Saltar al contenido

DISCURSOS

Organiza PSC el 21 de octubre de 2026

Acto del PSC «Amb les pensions no s’hi juga»

Conversación sobre pensiones organizada por el PSC el 21 de octubre de 2026 con Salvador Illa, Raül Moreno y Mercè Perea, moderada por Laura.

21 de octubre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

03:07 Moltes gràcies, Laura, i també compartir aquesta taula rodona, aquesta xerrada, aquesta conversa amb la Mercè, que ha estat molt temps representant-nos al Pacte de Toledo i amb el Raül Moreno, que és el conseller de Drets Socials. I moltes gràcies també per haver organitzat aquest acte i a totes les persones... que hi assistiu, no? Veig candidats, però veig també moltes persones que hi assistiu perquè crec que és un acte molt rellevant i molt important. Les pensions són, des del meu punt de vista, l'exercici més bonic de solidaritat intergeneracional. És veritat, els salaris, els sous, una part dels sous dels que estem treballant avui, del meu sou, del sou de Raül, del sou de la Mercè... dels sous que estem treballant avui en aquesta sala, serveixen per pagar les pensions de les persones que han treballat molts anys i que ara s'han jubilat. Això és solidaritat intergeneracional. I esperem, i és el que passarà, que quan a nosaltres ens arribi l'edat de jubilar-nos, de deixar de ser treballadors en actiu, doncs les persones que en aquell moment treballin, una part del seu sou dediquin a pagar el nostre salari.

04:17 Alguna gent s'esvera i això peta, diuen. No peta res. No peta res. Això funciona. On no funciona és en uns feixis. I diuen, no, no, a part del salari meu, o de l'ORU, o de la Mercè, que ara es dedica a pagar les pensions de moltes que esteu aquí, que me la guardin a mi amb una guardiola. I això es diu capitalitzar. I ho vaig guardant, amb una guardiola, amb un compte bancari, alguns ingressos van pensar que es podien guardar sota el rajol del llit de casa, i ho vaig guardant. I quan arriba un moment, bueno, però això no va així. Perquè què faràs amb aquests diners? No, ja vindran experts, el gran diner, la gran banca, a, amb això, invertir-ho. Jo he sentit moltes vegades a Parabà que hi ha grans inversions que fan els fons de pensions dels mestres d'Estats Units o de Canadà. Això no va així. I a vegades s'equivoquen. I fan una inversió fallida o hi ha una crisi financera i aquests diners desapareixen. I llavors no hi ha pensions per ningú.

05:18 El mecanisme millor és el que tenim nosaltres. El que no ha fallat mai és el que tenim nosaltres. I, efectivament, requereix que hi hagi una proporció de gent treballadora versus la gent que està cobrant pensions. Però és que ja és aquesta proporció. I quan gestiones bé l'economia, doncs està passant com el que està passant en aquest moment a Espanya i a Catalunya, que hi ha més gent treballant que mai. Alguns deien, fa un temps, no arribarem mai, més gent treballant que mai. Aquest moment la proporció de treballadors per pensionistes crec que està per sobre de dos, dos i mig, perfectament suficient. I és veritat que hi haurà un moment per l'evolució de la societat, l'any 2050, és el pic més important, que com que tota la gent de la generació que s'anomena Baby Boom... dels anys 60, la meva generació, estarem cobrant pensions, hi haurà molts més pensionistes i, en aquest moment, possiblement s'hagi de fer una aportació superior a les de les pressupostos generales de l'Estat per pensions que es diuen no contributives. Però això està calculat i es pot fer i suposaria un... dos o tres punts més de producte interior brut. I ens situaríem, atenció, el 2050, en el pitjor moment, en el moment en què s'han de pagar més pensions, ens situaríem als nivells de despesa, de percentatge de producte interior brut que està en aquests moments ja destinant Itàlia, per exemple, al sistema de pensions. Per tant, és perfectament sostenible.

06:40 Llavors, per què enganyen a la gent? perquè és l'avarícia del gran diner. És poder compartir les pensions en un negoci, per uns quants. I davant d'això, diguem-ne, ens hem de plantar, com tu deies molt bé. A veure, ens hem de plantar, no? Jo sí que he de dir que l'única cosa bona de tot això és que ho diuen. Ho ha dit Vox, el PP ha volgut tapar-ho. Recordeu que va haver-hi un vídeo d'un periodista de l'entorn del PP i Vox que va dir no en parlarem d'això, ja ho farem. Tinguin respecte per la gent i diguin la veritat. Han volgut tapar-ho i amagar-ho. I aquí a Catalunya també hi ha gent que està en aquesta història i que, en dir literalment, és una estafa piramidal a Espanya. Això és una falta de sensibilitat, una falta de generositat i un atac directe a un dels sistemes més importants de solidaritat intergeneracional. Per tant, és molt important que no vedem amb aquesta qüestió. I jo crec que hem de fer un dels eixos importants de la discussió d'aquests propers dies, és a dir, atenció amb això. Perquè, a més a més, ja hem vist... Quan governen PP i Vox, Consorci PP i PSOE, però Consorci PP i Vox ja veiem què fan, que és rebaixar la revalorització de les pensions.

