Saltar al contenido

DISCURSOS

Institucional

Acto del PSC en Terrassa

Acto de campaña del PSC celebrado el 14 de noviembre de 2026 en el Auditori Municipal de Terrassa, con la intervención de los candidatos y dirigentes del partido

14 de noviembre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

36:36 Companyes, companyes, companys, bon dia a tothom i gràcies per omplir l'Auditori Municipal de Terrassa perquè demostrarem que amb una gran mobilització Terrassa serà decisiva per la victòria socialista de Pedro Sánchez. I mireu, Terrassa serà decisiva perquè necessitem una victòria socialista. I per què? Perquè la ciutat necessita que el dia 29 de novembre Espanya torni a ser socialista. Doncs mireu, molt simple, per donar resposta a les preocupacions de la gent. Per oferir solucions que no són sacrificis pels de sempre, com proposa Feijóo, sinó que han de ser polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge, per tenir llocs de feina de qualitat i també per garantir la revalorització de les pensions. I això a Terrassa, a la nostra ciutat, ho sabem bé.

37:41 Mireu, avui més de 100.000 terrassencs i terrassenques... que tenen feina una xifra record. I què evidencia aquesta xifra? Doncs que les reformes del govern d'Espanya en el mercat laboral no només han ajudat a reduir la temporalitat dels contractes, sinó que han augmentat els salaris i també el nombre de persones afiliades a la seguretat social, també a la nostra ciutat. Habitatge, també, ja sabeu, una de les principals preocupacions... De tot el país, però també de Terrassa, aquesta mateixa setmana es feia públic un informe del principal portal immobiliari del país que diu que Terrassa és el municipi d'Espanya, de tota Espanya, on més costa trobar un pis de lloguer. La demanda cada cop és més gran i per això cal ampliar l'oferta.

38:33 I aquí, companyes i companys, ho hem de dir també. Jo crec que amb el cap ben alt i amb orgull que el govern de Catalunya, el govern socialista, sí que fa la feina, el govern encapçalat pel company Salvador Illa, a Terrassa, més de mil habitatges nous, amb noves promocions, al barri de segle XX, a Torresana, o a Sala i Badrines. Això és també dignificar. Als nostres barris, igual que ho és la concessió del Pla de Barris a [¿Can Palet de la Quadra?]. Gràcies, president, gràcies per ajudar a dignificar els barris de Terrassa.

39:15 I el govern d'Espanya també fa la feina intervenint en el mercat, legislant també per frenar l'especulació i qui vol fer negoci en l'habitatge amb unes mesures, ja ho sabeu, que junts... Fixeu-vos en aquesta hipocresia. Junts que voten contra el Congrés dels Diputats, però que després, aquí, a l'Ajuntament de Terrassa, on governa, recordeu, Junts governa a l'Ajuntament de Terrassa, després les aplica, com són els recàrrecs a l'IBI, els habitatges desocupats o els habitatges d'ús turístic. Son medidas que el Ayuntamiento aplicará gracias al Gobierno Socialista de España, aunque el voto en contra de Ayusca después aplica aquí. Por tanto, esta es la hipocresía de la derecha contra la que también tenemos que luchar el próximo día 29.

40:07 Y en pensiones, también tenemos que decir muy claro que no hay ninguna duda, somos... el único partido que garantiza unas pensiones dignas en Terrassa, más de 45.000 pensionistas que tienen derecho a una pensión digna. Personas como mi abuelo que está hoy aquí o como mi padre que se jubiló la semana pasada después de más de 40 años trabajados. Deben saber, deben tener claro que no les vamos a dejar tirados y que vamos a legislar y a luchar por sus derechos.

40:44 También necesitamos, Terrassa necesita un gobierno socialista para infraestructuras... que són de país però que també necessitem a la nostra ciutat, com la Ronda Nord i la connexió amb Sabadell, alcaldessa, però també la connexió amb Granollers i completar així el quart cinturó. O l'estació de Renfe, de Rodalies, a l'oest de la ciutat, entre els barris de Can Boada i la Maurina. Són obres que només avancen amb governs socialistes a Espanya i que ara no ens podem permetre aturar.

41:13 Però també, amigues i amics, també necessitem un govern socialista a Espanya per la prestació dels serveis bàsics diaris que apreça també l'Ajuntament. El proper any, 2027, finançament rècord, més de 14 milions d'euros que tindrà l'Ajuntament respecte a l'any passat gràcies al govern socialista d'Espanya. I gràcies a això podrem fer, per exemple, Noves promocions d'habitatge protegit a la nostra ciutat, a Pere Parras o aquí al costat, a la Rambla de Sant Abridi. Ampliar la plantilla de la policia municipal o també dignificar els nostres barris i plantar més arbres. Són propostes que hem acordat des del PSC a l'oposició, sí, a l'Ajuntament de Terrassa, amb el govern municipal en la negociació del pressupost. Propostes que sense els socialistes al govern d'Espanya no s'haguessin pogut finançar i que sense els socialistes a l'Ajuntament no s'haguessin pogut acordar. Perquè per això estem aquí, per fer política útil i per millorar la vida de la gent sempre al servei de tothom.

42:15 Però mireu, no tenim suficient. Volem més. Per això necessitem continuar tenint un president socialista a Espanya i també, deixeu-me que us ho digui, un alcalde socialista a Terrassa. Perquè ja... Mireu, ja està. Ja està, ja s'han acabat les excuses. És el moment d'afrontar els reptes que tenim a la ciutat, perquè sí, jo us ho dic, hi ha coses que segurament no seran de la meva competència, però sí que seran de la meva inconveniència, perquè Terrassa ha de passar de la resignació a l'acció, de la queixa a l'acció també, i ajudar pel que necessitem a la nostra ciutat. Ja basta d'explicar-ho. I ja basta de tenir un Ajuntament que no està al davant quan necessitem reivindicar el nostre lideratge i les nostres necessitats.

43:11 I per això, i ja acabo, per això també necessitem recuperar la influència. I sí, ser presents allà on es prenen les decisions. I ara és el moment. Nosaltres som els únics. Que això ho podem garantir. Ara, des del Congrés dels Diputats, amb l'única diputada que hi haurà de la nostra ciutat a la propera legislatura, al Congrés dels Diputats, la companya Rosa Sanz.

44:10 Impressiona, eh? Impressiona, però primer vull dir una altra cosa, abans de seguir amb les impressions. Per mi és un privilegi poder compartir aquest escenari amb el que serà el proper alcalde de Terrassa, el Javi Bastià. Salutacions, president, ministre, diputat, alcaldes, alcaldesses, amigues, amics, companys i companyes. Com deia, impressiona veure aquest auditori ple, amb tota la força de la gent, amb tota la força de la gent, que el 29 de novembre omplirem totes les urnes amb les paperetes socialistes.

44:53 Amb tota la força de la gent, amb tota la força dels homes i de les dones que amb el seu treball, el seu esforç i el seu compromís tiren endavant les seves famílies, construeixen cada dia una societat millor i fan d'aquesta ciutat... La ciutat que és una gran ciutat, amb la força de Terrassa, aquesta força que té Terrassa, treballadora, lluitadora, solidària, una ciutat que sap molt bé què vol dir esforçar-se per tirar endavant, una ciutat plena de valors, uns valors que són els valors del socialisme, la llibertat, la igualtat, la justícia social i la solidaritat. Valors que per mi tenen un significat molt clar: que el nostre futur no estigui determinat pel lloc on naixem, els recursos que tenim ni la família d'on venim. I això, jo ho vinculo, crec que té molta relació amb el que pugui passar el 29 de novembre.

