Saltar al contenido

DISCURSOS

Presentación de Frente Amplio en Barcelona

Acto de presentación de Frente Amplio y de Ada Colau como candidata a la Presidencia del Gobierno, celebrado el 7 de noviembre de 2026 en la Plaça Jardins d'Elx, en Sant Andreu (Barcelona)

7 de noviembre de 2026. Fuente: EL PAÍS en YouTube

Ver en YouTube, 1 hora y 10 minutosExplorar análisis de discursos

00:04 Per això, com us podeu imaginar, no podem defensar de qualsevol manera les institucions. Per això és determinant enviar-hi a qui té la força i la credibilitat per defensar la causa del poble. I ja podran dir els poders fàctics el que vulguin. Però quan tu, a un barri popular de Barcelona, diu Ada Colau, la gent sap que estàs parlant d'una dels seus, que no s'ha enriquit mai fent política, que s'ha col·locat sempre al costat de la gent treballadora, que ha posat el cos aturant desnonaments, plantant cara al règim de Netanyahu i que aquest cop ens honorarà sent la primera dona catalana, republicana, feminista. Presidenciable a la història d'Espanya en tota la nostra història.

00:57 I s'ho puc assegurar perquè m'he passat molts anys a Madrid i vaig arribar a viure uns quants anys al barri popular de Fuenlabrada. Si tu vas a Madrid... Si tú vas a Móstoles y dices, Emilio Delgado, la gente sabe que estás hablando del hijo de un pastor extremo, paleta, sindicalista de comisiones obreras, de una costurera, y que como hijo de la clase trabajadora, nunca, nunca dejará tirado a los suyos. Y lo que podemos decirle de Emilio... Val també per l'Ernest, val també per la Júlia, val també per l'Andrés, per la Lucía, per el nostre Joan Mena. I enviem els millors i les millors per lluitar en defensa dels treballadors, de les dones, del jovent i per fer-ho amb una clara vocació frontamplista.

01:59 Perquè sabem, amics i amigues, que el frontampli que presentem avui és un primer pas i que l'hem de fer créixer després del 29 de novembre. Incorporant els que no hi són i també treballant al costat d'altres forces polítiques germanes, com la gent d'[¿Yolanda Díaz?], com la gent [¿de Sumar?] i tants altres més. Perquè aquest front ampli no comença amb nosaltres. Aquest front ampli és hereder de gent com el nostre Pepe Mujica, guerrillero... com els nostres maquis i un dels dirigents més sonrats en la història de les últimes dècades. Perquè aquest frontamplisme és fill també del frontamplisme del president Lluís Companys, de Federica Montseny i de tants socialistes, comunistes, anarquistes, demòcrates... que van entendre que en els moments clau, en els moments en què el feixisme és una amenaça, hem d'estar els més junts possibles donant la cara a tots plegats.

03:00 I com a bons frontamplistes que som, sabem que l'ultradreta cal derrotar-la en les urnes, però sobretot al carrer, traient-li el poder econòmic que les financia i que les anima. Cal fer-los mal a la butxaca. I això, en els moments decisius, té un nom. Vaga General. Perquè, amics i amigues, si no ens hem convertit en esclaus fins ara, si tenim jornades laborals llargues però limitades i tenim salaris dignes, va ser gràcies als que han precedit. Va ser gràcies a la vaga de la canadenca de 1919. Va ser gràcies a la vaga de lloguers de 1931. Va ser gràcies a la vaga del tramvia que en plena dictadura, el 1951, es va aixecar contra el dictador arriscant la vida.

03:56 I va ser possible, també, i vull recordar-ho aquí, per treballadors i treballadores com els de la Pegaso, que en plena dictadura, com deia, posant el cos, arriscant la vida, arriscant la tortura, es van aixecar per conquerir els drets de tot el barri, de tota Barcelona, de tota Catalunya i del conjunt del moviment franquista de tot l'estat. I els nostres vaguistes d'avui també ho saben. Per això es continuen organitzant en aquesta plaça i es continuen reunint en els mateixos llocs on es reunia la gent de la Pegaso. Perquè tenen memòria i perquè sabem, com tots nosaltres, que caminem sobre espatlles de gegants i que si aquí i ara podem organitzar una remuntada és perquè abans que nosaltres hi havia els treballadors i les treballadores de la Pegaso. És perquè nosaltres i abans que nosaltres va lluitar un republicà gallec exemplar que ens acaba de deixar com José Manuel [¿Vila?], que va ser el malson del Feijóo i al que tenim l'obligació de retre homenatge amb el nostre compromís.

05:03 I perquè abans de nosaltres, permetem-ho que ho digui avui, va lluitar gent com la Maria Salvo, dona del 36, com a la [¿Lluïsa?] Ventura i com la nostra Vanessa Baliño, que ens va deixar tot just fa dos anys, un dia 7 de novembre com avui. I per tots ells, per totes elles, aquest pròxim 29 de novembre hem de sortir a guanyar. I un cop haguem derrotat a l'ultradreta, arribarà el torn de les ciutats. I us asseguro que el municipalisme i Barcelona compareixerà per posar-se al costat d'una nova primavera republicana que ja està començant a florir. Com deia el gran Leonard Cohen, amics i amigues, primer guanyarem Nova York. Després guanyarem Berlín i finalment guanyarem Barcelona un altre cop.

05:59 Per tant, amics i amigues, ha arribat el moment d'aixecar-nos a Catalunya, a Madrid, a Euskadi, al País Valencià, a l'Andalusia rebel, a tots els pobles peninsulars. Som-hi que es pot, amb alegria, sense por, portem un món nou al cor i aquest món està creixent a cada instant. Endavant! I ara us deixo amb vosaltres a una d'aquestes dones lluitadores, brillants. Que arribarà al Congrés per defensar els interessos també de la gent treballadora. Amb tots vosaltres, la Júlia Miralles.

06:50 Bon dia. Mireu, aquí avui més o menys devem ser 1.500 persones.

11:31 Bon dia a tothom. És sent, no? Bé, jo no tinc atril, o sigui, ho faré així. Doncs potser no tindré tanta força com tenen ells dos, però sí que pretenc parlar-vos de Lleida. Perquè al final som tota Catalunya i Lleida pertany a aquest fantàstic país que és Catalunya. Bon dia a tothom.

11:50 I jo el primer que us faria és una pregunta. Heu passat mai per Lleida? Sí! Ah, veus? Doncs mireu, jo, com vosaltres, hi ha molta gent que passa per Lleida, els queda un moment i marxa. La sensació que nosaltres tenim des de Lleida és que la política fa molts anys que fa això a Lleida, i és passar de llarg. I això és el que pretenem, que no passi ara, que no passi de llarg.

12:23 Bé, m'agradaria dir que jo soc [¿de Maials?] i també he viscut a Tarragona, he viscut al Vallès, he viscut a Barcelona, perquè com podeu imaginar molta gent de Lleida hem anat vivint per tot arreu de Catalunya. I una cosa sí que m'ha après que tot i viure al mateix país, no a tot el país tenim els mateixos drets ni les mateixes oportunitats. I ho he viscut. I ara us ho explicaré.

12:55 Per exemple, al meu poble hi ha una estació de trens que és preciosa. Té andanes, vies, hi passen trens, però sabeu el que no hi passa? No passa mai que pari el tren i, per tant, no hi podem pujar. Aquell tren, quan passa, el podríem agafar per anar al metge, per anar a estudiar, per anar a treballar, però no para. I això, que a Barcelona és tan senzill com perdre el tren i n'espera un altre, a Lleida passa a molts pobles que, quan passa el tren i no para, el que es perden és oportunitats. I el que es perden... i al final el que es queda són pobles buits. Perquè això a Lleida no va de comoditats, va de drets, va de poder decidir quin futur volem.