07:53 La gent també es pensa que la gent pensionista són riques, llavors em parlaré si tinc un altre torn de paraula. No és veritat, no és veritat, ni molt menys. Són pensions que permeten viure amb dignitat, però no és veritat que hi hagi... Intenten, a més a més, una cosa que a mi és de més mal enfat, que és un enfrontament entre gent gran i gent jove. I això també és tot el contrari del que estem fent i del que estem dissenyant. Per tant, és important perquè és un exercici de solidaritat intergeneracional i perquè permet viure amb dignitat de persones que han fet molt perquè la nostra societat arribi als nivells de progrés i de benestar que arriben i que som la gent que avui en dia està jubilada. Això és el que estan fent. I el que és, des del meu punt de vista, més reprobable èticament i més criticable. Perquè, insisteixo, no hi ha res més solidari ni més bonic que això, que entre generacions hi hagi generositat i hi hagi solidaritat.

26:53 El que comencen a dir és que els joves estan sacrificant-se a costa per fer rics, dades que ha donat la Mercè, jo també tinc aquí unes dades, el 40% de les pensions de jubilació, que afecten a 6,6 milions de persones a Espanya, el 40% estan per sota de 2.000 euros. Això és ser ric? Això és ser ric? I el 60% per sota de 1.500 euros. Això és ser ric? Diu, no, pensions a 2.500 euros, un 17%. Un 17% només. Per tant, estem veient que són quantitats guanyades de sobres per la gent que té tota una vida que permeten, per això sí, encarar amb dignitat. Només faltaria una etapa final de vida i que, com també he dit, tant el Raúl com el Mercè tenen un efecte econòmic positiu. Aleshores, estan intentant generar un enfrontament. I, sobretot, tu et preguntes, i per què ho fan, això? Jo he arribat a aquesta concavació, cadascú farà la interpretació que vulgui, és el poder del gran diner. Veure els ciutadans com a consumidors. Això és l'economia financera.

28:02 Veuen els ciutadans com a consumidors. I a veure quin negoci puc fer amb els ciutadans. I l'economia digital que ve ara veuen els ciutadans com a dades. Dame tus datos. Dona'm les teves dades que faré negoci. És per fer negoci, no? L'habitatge, ho estem veient. L'habitatge ho estem veient. L'habitatge, doncs, també, veure-ho com un negoci, a qualsevol preu, sense tenir... Nosaltres no estem pas en contra ni dels petits propietaris, ni de la gent que està odiant la seva vida i té una segona o una tercera residència i la posa en lloguer. Això és normal. Però, home, pot ser que guanyis la vida, però no vagis a abusar ni a buscar guanys aquí, en fi, a qualsevol preu, no?

28:43 Doncs el mateix que estan fent alguns, o en foc mateix que tenen amb l'habitatge, ho volen tenir amb les pensions. Fer un negoci, convertir això en fons d'inversió per poder ara invertir en aquesta empresa d'aquí, i si fa fallida és al mercat. Mira, em sap greu, és al mercat. I que em rescatin. És el mateix que van fer amb la sanitat. I estan intentant repetir-ho en alguns territoris d'Espanya.

29:10 La llei general sanitària, ara fa 40 anys que es va aprovar, va ser el 1986. Recordeu que en aquell moment el nostre company Ernest Lú, que era el ministre de Sanitat, el Partit Socialista tenia 202 diputats, una majoria molt àmplia, i va tardar, des del 82 que vam guanyar les eleccions, va tardar gairebé 4 anys a aprovar aquesta llei. Va ser una llei perquè es van poder fer amb consens, i vam aprovar-la pel nostre compte. I hi havia molta gent que són els mateixos, els mateixos, que deien que era impossible. Petarà el sistema si donem sanitat universal i gratuïta. Petarà el sistema. Ha petat? Tenim una de les millors sanitats.

29:50 L'any 1990, la mitjana d'edat, l'esperança de vida a Catalunya era igual que als Estats Units. 36 anys després, l'esperança de vida a Catalunya ha millorat en 36 anys, 8 anys. L'esperança de vida aquí ara, si no em confonguis, 84,5 anys. Als Estats Units ha millorat en 4 anys, o a meitat, perquè no tenen un sistema sanitari públic i universal. Gasten més diners i deixen molta gent fora. Per què? Perquè veuen la sanitat allà com un negoci, que és el que aquests d'aquí deien.