45:49 La igualtat entre dones i homes no és una concessió ni un privilegi, és un dret conquerit, una responsabilitat col·lectiva i una condició indispensable per al progrés de tota la societat. Amb el govern del Pedro Sánchez hem avançat en igualtat salarial, hem ampliat els permisos de paternitat i maternitat, hem reforçat la protecció davant la violència masclista i hem defensat el dret de les dones a decidir sobre el nostre propi cos. I ara n'hi ha que volen tornar a decidir per nosaltres. Hi ha altres que per arribar al poder els volen donar les claus del govern. I doncs que quedi molt clar, i que ho tinguin molt clar, les dones no hem arribat fins aquí per fer marxa enrere.

46:42 I encara queden moltes coses per fer, perquè la igualtat també s'ha de notar a final de mes. Ja ho sabem, la major part de les dones, o moltes dones, treballen en la neteja, en les cures, en l'atenció a les persones, professions encara molt feminitzades i en les que són imprescindibles pel funcionament de la societat, però on precisament estan els salaris més baixos. Per això importa qui governa i quines mesures es prenen. Des del 2018, amb el Pedro Sánchez, el salari mínim ha incrementat un 66%. Hem passat de 736 euros a 1.221. Això és molt. Beneficiant especialment les dones, que són les que normalment també tenen en aquestes professions els salaris més baixos. Això és justícia social. Això és el que passa quan les polítiques es tradueixen en millores reals per a la gent.

47:34 També m'agradaria parlar no només de salaris, m'agradaria parlar també de la llibertat de decidir sobre les nostres pròpies vides. Mireu, fins al 1975 les dones necessitaven el permís del seu marit per poder transmetre un bé, per poder obrir un compte al banc. I no va ser fins al 1981 que la pàtria potestat va ser compartida. I en aquest auditori hi ha moltes dones que això ho han viscut. Això ho hem viscut, segur que n'hi ha moltes que ho hem viscut. I aquí n'hi ha dues, i les vull assenyalar, que són la meva mare i la meva tieta, la meva tieta germana del meu pare, que van venir procedents d'un poble d'Almeria, fa molts anys, van venir a treballar a les fàbriques i van haver de començar a treballar quan encara eren molt nenes.

48:20 Per cert, aprofito per explicar una anècdota. Si me'l trobés, el Feijó, que diu que és tan feminista, perquè es va criar entre dones, jo li diria que el meu pare ho devia ser molt més, perquè tenia esposa, cinc germanes, mare, naturalment, dos... hijas y una nieta. Él debía ser muy, pero que muy feminista. Volviendo a mi madre, quiero recordar una anécdota, una pequeña vivencia que tuvimos cuando yo era muy, muy joven, hace muchísimos años, porque creo que ejemplifica muy bien de lo que estamos hablando. Cuando yo estaba estudiando, hubo un día que supongo que debía estar cansada o debía estar harta de estudiar y mi madre me dijo, me ves a mí todo el día con el delantal puesto, pues ya sabes lo que tienes que hacer si no quieres que esto sea así. Mi madre aquel día no me hablaba solo de estudiar. Me hablaba de independencia, de libertad, de poder decidir cómo quería que fuera mi vida en un futuro.

49:32 Y ahora también pienso en mis hijos, pienso en mi hijo, en mi hija, en mi nieta. Pienso en que mi hijo ha tenido, ha podido disfrutar de un permiso de paternidad, cuidar de su hija y tener esa corresponsabilidad junto a la madre de su hija. I crec que la igualtat també és això. La igualtat també és això. La igualtat és que les generacions futures sempre puguin superar les anteriors i que mai calgui tornar enrere. Mai hem de tornar enrere. Això ho hem de tenir molt clar. I aquesta és una de les raons per les quals estic aquí. N'hi ha moltes d'altres, però aquesta és una de molt important.

50:08 I ho faig des de Terrassa, des del Vallès, amb l'orgull de representar la meva ciutat i la seva gent. Per les nostres mares, les nostres tietes, els nostres fills, les nostres filles, els nostres nets i les nostres netes. Perquè el progrés és això. El que dèiem fa un moment. Cada generació ha d'arribar més lluny que l'anterior. Companys i companys, el 29 de novembre ens hi juguem molt. I tenim la força, les conviccions i les ganes de continuar avançant. Per això, el 29N... Qui pugui votar, que voti. A votar i a guanyar. Gràcies.

51:30 Muy bien, buen día Terrassa, buen día a todos. ¿Qué tal? ¿Cómo estáis? Gracias, gracias Rosa, futura diputada. Y estoy convencido de que serás una gran diputada, como ha sido también la Begoña Villacís, porque te invito a que me hagas una fuerte abrazo. Gracias Javi, gracias Javi, amigo Javi.

51:58 Quines ganes de tornar aquí al maig a la campanya que et farà ser el proper alcalde de Terrassa. Perquè Terrassa és socialista. Votarà ser socialista al novembre i votarà ser socialista al maig. Mireu, president Salvador, gràcies un cop més per estar amb nosaltres. Aquesta comarca no va fallar fa dos anys quan vam aconseguir també una gran fita. Tornar a Catalunya el seny, tornar a Catalunya la convivència, tornar a Catalunya el treball ben fet.

52:31 I Jordi, quin honor. Està a la teva llista que encapçales. Jordi és algú en qui no pocs i poques ens hem admirat al llarg de la nostra carrera política. És una veu estimada i escoltada. És un polític honest, apassionat i humil. És un ministre amb ànima eterna d'alcalde. Mai trobaràs la persona de tu. I és el millor cap de llista que podem tenir. No et fallarem, Jordi, no et fallarem.

53:04 Amics i amigues, alcaldes, alcaldesses, militants de la Federació, quina alegria, quin goig veure la sala plena, veure'ns així. Amb ganes de victòria. Mireu, aquest dia 29 no són unes eleccions més. Són unes eleccions per una època. I hem d'escollir bé, hem d'escollir bé, escolteu, o Pedro o Fijó i Abascal. O Hereu o Feijóo. O drets o dretes. O drets o dretes. O democràcia o involució, o el poder de la gent o el poder dels poderosos. I aquesta és la principal decisió, si els drets són de tots o només pel que es pot pagar.

53:51 Mireu, amics i amigues, el nostre fil roig ve de molt lluny, té arrels profundes. Alguns, com sempre diu el ministre de l'EU, porten nazis a les llistes. D'altres van ser fundats per ministres franquistes. Però mireu, la socialdemocràcia no va néixer en un despatx. Nosaltres vam néixer, i aquesta comarca tèxtil i fabril ho sap molt bé, vam néixer a les fàbriques, a aquelles fàbriques de revolució industrial, quan es treballava entre 12 i 14 hores, quan els infants eren part de la mà d'obra i quan qui es feia mal no tenia res al darrere. La nostra història, companys i companyes, té impregnada l'olor de les xemeneies i el soroll dels telers i les fàbriques. Van néixer perquè uns homes i unes dones van dir prou i van decidir organitzar en sindicats, en partits polítics, amb un missatge que és la dignitat no es negocia i els drets no es regalen, es conquereixen.

