Institucional
Acto de Esquerra Republicana en Tarragona
Acto de inicio de campaña electoral de Esquerra Republicana celebrado el 12 de noviembre de 2026 en el barrio del Port de Tarragona
12 de noviembre de 2026. Fuente: Esquerra Republicana en YouTube
- Noemí Llauradó, presidenta de la Diputación de Tarragona y candidata al Senado por Tarragona, 4 minutos
- Norma Pujol, candidata al Congreso por Tarragona, 5 minutos
- Francesc Marc Álvaro, candidato al Senado por Barcelona, 5 minutos
- Elisenda Alamany, secretaria general de Esquerra Republicana, 10 minutos
- Oriol Junqueras, presidente de Esquerra Republicana de Catalunya, 9 minutos
- Gabriel Rufián, portavoz de Esquerra Republicana en el Congreso de los Diputados, 24 minutos
Discurso 1 de 6
Noemí Llauradó
Presidenta de la Diputación de Tarragona y candidata al Senado por Tarragona
Empieza en el minuto 11:34. Dura 4 minutos
Explorar análisis de discursos11:34 Moltes gràcies, Javi. Seràs un gran alcalde de Tarragona, sí o no? Bé, jo us volia demanar una cosa. Us volia demanar que ens donéssiu molta més força per defensar els drets de les persones treballadores i de la classe mitjana del Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre i del Baix Penedès. Que ens donéssiu molta més força per defensar els serveis públics i les infraestructures que aquest territori reclama i mereix des de fa massa temps. I us volia demanar també que ens donéssiu molta més força també al Senat. Molta més força perquè des d'allí us representarem, des d'un coneixement profund del que és el nostre territori, des de la proximitat i des del compromís.
12:26 Per cert, bona nit. Com deia el Javi, sóc la Noemí Llauradó i des de fa aproximadament vuit anys, com a presidenta de la Diputació, he tingut la sort de conèixer de primera mà quines són les necessitats de casa nostra. I amb això hem pogut ajudar els ajuntaments, a les entitats i a les associacions, que avui molts dels representants d'aquestes entitats i associacions ens heu vingut a acompanyar, i a la ciutadania en general perquè poguéssiu tirar endavant els vostres projectes. Però anem alerta, perquè no tots els partits polítics... tenen aquest compromís amb el territori, amb casa nostra.
13:08 El Partit Popular. El Partit Popular aquí a Tarragona ha decidit que no es presenta. Ep, el Danto. I que ho delega tot a l'extrema dreta de Vox. Quina poca consideració, quina poca deferència al Partit Popular amb Catalunya, que tampoc no és cap sorpresa. Decideixen presentar-se només a Barcelona. Els comuns també, per cert. Perquè és com entenen ells Catalunya. La seva Catalunya, per ells, comença a Badalona i acaba a les Rambles. Decideixen això.
13:46 Però nosaltres, nosaltres sí. Nosaltres ens presentem a tot Catalunya perquè entenem la Catalunya sencera. Ens presentem des del Pirineu al Sènia. I també ens presentem a tots els països catalans. A tots! A tots els països catalans. Ens presentem en coalició amb Ara Més a les Illes Balears. Ens presentem a les Illes Balears amb la Carme Gomila que és... representant d'Esquerra Republicana de Catalunya i el País Valencià en coalició amb compromís.
14:20 Però tornem ràpidament a Tarragona, perquè és molt important el que deia el Javi. Aquí, el vot útil per evitar que un senador, una senadora que els coneixeu els de Salou, una senadora de Vox, entri al Senat en representació de la nostra demarcació, el vot útil, l'únic vot útil, és Esquerra Republicana de Catalunya. El 29-N haurem de decidir si volem que aquí a Tarragona, en el Senat, ens representi aquesta senadora de Vox o voleu que ens representem les senadores i el senador d'ERC. Per tant, aquest 29-N, ERC a la demarcació, serà clau per fer mur de contenció davant de l'extrema dreta.
15:06 Sortim al carrer i defensem-nos pel país, per la gent i pel futur. Visca Esquerra Republicana de Catalunya i visca Catalunya lliure. I atenció, qui representarà el Congrés? La gran Norma Pujol. Gràcies, Noemi.
Discurso 2 de 6
Norma Pujol
Candidata al Congreso por Tarragona
Empieza en el minuto 15:32. Dura 5 minutos
Explorar análisis de discursos15:32 Bona nit, Camp de Tarragona, bona nit, Penedès, bona nit, Terres de l'Ebre. A la demarcació de Tarragona compartim un problema en la resta del país. Necessitem posar al dia les nostres infraestructures per garantir el rellançament econòmic i social de les nostres comarques. Vull parlar-vos d'allò que ens afecta cada dia, de com ens movem, de com treballem i de quines oportunitats tenim. Perquè viure a Tarragona, al Penedès o a l'Ebre no pot ser que sigui tenir menys oportunitats.
16:16 I comencem pel tren. El servei de regionals i mitja distància és pèssim. La connectivitat en Barcelona és un drama. I moure's d'un poble a l'altre també. I on trobem encallats tots aquests problemes? On els trobem encallats? Necessitem l'estació intermodal del Camp de Tarragona. Necessitem que sigui una realitat bàsica per millorar la connexió dels passatgers i que el trànsit de mercaderies, clau pel port de Tarragona, passi per l'interior i lluny dels nuclis de població.