30:24 Tu has de fer una societat, és el nostre projecte polític, has de fer una societat que hi hagi un mínim d'equació, que coses bàsiques... bàsiques, la salut, l'habitatge, les pensions, quan acaba la teva vida professional, les tinguis garantides i cobertes amb uns nivells mínims de dignitat. A partir d'aquí, si et vols comprar tres cotxes a l'any, si vols viatjar moltíssim, si vols comprar-te... Això dependrà de l'esforç que hagis fet tu i de si tens recursos o no per fer-ho. Perquè són coses prescindibles, però que tu puguis tenir accés a la salut, que si tens un atac de cor, que si tens un problema oncològic, no t'arruïnis, que això és el que està passant als Estats Units, el país més ric del món. Que si tens, perquè tirant de la teva posició de vida, puguis accedir a un habitatge digne, pagant, evidentment, el teu lloguer, o pagant la teva quota per adquirir l'habitatge, fent un esforç també tu. Les coses no són gratis, també hem de dir-ho així. I que puguis també tenir al cap de la teva vida professional una pensió digna, això funciona. Llavors això funciona, està funcionant. Ho hem fet funcionar.

31:33 Llavors fan por, bueno, per enfrontar la gent, i per això és molt important que se sàpiga, que ho diguem i que ho prenguem en consideració. I forma part d'aquesta gran decisió que haurem de prendre colectivament el 29 de novembre. Amb qui estem? Amb la gent o amb el gran diner? Jo sé que alguns s'enfaden quan dic el gran diner, però jo crec que també tenim obligació de parlar clar. És el gran diner. El gran diner, per exemple, de les empreses tecnològiques nord-americanes, que busquen només dades, dades, dades per fer negoci. Amb qui estem? Amb la gent? Anem a construir una societat pensant en tothom, en la majoria de la ciutadania, amb la gent, o anem a fer una societat només escoltant el poder del gran diner? Amb els hàbits o amb la gent? Anem a fer una societat per seguir avançant i millorant? És veritat que hi ha problemes, és veritat que hi ha aspectes de millora en tots els àmbits, però anem a seguir construint, a seguir avançant o anem a estar espantats perquè el món és molt complicat, a utilitzar la força per qualsevol cosa, a fer una guerra cada quan vull i a generar problemes al món i per tant anar enrere i anar com els crancs involucrant. Això són les disjuntives que hem de fer.

32:45 Hi ha alguns aquí a Catalunya que diuen, tu i jo, enmig. Enmig de què? O estàs amb uns o estàs amb uns altres. O estàs amb els que avancem, o estàs amb els que estem amb la gent, o estàs amb el gran diner. Aquest és un país petit. Tots sabem les trucades que es fan també ens rebem nosaltres de trucades. És que no sabeu què feu, és que la diferència està en com tu et comportes quan et truquen. Si et mantens estricte en els teus principis i dius, miri, vostè té aquesta opinió, nosaltres en tenim una altra, i estàs amb la gent o et doblegues davant de la primera trucada, del primer comentari que et fan no pots estar al mig, has d'estar en un costat o en un altre costat.

33:31 Aquí tenim una decisió important i hi ha una part de la ciutadania molt significativa que són la gent gran, la gent que està beneficiant-se, gaudint, justament gaudint d'aquest sistema de pensions, que han de rebre aquest missatge. Però llavors no vedem, si vedem no ens lamentem. Pregunteu als immigrants que hi havia als Estats Units treballant amb permisos de treball i que molts d'ells, latins, van donar suport a Trump, pregunteu com estan ara. Pregunteu a la gent que deia que no passaria res i que havien retallat les cobertures sanitàries als Estats Units. A 30 milions de persones. A 30 milions de persones. Qui ha anat bé? Els que han baixat els impostos. Qui són? Els ultrarics, el gran diner.

34:19 Aquesta és la disjuntiva que tenim concretada en un tema que jo crec que, efectivament, se'ls hauria escapat. Almenys el PP s'havia escapat, a Vox no, perquè aquests van sense fre. Van sense freno. I ho han dit. Nosaltres no podem canviar això és d'agrair que ho diguin i que es trobin davant d'una reacció ciutadana. El PP sí que s'havia escapat, però aquesta és una part rellevant que hem de tenir en consideració i que per això jo felicito que s'hagi fet aquest acte perquè en siguem tots conscients i ho estanquem al conjunt de la ciutadania.

46:22 Doncs dir-li que el sistema de pensions que tenim a casa nostra funciona, que menteixen els que diuen que està enfadida, dir-li que és la principal eina redistributiva que tenim, que no fa rica a la gent gran, sinó que li dona el que mereixen per tenir una jubilació digna, dir-li que és un sistema que funciona si s'hi creu.

