todas estas realidades hay decisiones y hay voluntad política. Y para ello estamos aquí, para cambiarlas.
33:41 La amenaza de un posible gobierno del PP y de Vox, seguro, podrá en riesgo todos los beneficios, todos los servicios sociales que se han conseguido. ¿Qué se han conseguido? A través de la lucha de nuestros padres y de nuestros abuelos y de toda la gente que ha dado la vida para que podamos tener ahora los servicios de calidad, para que podamos tener servicios públicos, para que una persona que tenga una enfermedad... No se muera esperando para que una persona no se endeude de por vida para poder seguir viviendo. Lamentablemente, esa es la realidad a la que vamos a vivir si gobierna el PP y si gobierna Vox.
34:24 Pero yo, Esquerra Republicana y Podem, hemos decidido sumar fuerzas. Porque yo, que nos unimos, es mucho más importante que la diferencia. Porque tenemos la responsabilidad de construir una alternativa y aturar la extrema derecha. Porque la extrema derecha la paramos aquí, hoy. Este es el inicio para parar a la extrema derecha. No considero una cosa más. Lo haremos. Que sí, que lo haremos. Lo haremos con una izquierda feminista, antirracista y comprometida con la clase trabajadora. Una izquierda que defensa que el habitación es un derecho y no un negocio. Una izquierda que obliga por ley unos salarios dignos y servicios públicos de calidad con recursos suficientes. Porque detrás de cada estadística no olvidemos que hay personas, hay familias, Y vidas que merecen un futuro digno. Vidas que se están deteriorando cada día porque no se puede llegar a final de mes.
35:33 Finalmente, no gustaría acabar sin reivindicar algo especialmente importante. La paz. Porque la paz no es nomás la ausencia de guerra. La paz es construir. Nuestros barris, es hacer comunidad, es seguir organizados, es sobre todo la posibilidad de tener una casa, de tener un trabajo digno, servicios públicos que funcionen y la posibilidad de vivir sense por. Cataluña tiene una larga tradición de compromiso con la paz. Tenemos grandes referentes en el Arcadi Oliveres, que precisamente nos va a enseñar que la paz y la justicia social son absolutamente inseparables.
36:23 Y termino, que me van a matar por aquí. El 29 de noviembre tenemos la palabra y tenemos la fuerza. No hemos venido solo a aturar la extrema derecha, hemos venido a construir una alternativa real, porque nos resignamos, porque no renunciamos, porque sabemos que las cosas pueden cambiar cuando la gente se organiza. No lo olvidemos nunca. Y algo tan simple, pero a la vez tan profundo, como Pau, casa i treball digne. El 29 de noviembre construimos un futuro para todos. Muchas gracias.
Discurso 2 de 5
Jordi Albert
Diputado al Parlament de Catalunya y candidato de Esquerra Republicana al Congreso
Empieza en el minuto 37:17. Dura 5 minutos
Explorar análisis de discursos37:17 pero lo he visto, he visto sus vídeos, he visto trabajar y creo que merecen tener una oportunidad en el Congreso para que sigamos siendo el altavoz de aquellos que lo necesitan, de la clase trabajadora. Un saludo y le presentamos al Jordi Albert. Gracias, Alejandra. Buen día, Badalona, buen día, Cataluña. Escuchad. Estem davant d'un repte imminent. Tenim els serveis públics col·lapsats. Tenim l'increment del cost de la vida que cada dia ens costa molt més arribar a final de mes. Els treballadors i treballadores del nostre país cada vegada ens costa molt més, el mes ens fa molt llarg i el salari massa curt.
38:04 I mentrestant tenim... Un grup de gent ha sortit a la llista Forbes sent persones de tot l'estat espanyol que guanyen més de 300.000 milions d'euros respecte a l'any anterior. Una autèntica vergonya i una autèntica indignitat. Penseu que tots els que estem en aquesta plaça el 29 de novembre tenim una gran oportunitat. Una oportunitat d'enviar un missatge molt clar perquè ni PP ni Vox solucionaran els problemes de la classe treballadora del país, no solucionaran els problemes dels nostres joves, tampoc solucionaran els problemes de la nostra gent gran, perquè ells volen retallar les pensions, ells ens volen retallar els drets.