13:51 [¿Tinc?] Lleida. Passegeu per qualsevol poble del Pirineu, us hi convido, segur que hi heu anat, a l'hivern, quan no és temporada alta. I mireu, tenim unes cases precioses, però les persianes són baixades i no hi ha llum. I llavors ens trobem amb mestres que no troben vivenda o amb infermeres que han de fer quilòmetres i quilòmetres per poder arribar a un hospital de tren. Com pot ser que tinguem cases sense gent i gent sense casa? Els pobles no es buiden perquè no s'estimen. Els pobles es buiden perquè quedar-s'hi s'ha convertit en una heroïcitat. I jo no vull que viure al poble sigui un acte de resistència. Vull que sigui una elecció de futur.

14:46 Però deixar-me dir una cosa, perquè sembla que tot això és molt trist, Lleida. I és fals. Lleida és molt més que pobles petits. I fruites. És la ciutat de Lleida, és Mollerussa, és la Seu d'Urgell, és el Pirineu, és l'Aran. Són els olivers de... És veritat, tan fàcil que sembla i fent-ho els altres, i tan difícil que ben resulta a mi, eh? Són els olivers de les Garrigues, o és el cereal de la Segarra. Som un territori molt divers, amb moltes coses en comú. Volem viure-hi, treballar i construir el nostre futur a Lleida, sense tenir menys oportunitats que ningú que ni Tarragona, que ni Barcelona, ni que Girona.

15:47 Jo vinc d'una família pagesa, com la gran majoria de Lleida. Sé el que significa mirar al cel i esperar que ploguis, igual que esperar que no plogui massa. Sé què és treballar a la terra i no saber què et pagaran de la collita aquell any. I també conec la realitat de milers i milers de persones que venen cada estiu acollint la nostra fruita, més de 30.000. I venen amb condicions molt i molt dures. Per tant, conec les dues cares de la pagesia.

16:23 I a Lleida, massa sovint ens han plantejat a nosaltres, aquesta esquerra que sobreviu a Lleida, una falsa disjuntiva. O defensem el pagès o defensem els treballadors del camp. Doncs no. Jo des d'aquesta esquerra de Lleida que represento i que sembla que només pensi en Barcelona i en canvi me l'he trobat moltíssim per Lleida, cada vegada que els he necessitat, defensaré els uns i els altres. Perquè el problema no són ells. El problema és aquesta cadena alimentària que el que fa sovint és que qui produeix i treballa la terra és qui menys guanya. Preus justos per a qui produeix i salaris dignes per a qui ho recull. Explotacions familiars amb futur i treballadors amb drets.

17:19 Companys i companyes, el 29 de novembre ens hi juguem molt. Ens hi juguem que els drets conquerits no ens aprengui la dreta, l'extrema dreta. I ens hi juguem que aquesta Catalunya, que massa sovint queda fora del mapa, tingui veu. I jo vull ser aquesta veu. Quan es parli de mobilitat, jo recordaré aquells pobles on el tren no para. Quan es parli de vivenda, jo recordaré aquella mestra del Pirineu que no troba casa. I quan es parli de camp, no oblidaré que les mans que l'aixequen a aquest camp.

18:00 Tinc un somni molt senzill, el de molts lleidatans. Vull veure aturant-se el tren al meu poble. Vull veure llums enceses i neu quan és hivern. Vull una Lleida viva. Vull un Pirineu viu. I vull un Aran on es pugui viure. Perquè la grandesa d'un país no és mesura per les oportunitats que ofereix la seva capital, sinó per les que garanteix en el seu poble més petit.

18:33 Us he preguntat si havíeu passat per Lleida i m'heu dit que sí. Ara us demano una cosa. Aquesta vegada, quan passeu, us atureu. Ens escolteu? I llavors anem a construir junts i juntes aquesta Catalunya perquè ningú quedi aturat a l'andana d'aquell tren. Moltes gràcies. Bon dia Barcelona. Quin goig aquesta plaça.

19:10 Quin goig compartir escenari amb tres dones fortes i quin goig començar a arrencar aquesta campanya, començar a engegar la maquinària. Avui presentem el Front Ampli a Catalunya. La primera parada serà la setmana que ve amb la vaga general i la següent serà el 29-N amb les eleccions que sortim a guanyar. I en les comarques gironines ens hi juguem molt.

19:34 Com diu la cançó, entre Blanes i Cadaqués... batallarem perquè un dels sis escons de la circumscripció de Girona vagi per nosaltres, vagi per comuns front ampli. I ho farem per revalidar un govern que eixample drets. Ho farem perquè no hi hagi un govern que voti en contra de les maricarmens, en contra de les pensions, en contra del dret a l'avortament, en contra d'aturar el canvi climàtic. Ho farem a les comarques gironines per batallar perquè aquest escó serveixi simplement per continuar millorant la vida de la gent, les condicions materials de vida de la gent. Així de simple. És el que hem fet durant aquests anys i és el que volem continuar fent.

20:15 La vida dels 110.000 gironins i gironines que entren en situació de pobresa severa després d'haver fet front a les despeses d'habitatge. La vida dels joves gironins i gironines que tenen problemes per emancipar-se. També d'aquells que són de la Costa Brava i que no poden quedar-se a viure als seus pobles perquè ens hem venut la Costa Brava. La de la gent treballadora que agafa el tren cada dia, agafa els rodalies al mig de distància i s'hi deixa la salut mental per arribar a treballar. Fa dècades que ho diem. Primer, rodalies. També per les dones que pateixen més temporalitat, més precarietat, però que la reforma laboral i l'augment del salari mínim ha fet que tinguin unes condicions cada dia més decents.

20:58 La de tota aquesta majoria social que necessita un govern on hi hagi una esquerra transformadora que representem nosaltres, que asseguri una bona vida a tothom que ampliï conquestes democràtiques, conquestes socials, i que ho faci dins dels límits planetaris, perquè això també és important per nosaltres. Les comarques gironines estem a la cua de les energies renovables, estem a la cua del desplegament de les renovables, però ho tenim claríssim. L'emergència climàtica és el repte més gran al que ens enfrontem com a humanitat. Es combat amb més justícia social, més justícia climàtica i es fa per les generacions presents però també per les generacions futures.

21:36 Això, i a més a més, es fa subvencionada amb que paguin els que més tenen, com explicava la Júlia, però no només els que més tenen, sinó també els que més... Tot això i més farem per les comarques gironines, per Catalunya, per tot l'Estat, quan tornem a governar. Així que, companys i companyes del 29N, sortim a guanyar!

22:03 Bé, bon dia. Mireu, la veritat és que estic molt emocionada perquè l'any 36 el meu avi...

22:13 Va passar la frontera amb molts i moltes companyes i companys i no va poder tornar a Tarragona fins l'any 68. A partir de llavors, jo encara no havia nascut, sóc joveneta, però sí que després em va portar a molts mítings i a molts espais com aquest amb el suc. I ara que veig nens i nenes petites m'ha vingut una mica la imatge. Quan jo era petiteta, i escoltava aquella gent que jo els adorava, perquè el que explicaven era molt bonic, llavors estic una mica emocionada en aquest sentit. Emocionada i una mica nerviosa, però bueno.

22:55 Des del camp de Tarragona, Baix Penedès, Terres de l'Ebre, què volem? Volem reivindicar el pes de l'agricultura i la pesca. Què ens estem trobant? Ens estem trobant amb molts problemes burocràtics i segurament feines precàries i també sovint, dins de la pagesia, falta relleu generacional. Per què falta relleu generacional? Perquè els estem posant molt difícil. A Tarragona ens trobem, també la meva família és pescadora, que... Estan naturant moltes barques, hi ha moltes barques que no poden seguir a pescar amb una cosa que és tan bàsica per la vida. L'altre dia un company em deia, amb la ia podríem viure? Sense la ia, perdó? Sí, podem viure. Sense l'agricultura, sense la pesca, podem viure? No. Són elements bàsics. Cal lluitar perquè l'agricultura i la pesca tinguin la força que mereixen dins del nostre territori.