17:03 I com que els trens no funcionen, hem d'agafar busos i hem d'agafar cotxes i ens trobem amb una P7 totalment col·lapsada. És imprescindible el tercer carril al tram de l'Ebre i un manteniment com Déu mana de tota l'autopista de nord a sud.
17:30 I mireu, Tarragona també és un territori que produeix, un territori que crea ocupació i que genere riquesa. I aquí la indústria química és fonamental. Parlem de milers de llocs de treball ben qualificats i ben remunerats. Un sector estratègic que hem de protegir davant la competència internacional. No podem deixar la nostra indústria en mans de la Xina o dels Estats Units. Necessitem un preu estable de l'energia i ajudes per avançar en la descarbonització. Defensar la indústria és defensar llocs de treball i les famílies que en mengen.
18:17 I som també un territori que mira endavant, que mira el futur, a la modernitat. La candidatura del Centre d'Intel·ligència Artificial a Mora la Nova, de la mà del Barcelona Supercomputing Center, ha de ser una prioritat. És un projecte estratègic per Europa i una oportunitat enorme per la Ribera d'Ebre, que necessita diversificar l'economia i generar noves oportunitats laborals després del tancament nuclear.
18:53 També defensem el nostre patrimoni natural, les platges, el litoral, els espais naturals. Davant d'una emergència climàtica, que la dreta i l'extrema dreta continuen negant, però que tothom patim. I defensem lo delta de l'Ebre. Cal que l'Estat faci les inversions necessàries per a la seva supervivència.
19:20 Amics, amigues, companys, companyes, a Madrid no mos regalaran res. A Madrid hi hem d'anar a defensar lo territori. I quan lo PSC arriba a Madrid, tachant, se convertix en lo PSOE. I Junts massa vegades vota al costat del PP i de Vox. I naltres no mos devem a cap altra sigla. Naltres mos devem a la gent. Necessitem una esquerra republicana forta, en veu pròpia, per ser decisius, per aportar solucions a les nostres comarques.
19:59 I d'altres poden vindre a Tarragona a passejar, poden vindre a Tarragona a buscar vots, però d'altres... Venim a defensar les comarques tarragonines. La millor garantia perquè Tarragona tingui una veu forta a Madrid és una esquerra republicana forta. El 29 de novembre, defensemos!
20:31 I ara, amb tots vosaltres, el gran candidat al Senat, Francesc Marc Álvaro.
Discurso 3 de 6
Francesc Marc Álvaro
Candidato al Senado por Barcelona
Empieza en el minuto 20:53. Dura 5 minutos
Explorar análisis de discursos20:53 18 de juny de 1940. Winston Churchill, a l'hora més fosca d'Europa i segurament del món, s'adreça al Parlament, a la Cambra dels Comuns, perquè Hitler ja ha posat els ulls al Regne Unit. França ha caigut. I Churchill diu... El poble anglès haurà de resistir com han resistit la gent de Barcelona. Els valents de Barcelona, diu Churchill. Els valents de Barcelona. Aquí a Tarragona sabeu molt bé què vol dir això dels valents. El març del 38, avions feixistes dels alemanys i dels italians assassinen 14 dones que fan cua davant el mercat de Tarragona. Les bombes dels feixistes cauen en aquesta ciutat, als valents de Tarragona.
21:57 Per què esmento això? Perquè ara també ens toca ser valents. I perquè ara també ve el feixisme. També. Tinguem-ho clar. Però deixeu-me dir, abans de continuar, bona nit Tarragona, bona nit Catalunya. Per què apelo a la història i no sóc l'Oriol Junqueras? que en té l'especialitat, perquè aquest moment és històric i perquè la lluita contra el feixisme demana no oblidar d'on venim. No hi ha una dicotomia entre defensar el país i defensar la democràcia. Un partit que té 95 anys d'història ho sap perfectament, perquè Esquerra va néixer quan l'emergència dels feixismes a Europa eren clars. Ho portem en el nostre ADN.
23:00 Diguem-ho clar, perquè som catalanistes, perquè som independentistes, som antifeixistes. Perquè defensem la democràcia, defensem Catalunya. És així. No ens ha d'explicar ningú la manera com hem de ser antifeixistes. Ho tenim après. Com ho sabien aquelles dones assassinades l'any 38. Ho tenim molt clar. I si oblidéssim això... Tenim en la nostra tradició aquells que ho recordaven. Per exemple, en el més trist exili, el president Josep Irla, quan ja era molt vell i estava molt malalt, va dir, Josep Irla, els catalans estimem amb un mateix igual la mort, la pàtria i la llibertat. Exacte, la pàtria i la llibertat.
23:59 I ara, amigues i amics, és l'hora de defensar la pàtria i la llibertat contra els que venen, perquè venen a carregar-se la pàtria i la llibertat. No ho dubteu. I un advertiment, un advertiment per si algú es desvia, per si algun conegut o familiar... està desorientat. Aquells que diuen que ara estan al mig van molt perduts. Han oblidat la pròpia història del catalanisme. No hi ha un lloc per ser al mig quan venen els que venen. No van ser al mig les mestres de la República. No van ser al mig els rabassaires. No van ser mai al mig els obrers que van defensar amb el seu treball l'esforç de la guerra. No van ser al mig les infermeres dels hospitals de sang. No van ser al mig tots els que van ser a les escoles a l'1 d'octubre. No van ser al mig.