38:50 Nosaltres avui tenim un gran repte, i el nostre repte... No és precisament resoldre els problemes de l'ara, sinó que el nostre repte és que els nostres fills i les nostres filles tinguin un futur millor, que els nostres joves puguin tenir un habitatge digne i una feina de qualitat, i que el seu sou estigui a l'alçada del seu esforç. I això és el que volem per tothom. I Esquerra Republicana ho tenim clar. Tenim clar que el proper 29 de novembre només hi ha una opció. Perquè qui defensa Catalunya, qui defensa el futur dels nostres joves, dels nostres fills i dels nostres nets, no és ningú més que Esquerra Republicana. I ho hem d'explicar a tothom. I vosaltres sou imprescindibles. Vosaltres sou els que ens fareu guanyar. Perquè guanyar vol dir que guanyarem tots.
39:35 Perquè si el 29 de novembre guanya Esquerra Republicana, tots els que estem en aquesta plaça, Badalona sencera guanyarà. Perquè no hi ha cap altra opció que defensi millor els interessos de la gent treballadora d'aquest país. Perquè no hi ha cap opció que faci que Catalunya se'n surti. Perquè necessitem una Catalunya forta, necessitem una Catalunya amb dignitat i necessitem una Catalunya que digui prou als fatxes! Tinguem-ho clar, tinguem-ho molt clar. Durant aquestes setmanes aquesta campanya no la farem només els que sortim avui a parlar. Aquesta campanya l'hem de fer entre tots i totes, perquè aquesta campanya la guanyarem a la batalla del cafè del bar, la guanyarem a la sortida a les escoles, la guanyarem a les reunions d'associacions de veïns, la guanyarem amb les entitats i la guanyarem perquè cada un de vosaltres ha d'explicar a tothom que ni PP ni Vox són cap solució per la classe treballadora del nostre país. No ho són. La solució és Esquerra Republicana. I ho hem d'explicar, i ho hem de dir ben alt. I hem d'arribar a tots els racons del país. I d'aquesta manera Catalunya serà el bastió, el bastió contra l'extrema dreta. I serà perquè vosaltres, vosaltres guanyareu aquesta campanya electoral.
41:00 Per això mateix, pel futur dels nostres fills i les nostres filles, pel futur dels nostres nets i les nostres netes, pel futur dels nostres avis i les nostres àvies, pel futur de les nostres mares, pel futur dels nostres pares... El 29 de novembre, Esquerra Republicana, Esquerra Republicana i Esquerra Republicana. I l'11 de novembre, vaga general. Per tant, no es tracta només de nosaltres, es tracta del país que volem pels nostres fills, es tracta del futur que tindran ells i es tracta que el 29 de novembre votem en clau de futur, votem perquè no volem que ni PP ni Vox diguin als nostres fills el que han de fer perquè la democràcia guanyarà i perquè Esquerra Republicana i Catalunya seran el bastió per garantir que els nostres fills tinguin els seus drets garantits. Per Badalona, per Catalunya, el 29 de novembre! Fins a la victòria! Sempre! Som-hi!
42:22 Família, sou molt importants, sou el més important. Per això nosaltres avui estem aquí donant la cara, però les nostres cares són les vostres cares. Nosaltres us mirem als ulls.
Discurso 3 de 5
Mireia Inglà
Alcaldesa y candidata de Esquerra Republicana al Congreso
Empieza en el minuto 43:04. Dura 6 minutos
Explorar análisis de discursos43:04 Gabriel Rufián, el nostre número 1. No hi ha millor candidat i ho sabem tots. Per tant, Esquerra Republicana el 29 de novembre. Som-hi! Mireia, endavant.
43:18 Molt bon dia, Badalona. Aquesta plaça està xulíssima avui. Això és un xute d'energia per afrontar aquests dies que vindran amb més il·lusió, amb més força, amb més ganes que mai. Àlex, molta sort, molta força, el maig vinent Badalona et necessita.
43:39 Escolteu, el 29 de novembre el país, la gent, totes i tots nosaltres ens en juguem molt. Per això és tan important que aquest 29 de novembre tinguem més força que mai per afrontar aquest futur que ara el Jordi i que ara l'Alejandra ens explicaven que ha de ser molt millor del que està sent ara mateix que quan a Espanya les coses van mal dades, Catalunya és qui primer paga les conseqüències. Per això no exagero gens, no exagerem gens, quan diem que aquest 29 de novembre hem de sortir per defensar-nos literalment.
44:25 Esquerra Republicana fa anys, molts anys, gairebé 100, que en diferents ocasions, a tot arreu, moltes vegades davant de fortes adversitats, ha defensat el país, la llengua... I la nostra gent ho ha fet sempre, en sabem molt d'això precisament. De fet, aquests anys passats, els nostres diputats i les nostres diputades a Madrid, amb el Gabriel Rufián al capdavant, que s'ha trencat literalment la cara davant dels feixistes que ha fet moure el PSOE, que no es mou mai si no l'obligues a fer-ho. I que els ha dit, a la cara de Junts, que deixin ja de posar pals a les rodes a tots aquells acords, a totes aquelles negociacions que ha aconseguit Esquerra, però que clarament beneficien al país, com el finançament, com la condonació del deute, com el traspàs de Rodalies. I recordeu... Què va passar amb els indults i l'amnistia?