23:45 També el sector turístic. El sector turístic a la zona de Tarragona i Terres de l'Ebre és molt important, no ho podem negar. Però què ens passa? Que ens trobem una diferència molt gran entre el que rep el propietari, entre el que rep la persona i els sous precaris d'aquesta gent que treballa. També ens ho estem trobant. Hi ha gent que no vol treballar, és obvi. És una feina molt sacrificada, a moltes hores, i amb uns sous molt ajustats. Per tant, treballem per definir el sector, el sector del turisme. El turisme fa feliç a molta gent. Treballem, sisplau, per definir aquest espai.

24:23 I el tercer és, segurament, que ja l'hem comentat les companyes, és el tema del transport públic. L'altre dia parlava amb unes companyes també, hi ha gent que viu a Tarragona ciutat i que per anar a treballar perd set hores al dia. Set hores amb el que això suposa, evidentment, de temps, de temps personal, però sobretot temps mental. Hi ha molta gent que ha de deixar la feina perquè no pot... mantenir aquesta pressió. Fins i tot ens deien, dius que a vegades quan ens entrevisten ens pregunten d'on venim perquè si ja diem Tarragona, Calafell, aquests pobles del voltant ja no ens agafen. Això no pot ser. Dignifiquem, sisplau, el transport. Fem-ho fàcil, fem-ho accessible per tots i per totes.

25:11 I per últim ja no oblidem, sisplau, les arrels republicanes i feministes. Estem veient candidats, i a Tarragona en tenim un, de l'extrema dreta. Són gent que els molesta que utilitzem l'espai públic per reivindicar-nos. Per això, 11 de novembre, sisplau, tots a la vaga general. 25 de novembre, a reclamar els drets de la dona. I el 29, omplim les urnes d'esperança.

25:45 Doncs continuem amb aquest acte, però primer us volia dir una cosa. Dèiem que aquesta campanya no la farem, no la guanyarem, només des d'aquí. Hem d'estar a tota Catalunya i per això és un orgull tenir aquestes grans companyes a Girona, a Lleida, a Tarragona i a tants més municipis, però tampoc la farem només amb els que estem aquí.

27:14 a aquestes eleccions generals, Ernest Tortasso. Molt bon dia, quin goig fa aquesta plaça plena de gom a gom. En primer lloc vull agrair moltíssim a les nostres candidates. I dir-vos que és un orgull estar amb una candidatura que per primera vegada presenta quatre dones a les quatre circunscripcions de Catalunya. I també l'orgull que el front ampli com a front estatal amb voluntat de guanyar i de governar per primera vegada presenti a la presidència del govern una dona Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i candidata a Catalunya. I també em permeteu en aquest inici que li agraeixi molt a l'Emilio, a l'Emilio el seu pas endavant, a l'Emilio la seva fermesa.

28:18 Y te quiero decir, Emilio, que le puedes decir al valiente pueblo de Madrid que no va a faltar ni un voto en Catalunya per a derrotar a PP i Vox en estas elecciones. Mireu, aquestes eleccions la dreta ha començat completament descarada. Vam començar la campanya parlant de pensions. El Feijó obertament dient, o l'Esther Muñoz que les volien privatitzar, després el Feijó va rebre un missatge d'un periodista, però això no ho parles ara, això ja després, quan passin les eleccions. Privatitzar les pensions, el model nord-americà, que si tu tens 70 anys, 75 anys, i no has pogut estalviar prou diner privat, t'has de deslumar treballant en un supermercat. Aquest és el model que PP ens vol portar per les pensions. La reforma fiscal de Vox, no sé si n'heu sentit a parlar. Dos trams de l'IRPF, del 15 i del 25. Sabeu quant li costa aquest regal fiscal als rics a l'Estat? 85.000 milions d'euros. Un regal fiscal als rics d'aquest país que no pensem tolerar des del front ampli. I per tant, s'han tret les caretes.

29:32 I davant d'això, hi haurà molta gent... Avui, a Catalunya i a Espanya, que es preguntarà i aquests del front ampli qui són? Davant d'això, aquests del front ampli qui són? Jo vull contestar-li a molta gent que es pregunta qui són aquests del front ampli. Aquests del front ampli són els que amb Yolanda Díaz van fer una reforma laboral que ha donat 4 milions de contractes estables a Espanya. Els del front ampli són... Els del front ampli són... aquells que en un Consell de Ministres, abans que siguin les eleccions, tornarem a pujar el salari mínim fins al 5,3%, perquè el poder adquisitiu del salari mínim no el perdi. I us dic una cosa, i us dic una cosa, perquè la patronal ja s'ha posat nerviosa i ha sortit del garament i dient no, esto el próximo gobierno, hombre, esto ahora no. Miren. Este gobierno y el que viene porque va a ser un gobierno progresista.

30:32 Els del front ampli són els que portem més de 25 anys dient que és un escàndol que aquest país hagi gastat 50.000 milions d'euros en l'AVE i 3.000 milions només en rodalies. Fa 20 anys que ho diem. 20 anys. Aquests som nosaltres. I esclar, què passa? Suposo que aquests dies esteu veient els mítings del Partit Socialista. Avui tenim el president del govern, el candidat del Partit Socialista a Tarragona. Clar, un mira als mítings del Partit Socialista i què hi veu? que quan treuen pit de les mesures del govern, les úniques mesures que poden citar són mesures dels cinc ministeris del front ampli de Sumar. I mireu, jo avui també vull dir un missatge molt clar a tota la gent que ens està veient. Sense el front ampli, sense un grandíssim resultat del front ampli, no hi haurà govern progressista a Espanya. Això ja va passar el 2023. El Partit Socialista sol no arriba. Cal un gran resultat del front ampli per garantir un govern d'esquerres. I sense el front ampli no hi ha motor social al govern d'Espanya. I per tant demano a tothom que ens doni la força necessària per garantir el govern i perquè siguem sent el motor social d'Espanya.

31:55 Mireu. Avui és 7 de novembre. Fa 55 anys que es va constituir l'Assemblea de Catalunya. 55 anys que es va constituir l'Assemblea de Catalunya. Un moment, com recordareu, i probablement molts dels que esteu aquí vau participar, on comunistes, catalanistes, cristians de base, es van ajuntar per una cosa molt simple. Tenien idees molt diferents, però es van ajuntar amb una idea molt simple que és construir els drets nacionals i les llibertats de Catalunya i la democràcia. I avui, que tornen a estar en joc els drets i les llibertats i també les llibertats nacionals de Catalunya, avui, amb l'esperit de l'Assemblea de Catalunya de 55 anys, diem que quan la Catalunya s'organitza, la democràcia s'obre a pas i els drets i les llibertats són imparables. I estic convençut que Catalunya s'organitzarà per vèncer a l'extrema dreta.

32:46 I ho dic també perquè el senyor Feijó ha decidit obrir la campanya a Badalona. Suposo que ho heu vist, això, no? Feijó obrirà la campanya a Badalona. Molt bé. Quines són les dues coses que el senyor Feijó ha dit sobre Catalunya i els seus candidats en les darreres hores? La primera, la Cayetana Álvarez de Toledo, que diu les mateixes barbaritats que la Bascal, però amb una espècie de toc aristocràtic, però diu les mateixes barbaritats d'extrema dreta que la Bascal, ja ens ha dit que el primer que farà és treure l'ús del català del Congrés dels Diputats. I avui Núñez Feijóo ja ens ha dit... que la primera cosa que farà serà revisar l'acord de finançament que ha de permetre finançar la Generalitat amb més de 4.000 milions d'euros adicionals que són per la sanitat i per l'educació. Això és tot el que ha d'oferir el senyor Feijó. I jo avui al senyor Feijó li vull dir que Catalunya no és el seu decorat que el poble de Catalunya sortirà a les urnes per enviar-lo a l'oposició i tornarà a garantir un govern d'esquerres en aquest país.