25:14 I una última remarca. Atenció, perquè a banda dels que es volen col·locar al mig, tenim el cavall de Troia d'aquells que es diuen catalanistes i van amb l'estelada. Són el cavall de Troia del feixisme. Són el cavall de Troia de l'estat profund. Són el cavall de Troia de la reacció. Ni aigua a aquesta gent. Porten l'estelada, però porten la mort de debò. Per tant, amigues i amics republicans, tarragonines i tarragonins, ara és l'hora de no oblidar que quan aixequem la bandera de Catalunya, aixequem-la de la llibertat. Visca Catalunya lliure! Visca la democràcia! Tots els municipis de Catalunya, caps de cartell, equips de campanya, segueixen amb admiració i deteniment la remuntada inspiradora i èpica que està fent a la capital del país.
Discurso 4 de 6
Elisenda Alamany
Secretaria general de Esquerra Republicana
Empieza en el minuto 26:52. Dura 10 minutos
Explorar análisis de discursos26:52 Quanta gent avui. A veure, comencem una campanya que sí que és important, i tant que és important. Per defensar-nos d'allò que ens importa, de defensar-nos d'una vida que cada vegada és més difícil, d'una vida que sembla impossible. És veritat que el nostre lema, que el nostre eslògan per aquesta campanya a les eleccions espanyoles, diu «Defensa't». Però aquest defensa't no vol dir un defensa't de rebre els cops i entomar-los. Aquest defensa't vol dir plantar-nos davant d'allò que és inacceptable i que no podem continuar acceptant. És també per encarar i per defensar-nos els malestars que recorren el nostre país, tot Catalunya, i també l'amenaça que existeix en aquestes eleccions espanyoles contra Catalunya.
27:56 En primer lloc, defensar-nos d'una vida impossible, d'una vida que cada vegada és més difícil. Durant molt de temps ens van dir... que si fèiem el que tocava, i ens ho van dir la nostra generació, i suposo que ara les generacions més joves és el mateix, ens van dir que si fèiem el que tocava, que si estudiàvem, que si treballàvem, tot ens aniria bé, que la nostra vida seria tranquil·la i segura. I jo sé que aquesta promesa avui no s'ha complert. Que Catalunya encadena crisi rere crisi, que hi ha generacions que no coneixen una altra cosa que viure en crisi. Que cada vegada la vida es fa més costaruda, que tot puja i que en canvi els sous s'estanquen. Avui, la meitat dels catalans no poden cobrir allò que és bàsic. Allò, 4 de cada 5 catalans diuen que estan preocupats perquè no poden estalviar. Els darrers anys hem après a conviure amb crisis, però sobretot hem après a conviure amb l'angoixa, amb la inseguretat, amb la preocupació. I la vida no és això.
29:18 Jo no vull per les meves filles aquesta vida. I jo no vull per els vostres fills aquesta vida. I per això hem de reaccionar. No sempre la política ha reaccionat a temps. I també ho hem de dir. No sempre hem estat a l'altura. No sempre hem parlat prou clar. Però som a temps. També he de dir que quan hem estat a l'altura ens hem trobat massa sols. Quan hem dit que calia regular els preus del lloguer, quan hem dit que calia eliminar els pisos turístics, quan hem dit que calia regular el lloguer de temporada i d'habitacions, Esquerra Republicana s'ha trobat sovint massa sola. Amb aquests que ara es lamenten i també surten als carrers i s'esquincen les vestidures, aquests... que ens han retardat tant a trobar les solucions als problemes que ahir treien a la gent als carrers.
30:12 Avui l'habitatge és la principal font d'inseguretat de la nostra gent. Treu literalment el son de la nostra gent. Ja no són els joves, ja no són les persones migrades que venien al nostre país per començar un nou projecte vital amb dificultats. Ara ja són els pares i mares, ara ja és la classe mitjana i treballadora que està pensant de si ha de tenir un fill o no perquè no pot pagar un pis. Ara també és la gent gran que en l'últim tram de la seva vida pateix per si l'expulsaran del pis on ha viscut tota la seva punyetera vida. I crec que és fonamental encara aquestes eleccions espanyoles sabent com està la nostra gent. I la nostra gent pensa que cada vegada la vida és més difícil.
30:59 A Catalunya a més paguem preus que no són els d'altres llocs. Tot ha pujat. També els beneficis de les grans empreses. Tot ha pujat i els sous de la gent estan estancats. Vivim amb preus europeus i sous espanyols, també perquè hem seguit un model de creixement econòmic espanyol que no reparteix prosperitat, que només ofereix sous de misèria i feines indignes. En aquestes eleccions ens hi juguem per tant, defensar-nos d'allò que més ens importa. Defensar-nos d'una vida que cada vegada sembla més impossible, però també defensar-nos d'una amenaça, d'una amenaça catalanòfoba.
31:45 Si les enquestes tenen raó, hi ha una majoria, la gran majoria de les enquestes diuen això, hi ha una gran majoria de PP i Vox. I aquests dos partits comparteixen el mateix objectiu i la mateixa missió, que és anar en contra de Catalunya. I davant d'això, nosaltres sí que som un partit d'obediència catalana, perquè l'obediència catalana és, davant d'una amenaça catalanòfoba, dir que mai hem estat, ni que som, ni que serem mai els del mig. I aquesta és la raó de ser d'Esquerra Republicana. I no és nova. No és nova. Nosaltres sempre hem defensat que Catalunya és una nació. Digui el que digui Abascal, digui el que digui Feijóo, perquè el nostre poble no necessita el seu permís, perquè el nostre poble no necessita el seu reconeixement, ni la nostra llengua, ni la nostra història, ni la nostra tradició necessita el seu reconeixement, ni el nostre dret a decidir lliurement el nostre futur.