45:33 El Gabriel Rufián és el millor candidat, el candidat d'Esquerra, per defensar-nos. Perquè si no ho fem nosaltres, qui creieu que ho pot fer? El PSC quan arriba a Madrid... El que fas, es dissol a dins del PSOE com si fos un terròs de sucre i s'oblida de Catalunya fins a les properes eleccions. El PSC no és ara una garantia per poder-nos defensar.
46:07 I què ho faran els de Junts? Aquells que diuen que seran al mig. I jo em pregunto, al mig entre què? Al mig entre el dret de les dones a cobrar el mateix que els homes per fer la mateixa feina o negar la violència masclista? Al mig de la immersió lingüística o d'eliminar el català a les escoles? Al mig entre que la nostra gent gran pugui viure feliç després d'anys de treball i esforç o carregar-se el sistema de pensions? O al mig entre el dret a l'autodeterminació o que l'Oriol Junqueras torni a la presó? Seran al mig de tot això? Perquè cregueu-me que això és el que pot passar el 29 de novembre.
47:00 Què vol dir el mig? Ja us ho dic jo. Vol dir el mig entre el PP i Vox. I l'equidistància, bona gent d'aquesta plaça, quan t'hi jugues tant que t'hi jugues la democràcia, és la covards.
47:23 Davant de tot això, Esquerra només és aquesta garantia per defensar-nos de tot això. Som Esquerra Republicana, l'esquerra independentista de Catalunya, aquells que tenim clar que només la llibertat del país pot aconseguir justícia social i oportunitats per a totes i tots nosaltres. Som l'única garantia de viure millor. Per això, amics i amigues, aquest 29 de novembre sortim a donar-li més força a Esquerra, sortim a ajudar-nos els uns als altres per poder, sobretot, protegir i defensar la democràcia. Som-hi, Badalona!
48:41 I ara, amb tots vosaltres, un home que s'ho ha jugat tot per defensar el país i a totes i tots nosaltres. I mireu si s'ho ha jugat, que ha estat anys tancat a la presó per fer-ho. I no en dubteu que continuarà fent-ho cada vegada que calgui.
Discurso 4 de 5
Oriol Junqueras
Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya
Empieza en el minuto 49:33. Dura 8 minutos
Explorar análisis de discursos49:33 Bon dia a tothom. Som aquí perquè volem guanyar. Perquè tenim el deure de guanyar. Perquè el nostre país, la seva gent, les famílies, els treballadors necessiten que Esquerra Republicana guanyi. Volem guanyar no fent sopes de lletres. No venim a barrejar... partits polítics d'aquí i d'allà. No venim a repartir-nos cadires ni que es posi un qui tregui amb un altre. Venim a guanyar interpel·lant la gent, interpel·lant els treballadors assalariats i els autònoms, als treballadors públics i als pagesos, als joves i als pensionistes, a les dones, als metges i als infermers. Venim a parlar amb la gent. És aquesta la coalició que volem construir. És aquesta l'entesa que volem construir. És aquest el gran pacte que volem construir amb el nostre país i amb la nostra societat.
50:41 I el volem construir per afrontar qüestions molt concretes. Catalunya fa 30 anys tenia 6 milions d'habitants i una família mitjana tenia una mica més de 4 persones. Amb un milió i mig d'habitatges hi havia habitatges per tothom. Ara Catalunya té 8 milions d'habitants i la família mitjana deu estar al voltant de dues persones. Aquest país necessita construir habitatge, però sobretot necessita rehabilitar habitatge. Mai s'havia construït tant com es va construir en els anys 70 o 80 del segle XX. Molts d'aquests habitatges s'han de rehabilitar, en els barris metropolitans, en els pobles, a tot arreu. Qui ho intenta? Esquerra Republicana, posant 250 milions d'euros en el pla Regenera per rehabilitar habitatge a tot arreu del país. Per rehabilitar habitatge, per posar-lo al servei de la gent, dels nostres joves, de les nostres famílies. Però també per generar riquesa, perquè la rehabilitació fa que l'activitat arribi a tot arreu. La rehabilitació és molt capilar. Arriba als enguixadors, als vidriers, als paletes, als ferrers, als fusters, de tot arreu del nostre país. Només ho fa Esquerra Republicana.