46:47 Si els que governem en representació del conjunt del país estem convençuts que volem una societat cohesionada, digna i igual, dir-li que no es deixi arrossegar per gent que va enfrontar els seus pares, els seus familiars grans amb ell, amb la seva joventut, i dir-li que és l'expressió més bonica i més noble de la solidaritat intergeneracional. I dir-li que el 29 de novembre, també ell ha de decidir. Ha de decidir, naturalment, pensant en ell, i quan ell tingui l'edat dels seus pares, però també pensant en els seus pares, en els seus amics grans, en la gent gran, que està gaudint d'un sistema que li permet viure amb dignitat.

47:28 I que o s'està amb la gent, o s'està amb el gran diner. O s'és generós i solidari. O s'és egoista i cobdiciós. O s'està en una societat cohesionada o es veu una societat fracturada. I aquesta és la decisió que s'ha de fer.

47:45 I dir-li, finalment, que no va dir. Que no va dir. Que no va dir. Que escolti bé, que miri bé i que es pronunciï en conseqüència el 29 de novembre.

09:04 Bé, doncs bona tarda a tots i totes i gràcies per venir a aquest acte aquí avui al partit perquè és un dels elements principals també que ens preocupa al conjunt de ciutadans i ciutadanes. A prop dels 10 milions, que es diu aviat, 10 milions de ciutadans i ciutadanes al conjunt d'Espanya que són pensionistes, que cobren la pensió, perquè ho han treballat, perquè les han cotitzat i perquè tenen dret a que aquestes pensions estiguin garantides, entre altres coses perquè el nostre estat, la nostra Constitució, les nostres lleis habiliten aquesta garantia i per tant els poders públics a poder fer-ho. Les pensions són el principal element de redistribució de la renda que hi ha al nostre país. El principal element de la redistribució de la renda. I a més a més té efectes en diferents àmbits de la població. Entre altres coses perquè les pensions mínimes garanteixen uns ingressos a aquelles persones que o bé han cotitzat pocs mesos o gairebé no han cotitzat la seva vida. No vol dir que no hagin treballat, però no han tingut els mesos suficients per contribuir, per tenir una pensió contributiva.

10:12 Estic parlant, sobretot, de dones, en un 60%. Dones que han treballat la seva vida, per exemple, com la meva mare, netejant pisos d'altres, cuidant els més petits, que no han estat contractades però que han treballat, que han cuidat de casa seva, que han pogut cotitzar potser alguns mesos i que tenen dret ara sí a una pensió no contributiva, a una pensió molt mínima que els garanteix uns mínims de recursos. I per tant, aquest és un factor molt important des del punt de vista de la redistribució de la riquesa. Per altra banda, tenim les pensions màximes, que són aquell màxim de pensió que la gent, tot i que has cotitzat més, tens un límit per sobre perquè puguis tenir una pensió decent en funció de tot allò que tu has pogut cotitzar. I per tant tenim altres pensions que van en aquestes llacunes que existeixen en el procés i en el model que van sobretot a enfortir la nostra capacitat de teixir una xarxa de protecció quan les persones es fan grans.

11:13 Per tant... El fet que existeixin les pensions té un efecte molt important en la redistribució de la riquesa i en la reducció de les desigualtats. És el principal element de reducció de les desigualtats en el nostre país. Mireu, el sistema de protecció social que tenim entre tots, entre les pensions, les prestacions, les ajudes que es donen, té un efecte... de reducció de la desigualtat en gairebé un 40%. Si no tinguéssim totes aquestes prestacions, seríem el conjunt de la població un 40% més pobre. Però, sobretot, aquesta redistribució es concentra en la gent gran, en la vellesa. Les pensions representen el 72% de la població, de l'efecte redistributiu. Dit d'una altra manera, si no tinguéssim pensions com les que tenim a Espanya i a Catalunya, el principal col·lectiu de persones pobres al nostre país seria la gent gran. Seria la gent gran. No serien els infants, no seria la gent adulta, seria la gent gran, primer perquè no pot continuar treballant, molts d'ells no es troben en condicions de poder ingressar menys, i perquè aquest efecte redistributiu té també altres variables que cal tenir en compte.

12:27 Recordeu la crisi de l'any 2011? Moltes de les famílies que en aquells moments van ser desnonades perquè no podien pagar l'habitatge, de vegades anaven a casa dels seus pares. I anaven a casa els seus pares no perquè estiguessin millor, sinó perquè tenien unes pensions, en aquell moment, recordeu, a més a més, 0,25%, etcètera, etcètera, d'increment, gairebé congelades, tècnicament congelades, però era on anaven els fills perquè era on tenien un cert eixopluc econòmic i on els seus pares els podien ajudar, que és una cosa que, afortunadament, els països mediterranis encara conservem. La xarxa familiar en el moment en què les coses van malament. Aquest és un efecte molt important redistributiu de les pensions, i que té un efecte també, evidentment, en les famílies.