32:52 Les institucions que nosaltres tenim, el país que nosaltres tenim, no ens ha caigut del cel. Si la gran majoria de les conquestes que tenim avui són gràcies als republicans i republicanes que les han hagut de suar, de suar amb llàgrimes i sang. És la conquesta de tants republicans i republicanes que van patir exili, repressió, pressió, que es van donar, que van donar la seva vida per la llibertat del nostre país. I per tant, nosaltres sí que podem dir clarament que defensarem el país, que defensarem els interessos de la nostra gent i que ens partirem la cara per Catalunya.
33:37 Defensar els interessos del nostre país no ho podem deixar en mans de qualsevol. Coneixem bé el partit socialista, aquest que sempre, quan li donem a triar entre partit socialista i país, sempre tria partit socialista. Aquests diputats que van al Congrés amb un AVE de Barcelona a Madrid i quan arriben a Madrid es fonen i es sotmeten al PSOE. Però fan una cosa pitjor, que això ja em fot de més mala llet. El Partit Socialista diu que es pot defensar la millora de la classe mitjana i treballadora sense lluitar pel país, sense ambició nacional. Però si un no lluita pel país, nosaltres sabem que els primers que en paguen el preu és la classe mitjana i treballadora, que no té sous dignes, que no té una escola pública de qualitat, que no té trens que funcionen, que no té un model econòmic propi que pugui repartir prosperitat i no precarietat. Lluitar per la gent vol dir tenir ambició nacional.
34:48 I acabo. La dreta i l'extrema dreta ens volen convèncer que coses normals com anar a sopar, com fer vacances, com tenir una habitació per cadascun dels teus fills, com comprar peix fresc, és un luxe i és un privilegi. I ens diuen, davant dels lloguers impossibles, et recomano que comparteixis pis o que canvis de ciutat o que et busquis un pis més petit. Ens diuen que davant dels salaris baixos, que treballis més hores. Et diuen que davant d'aquests preus del supermercat que no paren de pujar, que comparis tu els preus amb la calculadora. Davant d'aquests, només ens toca defensar-nos. Ens exigeixen trobar solucions individuals, aquells que no han fet mai un sacrifici.
35:40 Aquells que no han treballat a la seva punyetera vida, aquells que no saben què és arribar a final de mes. Ens donen lliçons aquells que trepitgen moqueta, que han anat sempre a escoles elitistes, que tenen cognoms compostos, que tenen llinatges nobles, com Cayetana Álvarez de Toledo, que diu que si va al Congreso es recenarà amb el català [¿[¿?]?]. Aquests són els que es volen condemnar a una vida que ells no aguantarien ni sobreviurien ni un sol dia.
36:07 I davant d'això, companys i companyes, toca defensar-nos, toca defensar-nos d'aquesta gentussa, toca defensar-nos d'aquest probable govern que anirà en contra de Catalunya. Però també toca votar amb esperança, votar per una vida millor, clar que sí, votar amb il·lusió, votar per defensar Catalunya, votar perquè el futur torni a ser nostre, pel país, per la gent i per Catalunya lliure. President, amb tots nosaltres, Oriol Junqueras.
Discurso 5 de 6
Oriol Junqueras
Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya
Empieza en el minuto 37:01. Dura 9 minutos
Explorar análisis de discursos37:01 Molt bé, eh? Carai, quina mitinera que s'ha fet, hòstia. Bona nit, Tarragona. Comencem aquesta intervenció presentant la imatge de campanya, la imatge de campanya on es mostra l'equip que ens defensarà, que ajudarà a defensar el nostre país, Madrid. El millor equip possible. Per tant, amb aquesta introducció que acabo de fer era el moment en què havia d'aparèixer la imatge de campanya. I si no, inventarem alguna altra cosa. La teniu a punt o no? Ara. La imatge de campanya. Una altra vegada, bona nit.
38:29 El PP, Vox, Aliança Catalana són la franquícia, la marca blanca de Trump, Netanyahu, Milei i Putin. I en tots aquests països, aquests dirigents i aquestes opcions polítiques, l'única cosa que han aportat és misèria, inflació i ruïna per la majoria de la gent. I nosaltres no volem que portin a la ruïna les famílies d'aquest país. I per tant tenim el deure de defensar a la nostra gent, a la nostra societat, aquestes classes mitjanes i populars del nostre país, de defensar-les davant de l'amenaça d'aquesta internacional reaccionària que a Catalunya es presenta de la mà d'aquesta triple aliança, que són les titelles dels serveis secrets i del poder de sempre.
39:29 I tenim bones notícies, i les bones notícies són... que allò que s'assembla a nosaltres, aquells a qui nosaltres ens assemblem, en les darreres setmanes han derrotat aquesta internacional a Polònia, a Hongria, a Sèrbia, a Israel, al Brasil i als Estats Units, i ara ens toca a nosaltres! I per derrotar-los només serveix una recepta, la recepta que es diu Esquerra Republicana de Catalunya. Perquè el Partit Socialista no s'ho creu. Perquè arrossega els peus, perquè li fa mandra, perquè mai s'ho pren prou seriosament, perquè no té ni el mínim d'ambició necessària per plantar cara i per defensar el nostre país.