52:09 Què necessitem? Més força. Perquè si no ho fa Esquerra Republicana, no ho fa ningú. Fins que Esquerra Republicana no ha forçat que hi hagi aquests 250 milions d'euros per regenerar i rehabilitar habitatge no ho fa ningú. El Partit Socialista sempre arrossega els peus. El Partit Socialista no ha intentat en cap moment... canviar el model de finançament que és la clau perquè arribin els diners als hospitals i als centres d'assistència primària. Fins que Esquerra Republicana l'ha obligat. No podem confiar en un partit socialista que sempre arrossega els peus i que mai s'ho pren seriosament de veritat. No podem confiar en la gent de Junts, que sempre que ha pogut ha torpedinat, ha enfonsat tot allò que hem treballat pel nostre país, que ha posat traves al model de finançament, que ha posat traves al Consorci d'Inversions, que ha posat traves al traspàs del Consorci de la Zona Franca, 11 milions de metres quadrats de sol industrial, 140.000 treballadors del nostre país, el 3,9% del PIB de Catalunya. Qui ha impedit que això depengui de nosaltres? No podem confiar en els comuns que sempre que han tingut l'oportunitat han pactat amb Ciudadanos, amb el Manel Valls o amb el PP per impedir que Esquerra Republicana pogués governar la ciutat de Barcelona. No podem confiar en aquells que parlen tot el dia, però que han tingut l'alcaldia de Barcelona i no han construït ni un sol pis per la nostra gent.
54:26 Som aquí per guanyar perquè volem guanyar, perquè hem de guanyar, perquè tenim el deure de guanyar pel nostre país, per la seva gent, per les seves famílies, pels seus treballadors, per la vida de tothom. I podem guanyar, i estem segurs que podem guanyar. I la prova que podem guanyar és que en les darreres setmanes... Allò que s'assembla a nosaltres ha guanyat a Polònia i a Hongria i a Sèrbia i a Israel i al Brasil i als Estats Units. I es guanya amb la gent, es guanya amb vosaltres, es guanya amb els treballadors i amb les seves famílies. A Texas, l'Elon Musk va posar 200 milions d'euros per garantir la victòria dels republicans. Però ha perdut i ha guanyat el James Talarico i la Gina Hinojosa. I han guanyat sense diners, però han guanyat amb la gent, amb el vot de la gent, amb el vot de la gent com vosaltres.
55:41 I nosaltres també hem de guanyar perquè ens ho juguem tot. Ens ho juguem tot en aquestes eleccions del 29 de novembre i després. I només hi ha un partit polític que sempre ha plantat cara a l'extrema dreta i a la dreta extrema. Només un ho ha fet sempre, i és Esquerra Republicana. I ho va fer el 1931, i el 34, i el 36, i el 39, i el 76 i el 77, quan era l'únic partit il·legalitzat. I el 78, votant en contra de la Constitució Espanyola. I el 2017, i el 2019, i el 21, sempre Esquerra Republicana. Ens ho juguem el 29 de novembre i després, i ens ho jugarem a les municipals i a les eleccions catalanes. I per tant hem de ser conscients que en cadascuna d'aquestes passes construïm un camí que ha de portar a Catalunya a tenir les eines, els recursos, les competències necessàries per posar-los al servei de la gent, per defensar els serveis públics, per defensar la salut de les nostres famílies, per defensar les escoles dels nostres fills, per defensar salaris dignes, per defensar habitatges dignes, per la nostra gent, i nosaltres estem disposats a treballar, a lluitar, a jugar amb la fiscalitat per obligar aquells propietaris que prefereixen destinar els seus pisos a usos turístics que els destinin a primera residència, per la gent d'aquest país. Només nosaltres hem treballat en aquest sentit. Només nosaltres a l'Ajuntament de Barcelona hem forçat mesures efectives pel control del preu dels lloguers. Només ho ha fet Esquerra Republicana.
57:58 I el que us demanem... És que ens donem, tots ens donem, la força necessària per continuar batallant cada dia el servei d'aquest poble. Visca Catalunya i visca la humanitat sencera!

Discurso 5 de 5
Gabriel Rufián
Candidato de Esquerra Republicana al Congreso por Barcelona
Empieza en el minuto 1:00:21. Dura 25 minutos
Explorar análisis de discursosFotografía: Marta Jara (eldiario.es), CC BY-SA 3.0 es.
1:00:21 Bon dia Badalona, bon dia Catalunya! M'heu de permetre que comenci, no sé ben bé on estan, però donant la benvinguda i les gràcies a la família de l'Adri, a l'Eva, a l'Antonio. Des d'aquí, moltes gràcies i una salutació. Esteu molt en forma, eh? És molt difícil parlar després de vosaltres. Però ho intentarem.