54:48 I mireu, les lluites han canviat, però els valors no. Abans lluitàvem per la jornada de 8 hores. Avui és un salari digne, una pensió segura, un lloguer que es pugui pagar, la igualtat real entre homes i dones. Però amics i amigues, el nostre lloc del PSC... Mai ha canviat. Sempre ha estat al mateix lloc, al costat de qui més ho necessita. Del treballador, de la treballadora, dels joves, de les dones, de la gent gran. Sempre, sempre al seu costat hi trobareu un socialista.

55:21 I mireu, estem acostumats a aquest joc brut de la dreta. Ens volen fora, i de pressa, i ràpid. I intenten, a més a més, que ens oblidem, que la gent oblidi les conquestes i els drets aconseguits. I jo us dic, no hi ha cap mesura social, cap avenç, cap dret conquerit, cap, cap, que no porti el segell socialista. Cap. Des de la sanitat universal que va aconseguir el nostre admirat Ernest Lluch, fins al blindatge de les pensions del govern de Pedro Sánchez.

56:00 Per això, amics i amigues, també cal parlar del que s'ha fet, perquè han sigut vuit anys molt difícils. Una pandèmia, un volcà, una guerra a Ucraïna, un genocidi a Gaza, la guerra d'Ucraïna que dispara els carburants, una emergència climàtica. I sempre la dreta fent el mateix. Res. Nosaltres hem fet el contrari que el 2008. Hem aixecat un escut social. Hem protegit la feina, les famílies, les empreses, per no deixar ningú enrere. I ho hem blindat, com les pensions, perquè la gent gran no perdi poder adquisitiu. Començaré de mínim, com deia la Rosa. Com la reforma laboral, que per cert va votar en contra d'Esquerra Republicana, aquells que ara ens donen lliçons d'esquerres. La reforma laboral que ha fet recular la precarietat i ha convertit milers de contractes temporals en indefinits. I els drets de les dones, sí, ni un pas enrere en la defensa dels drets de les dones. I qui us surt sempre a la foto posant pals a les rodes? La dreta, la catalana i l'espanyola.

57:08 Per això, companys i companyes, ara no és moment de retrocedir, no és moment de retallar, de desmantellar, de derogar. En Ciutadans sense complexos volen derogar el sanxisme, però què vol dir derogar el sanxisme? Vol dir derogar la pujada de pensions vol dir derogar el salari mínim, vol dir derogar la reforma laboral, vol dir derogar drets. Quan diuen derogar, el que volen és tornar enrere. Nosaltres, companys i companyes, no volem tornar enrere. No podem parar. Ara cal una gran mobilització per aturar l'essència dels poderosos.

57:40 Per cert, alerta també amb aquells que diuen que no són polítics que la política és una nosa, que l'Estat sobra. Aquest discurs sempre ha tingut el mateix final, o tirania o poder dels poderosos. Perquè sense estat, sense serveis públics, només hi ha una sola llei, la llei del més fort. I en aquesta llei guanyen sempre els poderosos. L'escola pública, el CAP, la pensió, la llei que protegeix, tot això, companys i companyes, és l'Estat. Són les institucions, són l'escut que tenim les persones que no tenim res més que la nostra feina.

58:15 Companys i companyes, vivim moments de molta acceleració. A més a més, en unes xarxes socials que estan dopades artificialment, on l'algoritme no busca la veritat, busca que ens enfadem. Busca l'insult, premia l'insult, la mentida, la por, perquè això enganxa. Ens volen amb por i fomenten l'odi. Però l'odi mai va construir una sola escola. L'odi mai va construir un sol hospital. L'odi mai va potenciar els treballadors. L'odi no crea riquesa, ni molt menys la reparteix. Atien l'odi perquè ens volen derrotats i desanimats. Perquè algú que ho creu tot perdut no va votar. Una persona que deixa de votar és la millor notícia per als que volen que res no canviï, i m'han dit ells.

59:03 Per això, amics i amigues, vull donar una notícia dolenta a aquests poderosos. La notícia dolenta és que anirem tots a votar amb aquesta gran mobilització socialista i progressista. Així que ara sí, companys, vaig acabant. Ara més que mai toca creure. Creure en nosaltres, creure en la força del partit, creure en tots plegats, creure en la força de cada vot, perquè cada vot de progrés fa més gran la democràcia. I això no va de miracles, va de mobilització. Va passar al Brasil, quan tothom deia que Plou la perdria, i va guanyar. Va passar als Estats Units, quan van guanyar a les midterms els demòcrates amb una derrota aplastant.

59:39 per Trump. I ara passarà aquí, perquè no podem ser la vergonya d'Europa permetent que l'extrema dreta entri al govern d'Espanya. Per això, companys i companyes, us demano que ni deixeu de creure ni deixeu d'anar a votar. El dia 29, ni un vot a casa. Ni un.

59:54 I ara, amics i amigues, deixeu-me que us presenti el segon orador que esteu esperant. Que es el ministro Jordi Hereu. Muchas gracias.

1:00:28 Bon dia, Terrassa. Mireu, tal com diu el poeta, com que com el Vallès no hi ha res. Hem començat la campanya ahir a Montmeló i avui a Terrassa i aquesta tarda a Sabadell. Quina millor manera! Quina millor manera! de començar en unes comarques que jo crec que encarnen l'essència del nostre projecte i encarnen tots els nostres valors. D'on venim, el que som i on volem anar. Per mi ahir va ser emocionant estar amb la gent del Vallès Oriental i el Moianès i avui per mi és un plaer, ho sabeu que és un plaer, sempre que em trobo... amb companys i companyes, amb amics i amigues de tota Catalunya.

1:01:25 Per mi és emocionant avui haver arribat i anar a la Masia Freixa. A la Masia Freixa avui he anat amb el Javi. I fa uns anys vaig estar amb l'Alfredo Vega, fent un acte allà, amb una masia que té tots els valors del modernisme industrial que és una bellesa, és un patrimoni tan bonic, que efectivament és una de les moltes raons per les que venia a Terrassa. Però allà estava per remodelar, per donar-li tot, i avui amb el Javi explicàvem que ara està, perquè ara realment, l'arquitectura de Lluís Muncunill. Està preciós, perquè és un edifici d'unes formes tan universals, però a la vegada tan originals, amb un blanc preciós. Allà també ha estat el govern del Pedro Sánchez, sabeu? En aquesta remodelació, perquè el govern del Pedro Sánchez, a través del ministeri que jo presideixo, doncs hi ha portat un milió 800.000 euros per ajudar a la rehabilitació d'un gran exemple de modernisme industrial. Amb fons turístics ajudem a posar al dia una de les moltes belleses que encarna Terrassa.

1:02:47 I quan estàvem amb el Javi, que estàvem a dintre, doncs, escolta, la gent què ens diu? Ànims i endavant. La força de la gent és el que ens portarà a la victòria. No tingueu cap dubte el proper 29 de novembre. Javi, et precedeixen el Manel Royes el Pere Navarro, l'Alfredo Vega, i tu seràs el proper alcalde. Ho seràs per sumar el govern d'una gran persona del Vallès, ell ho deia. Salvador Illa és una de les grans exportacions del Vallès a Catalunya. Espanya i Europa! I avui estem en aquest acte perquè del que es tracta és que, a més a més, Terrassa, Catalunya i que sumem amb el govern de Pedro Sánchez.