40:42 I Junts no serveix perquè són uns irresponsables i per culpa d'ells es va retrasar la llei d'amnistia i per culpa d'ells no s'ha aprovat el model de finançament ni hem tingut l'oportunitat d'aprovar les esmenes sobre la recaptació de l'IRPF que havien d'anar dins de la tramitació d'aquest model. I per culpa de Junts no hem tingut el temps necessari... per treure'ns de sobre 17.000 milions d'euros del deute FLA. I per culpa de Junts no s'ha pogut aprovar el Consorci d'Inversions ni el Consorci de la Zona Franca, que és una eina imprescindible perquè... I Junts no serveix, perquè diu que està al mig, al mig entre Vox i Esquerra Republicana.
41:39 Deixeu-m'ho il·lustrar d'una manera que estic segur que s'entendrà. Si Esquerra Republicana està a Catalunya i és en gran mesura Catalunya, Vox deu estar una mica més enllà d'Austràlia i els que estan al mig estan perduts en algun lloc de l'oceà Índic. I si cal, ja els anirem a rescatar. Però, mentrestant, que no em prenguin, que ja ho han fet prou.
42:21 I els comuns no serveixen, perquè són d'una deixadesa infinita, perquè no han fet mai cap proposta útil pel nostre país, perquè no han fet mai res concret, perquè les úniques propostes que s'han tirat endavant, per exemple, en l'àmbit de l'habitatge, les ha hagut de tirar endavant l'Elisenda Alamany i la nostra gent de l'equip de Barcelona, les topalls en el lloguer, les limitacions en l'ús dels pisos turístics, en l'hora de compartir habitatge. Només ho ha fet Esquerra Republicana i tots aquells que se n'omplen la boca no han fet res concret. Han governat Barcelona durant vuit anys de la mà del PP i de Ciudadanos i del Manel Valls, però no han resolt ni han fet ni un pis i no l'han posat al servei de les famílies del nostre país. I n'estem de que no hi hagi [¿[¿?]?] solucions per a la nostra gent.
43:33 I per tant avui volem tornar a reiterar quina és la nostra recepta, la nostra proposta. La nostra proposta no és pas fer una sopa de lletres de partits polítics variats, no és fer un joc de cadires, no és repartir cadires els uns amb els altres, ni treure'n un per posar-ne un altre. La nostra recepta és infinitament més ambiciosa. És una recepta que adrecem no només a partits polítics, sinó al conjunt de la nostra societat. És una recepta de construir majories sòlides, estables, amb els agents econòmics i socials, amb els sindicats, amb el món de l'empresa, amb el món de la universitat, de l'educació, de la salut, amb les entitats culturals i esportives de tota mena.
44:27 És a ells a qui ens adrecem, és a ells a qui demanem que ens deixin col·laborar al seu costat, en la defensa dels seus interessos concrets, però també en la defensa dels interessos generals del país. A tots ells els necessitem i els necessitarem i ens necessitaran perquè no tindran cap altre partit polític amb qui puguin confiar tant com amb nosaltres. I al seu servei hi posarem la nostra gent de l'equip de Madrid, però també hi posarem tots els nostres alcaldes i alcaldesses, que en tenim més que ningú, i els nostres regidores i regidors, i volem alinear el país sencer i totes les seves institucions i tota la seva gent per defensar Catalunya, per defensar la llibertat, per defensar la justícia, per defensar els nostres fills i els nostres nets. És per vosaltres, i vosaltres podeu guanyar més que Catalunya [¿[¿?]?]. Ya, ya, valiente, ya.

Discurso 6 de 6
Gabriel Rufián
Portavoz de Esquerra Republicana en el Congreso de los Diputados
Empieza en el minuto 48:06. Dura 24 minutos
Explorar análisis de discursosFotografía: Marta Jara (eldiario.es), CC BY-SA 3.0 es.
48:06 Bé, no us saludo més perquè tothom ja ha dit allò de bona tarda a Tarragona, bona tarda a Catalunya. Així que no cal. ¿Qué tal, cómo estáis? ¿Estáis bien? No sé bien bien por dónde empezar. Comenzaré haciendo memoria. Yo creo que la memoria está muy bien. Dicen que dato mata relato. Yo creo que recordar, la memoria. Principalmente la nuestra memoria. Va muy bien.
48:33 Hay gente en nuestro país. Hi ha gent dins del nostre moviment polític, l'independentisme, hi ha gent fins i tot dintre del nostre partit que ve a dir allò que el d'Espanya no ens afecta, que quina mania parlar de dreta, d'ultradreta, si a Catalunya això, com si Orriols no existís. I que què fem? Que per què? Que nosaltres a lo nostre. Fem memòria. Sí, tu. Aviso a la premsa. I ho faig en castellà perquè el discurs va ser en castellà.
49:14 Camarades, us parla vostre germà. El fascisme està a les portes d'aquesta ciutat. I vosaltres... La estáis defendiendo. Los hijos del pueblo saben que tienen las herramientas, las armas para ganar esta guerra. Que el faro de la historia ilumine vuestra conciencia y vuestros actos. Aquí está mi corazón y yo lo abierto sobre vuestros corazones. Camaradas, Cataluña os ama. Yo, como catalán, quiero lo mejor para Madrid. Lluís Companys, 1936. Es la nuestra historia.