1:00:54 A mi m'agrada molt últimament recordar, perquè a mi em sobten algunes coses. Hi ha gent, hi ha molta gent que diu que això d'Esquerra Republicana, que el partit d'Esquerra Nacional de Catalunya, que Esquerra Republicana, s'impliqui en això de l'antifeixisme de lo que està passant a Madrid, de lo que està passant a Espanya, que això d'on ve? A Catalunya estem a altres coses, com si Urriols no existís, no? Ni el viol. En fi. I què fotem aquí? Nosaltres a lo nostre, no? A lo nostre. Diuen que dato, mato relato, memòria. Memoria mata relato. Sitio, principalmente por la prensa. Y es un discurso en castellano porque lo hacen en castellano.
1:01:50 Camaradas, os habla vuestro hermano. El fascismo está a las puertas de esta ciudad. Y vosotros... La estáis defendiendo. Los hijos del pueblo saben que tienen las armas para ganar esta guerra. Que el faro de la historia ilumine vuestra conciencia. Yo tengo aquí mi corazón y lo abro sobre vuestros corazones. Cataluña, camaradas, os ama. Yo, como catalán, quiero lo mejor para Madrid. Lluís Companys, 1936.
1:02:28 Es que es la nuestra historia. Es que lo portamos a la sangre. Es que qué mena de magia y de fantasía hemos de comprar de la derecha catalana que dice que no. Que eso no, mientras votan en PP y en Vox. Però també hi ha gent que diu que el bo era Macià. Que Companys era una mica... En fi. I que això d'esquerres i de dretes és una mica espanyol. Que nosaltres som catalans. Sí, i tant. Jo soc d'esquerres i catalans. No em sembla incompatible.
1:03:09 Però anem a recordar Masià. Cito, els idees d'esquerres només poden ser representats per partits d'esquerres. I no hi ha partit d'esquerres més real que el nostre. I encara que les dretes catalanes es mofin dels nostres anells de justícia, i diguin que també els representen, la veritat és que no ho han fet mai. L'únic camí possible és d'esquerres. I es diu Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià, 1932. Però quina màgia, quina fantasia, quina toxicitat. Veneu! Forma part de la nostra història. Estem sent conseqüents, conseqüents.
1:04:07 Però també hi ha gent que diu que això de pactar, això de negociar, és una rendició. Encara que pacten, però diuen que no pacten. Però que pactar és una rendició, que és d'espanyols. I que pactar molt es fa espanyol. Bueno, anem a recordar també un referent. L'any 1919 va haver una vaga històrica que va permetre que avui la gent, de vegades, treballi vuit hores. La vaga de la canadenca. I va haver un senyor, el noi del sucre, Salvador Seguí, que va fer un míting a Barcelona on demanava, després de pactar amb el conde de Romanones, Que la gent tornés al treball. I estava explicant els pactes. I deia, malgrat el vostre sentimentalisme, la vostra impetuositat, perquè allà la gent l'estava ja dient traïdor. No sé si us sona. Salvador Seguí, any 19.
1:05:10 Gent que sempre havia dormit a casa seva. Que no havia estat a la trena ni al talego. Dient-li traïdor per demanar més temps per negociar, per ser conscients de la seva força negociadora i dir, hem arribat a uns acords, hem de tornar a la feina, doneu un vot de confiança. I la gent li deia, traïdor, anem a la presó, alliberem els presos que encara queden. I el Salvador Seguí, el Noi del Sucre, anava parlant, anava relatant els acords. Traïdor! Fins que va un moment que va dir, voleu anar a alliberar els nostres germans? Sí, sí. Aneu-hi! Aneu-hi! Aneu-hi! Va haver aquest silenci i ningú va anar. Ningú d'aquests que van dormir sempre a casa seva i que deien traïdor al Salvador Seguí va anar. I el Salvador Seguí va dir, no va ningú? Vale, doncs continu! I va continuar, que és exactament el mateix que ha fet Esquerra Republicana de Catalunya.
1:06:38 Y también hay gente que dice que esta manera de confluencia, de acuerdo, de espacio de colaboración en Podemos, que ¿por qué? Que es muy raro. Porque no son indepes. ¡Oh, noticia! ¡Oh, sorpresa! Bueno, y ahora de todo, ¿no? Pero es que a Cataluña tú tomes indepes. És que tothom és independentista a Catalunya. És que tothom s'emociona amb els nostres símbols. És que tothom parla la nostra llengua. És que tothom té la nostra religió. És que tothom té els nostres cognoms. O el meu no. És que tothom és igual a Catalunya. Oi que no?