1:03:56 Estem aquí... perquè volem seguir caminant tots junts un trajecte de transformació, d'esperança, de construcció de futur. I per tant, jo ara un tros de... Què es decideix? Què es decideix? Es decideix coses molt transcendents. No estem en unes eleccions... com les que moltes vegades hem viscut. Perquè normalment les eleccions és d'alternança en tot el govern. Sempre les hem viscut amb passió. Evidentment, nosaltres defensem un programa de govern. Però és que la novetat és que ara ve que confrontem models. El model que entre tots hem construït. No només els socialistes. Els socialistes ens posem sempre, i el PSC, ens posem com un instrument al servei del que jo sempre dic un cicle virtuós, que és el motor és l'esperança. I això s'alimenta de l'esperança, dels somnis, de les lluites de la gent que a través de la política democràtica liderada pels socialistes convertim en noves fites, en nous objectius i convertim els somnis i les lluites en realitats.

1:05:20 Aquest és el cicle amb el qual, a partir dels nostres carrers i places, de les nostres fàbriques de les nostres ciutats i pobles, des dels nostres barris. Ho fem des de l'àmbit local, ho fem des de Catalunya. Jo he tingut l'honor i l'immens plaer de fer-ho des d'un govern d'Espanya progressista i nosaltres això ho llancem cap a Europa i al món. Perquè aquest és el model que nosaltres hem construït. Bueno, doncs, nois, la mala notícia, nois i noies, perquè és clar, la Rosa m'ha dit, és el meu primer míting, i jo dic, bueno, mare, per mi és un honor estar en una llista on m'acompanya gent com el Paco Aranda, que és una persona, que és un gran parlamentari, i Rosa, tu expreses com ningú la veu, diem la força de Catalunya és la força de la gent, doncs tu expreses la força de les dones, del passat, del present i del futur.

1:06:39 I una de les lluites... que ens defineix que és la lluita feminista, el feminisme de la igualtat, que després diré que alguns s'ho volen carregar, no matitzar, senzillament destruir. Per tant, mireu, ens juguem el futur, no vull exagerar, ens juguem un determinat futur, però que és el futur de Catalunya i d'Espanya i dels barris de Terrassa i de tot Terrassa i del Vallès. I ho dic en una comarca que, com la meva ciutat de la qual jo vinc, sempre m'explica... Jo, quan vaig prendre possessió com a ministre d'Indústria, jo vaig dir... Jo vaig aprendre a estimar la indústria... com també a Rubí, que de vegades hi hem anat. Jo vaig aprendre a estimar la indústria en els carrers i places de la meva ciutat, perquè és allà, amb les xemeneies del segle XIX, que expliquen el que som, el que pensem el que sentim.

1:07:47 I a més a més, com a socialista, i aquest és un acte del Partit dels Socialistes de Catalunya, clar, és que el nostre és un moviment que ve de les fàbriques, que va néixer amb aquesta idea tan bonica de que units som més forts. I podem transformar la realitat. I els obrers i les obreres, els treballadors i treballadores del segle XIX van iniciar un moviment que és el moviment socialista, que a través d'accedir als parlaments, a través d'accedir... A través del sindicalisme, que aquesta setmana algú ha definit com la basura sindical, sabeu? Quan algú defineix els nostres companys de comissions obreres, d'UGT, de tots els sindicats com a escombraria, doncs jo només us vull dir, això és el que tenim davant. Això és el que anem a guanyar i a derrotar. Escombraria? Doncs ara els derrotarem.

1:08:54 I mireu, per tant, jo el que vull expressar, malauradament, ens trobem amb una disjuntiva que converteix aquestes eleccions en la batalla de la nostra vida en la mare de tots els combats democràtics, per la naturalesa del que tenim davant i del que nosaltres volem seguir defensant. I per tant les disjuntives és entre l'impuls de les polítiques socials, ara vull fer algun comentari, dels drets socials... o la retallada o l'eliminació. És el que haurem d'explicar sortint d'aquí, que és seguir avançant o la retallada o la destrucció.

1:09:42 Mireu, jo ahir vaig venir d'un Consell de Ministres que vam aprovar en una sessió, entre altres coses, 500 nous jutges docents, fiscals, que explicava el company Bolaños, molts d'ells van a reforçar jutjats i seccions que es dediquen a la lluita contra la violència de gènere. Sabeu? Perquè una dona agredida, perquè una dona envenaçada es trobi un sistema judicial... que la seu la comprèn, l'entén i la protegeix, sabeu? I per això no és cap broma quan algú diu, i no els costa ni dos segons, li pregunten, Ministeri d'Igualtat, no, això jo ho elimino.

1:10:36 Però saps el que estàs dient? Eliminar un instrument que es posa al servei de la gent per defensar-la en el més íntim? Però sabeu el que esteu dient alegrement? No, esto me lo cargo. Però què vol dir això?

1:10:54 Amb un altre aspecte, aquest dimecres, la meva filla amb el seu nòvio se'n van a la manifestació, perquè tenen aquella edat que es volen emancipar i necessiten un habitatge pel seu projecte personal d'autonomia. I per tant, nosaltres hem de vertebrar, i estem vertebrant, per primera vegada, amb molta força. Des del govern de l'Estat, aportem recursos, un marc legislatiu que és la llei de vivenda, instruments, Casa 47, que quan enllaça amb un govern autonòmic, que s'ho creu, que s'ho creu. Aleshores, és quan podem fer 50.000 habitatges protegits i impulsar en el mercat, en mercat amb regles, amb regulació, més de 200.000. Això és el que nosaltres treballem. I per tant, nosaltres hem d'avançar i defensar això, perquè ens hi juguem la memòria de les mares i les àvies, però també el futur dels nostres fills i filles.

1:11:57 I clar, davant d'això, jo també us he de dir que hem anat coneixent els programes. I davant de la reclamació, que jo crec que ha estat molt important, perquè fixeu-vos els joves que estaven a centenars de milers a les manifestacions, El senyor Feijó ha convertit el seu programa de reconstrucció nacional, quan diu que s'acaba amb el Ministeri, també de l'Habitatge. Noi, aquest senyor converteix la reconstrucció nacional amb Derribos Feijóo. Això és el que està fent. Derribos Feijóo. Ja no us dic el seu soci, jo ja no sé quin nom posar-li al projecte d'Abascal. En definitiva, impuls de polítiques socials, retallada o eliminació, que és la novetat, la eliminació. Això ja no va d'un puntet d'IRPF. Et baixaré una mica els impostos. Ja no va d'això. Va de dos grans models. Va de més democràcia, això el president ho explica com ningú, eh? Més democràcia o la temptació autoritària. Sí, sí, del senyor que en una entrevista, allà mig rient... Com algú, quasi com una persona, aquest cinisme de la gent que diu no, no, jo sí que et desitjo el millor perquè li ve a dir et queda poc, saps? Et queda poc. Li diu a un periodista. Això és l'autoritarisme.