33:58 Mireu, vaig acabant. Vaig acabant. I avui us volia fer una reflexió. Venia cap a casa. I pensava, què ens mou estar avui aquí? Per què heu vingut un dissabte al matí en aquest míting? Per què estan aquí l'Ada, l'Emilio, el Gerardo? Per què heu decidit que estar un dissabte al matí de les vostres villes està aquí? I mireu, jo crec que hi ha un sentiment i un valor molt profund que compartim tots i totes nosaltres aquí i que expliquen el fet que estiguem aquí que és el valor de la fraternitat. Perquè davant de la seva divisió nosaltres volem construir solidaritat. Perquè davant de la por volem construir esperança. I perquè davant de l'odi volem construir fraternitat.

34:42 Mireu, l'extrema dreta ens vol dividits els uns contra els altres. I que els nostres problemes sempre hi trobem un culpable al costat, aquell que parla un idioma diferent, aquell que viu d'una manera diferent, aquell que pensa... Ens vol enfrontar els treballadors entre nosaltres i dividir-nos com a societat, perquè una societat dividida i amb por és una societat que és més fàcil de sotmetre. I davant d'això nosaltres defensem el contrari, defensem la fraternitat republicana, que és aquesta idea tan senzilla que la llibertat d'un no es pot construir sense la llibertat dels altres.

35:23 I mireu, fa... l'any que ve farà 10 anys que ens va deixar el Toni Domènech, del qui vaig aprendre molt de jove, i el Toni Domènech sobre la fraternitat deia una cosa, deia... Emancipar-se és agermanar-se horitzontalment. I aquesta és una idea que ha mogut la lluita del moviment obrer el segle XIX, aquesta és una idea que han mogut els moviments antifeixistes, aquesta és una idea que han mogut les grans transformacions democràtiques del segle XX. Generacions senceres que han estat convençuts de dues coses: que l'emancipació d'uns no es construeix sobre la derrota dels altres i que ningú és veritablement lliure si no som tots lliures.

36:08 I per tant, avui, amb el cap ben alt, els reaccionaris del món els diem que per nosaltres la pàtria mai serà la humiliació dels altres. Per nosaltres, la pàtria no serà mai humiliar aquell treballador que perd la feina. Per nosaltres, la pàtria no serà mai humiliar aquella dona que es lleva a les 5 del matí per anar a treballar i que no té un servei de transport públic per arribar a la feina. Per nosaltres la pàtria no serà mai humillar aquells pares que no poden donar una alimentació de 100 als seus fills i per nosaltres la pàtria no serà mai humiliar una persona que ve d'un altre país a aixecar la persiana cada matí per obrir un negoci en els nostres barris.

37:03 Senyors, senyors Abascal, Urriols i Feijó: no deixarem que construeixin una societat d'avançadors i d'avançuts. No ho permetrem. Per tant, amics i amigues, davant de l'autoritarisme, democràcia, davant del privilegi, igualtat, i davant de l'odi, fraternitat. A guanyar!

37:58 I us deixo amb el més digne representant del poble aixecat i mobilitzat de Madrid, Emilio Delgado. Molt bonic. Moltíssimes gràcies, Barcelona. Que bonica està Barcelona esta setmana.

37:58 I us deixo amb el més digne representant del poble aixecat i mobilitzat de Madrid, Emilio Delgado. Molt bonic. Moltíssimes gràcies, Barcelona. Que bonica està Barcelona esta setmana.

38:22 Mira, la semana pasada tuvimos la enorme suerte de poder tener a Ada Colau en Móstoles, tuve que enseñarle Móstoles. Claro, me daba un poquillo de cosa porque no tenemos como muchos monumentos impresionantes ni grandes paisajes y decidí enseñarle lo mejor que tenemos en Móstoles, lo más hermoso, el monumento más importante que tenemos en la ciudad, que es su gente. Que es la gente que llegó allí con una mano delante y otra detrás, y es la gente que ha levantado la ciudad. Y es la historia de quienes salían del campo de Andalucía, de Extremadura, de Castilla, de quienes salían con una mano delante y otra detrás, como digo, huyendo de la represión, del hambre, de la miseria que dejaba el franquismo. Y es la gente que llegó allí y no había nada. No había asfalto, no había alcantarilla, no había nada. Y traté de explicarle cómo esa gente permanentemente se movilizó para levantarlo todo. Los servicios públicos, la biblioteca, los colegios, los polideportivos, lo mucho que costó todo eso. Y cómo había miles de madres atravesando descampados de barro cada mañana para asegurarse de que sus hijos iban a recibir la mejor educación para que nunca jamás en la vida ningún señorito... se atreviera a mirarles por encima del hombro. Y de cómo también muchos hombres acumulaban callos en las manos y después de la jornada laboral se juntaban todos a ver cómo podían mejorar el barrio, a ver cómo podían hacer para seguir ofreciendo oportunidades a los que veníamos detrás. Esa búsqueda del dorado, de las oportunidades que trajeron todos ellos.

39:53 Y en realidad no es la historia de Móstoles, es una historia universal, que conocéis muy bien la gente que habéis venido también a Barcelona, la gente de Cornellá, la gente de Hospitalet, la gente de tantos lugares, de Bilbao, que sabe perfectamente de dónde venimos y hacia dónde vamos. Y esta mañana, Ada me ha devuelto el favor, y Ada me ha enseñado cómo se protegen esas conquistas y cómo se amplían. Ada me ha enseñado les Casernes de Sant Andreu. Me ha enseñado las cooperativas autoorganizadas, las viviendas para la gente mayor, la vivienda para la gente joven, las escuelas infantiles, el barrio al servicio de la gente. Me ha enseñado que la única manera de proteger las conquistas es precisamente que la gente común no solo esté en las instituciones, sino que las gobierne y las ponga al servicio de la gente y al servicio del pueblo. Eso es exactamente lo que vamos a hacer.

40:48 Antes de empezar ya con lo que quería contar, que denuncie una vulneración insoportable de la libertad de expresión que ha tenido lugar esta semana. No me refiero a esos profesores que han expulsado de Telemadrid a patadas, eso da igual. Lo importante realmente, lo que ha ocurrido, lo que ha quebrado la libertad de expresión esta semana es que el Parlamento Europeo le ha quitado el micrófono al mecánico del TikTok. Pero cómo se atreven, o sea, que ese hombre tiene una trayectoria, en el Parlamento Europeo le han quitado el micrófono al mecánico del TikTok. Fijaros lo que viene. Este señor ha ido allí apoyado por Vox, el Partido Popular y Alvise. Eso es lo que viene, compañeros y compañeras.

41:24 Pero tengo que deciros que creo que la derecha está vendiendo la piel del oso antes de cazarlo otra vez. Ojo, porque no están pensando en todo lo que tenemos para conseguir que Feijóo vuelva a decir que no es presidente porque no quiere. Tenemos a Ada, tenemos a Ernest, tenemos a la gente en las redes, en la calle. Tenemos a Feijó echando una mano también de vez en cuando. Tenemos al otro, ¿cómo se llama? El que no es economista, a la Bascal. Yo le escuchaba decir que no sabe lo que va a hacer con las pensiones porque no es economista y yo pensaba, yo tampoco soy mentalista, pero yo creo que tú sí sabes lo que quieres hacer con las pensiones. Lo sabes tú, lo sé yo, lo sabemos todos, lo sabe hasta Eduardo Inda. Y se escudaba detrás de los técnicos. Digo, bueno, voy a mirar quién es el técnico de Vox para estas cosas. El de las pirañas, el cigaredo. O sea, un tipo que lo mandas a espiar y llama al timbre. Esto es lo que viene.