1:07:24 Oi que nosaltres volem governar una Catalunya lliure? Que volem que Catalunya algun dia esdevingui un país millor per a tothom? Aleshores, per què hem de repartir carnets i dir tu no? No serà més fàcil. Creure'ns que som realment un partit integrador, una esquerra nacional, i dir-li a tothom que si comparteix valors com la justícia, la democràcia i la llibertat, és dels nostres, i que després ja és molt millor tenir gent a favor del dret a l'autodeterminació que una gent que diu que és patriota i que porta l'estelada aquí, votant en PP i en Vox en contra de la classe treballadora de Catalunya. És molt millor. Així que benvinguts, benvinguts, penseu el que penseu. Si sou demòcrates, ja en parlarem.
1:08:25 Bueno, estem a Badalona. Jo aquí venia a menjar pipes. I fer més coses. I és un plaer estar aquí. I aquí governa un... Ara la premsa és quan comença a escriure, quan fa cas. Aquí governa un senyor que és molt hàbil. Que és molt hàbil. Com pràcticament tots els feixistes. És molt hàbil. I que ve a dir que aquí el problema és que hi ha molta gent ocupant els pisos de la gent, quan la gent, la gent normal, està molt més a prop de ser desnonada per un banc que que l'ocupin el seu pis. Però és igual. Cola. Cola. Cola això de dir tu ets pobra, tu ets precari, no per les meves polítiques, no perquè voti en contra d'un dret a l'habitatge, ni que voti en contra d'un escut social, no. Tu ets més pobra per culpa del negre, de la dona o del que acaba d'arribar als vasos d'un camió. Sos miserable.
1:09:36 Però jo li dic a tothom que nosaltres també som conscients, som molt conscients que és un repte. Un repte. I això és així. Igual que va ser un repte fa 60 o 70 anys que els meus avis, que els vostres avis, que els vostres pares, que vosaltres mateixos arribéssiu als mateixos barris, que ara està arribant aquesta gent. És un repte acollir a milers de persones cada any i som conscients que ha de ser un repte que es basi en la inclusió i en la convivència i en els drets. Y en las obligaciones, te digas como te digas y punto. No somos menos de izquierdas, somos más útiles. Yo reivindico una izquierda que hable de los conflictos reconocibles por la gente.
1:10:49 Jo la puresa considereu que només és útil a l'afeite d'oliva. Jo soc molt reàcia que tothom digui el mateix, que tothom parli igual, llegir. Jo us tractaré com a adults. I us prometo que no diré res que m'hagi escrit algú que no digui absolutament res. Això no ho faré.
1:11:10 I jo vull parlar de vivenda. Per dir que cal... L'Oriol deia, i té raó, construir més. Potser sí. Fer millors mitjans de transport. Bueno, sí, però al final, clar, només viuran els rics a les ciutats. Si la solució és anar-te'n a un poble. Però de què serveix construir més? De què serveix tenir millors trens si no atures, si no prohibeixes, si no fries a impostos els acumuladors de vivenda? Si hi ha un mercat ple de toxicitat i d'abusadors, de què serveix crear més producte?
1:11:52 Us poso un exemple. L'afeite d'oliva. S'ha anunciat el govern del PSOE, oh, sorpresa! porque ahora ha podido, porque no hay atención, ha traído el óleo de oliva a los supermercados, porque está barato. Cuando portaba el arma, decían que igual habría que freír con aceite. Medidas más sanas. Sí que se puede intervenir un mercado. Y yo demano que se intervenga un mercado. Y si nosotros tenemos la fuerza suficiente... Queremos intervenir de una vez por todas en el mercado de la vivienda. Porque si tú te quieres hacer rico, te compras vino, cromos de béisbol, cuadros, lo que sea. Pero con los pisos, con la vivienda, no me jodas. Porque hacemos lo que hacemos. Si la gente continúa viviendo en azul, abriendo palacios, no servirá absolutamente nada.
1:12:49 Así que una familia... Una casa, una família, una casa. I això és primordial. I que consideri el contrari està absolutament fora de la realitat. Impostos, impostos. No té cap mena de sentit que Repsol hagi guanyat els últims nou mesos un 325% més. No tiene ningún sentido que la banca haya ganado un 30% más y que no tenga ningún impuesto. Por cierto, no lo tienen por culpa de PP, Vox y, oh sorpresa, Junts. Yo reivindico un sistema fiscal donde no solo el miedo cambia de lado, también los impuestos cambian de lado. Impostos a la riquesa i als grans beneficis i no només al treball. No té cap mena de sentit tampoc que un treballador del Mercadona pagui més impostos que Juan Roig. No té cap mena de sentit.