1:13:45 Més convivència o més divisió? Nosaltres sabeu que som... Som la gent que construïm convivència, unió en els barris, perquè és l'única manera. I ells venen a alimentar la divisió. I evidentment, l'autogovern de Catalunya, o molt menys autogovern, més català a les escoles, o que vagi desapareixent el català de les nostres escoles. Tot això és el que ens juguem. I jo us demano que prenguem consciència, perquè el poder per evitar això i per seguir el nostre projecte està justament en el que estem aquí i els que ens esperen a fora. Els que estem aquí si ens mobilitzem i els que ens esperen ens volen escoltar i estan decidits a unir-se a nosaltres o nosaltres unir-nos a ells.

1:14:38 Ara què ens toca? Perquè estem ja en campanya electoral. Un cop sabem el que es decideix i tenir clar que això va de o Pedro Sánchez o Feijó i Abascal. Repetiu amb mi, o Pedro Sánchez o Feijóo amb Abascal, perquè això és la disjuntiva. No m'agrada simplificar la realitat, que sabeu que és molt més diversa. Però ara hem d'anar a barraca, sabeu? I ara hem de posar les disjuntives clares. Per tant, què us demano? Perquè per mi és un honor liderar aquesta candidatura. Sé que els que esteu aquí, si heu vingut un dissabte al matí, és que això, eh? Dissabte al matí anem a comprar, farem l'aperitiu, però veniu aquí. Vol dir que ens ho creiem. Jo estic segur que ens ho creiem pel que d'on venim, el que tenim ara entre mans, i sobretot per l'aposta esperançada cap al futur.

1:15:53 Ara us demano, i sempre ho estic dient, tenim adversaris molt poderosos, tenen la mentida, els diners, tenen els algoritmes del seu favor. Però també ho dic, però es van equivocar, perquè Paco, no ens volien aquí, mireu, estem bé, estem amb ganes. Estem il·lusionats i el que no s'esperaven és que cada dia ens estem mobilitzant més. I per tant, aquí hi ha una onada constant. Ahir deia Montmeló, això ja no va de marató, això ara ja és un rali, això va d'espring final. Per tant, jo noto i veig i agraeixo poderosament que la gent està prenent consciència. Per tant, us demano mobilització al màxim. Tenim batalles, ara totes les batalles són híbrides. Són a la xarxa, són en els mitjans, els de paper, els digitals. Però jo també us demano que siguin... tot comprant el pa, tot prenent un cafetó amb els companys del treball, tot anant i fent castellers o fent qualsevol activitat cultural, passejant pel carrer, anant a buscar els nens, anant al CAP. Aquí és on nosaltres som immillorables i som imbatibles. Per tant, us demano màxima mobilització.

1:17:23 I després, un missatge. Tenim un gran adversari davant, PP-Vox. No dissimulen. Amb algunes coses intenten dissimular, però no poden amagar ni la motoserra ni les seves ganes de privatitzar-ho tot. En el cartell de Vox, ja ho veieu, i li diuen Sentit Comú. És que és increïble. Sentit comú. Remigració. Prioritat nacional que atenta tots els drets fonamentals. Ara al mig hi ha el meollo. Desregulació. Desregulació. La llei inexorable del mercat, que pot produir a vegades bé els béns i serveis, Però mai garanteix els drets. El mercat mai garanteix els drets. I per tant, desregulació vol dir que cadascú se l'apanyi. I per tant vol dir, Javi, que el teu pare no tindria garantida la pensió amb la seva desregulació que dependria dels mercats financers, com els hi passen els xilens, a molta gent dels països sud-americans. Aquí hem construït el model social europeu, que és el millor model que hi ha al món. I per això té tants enemics. Per la força dels nostres besavis i avis i àvies, Vam construir el millor model social, econòmic de llibertats, que és el model de l'estat del benestar, que és aquest compromís entre el capital i el treball. Això és el que hem vingut a trencar. I és un trencament irreversible. Per tant, l'hem de fer impossible, perquè això és el que ens juguem.

1:19:18 Per tant, mobilització com mai, concentració del vot cap al PSC, perquè aquí el que es tracta és el PSC, el camí més fiable, més directe, per fer el nou president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez. I no hi ha més! A guanyar! a guanyar amb tots vosaltres el president de la Generalitat, Salvador Illa.

1:20:11 Molt bon dia, companyes i companys. Javi, contents de ser aquí, a Terrassa. Nosaltres som gent ordenada, anem per passes, anem pas a pas. Ara toca Pedro Sánchez, però homeig. Tocarà Javi Garcia a la Terrassa. Rosa, la força de la gent, no?, com deia en Jordi, de la gent que ha tingut una... trajectòria de servei públic i que ara proposem que ens representis amb un conjunt de companys i companyes que integra la candidatura al Congrés dels Diputats. I Paco, Paco Aranda, també magnífic parlamentari, que amb qüestions complexes, relacionades... Amb ordre públic, la justícia ha estat defensant les posicions dels socialistes, del conjunt d'Espanya i dels socialistes també de Catalunya. I en Jordi Areu, el ministre, el cauda, la persona normal, la persona que parla clar, la persona que diu les coses normals, que la gent entén, que s'emociona quan passeja pels carrers de Barcelona o de Terrassa. S'emociona més quan parla amb la gent normal de la ciutat, dels pobles, del conjunt de Catalunya, que no quan es reuneix amb grups de patronals, grups poderosos i gent, s'emociona més perquè ell ve d'aquí. Persones normals, gent normal, que volem representar el conjunt de Catalunya i el conjunt d'Espanya.

1:21:57 Comença a fer goig ja, avui he començat el dia jo a veure els romanes, una trobada de porta tancada, de gent que parlàvem d'economia, i llavors he anat el dia de la protecció civil, reconeixem a totes aquelles persones que tenen cura de nosaltres en moments d'emergències, que seien vivint, i hem començat a veure ja... els cartells, la força de la gent, la força de Catalunya, la imatge del Jordi, la imatge del Pedro, l'autobús de campanya que trasllada als mitjans de comunicació, que ens ajuden a fer arribar el nostre missatge, campanya, campanya, campanya. La gent diu, bueno, estareu cansats aquests dies, no? Tanta campanya? No. Les campanyes són uns moments especials. Aquí hi ha molts alcaldes, alcaldesses, moltes companyes i companys que han fet campanyes. Són uns moments, no és una intensitat especial, però són moments també molt bonics, perquè la gent ens presta atenció. La gent aquests dies està pendent de què diem, de què proposem, conscients que amb el seu vot decidiran què passa els propers quatre anys, en aquest cas, a Espanya. I per tant són moments bonics i són moments d'una conversa pública molt interessant amb el conjunt de la ciutadania.

1:23:05 Una conversa pública que nosaltres volem fer sempre respectuosa. Volem fer una campanya electoral alçada del que Catalunya mereix, sense insults, amb respecte. Primer del que, amb respecte als ciutadans, que ens presten atenció i que mereixen que nosaltres corresponguem a aquesta atenció explicant què farem i no insultant. Què és això de dir que els sindicats són bessones? Quina manera és d'adreçar-se a molts ciutadans que viviten en una organització sindical? Respecta en primer lloc els ciutadans, respecta també els adversaris. Pensen diferent que nosaltres, però viuen al mateix país que nosaltres. A Terrassa, a Sabadell, a Rubí, a Barcelona. Som un país plural. Afortunadament que som un país plural. No és faltaria. Per tant, tenen dret a expressar-se i són adversaris. Veiem les coses de forma diferent, però també hauríem de tenir respecte i hauríem de demanar que també en tinguin cap a nosaltres.