13:14 Després, en la solidaritat, ho deia el president, entre generacions. És evident que les persones que en aquests moments estan treballant, joves i no joves, les persones que estan en actiu són les que amb els seus impostos contribueixen que el sistema de pensions es pugui pagar. I això vol dir que no només és que ara puguem assegurar el sistema, ara que tenim una capacitat... La capacitat de treball que hi ha en aquest país en aquests moments, les taxes d'atur tan baixes que tenim, el creixement econòmic d'Espanya que despunta d'altres països europeus, fa que puguem enfortir encara més el nostre sistema de pensions. I, per tant, aprofitem aquests moments d'abonança per omplir la guardiola de les pensions, per assegurar que el sistema serà eficient en el futur quan hàgim de fer front a tot el procés. Per tant, que l'economia vagi bé, que les persones treballin i que aquelles que estan en aquest moment en actiu contribueixin al sosteniment de les pensions no és només per pagar les pensions a les persones que ara mateix les necessiten, sinó per omplir un sistema que ha de procurar que aquestes pensions també en el futur siguin una realitat.

14:24 I un altre element que de vegades es parla menys i que jo crec que també és molt important. Les pensions són font de riquesa. Hi ha una cosa que es diu silver economy, que és l'economia de la gent gran. La immensa majoria de la gent gran, quan es jubila i rep la seva pensió, i a més a més té uns certs estalvis, viatja, compra, va al teatre, al cinema, fa vida, gasta, contribueix, paga els seus impostos. Per tant, en la mesura en què nosaltres tinguem un sistema de pensions fort, amb quanties importants, amb millores de les quanties, perquè és veritat que el nivell de vida ha anat pujant i aquest govern, el govern de Pedro Sánchez, ha incrementat durant tot el seu mandat més d'un 40% el conjunt de les prestacions. Un 40%. Això també t'afecta a l'economia real, a l'economia del país. Tenir pensions altes genera riquesa.

15:17 I per tant el compromís del govern no només ha de ser el fet de mantenir aquest sistema davant l'embat del Partit Popular, de Vox i d'algun altre. Però el que ens diuen és, mirin, això del sistema de pensions és insostenible? Nosaltres el que creiem és que podem posar una pensió pública mínima i la resta que cadascú s'apanyi, en funció de la seva capacitat que tingui per estalviar. Això és profundament injust, perquè no només condemna les persones a que la seva pensió anirà en funció de la seva capacitat d'estalvi, que en aquests moments sabeu que pot ser complicada, sinó que té un impacte important i real en l'àmbit de l'economia global, en l'àmbit de la solidaritat.

16:01 I acabo amb un altre tema que jo crec que també és important. El compromís amb les pensions i sobretot amb les pensions més mínimes d'aquelles persones que, com et deia abans, han treballat dos o tres mesos o han fet un esforç molt important, que tot i treballar durant la vida poden optar a una pensió no contributiva, que tot i ser les més baixes del sistema, però que s'han incrementat de manera molt important en els darrers anys.

16:25 El govern de Catalunya també va fer una opció fa molt poc anunciada pel president de la Generalitat. Nosaltres el que hem fet des d'aquí és intentar que les pensions no contributives que el govern de Pedro Sánchez anava incrementant any rere any, la notessin les butxaques dels pensionistes a Catalunya. Més de 70.000 persones que a partir d'ara rebran més de 50 euros cada mes, cada mes, perquè hem destopat... un límit que existia abans. En aquests moments, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb pensions no contributives rebran cada mes prop de 53 euros més perquè el govern de Salvador Illa ha decidit destopar el límit que teníem i fer que aquesta traducció, aquest esforç del govern d'Espanya, aquest compromís del govern d'Espanya, també el puguin aprofitar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb pensions no contributives.

17:16 Per tant, el compromís amb les pensions... és del socialisme. El compromís de les pensions és d'un projecte polític que el que vol és enfortir les classes treballadores, enfortir l'economia i fer que la gent gran tingui dret a una pensió que se l'ha guanyat treballant. El 22 de novembre hem de triar entre si avancem o retrocedim, en quin model de país volem, si és un model de país basat en un estat del benestar fort, en el que les pensions, insisteixo, juguen un paper capdalt, per tant, si continuem enfortint el nostre estat del benestar, o si donem entrada... Aquells que consideren que l'estat del benestar és una despesa, ho diuen també les pensions, això no és sostenible, això no hi ha qui ho pagui. Per tant, com no hi ha qui ho pagui, la gent ja s'espavilarà. Ja s'espavilaran, ciutadans i ciutadanes. Estem fent aquí una despesa enorme per garantir una situació, escolti'm, no és sostenible. I és la gran mentida del sistema.