42:27 Yo voy a pedir que hagamos todo lo posible para que esta gente no toque ningún presupuesto público ni tome ninguna decisión que nos afecte a los demás. Por favor, mucho esfuerzo en el tiempo que queda. En común, creo que es la palabra más bonita del diccionario, lo común. Yo me reivindico comunero. Comunero es una forma específica de nombrar algo que ha recorrido el planeta entero, las luchas por la emancipación humana, que se llaman de muy diferentes maneras, pero que ponen en el centro lo común. Y hay un dicho que me gusta mucho en el cancionero comunero, que dice, común es el sol y el viento, común ha de ser la tierra, que vuelva común al pueblo lo que del pueblo saliera.

43:12 Creo que las próximas elecciones van exactamente de esto. Las próximas elecciones van antes que ninguna otra cosa de lo común. Si tenemos un gobierno al servicio del común, al servicio de pararle los pies a los de arriba para proteger a los de abajo, o por el contrario vamos a tener un gobierno que le dé la espalda al común para proteger los privilegios de los de arriba. Si tenemos un gobierno que se preocupe por preservar el patrimonio de la gente trabajadora, de las clases humildes, de los que no tienen patrimonio, que se llaman instituciones y servicios públicos, o si por el contrario tenemos un gobierno que utilice esas instituciones... para conservar los privilegios de que siempre tienen patrimonio y siempre han tenido privilegios. Ellos quieren a los de abajo sin derechos y a los de arriba sin obligaciones. Y nosotros queremos a los de abajo sin miedo y a los de arriba sin impunidad. Se tiene que acabar la impunidad para los de arriba.

44:05 Pretenden traer a España a deshora. Las políticas de la internacional reaccionaria pretenden traernos aquí lo que ya está fracasando en medio mundo. Hace un año Abascal ponía como ejemplo a Santiago Peña, el presidente de Paraguay. Decía, tus políticas son una referencia a tus políticas fiscales. El 70% de los paraguayos ha perdido sus ahorros. La hija del presidente fugado de Paraguay decidió que era una buena idea subir a redes sociales, una chica que está en Estados Unidos, en la Universidad de Columbia, una camiseta que ponía Tax the Poor, grabemos más a los pobres, ¿no? Esto es a lo que vienen. Bueno, pues lamentablemente tenemos que decirle que no estamos dispuestos a pasar por ese aro y que aquí a quien se va a atasar es a los ricos.

44:55 En las próximas elecciones la decisión a tomar es extremadamente sencilla. Más allá de los discursos, de los grandes debates, o motosierra para los de arriba o motosierra para los de abajo.

45:07 Yo digo motosierra. Para los de arriba, sin ningún tipo de duda. La motosierra a ellos. Y aquí a nadie le hace falta una bola de cristal para saber lo que va a hacer la derecha si entra a gobernar. Basta con tener memoria, todos lo sabemos. Lo que hicieron básicamente fue poner el país al servicio de sus propios intereses. Lo que hicieron fue poner a la policía a destruir las pruebas de su propia corrupción. Intentar meter en la cárcel al que no pensaba como ellos, implementar el copago farmacéutico, recortar el derecho de desempleo, atacar a los trabajadores. Eso fue lo que hicieron cada vez que han gobernado.

45:43 Y si uno no tiene memoria, no pasa nada, basta con tener ojos en la cara y ver qué es lo que están haciendo allá donde gobiernan. ¿Qué están haciendo en Madrid, en Andalucía, en Valencia? ¿Qué están haciendo? Están estrangulando la oferta de servicios públicos para dos cosas. En primer lugar, para abrir un campo de negocio a la privada, para que los chicos y chicas no puedan ir a estudiar a la pública y sus padres tengan que pagar de la privada. Esto que dicen de el dinero está mejor en el bolsillo, están agujereando el bolsillo de la clase trabajadora cada vez que tiene que pagar una escuela infantil. Cada vez que tiene que pagar una escuela, cada vez que tiene que pagar una residencia de mayores, cada vez que tiene que pagar un seguro médico. Los bolsillos que se están llenando son los de la gente rica.

46:21 Y el segundo objetivo de esas privatizaciones es político, y se le da menos importancia, pero es crucial. Cuando la gente normal va a los servicios públicos y ve que no funcionan y que no les dan una respuesta, suceden dos cosas. Quien tiene dinero, como digo, se lo paga a través del mercado privado. Y quien no lo tiene, se empieza a preguntar para qué paga impuestos. Y entonces conecta con el discurso antiimpuestos de la derecha. Y acaban votando a los mismos que han fabricado su propia desgracia. Por eso es importante les Casernes de Sant Andreu. Por eso es importante tener servicios públicos ejemplares. Para que la gente sepa que paga impuestos para eso. Para que confíe en las instituciones.

46:58 Y si alguien no tiene memoria... Ni ojos en la cara, no pasa nada. Basta con escucharles, lo están diciendo. Quieren dejar las bajas en manos de las mutuas, el salario mínimo en manos de la patronal, las pensiones en manos de los bancos, el dinero público en manos de Donald Trump. Este es el proyecto de la derecha, desguazar el país y venderlo con la gente dentro. De los que se llaman patriotas. Lo comentaba hace un momento Ernest, le preguntan a Cayetana Álvarez de Toledo qué sería lo primero que harían ustedes si llegaran al Gobierno. Los pinganillos. Lo que más les preocupa son los pinganillos. No conocen este país. Hablan de un país que no conocen, no tienen ni idea de dónde están viviendo.

47:47 El enorme patrimonio cultural, lingüístico, político, ideológico, de género que tenemos en España es un patrimonio. La diversidad es un patrimonio a defender, no una amenaza que hay que atacar. España no se la merece ni les queda grande. Les sobra la mitad del país. Y nosotros y nosotras tenemos un proyecto que es exactamente lo contrario. Es un proyecto para la gran mayoría de este país. Es un proyecto que propone lo mejor para el 99%. Pero ese proyecto no se puede levantar con la desigualdad que tenemos ahora mismo en España. Un país que está ingresando muy por encima de cualquier país de su entorno, pero en el que la mitad de la riqueza del país está en el 10% de las manos más ricas.

48:29 Necesitamos un Estado fuerte para proteger a los de abajo y eso se hace con ingresos y eso se hace con una economía productiva. Nosotros no podemos permitirnos el lujo de tener una economía improductiva que no solamente genera un problema, por ejemplo, de vivienda. Sino que todo ese dinero no está yendo a parar al taller mecánico del barrio, a la peluquería, a los comercios, al pequeño comercio. Se está quedando en las manos de los grandes especuladores. Y eso es un derroche que este país no se puede permitir. Y tampoco podemos permitirnos, como digo, la acumulación de riqueza. Esta semana salía la noticia, que sale cada tres meses, de que los seis principales bancos en España tienen un 17% más de beneficios que en el... que en el mismo periodo anterior, y que las 100 fortunas más ricas de España tienen un incremento de un 15% de patrimonio comparado con el periodo anterior. Eso es un país inviable, eso es un país que no funciona, que no puede asegurar los servicios públicos y que impide que la riqueza que generamos entre todos llegue a los salones de las casas.