49:53 Porque somos independentistas, somos progresistas, somos feministas, somos ecologistas, pero principalmente somos antifeixistas. Y como dice nuestro presidente, la izquierda republicana va a... enviar militants a tots els fronts per confrontar amb el feixisme. Perquè ara no. Perquè ara no. I també hi ha gent dins del nostre país, dins del nostre moviment polític, l'independentisme, dins d'Esquerra Republicana que ve a dir allò de, bueno, però companys, ja saps. Companys que eren una mica espanyols. I nosaltres som catalans. No, hòstia, aquesta... Tenia certa tendència. Va ser ministre. Va ser ministre. Anem a recordar... Sí, tu!
50:52 Els idees d'esquerres només poden ser representats per partits d'esquerres. I no hi ha partit d'esquerres més real que el nostre. I encara que les dretes catalanes diguin que comparteixen els nostres anells de justícia mentre es mofen d'ells, La veritat és que no ho han demostrat mai. L'únic camí per Catalunya se'n diu Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià, Francesc Macià, 1932.
51:34 I després hi ha gent que diu que això de Podemos... Per què? Per què les esquerres sobiranistes s'han de ficar en aquest jaleu? Per què hem de ser motor-tractor? Per què hem de fer aquest acte de generositat? Perquè el problema són les esquerres espanyoles. Són les esquerres espanyoles. Per què ho hem de fer? Si al final no són indepes. O molta gent que vota Podem o no s'indepen. Però és que a Catalunya tothom és independentista. Tothom ho és. Tothom parla igual. Tothom té la mateixa bandera. Tothom parla la mateixa llengua, té el mateix cognom, la mateixa religió. Sent Catalunya de la mateixa manera? No. Oi que no? No dic res gaire escandalós, eh? És la punyetera veritat.
52:35 Aleshores, si nosaltres ens creiem que som l'esquerra nacional d'aquest país, i jo m'ho crec, que no som una tribu, que som un partit, i que volem representar aquest país, que tampoc és una tribu, sinó que és divers, hermosament, ricament divers, per què no podem representar a tothom? A tothom, a tothom que comparteixi valors com la justícia social, la democràcia, la llibertat i l'antifeixisme, jo dic aquí clarament, sou dels nostres. No hi ha una manera correcta de ser català. No hi ha una manera correcta de ser català. Ens creiem perquè ho som, l'Esquerra Nacional de Catalunya, i abracem a tothom.
53:24 I tant de bo, algun dia també, diguin els comuns, tant de bo, no repartim carnets de puresa a nosaltres. Però no me'n recorda. Va haver-hi un senyor en aquest país que va manar molt, que al final de la seva vida... Com ell va dir, la seva videografia va quedar atacada. Aquest senyor va fer un míting a Nou Barris, a Nou Barris, l'any 1999. Van actuar els xunguitos i presentava Justo Molinero. Y él dijo, era Jordi Puyol, en 1999, juntó a mucha gente a Novarris porque entendía el país, porque quería ganar. Y él dijo, cito en castellano. No se preocupen que no vengo a pedirles nada hoy. Estamos cerca de ser la Cataluña de los seis millones. Y yo me enorgullezco porque este país es diverso y así lo tiene que ser. ¡Viva la Cataluña diversa! Jordi Pujol, 1999, Nou Barris, en castellà, i no passava res. No passava res perquè tothom entenia que volia guanyar i que volia governar aquest país. I jo vull guanyar! I jo vull que Esquerra Republicana governi aquest país!
55:08 Nosaltres en aquesta campanya intentarem ser útils, militar en la utilitat, tractar la gent com a adults, principalment, encara que ens critiquin. Parlarem de vivenda, per dir, per exemple, que construir més està bé. No dic que no. Hi ha 4 milions de vivendes buides a tot l'estat. Moltes a Catalunya. I des del 80 no s'ha fet una altra cosa que construir. Construir més? Vale. Millors transports? Vale. Però sí que és cert que al final el que estàs dient és que la gent ha d'anar al poble a viure, no? I les ciutats pels rics. Nosaltres el que diem és que en aquest país es necessiten 59 anys, 59 anys de sou, és a dir, de vida, per pagar-te un pis de 60 metres quadrats.
56:02 Nosaltres el que diem és que si ara feu una recerca al mòbil, per exemple, Idealista, i busqueu pis a Barcelona, surten 5.000. 5.000, aproximadament. Si feu una altra criba i poseu menys de 1.200 pavos i 60 metres, sabeu quants queden? 40. I 30 són turístics. La compra i venda ha pujat un 60%. El 40 a Tocateja. I només per viure el 14%, les vivendes que es compraven, per ser estrangers, el 20% van comprar totes les vivendes, perquè aquests estrangers no molesten. Nosaltres el que diem és que cal prohibir l'especulació. O fregir, i us puc assegurar que el terme és nostre, fregir a impostos a qui es vulgui fer ric amb la vivenda. Perquè la vivenda és un dret i que també és un fracàs de les esquerres. Les esquerres hem fracassat en tota aquesta gestió. I ho dic obertament.
57:13 Tractar la gent d'adult també és dir-li... que no hem estat capaços de convèncer el PSOE i que fins ahir el PSOE votava en contra que els fons voltors compressin vivenda pública. També per parlar d'impostos, Repsol ha guanyat un 325% més. 325% més. La banca un 30% més. Impostos sense manies a la riquesa i als beneficis empresarials absolutament abusius i no a la feina i no al treball.