36:13 Sempre que parlem del futur del sistema social, de l'enfortiment de l'estat del benestar, hi ha dues mirades. Aquells que estan dient això no és sostenible, ens estem gastant masses diners, tot això que paguem és molt car. Hi ha aquells que defensem que no, que l'estat del benestar no només és necessari pel nostre dia a dia, sinó que des del punt de vista progressista el que volem fer és enfortir-ho. Molts d'ells pensen, PP, Vox, que el sistema social és una espècie de pastís que en el moment que cadascú agafa el seu trosset s'acaba. I per tant hi ha una lluita per accedir a aquest sistema. Els socialistes i les socialistes el que volem és que el pastís no s'acabi, que cada dia sigui més gran i que hi hagi un tros per tothom. I el que nosaltres proposem és molt més difícil del que proposen ells. Perquè nosaltres, també en l'àmbit de les pensions, Necessitem acordar amb sindicats, amb patronals, amb tots els agents socials. Necessitem cercar els recursos i, per tant, posar els impostos al dia perquè aquest sistema sigui sostenible. Fer que el sistema sigui redistributiu, que arribi a tothom, especialment a aquells que tenen més dificultats. Fer el sistema social sostenible és que aquells que més paguin més contribueixen. Que aquell que més guanya, més contribueixi al sistema i que, per tant, faci d'àmbit de solidaritat del conjunt de la població. I, per tant, aquest és el nostre projecte de futur.

37:52 Jo tinc, de veritat, molts dubtes que els ciutadans i ciutadanes espanyols i catalans demanem la voluntària i conscient... optin el 29 de novembre per retallar el seu estat de benestar. No m'ho puc creure. I per tant nosaltres moltes vegades el que hem de fer és l'esforç de dir, escolteu, això que hem aconseguit, que s'ha aconseguit després de moltes lluites, de molta gent treballant al carrer, de molts dels que esteu aquí, d'altres que estan fora, que han lluitat per un sistema de pensions, que han lluitat per una educació pública, per una sanitat pública que, com deia el president, ens cura i no ens cobra, ens cura, i que fem una aportació solidària a cadascun de nosaltres perquè ningú es quedi a la porta d'un hospital sense ser curat. Això és una meravella des del punt de vista del nostre model de país han baixat per molts altres continents d'arreu del món. Vivim, afortunadament, en un país, en un continent, on gaudim d'un sistema del benestar potent que protegeix la seva ciutadania. Podrem parlar d'Estats Units, com feia el president, podem parlar ara d'Argentina, de com es desmantella això de la nit al dia, i d'altres països... que ni tan sols poden imaginar, com el cas dels Estats Units, tenir un sistema de salut gratuït i universal per a tots i totes. Gratuït pagant els impostos, com de humana, perquè això s'ha de sostenir, però pagant de manera solidària.

39:22 Per tant, aquí, la lluita que tenim el pròxim 22 de novembre és si continuem avançant en drets... en estat del benestar, en fer que el nostre veí, el nostre company, els nostres fills i filles continuïn en un estat que et protegeix, que és capaç de fer que l'ascensor social funcioni. Ahir feia una intervenció al Parlament que jo intentava explicar-li al Partit Popular la importància de l'ascensor social. Ells parlaven d'immigració en aquell moment. Moltes de les persones que en van venir als anys 60-70 a Catalunya... que venien d'Andalusia, d'Extremadura, de Galícia, d'altres indrets del món, quan arribaven aquí, deixeu-me que parli també del meu exemple personal, pels meus pares el més important és que jo aprengués a parlar català. I em van posar en una escola d'immersió lingüística, la primera a Santa Coloma de Gramenet. Per ells això era fonamental. I la segona era intentar lluitar perquè el seu fill, fill d'immigrants, pogués tenir l'oportunitat de tenir el mateix futur que qualsevol altre jove que vivia aquí, dels catalans de tota la vida, que en aquells moments eren els que tenien, evidentment, una certa facilitat davant d'aquells que començaven un projecte de vida a Catalunya. L'important és que aquell ascensor social funciona. No només per mi, per moltíssimes altres persones, per tota una generació. Que gràcies a aquest estat del benestar, que gràcies als serveis públics, que gràcies a l'esforç dels nostres pares i mares, que gràcies a l'esforç d'un sistema ha permès que avui dia moltes d'aquestes persones estiguin vivint en un dels països on l'estat del benestar és més fort, insisteixo, és sostenible si continuem apostant per un govern socialista i de progrés.

18:08 La dreta ho ha dit el Salvador. Ha volgut que parlem de pensions? Doncs no hi tema. Vamos a hablar de pensiones. De pensions sostenibles, de pensions suficients, i el Raül ho deia, de pensions que dignifiquin a la ciutadania. Però no només als grans. Quan parlem de pensions parlem, evidentment, de cohesió social, parlem de redistribució de la riquesa, però parlem d'un actiu econòmic brutal. O sigui, cada mes, a cada poble i ciutat, entra una munió de diners en concepte de pensió que mercés això, i feia referència al Raül, a la crisi del 2010 moltes famílies es van trobar protegides.