1:24:05 Respecte per les regles de la Joc. Estrany i sospitós que quan comencem el partit, diguem-ne, comencem a posar en dubte de si uns han de ser 11 i nosaltres hem de jugar amb 12. Aquest qüestionament del vot per correu, aquesta interferència, sí, és una interferència, en què una persona que tingui un passaport, si una habitant espanyola diu no, vostè no pot votar, què és això? És un dret fonamental, el dret de vot, compte amb això. Aquest posar en dubte en qüestió les regles del joc en un sistema que és el sistema electoral espanyol que és molt sòlid i molt rigorós, que produeix un resultat a les dues o tres hores i que ha funcionat i que al final són els ciutadans que s'escullen en els plenaris dels ajuntaments perquè estiguin a les meses electorals. Totes les formacions polítiques podem posar interventors i apoderats per vetllar la veritat del procés. Això ja demostra quina actitud tenen alguns que ho fan.

1:25:01 Respecte pels ciutadans, respecte pels adversaris, respecte per les regles de joc i respecte per la veritat. No és una cosa menor ni és una cosa que haguem de... Bueno, va, passem-ho per alt. No s'ha de passar per alt que coneguem. Que un partit polític, el partit popular, s'ha reunit, l'advocat d'aquest partit s'ha reunit amb advocats, que comprens no sé si jo he ofert diners, per comprar testimonis per dir mentides. Quin respecte tenen per la veritat? Quin respecte tenen per la veritat? Comprar testimonis, pagar testimonis perquè mienten. Respecte per la veritat també és el que jo demano.

1:25:46 Bé, nosaltres ens comprometem, i així ho estem fent, fer campanya, però fer-la respectuosament, que no vol dir que no siguem vehements, que no vol dir que no siguem contundents, que no vol dir que no siguem clars, que intentarem ser vehements contundents i clars, perquè el que hi ha en joc, com deia en Jordi, és molt. I en una societat plural hi ha plantejaments diferents. I vostès què proposen a aquesta campanya? Quin és el plantejament que vostès tenen? Vostès què proposen pels propers quatre anys a Espanya? Nosaltres el primer que diem és que per aquests propers quatre anys el que ens importa és la gent. Per això parlem de la força de la gent. Perquè demanem a la gent, a la gent normal, que prengui part d'aquesta campanya. Ens importa la gent.

1:26:32 I què ens demana la gent? Habitatge. Habitatge. Alguns diuen que la vaga d'aquests dies és un clam de la ciutadania. Que diuen que aquí tenim un problema. Vostè m'està dient que l'economia va molt bé, i és veritat que va molt bé, però, escolti'm, aquesta prosperitat que genera... no està prou ben repartida, no està prou ben compartida. Perquè jo, que tinc una feina, no hi ha hagut mai tanta gent treballant ni a Espanya ni a Catalunya, que tinc un salari que en principi està bé, no puc, com la filla d'en Jordi, iniciar el meu projecte de vida perquè no puc accedir a un habitatge. I alguns volen que l'habitatge sigui un negoci. Bé, tinc un pis llogat, em paguen un lloguer, però escolta'm tu, aquests fons d'inversió, aquests fons que... Si aquesta persona que m'està pagant el lloguer, doncs jo puc convertir aquest habitatge en un habitatge turístic i treure'n tres o quatre vegades més, vaig a això. Negoci, negoci, negoci, negoci, negoci. I oferta i demanda, només. I negoci, negoci, negoci. Nosaltres diem que no.

1:27:32 Diem que quan un mercat no funciona correctament, això es diu tècnicament una fallada de mercat, doncs s'ha d'actuar. Els que ens diuen que no hem d'actuar en el mercat de l'habitatge i que ens venen a explicar com si no ho sapiguéssim i no ens haguéssim informat i no ens haguéssim format i no coneguéssim com van les coses, no, a mi és que hi ha una cosa que es diu oferta i demanda i quan la demanda és molt superior a l'oferta, doncs es produeix això i el que s'ha de fer és augmentar l'oferta i no fer res més.

1:27:59 Aquests mateixos que ens diuen això amb l'habitatge i que volen que no intervinguem perquè guanyem més i més, cada dia més diners, quan passa el mateix amb el mercat de l'energia i per unes guerres provocades per dirigents d'Israel o dels Estats Units o de Rússia. Doncs baixa l'oferta d'energia i la demanda es manté igual i puja el preu de l'energia. Home, intervinguin, que se'ns ha multiplicat per dos o per tres el cost de l'energia. I qui guanya els diners que vostè paga de més? Perquè el govern d'Espanya ha baixat la fiscalitat, els guanyen altres empreses. I aquí sí que ens diuen que intervinguem. El mercat no funciona, intervinguin ràpid.

1:28:42 Nosaltres demanem un metro de 100 centímetres sempre. Si intervé en un mercat, no funciona, és disfuncional. Ho vam fer durant la pandèmia. Sigui un mercat de l'energia, que afavoreix en aquest cas el teixit productiu, sigui un mercat de l'habitatge, que afavoreix els ciutadans. L'habitatge, el que més preocupa la gent normal. Les pensions. Eduardo Inda, que aparte de pagar, intentar comprar testimonios, pues en fin, das consejos electorales. No habléis de las pensiones, ya lo haremos el día 30. Bueno, pues ¿qué vais a hacer el día 30? ¿Qué vais a hacer? Lo que os dice Vox, ¿no? Lo que decís vosotros, ¿no? Convertir las pensiones en un negocio.

1:29:28 Las pensiones son... l'exercici de solidaritat generacional més bonic que hi ha. Efectivament, els que estem treballant, una part de la nostra contribució a la seguretat social serveix per pagar les pensions dels nostres pares, de la gent que hi ha treballat. Això a vegades és contraintuitiu, perquè la gent es pensa que els diners que ens retenen es guarden sota un rejou. Però això ja no es fa així. Serveixen justament generacions que treballem per pagar les pensions de les generacions que ja han treballat i que mereixen una pensió digna per poder afrontar amb dignitat, només faltaria el tram final, el tram, la darrera etapa de la seva vida. I diuen no, capitalitzar les pensions, que es guardi, que vagi amb un compte corrent i fer un negoci, perquè aquests diners hi invertirem i cobrarem comissions. Un sistema que es diu de capitalització. Que no funcionen. Mireu què ha passat a Paraguai. Que ho posaven com a exemple fa dos dies, ja no parlen de Paraguai, ja no sabem on anem, de Paraguai. No ha funcionat.

1:30:32 I diuen, no funciona, farà fallida. Quina fallida farà? Si hem pujat al sistema de pensions, hem revigoritzat les pensions amb el cost de la vida. I està funcionant perfectament. I si dediquem una part del pressupost públic, dels recursos del pressupost públic, per pagar les pensions no contributives, d'aquelles persones que per una legislació laboral inadequada no van poder cotitzar la seguretat. Les pensions estan funcionant, com la sanitat. Quan es va aprovar la sanitat universal i gratuïta l'any 86, el nostre estimat i recordat i admirat Ernest Lluc, ara sembla que tothom hi estava d'acord, que era, bueno, perquè no s'havia fet abans. Va haver-hi molta gent en contra. Molta gent en contra i deien, no es podrà, com voleu, que sigui gratis per a tothom la sanitat. Deien, deien, els mateixos, que ara diuen això de les pensions, els mateixos que volen convertir l'habitatge en un negoci.