49:23 Y por eso vamos a apostar en primer lugar por una economía productiva, una economía verde, que genere empleo de alto valor añadido, que pague mejores salarios y que permita conciliar la vida laboral y familiar. En España tenemos una paradoja climática. Estamos en la zona cero del desastre climático en Europa. Y sin embargo también estamos en un lugar que envidia a media Europa por las condiciones que tenemos, por nuestro sol. Estamos en condiciones de hacer con el sol lo que Noruega hizo con el petróleo en el siglo XX y distribuir esa riqueza. No nos podemos permitir el lujo de que eso se privatice también.

49:57 Y luego se hace, claro que sí, con políticas fiscales justas, claro que sí. Hay que desincentivar la acumulación avariciosa de vivienda. A partir de la cuarta vivienda vas a pagar y vas a pagar mucho, porque las viviendas están para vivir y no están para especular, no están para hacer ricos a unos pocos. Y también vamos a agravar, claro que sí, a los grandes patrimonios. Evidentemente que vamos a agravar a los grandes patrimonios. Y yo entiendo que haya gente a la que no le guste. Es normal. Pero es que un impuesto, como el que estamos planteando, que afecta a un 1% de la población, arroja 11.000 millones de euros cada año para el 99%. Así que aquí si se tiene que fastidiar a alguien se va a fastidiar el 1%. Y van a pagar. Y es normal que no le guste.

50:42 A Marcos de Quinto. Marcos de Quinto dice que no le gusta nuestro impuesto. Digo, claro que no te gusta. En 2019 tenía un patrimonio cercano a los 50 millones de euros. Con eso le tocaría pagar aproximadamente 2 millones y medio de euros. Pues tengo una noticia, Marcos de Quinto. A pagar Juan Roig, a pagar Esther Koplowitz, a pagar Cayetano Álvarez de Toledo. A pagar, a pagar y a pagar, claro que sí. Porque si no lo pagan ellos, lo pagan los autónomos. Si no lo pagan ellos, lo pagan los trabajadores asalariados. Ya está bien de estafas. Este país es de la gente, no de Marcos de Quinto. Ni de Cayetana Álvarez de Toledo.

51:18 A pagar, a pagar y a pagar. Porque al final el debate de fondo es quién sirve a quién. Si ese 1%, si las fuerzas productivas del país sirven al conjunto de la población o si las vidas del conjunto de la población se ponen a disposición de ese 1%. Pues lo sentimos mucho, pero aquí nadie ha nacido para servir.

51:40 Mirad, en Madrid hay una de las pocas, no es la única porque hay tres, pero hay una de las pocas estatuas a Lucifer en el mundo. La desigualdad fue la primera gran discusión que hubo entre Dios y el demonio, Dios y Lucifer. Dios quería que Lucifer estuviera subordinado y Lucifer quería ser un igual a él. Y como no se sometía, le mandaron al infierno. Entonces Lucifer dijo algo que yo creo que es muy importante. Dijo non serviam, no te serviremos.

52:08 Nuestras vidas no están aquí para servir a nadie, ni a los señoritos, ni a los tecnoligarcas, ni a la derecha reaccionaria, ni a los especuladores. Nuestras vidas tienen sentido en sí mismas y no están para servir a nadie, absolutamente a nadie. Y por tanto, cada papeleta que metamos en la urna en estas elecciones es un grito de non. Serbian, no hemos nacido para servir. Y si todos y todas lo hacemos a la vez, compañeros y compañeras, después de estas elecciones, como cantaban los chilenos, será mejor la vida que vendrá a ganar, a ganar y a ganar.

53:02 Escribió por Twitter Xavier García Albiol. Bellísima persona. Tiene el corazón de un banquero el tío. Y me decía, ¿va a hacer nada en España lo que hizo en Barcelona? Pues le voy a contestar. Ada va a hacer en España lo que hizo en Barcelona. Ada va a poner las instituciones al servicio de la gente. Ada es la mejor propuesta que se va a presentar en estas elecciones generales. Muchas gracias, Ada Colau.

54:00 Poder compartir esta candidatura con tanta gente extraordinaria como Emilio, como Ernest, como Gerardo, como todas las compañeras que nos han precedido. L'Emili no s'ha adonat, jo sí, però és que ell citava l'albiol i aquí tenim la Badalona que està per dir que Badalona no és albiol, que Badalona és la majoria social que treballa per la majoria. Gràcies, Badalona! Una setmana estàvem a Móstoles, va ser molt emocionant la trobada a Móstoles. Li vaig agrair moltíssim a Emilio que m'ensenyés la seva ciutat i vaig agrair moltíssim a la gent d'allà la rebuda que ens va donar i els hi vaig dir la veritat, que em sentia com a casa. I crec que és el que li passa també avui aquí a l'Emilio, a Sant Andreu, a la Sagrera, a Barcelona, que se sent com a casa, perquè quan els barris populars es mobilitzen sabem que estem al lloc correcte.

54:59 A mi em fa especial il·lusió que després d'uns quants dies donant voltes, he estat a Madrid, ahir estava a Màlaga, demanem a Mallorca, poder estar avui a Barcelona després d'haver tingut l'orgull de ser 8 anys alcaldessa d'aquesta ciutat la primera dona alcaldessa popular LGTBI activista d'aquesta ciutat, estimant com estimo la nostra Barcelona, doncs la veritat és que ha sigut una alegria poder començar el dia ensenyant-li, efectivament com deia l'Emilio, ensenyant-li només una petita part de les moltíssimes coses de polítiques al servei de la gent que es van impulsar durant vuit anys en aquesta ciutat. Hem pogut anar avui també amb una altra companya extraordinària que ens acompanya a la llista, avui no podem parlar totes, però la Lucía Martín, un aplaudiment també per ella.

55:51 La Lucía que conjuntament amb l'estimada Vanessa Baliño, amb l'estimat Xavi i amb moltíssima altra gent que va posar el cos i ho va donar tot va fer una política d'habitatge com no s'havia fet mai en aquesta ciutat. I per això avui li hem pogut ensenyar a l'Emilio els centenars de pisos, no només en lloguer social, sinó també en cooperatives de cessió d'ús que s'han fet o que s'estan acabant de construir només aquí al districte de Sant Andreu, on a més la Lucía també era regidora del districte. Així que hem pogut anar amb veïns i veïnes que ens explicaven... com acabaven les obres, lo important que eren, perquè eren demandes històriques de feia un munt d'anys i anys.

56:31 Casernes portava anys oblidat amb solars en mans del Consorci de la Zona Franca, nosaltres ho vam prioritzar, vam fer centenars de pisos, milers a tota Barcelona. Però l'altra cosa que ens explicaven els veïns i les veïnes és que tot allò que es va impulsar durant aquells vuit anys, aquests últims tres, amb el govern Collboni s'ha aturat. Cosa que em sembla realment lamentable, perquè aquesta ciutat no es pot aturar. Aquesta ciutat necessita que es faci el màxim esforç per seguir augmentant el seu parc públic d'habitatge, com vam fer durant vuit anys en aquesta ciutat, enfrontant-nos als fons voltors construint més habitatge públic que mai, impulsant les cooperatives de cessió d'ús, que el Partit Socialista deia que no es podien fer, i avui hi ha més de mil pisos i un protocol de ciutat per fer cooperatives de cessió d'ús.

57:22 Tantes i tantes coses que ens deien que no es podien fer, les vam fer. Però clar, què passa? Sabeu què passa? Deixeu-me que amb l'experiència podem explicar els detalls. Us he de dir que el municipalisme és la bona escola de la política, on aprens la política del dia a dia, la real, la que has de donar la cara cada dia davant els veïns i les veïnes i la que canvia la realitat dels barris. I en aquest municipalisme militant, doncs, efectivament, construir habitatge públic no és fàcil, perquè hi ha coses que depenen d'altres administracions perquè els contractes públics, les necessitacions, els projectes triguen molt de temps a fer-se, després d'adjudicar les obres, començar les obres... Però què passa?