18:50 I veig aquí l'alcaldessa de Sant Boi, jo recordo que era regidora en aquell moment, amb l'alcaldessa Núria Marín. I em va trucar aquell setembre de 2010 i em va dir, Mercè, pon dos milions més d'euros per a gasto social. Els esforços que vam fer els ajuntaments en posar diners a sobre per la ciutadania, per pícnics, per tota mena de despesa, si no són per les pensions, la cohesió social no s'hauria garantit. I això són coneixedors tots nosaltres. És que no cal que vingui ningú i ens ho expliqui. Mireu... El govern, i ho sabeu vosaltres perquè heu patit en primera persona, ha capgirat el sistema públic de pensions. Avui parlem d'un sistema sostenible econòmicament, que no ens enganyin, que no ens venguin motos. El sistema és sostenible, té mesures de protecció i fins i tot d'ajustar al llarg del temps... a mesura que es va produint l'entrada dels baby boomers, on estem el Salvador i jo, que encara ens queda una mica, però bueno, allà hi estem uns quants, tants com 16 milions que seran el 2050. En aquest moment són 10, passarem a ser 16 milions. Per tant, estem parlant d'un grup molt important de persones a la població espanyola que o té capacitat econòmica o l'economia se'n va a l'aigua.

20:16 I us en recordareu d'aquell 2013 que va fer aquella reforma del 0,25? 0,25 més factor de sostenibilitat. Dos articles que semblaven inofensius però que realment capgiraven el sistema. Un article, el del IRP, que era posar el 0,25 per sistema a les pensions mentre el sistema estigués en... en fallida, no? Clar, ells van mantenir, estem en fallida des del minut 1 que van entrar. Bueno, doncs 0,25 eternament, que suposava que en 20 anys les pensions es reduïen de l'ordre d'un 40%. Imagineu-vos-hi, 20 anys, una pensió de 1.000, deia el Salvador, no són tan altes les pensions, no, és que un 60% de les pensions estan per sota de 1.000 euros. O sigui, aquí no estem parlant de rics. Una pensada de 1.000 euros en 20 anys passava a ser 600 euros. Això suposava una fallida del sistema econòmic nacional en 30 anys. Hi ha informes que ho diuen. Amb l'Eduard Vidasó n'hem parlat moltíssimes vegades. Informes que diuen que hi ha una fallida econòmica a 30 anys si no es garanteixen les pensions dignes.

21:28 Què ha fet el govern? Derogar la reforma del 2013 de la mà vostra per haver estat vosaltres al carrer? Es va derogar aquesta reforma que era regressiva en drets i, des de llavors, en... I a més ha fet una qüestió molt important que ha parlat el Raül. Ha garantit la suficiència. Per tant, avui parlem d'un sistema digne, de pensions dignes i suficients. Aniran pujant fins al 2027 per tal que les mínimes vagin tenint una dignitat que fins ara no en tenien. Aquesta ha sigut les dues mesures més importants, però hi ha mesures molt importants també en l'àmbit econòmic, per començar el mercat laboral, la reforma laboral, la pujada del salari mínim, tot això està suposant molts ingressos al sistema que els estan fortint. Per tant, avui el sistema és sostenible, econòmica i socialment, i també políticament.

22:24 I acabo aquí. La Laura feia esment al pacte de Toledo. El sistema públic de pensions és un orgull per a Espanya. No hi ha cap sistema comparable amb el nostre, perquè és sostenible, ja ho he dit, econòmicament, social i políticament. La eina que és el pacte de Toledo, que ha permès... Arribar a acords amb mesures estructurals, amb 22 recomanacions el 2020 que han garantit la fortalesa del sistema, no hi és enlloc més. Ahir tenia una reunió, la darrera, institucional, en el Congrés amb el Banc d'Inversions Iberoamericà, on hi havia representants de Colòmbia, de Puerto Rico, d'Argentina. Molt curiós, l'Argentina, va fer alguna pregunta sobre pensions, però amb la boca petita. Per cert, Miley avui no ha parlat de pensions. No s'ha atrevit. Ha dit, no, jo de ces coses no hablo. No, claro, les has pegado un hachazo a los tuyos que los has dejado tiesos. Estaven sorpresos de com havíem estat capaços de treure del debat, de la discussió política de les pensions, de crear un sistema des dels acords, des del debat, per arribar a acords de majories. I així va ser la legislatura, la 14 em sembla que va ser, el 2020 es va aprovar per una majoria àmplia al Congrés amb dos vots en contra de la CUP, perquè no en saben, i acabo.