1:13:56 Corrupció. Corrupció és molt fàcil aquesta. La izquierda no puede robar. Nosaltres no podem robar. No significa que no es robi, perquè Santos Cerdán, Ábalos i Koldo no són presos polítics. Però l'esquerra no pot robar. No podem robar. Nosaltres tenim principis. La dreta té interessos. Cada vegada que algú decepciona d'aquesta manera, cada vegada que amb les sigles d'un suposat partit d'esquerra roba, La gent plora. La seva gent plora. Per això també li diem al votant socialista que està decepcionat, al votant catalanista que és talanista, que està decepcionat, que està fart, que ja és conscient que el seu partit, sense la pressió adequada, sense l'obligació adequada, sense la submissió adequada, no fa... D'aquesta Esquerra Republicana de Catalunya.
1:14:58 I transports. Tothom ha anat a un... Jo tota la meva vida he anat en un tren de merda a una feina de merda o perdó, a unes condicions de merda. Ara tinc la millor feina que he tingut mai, però això m'ha passat moltes vegades durant pràcticament tota la meva vida, igual que vosaltres. I això és perquè es va prioritzar per part de PP i PSOE un sistema que volia d'alta velocitat, que volia prioritzar l'alta velocitat per competir. Amb Xina, amb França, amb Japó, i s'oblidava de la gent, com per exemple de Badalona, que havia d'arribar al seu curro en rodalies. Això ha passat per culpa del PP i del PSOE. I el que ha passat, que hagin mort cinc i escaig persones, és per culpa d'un sistema de seguretat fallit. Y culpabilizar a un trabajador a un error humano, un error humano lo único que significa, lo único que refleja es que estamos frente a un sistema de seguridad fallido. Y es miserable que el PSOE haga exactamente lo mismo que el PP a Angrois que és culpabilitzar a un currito.
1:16:18 Així que nosaltres, tractant també d'adults a la gent, perquè Adif és una empresa pública i Renfe és una empresa pública, nosaltres, el que fa repartir pasta a empreses contractades, precaritza el manteniment, nosaltres el que demanem és una revisió total i integral independent. I una inversió massiva, principalment, sí, en el meu tren, en el vostre tren, en el tren de rodalies, que sempre, sempre ha estat una merda i sempre ha estat gestionat per PP o per PSOE.
1:16:57 Acabo, perquè, hòstia, jo tinc moltes ganes en aquesta campanya, no sé si es nota. ¡Ganas de revancha! No, ya acabo en dos cosas. La primera es que intentaré ser muy simple. Es decir, el PSC no merece vuestro voto. No lo merece. Y yo lo quiero. Yo no quiero gobernar España. Però jo vull que es governi bé Espanya, perquè de moment, en fi, soc realista, tracto d'adult a la gent. Això de dir que no soc de cap bàndol, al final la vida es prendrà a partit. I si tens un bàndol que diu que els drets s'han de reconèixer i que, per exemple, ha d'haver dentista públic per tothom, i tens un altre bàndol... que diu que cal bombardejar un vaixell ple de nens, si tu estàs al mig, és tan desgraciat com aquest. S'entén? És que no hi ha molts feixistes, hi ha molts neutrals. I jo em nego a ser neutral, i jo em nego a vendre màgia i toxicitat a la meva gent.
1:18:11 Jo em nego, per cert, ja ho sabeu, però junts som molt patriotes. Molt patriotes. Tenen Catalunya a la boca tot el dia. La Mira Nogueras, la senyora Nogueras, acaba els discursos sempre dient visca Catalunya lliure, visca Catalunya lliure, però també vota a favor algun dia de la classe treballadora catalana. No votis en PP en Vox cada vegada que tens l'oportunitat, perquè han votat vuit vegades, que són totes, en contra del dret a la vivenda. Totes. Què et fa? Com et fa patriota votar en contra del dret a la vivenda dels catalans i de les catalanes? Hi ha gent que diu, no, tenen dret perquè són de dretes. No, mira, jo reivindico una dreta normal al meu país. I jo soc molt conscient que si Catalunya algun dia és independent serà gràcies a una dreta normal, a una dreta dialogant. A una dreta liberal, conservadora, però democràtica. No a una dreta que vota literalment en contra de mig milió de catalans per la cara. O no? Perquè dic jo. Només ho ha dit també un mitjà de català de comunicació. Un! Hi ha diputats i diputades de Junts... Amb empreses immobiliàries que gestionen pisos i que, per favor, potser per això voten amb PP i amb Vox en contra d'aquesta treballadora catalana. I ho dic jo. I ara ja puc començar a escriure les vostres peces dient que ataco a Junts. Però PSC, PSC no mereix, no mereix el vostre vot.