58:02 Que fer habitatge públic és habitual que trigui més de quatre anys. Aleshores, altres partits polítics que havien governat en aquesta ciutat com altres no havien prioritzat l'habitatge públic perquè pensaven que no li podrien treure rendibilitat política. De fet, teníem part de raó, perquè el senyor Collboni no ha impulsat ni un sol habitatge públic nou, de fet ha retallat un 75% la inversió en habitatge públic, però s'ha passat tot el mandat entregant centenars de claus gràcies a totes les promocions d'habitatge que nosaltres sí vam promoure a la ciutat de Barcelona. I això és important recordar-ho, perquè el proper mandat, governi qui governi, no es podrà ni inaugurar perquè el mandat Collboni no haurà fet res per l'habitatge públic en aquesta ciutat.

58:49 I per això serà fonamental que fem una altra ampliar mobilització com la que estem fent ara perquè les properes municipals, el maig, el Gerardo Pizarrello pugui ser el nostre alcalde dels barris, l'alcalde de la gent, l'alcalde que torni a posar, juntament amb tot l'equip de Barcelona en Comú, tota la maquinària institucional municipal al servei de la gent. Perdoneu, però jo havia de començar per aquí. Ja sé que sóc candidata a la presidència, però sóc barcelonina per sobre de tot. Aquesta setmana han passat un munt de coses. Aquests dies són molt intensos i estan passant moltíssimes coses. Una de les coses més emocionants que han passat l'han recordat alguns dels companys que han parlat hem vist a Donald Trump, i no només a Donald Trump, hem vist al seu amic Elon Musk, perdre unes eleccions en les que havien invertit centenars i centenars de milions d'euros.

59:51 I s'han adonat que per molt rics que siguin i molts diners que tinguin, quan la gent s'organitza, la història canvia. També hem vist aquesta setmana una altra cosa, que és que Feijó i Abascal han hagut de començar a fingir que són una mica moderats i han dit que eren bons gestos. No saben respondre a cap pregunta del que farien ni com ho farien. Bueno, sí, retallant, és l'única informació que ens han donat. De l'altre diuen que no són economistes i no poden respondre. PP i Vox han hagut d'amagar el seu programa perquè saben que ningú els votaria si segueixen explicant alegrement, com portaven dies explicant a l'inici d'aquesta precampanya, que el seu únic programa és seguir prioritzant a la minoria ultrarica d'aquest país en detriment de la majoria social, que volen carregar-se els serveis públics, que volen baixar el salari mínim, que volen carregar-se les pensions.

1:00:47 Si segueixen explicant el seu programa, efectivament deixaran de votar-los els seus propis militants. Una altra cosa que ha passat també fa uns dies, el senyor Feijó ens va explicar que ell era feminista perquè havia crescut entre dones. Una afirmació molt interessant. De fet, li he de dir un secret al senyor Feijó que és que tots i totes nosaltres, la humanitat sencera, ha crescut gràcies a les dones. Que no es pensi que és una cosa excepcional, que és una cosa estructural. Però li podem dir una altra cosa al senyor Feijó, que és que a més, moltes de nosaltres, la majoria de nosaltres, hem tingut l'orgull, com jo mateixa, de créixer entre dones, mares i àvies que ens han ensenyat a ser feministes, a defensar els nostres drets com el dret al propi cos, que no ens el deixarem treure ni per Feijó, ni per Abascal, ni per ningú.

1:01:54 Feministes de veritat en la política i per això podem dir amb orgull a Catalunya que com un esforç ampli tenim quatre dones encapçalant les quatre províncies de Catalunya. Li dic al senyor Feijo per veure si els suggeriments l'estimulen a anar una mica més enllà. També hem tingut altres notícies aquesta setmana que tenen a veure amb l'extrema dreta, aquesta gran amenaça que si guanyés el proper 29 de novembre suposaria un enorme retrocés en drets i llibertats en aquest país.

1:02:28 Ens hem enterat que el dilluns el senyor Abascal anirà a la televisió pública i ha demanat que no li posin al públic... que pugui anar habitualment en aquest programa. Ha demanat que li facin un càsting de públic. Quina metàfora, no?, de com entén la democràcia el senyor Abascal. La ciutadania no li agrada, li molesta. Ell el que vol és un càsting. Doncs bé, jo aniré el dimarts a Revolta i no he demanat cap càsting. Mai en la vida... A cap dels molts programes que he anat, ni a la televisió pública ni a la televisió privada, mai se m'hagués acudit ni tan sols preguntar com s'escollia el públic que assistia a aquell programa. No se m'hagués acudit com a persona demòcrata. Però és que efectivament tenim al davant uns adversaris que no són demòcrates, que són una amenaça per la democràcia.

1:03:28 Però de tant en tant, alguna bona notícia tenim. I és que ahir detenien, finalment, ja era hora, a tot el nucli dirigent de Núcleo Nacional. Ja era hora! Ja era hora! Perquè el feixisme, i ho volem dir ben clar, el feixisme, els discursos d'odi... La violència, la incitació a la violència com la que practica Vox des del Congrés dels Diputats dient que s'ha de sortir a caçar persones migrants, no és cap opinió. És un delicte. Així que ja era hora que detinguessin aquests nazis. Aquest és un dels grans temes que es votarà en les properes eleccions del 29 que és que en aquest país de gent comuna, de majoria social treballadora, pensem organitzar-nos massivament perquè ni a la televisió pública ni enlloc es normalitzi el feixisme. El feixisme no és una opinió, el feixisme és un delicte.

1:04:42 Una altra cosa simpàtica que ha passat aquesta setmana... és que hem estat a Madrid, com us deia, i ens van convidar a presentar el programa econòmic del Front Ampli. És impossible esplegar tot el programa econòmic en una sola intervenció de 20 minuts. I com que ens convidaven a fer aquesta intervenció al RITS, vam pensar, doncs, tax de rits. És la millor proposta que podem presentar als rits. I la veritat és que ha sigut un gust, va tenir molt bona rebuda, he de dir, perquè és sentit comú. És sentit comú que és inaguantable, com també han dit els companys, que visquem... En un país on es normalitza, a part del feixisme, es normalitza que hi hagi 33 persones mil milionàries, mentre la immensa majoria de gent treballadora que s'aixeca cada dia per treballar lluita per arribar a final de mes. És immoral, és inadmissible i això s'ha de canviar. Igual que és absolutament immoral... impossible d'acceptar que hi hagi 13 fons voltors que acumulen més de 100.000 habitatges en aquest país. És absolutament inacceptable.

1:06:02 I per això ahir a Màlaga, amb el candidat Rafa Borrego, grandíssim company de la Flotilla, qui ens ho havia de dir, que amb un company de Flotilla... fa més d'un any, intenten arribar a Gaza i siguem detinguts per l'exèrcit israelí, cap dels dos haguéssim pensat que avui estaríem encapçalant llistes per al front ampli. Però evidentment té molt a veure. Defensem que els palestins puguin viure en els seus habitatges, a casa seva, sense que els colons ni el govern israelí... que ningú feixista els faci fora de casa igual que volem que ningú faci fora de casa els nostres veïns i veïnes dels nostres barris. I per això, com us dic, ahir des de Màlaga amb el company Rafa també dèiem que democràcia és recuperar els habitatges per la gent i anunciàvem que igual que no ens tremolarà el pols... per pujar els impostos als més rics, per garantir serveis públics, pensions dignes, tampoc ens tremolarà el post només que passi el 29 de novembre i aconseguim reeditar un govern pro-racista, expropiar els fons voltors. Eh, ho diem ben clar, expropiar, expropi-se! Que a diferència de la dreta... Nosaltres no tenim res de què amagar-nos. Ja poden anar fent fake news, ja poden anar investigant les nostres vides. Nosaltres no tenim res que amagar. Nosaltres, efectivament, volem pujar molt els impostos a l'1% i efectivament volem expropiar els fons voltors. I amb la cara ben alta.