24:06 No en saben, no en sap tampoc en Feijó ni, bueno, Vox. I en Salvador se'n recordarà l'acte de campanya d'Hospitalet, el 2023, que jo vaig dir, és que en Feijó no en sap de pensions. No és que no en sàpigui tècnicament, és que li dona igual. Li dona absolutament igual parlar de pensions. Ell està pensant, com deia en Salvador, en un negoci. Ell no està pensant en la vida de la gent, però no està pensant en que el fons de reserva és un actiu econòmic brutal o que tenir un sistema sostenible et permet un creixement i mantenir el consum de la gent. Perquè si vosaltres no consumiu, l'economia nacional se'n va a fer punyetes. Si el 2050 no tenim capacitat econòmica els pensionistes, l'economia se'n va a fer norris. Però això amb el Feijó li dona igual.

25:02 I mireu, no hi ha casualitats. I acabo. Vosaltres creieu que el Figaredo de Vox és un bocazas? No, no. Ell estava enviant un missatge molt clar als joves, com l'Esther Muñoz al PP. Un missatge molt clar. Esto está petado, esto se va a caer, chicos, buscaros la vida, y bueno, ya veremos cómo lo hacemos. I la Bascal, abans d'ahir, va dir, no, les pensions se pagaran, com ho sigui, però se pagaran. Són uns mentiders. Són uns mentiders i els hem de desenmascarar. I tenim d'aquí fins al 29 de novembre d'aconseguir-ho.

41:27 De Xile no. De Xile no. El general Pinochet va fer un sistema de capitalització als anys... i va empobrir a tota la població, menys als militars. Bueno, prenem nota. Jo crec, i ho dic des de la humilitat més absoluta, si ens hem de mirallar d'algun país és d'Espanya. O sigui, hem d'estar molt orgullosos del que som. I del que hem fet, mireu, ara parlava en Salvador del conflicte, del fals dilema joves i grans, d'aquest conflicte intergeneracional. Però hi ha un altre fals dilema també, dilema no, que diuen que les pensions són generoses. Anem a veure, anem a veure.

42:20 Estem parlant que el sistema públic de pensions s'ha construït mercès a l'esforç dels treballadors amb les seves cotitzacions. Que això no ho han pagat els empresaris sols, que això ha sigut l'esforç col·lectiu de milions de treballadors que han currat en més de, quasi més de 50 anys. I això ara no ho tenen en compte. De què parlen que si són generoses? Que aquí hi ha gent que ha estat cotitzant per unes bases, és veritat que ara són bases més altes, però al llarg de la vida, de la seva vida personal, professional, laboral, han estat cotitzant per construir un estat de benestar millor i ser referents. I avui Espanya és referent. I ens ho hem de creure, i hem de sortir al carrer i dir-ho. I dir-li a aquests mentiders que deixin ja de parlar i de buquejar, perquè estan faltant a la intel·ligència de la gent.

43:21 Mireu, hi ha un estudi d'Economistas Frente a la Crisis que va fer un exercici, farà cosa d'uns 10 anys, on va sumar totes les cotitzacions des del 68 fins al 78, totes les cotitzacions, tot el que ha currat els treballadors, i li va restar les prestacions contributives, les pensions contributives, per veure quin era el saldo. A veure si era veritat que això que érem generoses les pensions... Hi havia un saldo positiu a favor de les cotitzacions, és a dir, que els treballadors havien aportat molt més diners a l'estat del benestar, de l'ordre de 800.000 milions d'euros. El que ha treballat la gent al llarg de quasi 50 anys... Ha servit perquè avui tinguem un dels millors sistemes i on ningú avui se senti desprotegit, on ningú es quedi al voral.

44:23 Aquesta frase que semblava que era... Aquest sistema de protecció social, i acabo, té l'exemple més clar amb el Covid. Mercès, a tenir aquest sistema de protecció social, es va crear un escut social brutal, que va protegir empreses, va protegir treballadors, va protegir la salut. I si no, parlem del Covid, parlem de les vacunes per a tothom. Qui ho ha fet, això? Això ho ha fet un govern socialista que s'ha cregut que creixerem més econòmicament si ens protegim tots i no deixem a ningú enrere. Per tant, aquesta frase de que ningú quedi enrere pren tot el sentit del món amb el govern, amb aquest govern des del 2018 de Pedro Sánchez. I jo crec que això ho hem de dir, i ho hem de dir molt alt, i ho hem de defensar, i no ens hem de collonir, ni ningú ens ha de fer veure que no, perquè això és una catàstrofe. No és veritat.

45:20 El sistema de pensions és sostenible, serà sostenible, perquè les lleis que l'han desenvolupat ho tenen previst, tenen previst anar valorant progressivament, sense retallades a sac, sinó anar preveient mesures que millorin els ingressos, per exemple, que no augmentin el despesa alineant l'edat real de jubilació amb l'edat legal. Hi ha molts mecanismes que ara no toca explicar perquè no arribem a temps, però quan vulgueu ens hi trobem i us ho parlo. Però ens hem de sentir molt orgullosos quan parlem d'un sistema a fixar-nos, pensem en l'espanyol, que és el millor.

Más de Salvador Illa