1:31:25 I ha funcionat o no ha funcionat? El 1990 l'esperança de vida a Catalunya era de 76 anys, la mateixa que als Estats Units. El 2026 a Catalunya l'esperança de vida és 8 anys i mig superior, de 84 anys i mig. Gràcies a un sistema sanitari. Als Estats Units, de 80 anys, 4 anys i mig menys. Y destinan más recursos que nosotros, pero son recursos que no son por un sistema sanitario universal y gratuito. Y viene Vox y propone que cuando vayas al médico, al centro de atención primaria, lo primero que te pregunten es de dónde vienes, no qué te duele. Cuidado con esto, cuidado con esto, porque lo segundo será preguntarte qué tienes en la cuenta corriente, en la cuenta corriente para pagar. Aquí cuando vas a un centro médico lo que te preguntan es qué te duele y qué necesitas. Y no te preguntan ni de dónde vienes, ni a dónde vas, ni qué piensas, ni cuánto dinero tienes, ni qué cargo ocupas.

1:32:43 Habitatge, pensions... Sanitat com un servei públic, com un dret o com un negoci. Gent normal enfront del que jo anomeno la cohibició del gran diner. Que mai en tenen prou. És una actitud que en tenen i més i més i més i més. Primer plantejament nostre, defensar els serveis públics, defensar l'habitatge com un dret, les pensions com un dret, la sanitat com un dret, enfront d'aquesta cohesió del gran diner. I segon eix, segon plantejament nostre, les institucions democràtiques, com a element de transformació de la realitat.

1:33:23 Com era Terrassa fa 50 anys? Com està Terrassa avui després que el Maneu, el Pere, l'Alfredo i ben aviat el Javi hagin governat? No té res a veure. S'ha transformat. Com s'ha fet aquesta transformació? A través de les institucions democràtiques, de l'Ajuntament de Terrassa. La gent ha anat escollint, ha anat validant una determinada manera de funcionar i la ciutat, de mica en mica, a vegades amb dificultats, s'ha anat transformant. El mateix Sabadell, el mateix Rubí, el mateix Barberà, el mateix Barcelona. Les institucions democràtiques com a element per transformar la realitat. Tots aquests que diuen que ho arrecabaran tot en un dia, enganyen. No hi ha màgia. Hi ha conviccions, hi ha compromís, hi ha treball colectiu, hi ha esforç, hi ha moments d'èxit, hi ha moments de dificultat. Hi ha moments que puges tres escabons de cop i hi ha moments que t'has d'aturar. Això és la vida. També la vida de transformació d'un país, d'unes ciutats, d'uns pobles. I això és el que fem nosaltres des de les institucions democràtiques.

1:34:34 I alguns diuen, no, autoritarisme. Autoritarisme. Vull triar... Quin públic hi haurà quan vagi a un plató de televisió? Us imagineu que això ho hagués fet un dirigent del nostre partit polític? Vull que quan m'entrevistis em donis el material de l'entrevista perquè jo decidiré què hago público i què no hago público. Però això què és? Quin respecte és això per la ciutadania? Quin respecte és això pels que pensem diferent? Quin respecte a la llibertat d'expressió d'opinió i de premsa? Autoritarisme versus institucions democràtiques.

1:35:15 I finalment, l'autogovern de Catalunya. Efectivament, l'autogovern de Catalunya. L'autogovern de Catalunya també està en risc. Quieren eliminar el català, volen eliminar el català de les aules. Nosaltres volem el català a les coves i a Brusleves. Ni una diferència, no? On governen? A Aragó, a la coalició PP-VOX, a València, a la comunitat valenciana, el català el dificulten, l'esborren de la realitat. A Castella i Lleó comencen a dir que no donaran ajuts a aquelles persones que facin obres culturals, aquells creadors que no s'avinguin amb la seva manera de pensar. Retallada de drets. Autoritarisme. Autoritarisme. Hi ha autogovern a Catalunya. Retallar l'autogovern. No volen autogovern de Catalunya. No han recusat el finançament, no han recusat la condonació de la deuta, que a favorir el conjunt de comunitats autònomes no han fet res per treballar per l'autogovern de Catalunya.

1:36:26 I Fijo diu, i en esto acierta, no se puede gobernar España sin entender Cataluña. El que passa és que tu, Alberto, no l'entiendes, per això no vas a ser president d'Espanya. Perquè el nostre plantejament és aquest, gent normal enfront del gran diner, institucions democràtiques enfront de l'autoritarisme, defensa convençuda de l'autogovern de Catalunya en una Espanya plural i diversa i en una Europa d'horitzó federal. I quins altres plantejaments hi ha? Doncs, plantejaments autoritaris. Feijó i Abascal. Ara diuen, no, nosaltres, en fi, si tenim necessitat pactarem, però som coses diferents. Però per què enganyeu? Si esteu governant junts en molts llocs. Però és que si hi ha de més, en Catalunya, en Catalunya. I en el País Vasco, en tres províncies, no presentais candidatura al Senado. Catalunya i País Vasco. Girona, Tarragona i Guipúscoa.

1:37:26 És a dir, el president del Partit Popular de Catalunya, que es diu Alejandro Fernández i que viu a Tarragona, en el Senat votarà a Vox. Per què enganyeu? Si aneu junts, si heu dit que aneu junts. Sou una i la mateixa cosa. I què passa quan aquesta gent governa? Doncs mirem què ha passat. Mirem què ha passat a Argentina amb nivell. Jornades laborals de 12 hores, retallada d'un 40% del salari mínim interprofessional, increment de la pobresa, un llenguatge polític, la motoserra, l'insu, què fas per ahir? Estats Units, Trump, amb una revolcada electoral de la setmana passada monumental. Què ha passat als Estats Units? El cost de la vida s'ha incrementat. Manca de respecte per a les persones que estan treballant als Estats Units, guanyant-se la vida. Persones llatines, gent amb por de sortir de casa seva i anar pels barris. I la gent diu no. Quan ho proven, diuen no. I com governen aquí a Espanya, alguns comissos autònoms, quan ho proven, diuen no. És no una opció conservadora, és una involució, un retrocés de 40 o 50 anys. Aquest és el plantejament de Feijó i Abascal.

1:38:52 I llavors hi ha una tercera opció, la nostra, Feijó i Abascal, tercera opció de Junts per Catalunya. En medio, al mig. Nosaltres estem, diuen ells, molt convençudament, en Catalunya. I què vol dir estar en Catalunya? Què vol dir estar en Catalunya? Vol dir estar en Pedro Sánchez per millorar els serveis públics, per millorar el finançament de Catalunya, per condonar una part de deute de Catalunya, per treballar perquè el català sigui una llengua oficial a la Unió Europea, per permetre que el català es pugui parlar al Congrés dels Diputats, per respectar la pluralitat d'Espanya, respectant la singularitat de Catalunya, per ajudar a que millori les infraestructures de Catalunya, per signar aquesta setmana un contracte de programa amb Renfe que portàvem anys sense signar, o estàs en Ferro i Abascal, que volen prohibir el català al Congrés dels Diputats, treballen activament perquè el català no sigui oficial a Europa, volen retallar les institucions d'autogovern, no volen un finançament autonòmic millorat per Catalunya. On sou? Al mig? Doncs si sou al mig, esteu fent nosa, aparteu-vos.