1:19:56 Jo ja sé que el 23 va passar. Jo ja sé que va... El PSC, el PSOE, i jo vull un govern del PSOE obligat, sotmès a forces sobiranistes que han demostrat tantes coses. Aquí hi ha certa basquitis a Catalunya. Hi ha molt mitjà de comunicació que diu que els bons són Bildu. I que què ve? Bildu. Bildu ha votat el 100% de les iniciatives del PSOE i ha fet un 10% dels discursos en Euskera. Jo estic d'acord.
1:20:31 Però ERC vol continuar amb aquesta aritmètica parlamentària, però amb més força, perquè us puc assegurar que res... De bo, què ha passat els últims anys? No hauria passat sense Esquerra Republicana de Catalunya, sense Compromís, sense el BNG, sense Bildu, sense Podemos, i tant de bo, Adelante Andalucía. Res, si no fos per nosaltres, Albert Rivera seria vicepresident. Que ja ningú se'n recorda. Que ja ningú se'n recorda.
1:21:02 Ara sí que ja acabo. Jo ho tinc molt clavat. Jo us prometo, durant aquesta campanya, i si al final... en fi, continuo, un grup, un partit que us defensi. Que us defensi. Que no miri el terra ni el sostre quan us ataquin que us defensi amb orgull, amb ràbia i amb autoestima.
1:21:34 I poso un exemple. És una vergonya nacional, i encara és una vergonya nacional, política i mediàtica, l'eslògan miserable de la convergència de sempre, de Junts i dels seus satèl·lics mediàtics. Venent! La mercaderia tòxica de la canvi de res. Perquè aleshores, què fa Jordi Turull i companyia a casa seva? Què fan? I això va ser gràcies a Esquerra Republicana, que va utilitzar tota la seva força negociadora per treure la gent de la presó. I a les 24 hores estaven a un plató de la tele dient que érem uns traïdors. Però això què és?
1:22:23 I nosaltres, companys i companyes, vam mirar el terra. Ha passat moltes vegades. Per responsabilitat mal entesa, sota el meu punt de vista. Jo us prometo un grup parlamentari conjuntament amb els meus companys i companyes, que són infinitament millor que jo, no és difícil. Un grup valent que us defensi, que defensi Catalunya.
1:22:52 I acabo. Sempre intentaré acabar amb una història que acaba una mica... Sempre és una mica raro. Salem. Salem, sabeu, no? Salem, en fi, paradigma de la grilladura, van arribar a cremar, principalment a... Además también algún home per bruixeria. Era una gent que es despertava cada dia i deia qui no és veritablement bon ciutadà? Aquest! Anem a cremar-ho! No sé si us sona. Sí? Bueno, Salem. Ja no aneu de Salem on van també torturar i van al final assassinar a un home. No gaire conegut. Evidentment les víctimes van ser les dones. I també ha passat aquí a Catalunya. Va passar a Catalunya i encara continua passant. Perquè hi ha moltes formes de cremar algú.
1:23:45 Però en aquest cas van cremar un home. O sigui, van torturar un home. I la seva tortura va ser ficar-li cada vegada més pes. Era un sacerdot de 80 anys que havia defensat aquelles dones, pràcticament l'únic, dient que allò era una bogeria. I que Salem, que això de assenyalar la gent, també a Salem hi havia molta gent que mirava pels costats, a terra, que no feia res, els neutrals, són els pitjors. I cada vegada la seva tortura, fins que morís aplastat, era ficar-li més pes. I més pes, pedres, pedres. Pedres. I ell, cada que li preguntaven, confessaràs? I deia, més pes! Li ficava més pes. Més pes. Més pedres. Més pedres. S'hi van començar a trencar les costelles. I li van preguntar, vols confessar ja? I deia, més pes! I així va estar durant dos dies. Més pedres, més pedres. I ell deia, més pes, més pes.
1:24:48 Així que jo dic, més pes, més pes, més pes. Que l'aguantarem, però no acceptarem que Catalunya sigui Salem. No ho acceptarem. No hi ha una manera correcta de ser català. No existe una manera de ser catalán. Y cada vez que alguien diga que existe una manera de ser correcto catalán, yo diré ¡Més PES! ¡Més PES! ¡Més PES! Muchas gracias.