57:53 Nosaltres també volem parlar d'infraestructures, parlar principalment de trens. En aquest país molta gent cada dia, pràcticament tothom, jo durant molt de temps entrava al metro i pensava que moria. De l'angústia, de l'ansietat que tenia. També per les meves condicions laborals. Jo quan parlo de precarietat sé perfectament de què parlo. Però també volem parlar de trens. Per dir que molta gent en aquest país agafa un tren de merda i és la pitjor estona de la setmana per anar a una feina de merda.
58:32 I que som plenament conscients. Però no hi ha màgia. El relat tòxic i fantasiós de la dreta catalana que ve a dir que si li poses a un vagó de rodalies una estelada i un conductor indepe ja funciona i arriba l'hora, us puc assegurar que és mentida, que és fals. Nosaltres el que volem és obligar el PSOE en el mentrestant a que fiqui pasta. A que fiqui pasta, perquè l'estat espanyol durant 30 anys ha volgut competir amb Xina, amb França i amb Japó i s'ha oblidat de la classe treballadora catalana que agafa rodalies cada dia per anar a la seva feina i nosaltres som plenament conscients.
59:24 Nosaltres també volem parlar de seguretat. Sense manies. Sé que és incòmode, però sense manies. Hi ha un problema de multireincidència en aquest país. Hi ha un problema de multireincidència. No de delinqüència, de multireincidència. Nosaltres el que diem és que és un repte. Un repte, una Catalunya tan diversa. Un repte. Igual que ho va ser pels meus avis. Quan van arribar fa 50, 60, 70 anys, exactament als mateixos barris on han estat arribant moltíssima gent a treballar i a portar. Però aquest sistema de diversitat absoluta del qual jo em sento enormement orgullós i jo soc fill de la migració s'ha de basar en convivència. En inclusió, i en drets, i en deures, i en obligacions. Et diguis com et diguis.
1:00:30 I ara... Hi ha molta gent que pensa que jo li tinc mania a la dreta catalana. No. De vegades li tinc fins i tot enveja. Perquè, bueno, en fi, són granítics, són esquadres, no passa res, mai. Nosaltres som diversos, opinem diferent. I ells amaguen. No, jo no li tinc mania. Jo sóc pràcticament conscient que si el meu país... algun dia ha de ser lliure, i jo vull que sigui lliure, serà amb la participació de la dreta catalana. Però jo vull una dreta liberal, conservadora, normal, normal, que torni al seny, que torni, per exemple, a aquella frase meravellosa de català és qui treballa i viu a Catalunya. Perquè el que tenim ara... És una dreta catalana salvatge, que imita a Orriols i a Lluc [¿?], votant amb PP i amb Vox contra la classe treballadora catalana, mentre porta aquí una estelada, igual que aquells que porten aquí una roja igualda. Perquè tu no pots estar... tot el punyetero dia, amb la paraula Catalunya a la boca, mentre es vota en contra de mig milió de catalans. Junts ha votat vuit vegades, que són totes, en contra de qualsevol mesura per intentar pal·liar el drama, l'estafa de la vivenda. Quina mena de patriotisme és aquest? Malditos sean los patriotas que olvidan a sus compatriotas. Malditos sean. Yo lo que le demano a la dreta catalana es que torne al sein i al ser votant que aquí estem nosaltres per representar-lo.
1:02:37 Estan bé els pantalons, no? És perquè parlin d'alguna cosa. També jo crec que cal parlar del que podria ser el futur. Ministra d'Esports, Figo [¿[¿?]?]. Presentador de Telenotícies, Iker Jiménez. Ministra de Consumo, Germán Terch [¿[¿?]?]. Ministra de Vivienda, Ayuso. Ministra de Defensa, Ana Vázquez, de la del Spray [¿[¿?]?]. En la práctica, Netanyahu. Vicepresident Abascal, president Feijóo. Resultat, 210 diputats. Sabeu què significa això? Aquí s'explica això. Canvis constitucionals. Aniran per les pensions? Sense cap mena de dubte. Ester Muñoz, una de les seves llistes, ja ho va dir. La van crear a l'ordre, però va ser sincera, va dir la veritat, perquè estan al servei de les empreses privades de pensions. Privatitzar els hospitals públics aniran en contra de la sanitat, aniran en contra de l'educació i aniran en contra de nosaltres, de les nostres sigles i de les vostres condicions de vida.
1:04:03 Com es pot dir que tu, ni una cosa ni l'altra, que a tu t'és igual que Abascal sigui vicepresident? Jo ho dic clarament. Jo no tinc punyeteres ganes que Abascal sigui vicepresident. I jo no vull governar Espanya, però vull que es governi l'Espanya. Perquè soc realista i perquè vull tractar la gent com a adults. I jo el que dic és que quan tu no estàs ni en un lloc ni en un altre i que la vida es prendre a partit, ets un col·laboracionista de bascal. I això la nostra gent no s'ho mereix. Jo vull un govern del PSOE sotmès, sotmès a les esquerres sobranistes que tant han demostrat com Esquerra Republicana, Bildu, Compromís, Venegar [¿?], també Podemos. I per què no dir-ho també al Frente Amplio?
1:04:59 Nosaltres hem demostrat molt i no estàvem cridats a demostrar tant. I durant molt de temps, aquí, grans patriotes ens deien que anàvem allà a votar a canvi de res. Jo ho vaig portar fatal això, eh? Perquè demà està molt sols. A part, jo podria parlar de l'ingrés mínim vital, de les ajudes que van salvar la vida a tanta gent durant la pandèmia, de la llei d'universitat, de la llei infància, de la pujada de pensions, de prestacions, de salvar la vida literalment a la gent, d'obligar setmana a setmana el PSOE a fer coses. Setmana a setmana, perquè ningú s'oblidi. Si no fos per Esquerra Republicana i Podemos, Albert Rivera seria el vicepresident de l'estat espanyol. I va ser gràcia d'Esquerra Republicana. Però podria parlar d'això, podria parlar d'això, però només vaig a dir una cosa.