1:07:52 Seguint amb les perles de la dreta d'aquest país, que cada cop que parlen ens recorden per què hem d'anar massivament a les eleccions per reeditar un govern progressista en aquest país, doncs efectivament també ho recordava ara l'Ernest, que aquesta setmana ha passat una altra cosa, ha passat que el senyor Feijó i el senyor Abascal ens han dit que no els agrada ni el salari mínim ni tampoc les vagues. I per tant, estem aquí a Barcelona per dir-los molt clarament que sí, pujarem encara més el salari mínim i que, per suposat, la vaga és un dret fonamental i el proper diametre farem una vaga massiva que serà un èxit a tot Espanya. Si no volen vaga, dos tasses. Tantes vagues com calgui. Vaga general.

1:08:51 I una altra cosa, una altra cosa que també ha passat amb la dreta aquesta setmana. Ho ha comentat l'Ernest. Això ho vull dir breument en castellà, no hi entendreu per què. Quiero que me entienda mi interlocutora, la marquesa Cayetana. Marquesa Cayetana, que dice que su primera medida va a ser lo más importante que tiene que hacer en este país, con el sufrimiento que hay para llegar a final de mes, con la subida de la cesta de la compra, con los precios imposibles de la vivienda, con las pensiones, desde luego, demasiado bajas para nuestras personas jubiladas, con todos los problemas que tenemos que abordar, con el problema de actualizar el ferrocarril de este país para que tenga liderazgo público y todo el personal necesario y se invierta en mantenimiento, con todo lo que tenemos que hacer, la Marquesa Cayetana ha dicho que sin duda su primera medida... sería quitar los pinganillos del Congreso de los Diputados. Yo creo que ha conectado inmediatamente con el sentido común de este país.

1:09:58 Yo tengo un mensaje para la Marquesa Cayetana, se lo voy a decir en catalán y luego se lo traduzco. Señora Marquesa Cayetana. A vostè i als seus amics pijos, nosaltres els hi pujarem moltíssim els impostos. Senyora Cayetana, a vostè i als seus amics pijos els vamos a freir a impostos. Jo crec, sincerament, que en català m'hauria entès perfectament però per si de cas, som bona gent, som educades i l'hi podem traduir. Per això serveixen els penganillos, precisament.

1:10:46 I vaig acabant ja. Vaig acabant, ja sé que la dreta d'aquest país ens ha donat uns quants moments humorístics, però no fa gens de gràcia el que ens juguem el proper 29 de novembre a les eleccions generals.

1:11:01 I també vull fer un punt d'humilitat, és a dir, nosaltres reivindiquem efectivament el govern que hem tingut progressista durant aquests anys, que ha permès millorar les rendes de la gent treballadora, amb l'excel·lent feina de Jolanda Díaz, abans també ho comentaven les companyes, amb la reforma laboral, amb la pujada històrica del salari mínim. Per tant, s'han fet millores per la classe treballadora, la llei de dependència i tantes altres mesures. Però és veritat... que la desigualtat al nostre país ha crescut, no s'han resolt tots els problemes. Hi ha problemes greus que han augmentat. Però la desigualtat no tant per les rendes, sinó per la riquesa, per l'acumulació de riquesa.

1:11:38 I aquí també jo crec que seria de justícia que a més de fixar-nos que efectivament Pedro Sánchez en els seus mítings només reivindica les mesures impulsades per les forces que formen part del front ampli, però per què ho fa això? Perquè a part de ser les millors mesures d'aquests anys, és que la desigualtat ha crescut per dos temes claus que depenien de ministeris socialistes. Un, l'habitatge, i l'altre, la reforma fiscal pendent. Per això és tan important, per tant no és una qüestió partidista, per això realment és tan important i és tan seriós que anem massivament a les urnes. No només perquè guanyin les forces pro-racistes, sinó perquè el front ampli i rompi amb la màxima força possible. Perquè només així, no només garantirem un govern pro-racista, sinó un govern pro-racista molt més valent, que vagi molt més enllà, que garanteixi el dret a l'habitatge, que acabi d'una punyetera vegada amb l'especulació als nostres barris i a les nostres ciutats i que faci una reforma fiscal on paguin els de dalt i els de baix tinguin els serveis públics garantits i dignes.

1:12:44 I en aquest sentit us vull animar, ja sabeu que les que hem fet municipalisme, les que hem estat alcaldes i alcaldesses, tenim una... una petita debilitat o un petit defecte, si es pot dir així, i és que sempre aterrem molt les coses. Sempre estem parlant de casos concrets, sempre estàs parlant de la vorera, de l'arbre que s'ha de tornar a posar, d'aquella escola que li falta allò... O sigui, són molt pragmàtiques i molt concretes. Per tant, vull compartir amb vosaltres una dada que em sembla molt important. Estem repetint molt les dades de la desigualtat, dels abusos que es produeixen al mercat de l'habitatge, però jo vull parlar d'una dada positiva per al proper 29 de novembre.

1:13:27 I és que encara que hi ha molta gent, molta gent interessada en deprimir-nos, la gent treballadora, la majoria social, la gent comuna, volen deprimir-nos, volen que ens quedem a casa, volen que pensem que no hi ha res a fer, volen que no anem a votar, doncs us vull donar una dada molt important. I és que, efectivament, hi ha raons per ser optimistes si ens mobilitzem massivament. El front ampli, en pocs dies, perquè sabeu que la candidatura es va acabar de tancar fa pocs dies, i en la candidatura àmplia d'unitat popular, de més de 15 formacions que impliquen el front ampli, quan aquesta candidatura s'ha definit i ha començat a proposar i a explicar mesures, a diferència de la dreta que no proposa res, nosaltres ja hem explicat un munt de mesures, la intenció de vot ha anat pujant ràpidament. I avui, el que representa totes les forces amb les que impulsem la idea de front ampli, estem a prop del 8% d'intenció de vot. No aplaudiu, no aplaudiu, que nosaltres no ens conformem. Dic que en pocs dies ens hem situat al 8% que era més del que ens donaven les enquestes. Les enquestes es poden canviar i les enquestes es poden capgirar. Amb una mica més d'esforç, amb la mobilització que ja estem fent ara, fàcilment podem arribar del 8 al 10%.

1:14:45 I us explico què passa si arribem al 10%. Si del 8 passem al 10%... vol dir que més que dupliquem escons i li traiem escons a l'extrema dreta de Vox. Per això vull agrair especialment tota la feina que està fent la militància de totes les forces polítiques que estan impulsant el front ampli, la quantitat de gent de voluntària que avui esteu aquí fent un munt de tasques imprescindibles. Les més de 50.000 persones que esteu al canal de WhatsApp mobilitzant i sumant gent per aquesta mobilització popular, que igual que a Brasil va passar que les enquestes deien que Lula no guanyaria, en una sola setmana la mobilització popular va demostrar que l'última paraula la té la gent, la té el poble, la tenen els barris, la té la majoria social treballadora. I contra tot pronòstic, avui Lula és president gràcies a la mobilització històrica de la gent en contra de les enquestes.

1:15:50 I això és el que farem aquí el 29 de novembre, perquè ens hi va la vida de llibertat al Brasil, a Barcelona, a Espanya i a tot el món. Lula, llibertat, anem a guanyar. Aixequeu els braços i fem internacional aquest símbol. La L de Lula és la L de llibertat. Anem a guanyar el pròxim 29 de novembre.

Más de Ada Colau