1:06:00 Esquerra Republicana, mentre la gent, molta gent... També els mitjans de comunicació catalans ens deien venuts i traïdors, estaven negociant a despatxos amb tota la nostra força negociadora, mentre ens deien traïdors i a canvi de res que sortissin nou demòcrates de la presó. I el que va passar és que la meitat d'aquests nou demòcrates, miserable, injustament empresonats, van anar a un mitjà de comunicació català a dir-nos que votaven a canvi de res. I cap periodista, o pràcticament cap periodista en aquest país, li va preguntar a Turull i companyia doncs aleshores tu què fas aquí? Doncs aleshores tu què fas aquí?
1:06:56 El PSC... no mereix els vostres vots. Ho dic en ple coneixement de causa. L'aritmètica és complicada, però necessita d'aquesta pressió. Necessita d'aquesta pressió. Faig una pregunta clara. Vosaltres li donaríeu les claus? de casa vostra al Jordi Areu? Potser sí. Potser no. La pregunta canvia si dic i per defensar-la? Li donaran les claus a algú del PSC, fins i tot del PSOE, per defensar casa vostra? I a mi? I a mi? I a tota aquesta gent?
1:07:46 Nosaltres li hem plantat cara, com ningú, ho dic en ple coneixement de causa, en tot el cos que comporta Aznar, a Rajoy, a Aguirre, a tots els corruptes, també a algun del PSOE, perquè també... Y hay gente en Soto del Real que eran secretarios de la organización del PSOE, que no son presos políticos. La izquierda no puede robar, aunque robe, no puede robar, porque la corrupción nos mata. Pero nosotros, que hemos hecho todo esto, Vosaltres penseu, per exemple, que és fàcil dir-li a Mazón que és un inútil? Que és un homicida imprudent? Perquè no va estar on li tocava i per culpa que no estava on li tocava i no en fico on estava, 200 i escaig persones van morir per la cara?
1:08:45 Vosaltres penseu que és fàcil dir-li a Mazón que és un psicòpata? Perquè es va presentar un funeral d'unes víctimes que va provocar sense estar convidat? I això és de psicòpata? Vosaltres penseu que això és fàcil? Potser sí. Per què no ho fa ningú més? Per què no ho fa ningú més? Nosaltres... Us juro que sempre, sempre us defensarem, encara que ens intentin matar políticament.
1:09:27 Acabo amb dues coses. Gràcies. Jo sé que hi ha molta gent, fins i tot al meu partit, que diu allò d'Uriols no parlem, perquè és fer-la gran. Ja és prou gran, malauradament. I crec, repeteixo, que forma part de la nostra responsabilitat confrontar Uriols com confrontem Abascal i companyia, perquè són exactament el mateix, pagats pels mateixos. La diferència és la bandera. I confrontar aquesta gent és dir-los que ni som patriotes ni som valents. Perquè tu no pots ser patriota odiant la meitat de la teva pàtria. No ets patriota, però és que tampoc ets valent si sempre et fiques amb el més feble, amb el que arriba als baixos d'un camió. Això no és valent.
1:10:26 Jo quan escolti l'Abascal o l'Orriols ficant-se amb el sol, amb la banca, dient que hi ha empreses que exploten els treballadors, etcètera, diré que són valents. Per cert, a Abascal, que li té por fins a Jordi [¿Guil [¿?]?], ¿vos penseu que va a defensar Espanya de Mohamed VI, per exemple? O de Trump o de Netanyahu? Aquesta és la dreta i ultradreta cubana.
1:10:53 I acabo amb una història. Sempre intentaré acabar amb històries, els mítings, perquè crec que són molt representatives. Coneixeu la història de Salem, que és paradigmàtica, d'un lloc on la toxicitat, la màgia, la fantasia, el fil de putisme [¿[¿?]?]. Va guanyar durant un temps. I, evidentment, qui va pillar van ser les dones. Oh, sorpresa! Es van posar a cremar dones per bruixes a Salem. Per això ha passat a la història. Aquí a Catalunya també es van cremar. De fet, encara es cremen dones de moltes maneres diferents perquè ja no cal cremar-les, com es cremava a la Edat Mitjana o a l'època de Salem. Però ja n'he dutat molt bona, que a mi... Em va inspirar.
1:11:37 Va haver-hi un home que va negar-se a participar d'aquella bogeria. Era un home de 81 anys, un granger. I li demanaven que confessés, que declarés en contra d'aquelles dones. I aquell home al final el van condemnar a mort perquè va dir que tot allò era una bogeria. Que allò de repartir carnets i etiquetes era una bogeria. La condemna era posar-li cada vegada més pes. Estava tombat i era una pedra, una altra pedra, una altra pedra... I li preguntaven, confessa! I ell deia, més pes! Una altra pedra. Confessa! Senyala! Sigues com els altres! I ell deia, més pes! Confessa més pes, confessa més pes. Nosaltres, per molt pes que ens fotin a sobre, mai assenyalarem a ningú i sempre intentarem representar aquest país en la seva diversitat. Visca Catalunya lliure!