1:40:02 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a saber què faran els diputats de Junts per Catalunya. Si recusaran a Pedro Sánchez o si recusaran a Feijó i a Bascal. I si no ho diuen i es posen al mig, els ciutadans de Catalunya han d'apartar-vos votant a Pedro Sánchez. Hi ha opcions a la nostra esquerra, o que diuen que estan a la nostra esquerra, que respectem. I amb els que hem treballat. I amb els que hem treballat. Ara, gasten un llenguatge que també a mi em sorprèn una mica. Perquè diuen, anem a arrossegar el PSOE. A nosaltres no ens ha d'arrossegar ningú. Que portem anys d'història. Que portem anys de lluites polítiques i sindicals que tenim a les esquenes i podem dir que hi hem participat de forma determinant en molts avenços socials. Nosaltres no ens ha de arrossegar ningú. Podem discutir, podem contrastar, però arrossegar, arrossegar, no.

1:41:14 I uns altres diuen, vamos a someter a los socialistas. No, si es trata aquí de derrotar democràticament a Fijo i a Bascal. No te confundas de adversario. Gabriel Rufián, Irene Montero, no us confondreu d'adversari, no us confondreu. I sobretot, en fi, com recordava Paco Aura, doncs havíem de votar el que no era reforma laboral, vaja izquierdismo. Tot el respecte cap a ells, però no ens confonguem. Aquí s'ha d'anar a ho que s'ha d'anar, que és a garantir, efectivament, una victòria d'un govern progressista viderat per Pedro Sánchez, i això és el que està en joc en aquesta reunió. I Catalunya, efectivament, serà decisiva. La Catalunya que avança no se va a quedar en casa. Catalunya serà decisiva. Catalunya se va a mobilitzar i, amb una Catalunya mobilitzada, guanyarà Pedro Sánchez. Sempre ha estat així i ho serà aquesta vegada.

1:42:11 Per això és important aquesta campanya electoral, aquesta conversa pública que tenim, sortir i explicar a la gent el que hi ha en joc, explicar les nostres propostes i fer-ho per tots els mitjans possibles, a través dels mitjans de comunicació, a través de les xarxes socials, amb les entrevistes que podem fer i també parlant a la gent. Ahir estàvem, com deia el Jordi, a Granollers, a la tarda, i jo vaig estar a Vallagosta i vaig estar a Mollet, i hi havia a la Rambla de Mollet, en un barri, el barri de la Concòrdia de Vallagosta, el barri de Ponent de Granollers, uns informatius, parades informatives dels companys i companyes del partit. Això és emocionant, eh? Gent gran, eh? Gent molt gran, amb molta militància a les esquenes, eh? I gent molt jove, eh? Ahir, a l'acte de Montmeló, un militant que venia per primera vegada de 16 anys, que s'havia incorporat i que per primera vegada venia en un acte nostre. Però és que a Vallagosta hi havia un militant de 92 anys. Allò explicant qui és qui era votar, vecino. Això hem de fer-ho també.

1:43:24 Per aquesta força és la nostra força també, del projecte col·lectiu que som els socialistes. Amb alcaldes, amb alcaldesses, amb agrupacions, que hem de sortir al carrer aquests dies i buscar el contacte personal que al final és el més efectiu. Explicar-li a la veïna el forn de pa, la feina, passejant, fent el vermut, on sigui el que hi ha en joc, i demanant-li que no es quedi a casa que vagi a votar. La mobilització també de la nostra organització política. Catalunya serà decisiva i Catalunya ha de respondre amb una veu clara. I a vegades explico sempre el que... En fi, aquesta conversa pública i aquesta campanya et permet també tenir moments molt especials amb la ciutadania. Jo en tinc tres o quatre, n'explicaré dos avui. Un em va passar a Badia del Vallès. Vam anar a presentar un documental que es diu Vecinos d'Hormigón, que representa la lluita dels veïns de Badia per millorar la seva ciutat, concretament per tot el tema de l'amiant. I vam anar al bar del mercat municipal i va venir un home molt enfadat, molt enfadat, molt enfadat. Molt enfadat, no? I vaig pensar aquí, o cau de la parada, o... I no, es dirigia a mi, vaig pensar, doncs mira, t'ha tocat a tu.

1:44:43 I tampoc, venia molt enfadat, paus i insuus. I em deia, això no es pot tolerar. Això que insulten, com estan insultant el president del govern, ojo, ell és el president del govern. És el que hem escogit entre tots. Que l'insulten i que no passi res. I que no passi res. Bé, et fa pensar això, eh? Et fa pensar, perquè és veritat que, escolti, vostè pot discrepar, pot dir que no li agrada, no ho sé, el president de govern, però, home, insultar. I que ho agafin, informacions polítiques, i que comprin testimonis per mentir i que retorsin la realitat i que et diguin, no, no, que fem befa d'això, m'he gustat la fruita, què et va gustar la fruita? Compte amb això. Em va fer pensar i per això començo totes les intervencions demanant respecte.

1:45:37 I l'altre dia a Lloret, l'altre dia, avui dia, abans d'ahir, a Lloret, presentant... Els municipis, els 33, 34 municipis per 33 projectes adjudicataris del pla de barris. Un d'ells, Terrassa, efectivament, amb Camparallada, un altre, Sabadell, també. El món, eh que veieu que està un món una mica boig, anant molt ràpid? Doncs hi ha una frase de Pasqual Maragall, del nostre estimat Pasqual Maragall, que deia Transformar en un barri, comencem a recabar el món. Transformar en un barri comencem a reclamar el món. I té raó, si tu ho rumies és veritat. A vegades estàs amb coses molt abstractes i has d'anar a algú concret, al barri de Camparallada, al barri de Sabadell, per fer-ho.

1:46:23 Ens estàvem presentant això i ja va acabar, doncs, bueno, es va apropar una senyora i diu, em va saudar, jo anava amb el caos, amb el Adrià, amb l'Eves, i, bueno, doncs, ara, de d'on és vostè, com se llama, Isabel, de d'on és vostè? de Sevilla, pero ya llevo mucho tiempo aquí. ¿Qué tal? ¿De qué trabaja? Una conversa, ¿no? Y me dijo, ya estoy jubilado. Llevo un año jubilado, y mi marido también. Vivo aquí, tengo un piso. Estaba feliz, estoy feliz. Estoy feliz, tengo... Afrontaba la vida feliz. Yo pensaba... les pensions, no? Les pensions, perquè la meva gent diu, les pensions són molt... Les pensions, la majoria de pensionistes cobren menys de 1.500 euros al mes, no són prou. Tinc la casa pagada, jo jovi bada, el meu marit jovi bat, afrontem la vida bé. Estava feliç, no?

1:47:12 I llavors, bueno, jo li digo, i de què treballava vostè, abans de jubilar-se? I diu, camarera de pisó. En el hotel Tal, en el hotel Tal. Y me dijo, pero yo era de las guerreras, ¿qué quiere decir? Me sentaba, me protestaba, me han tenido que levantar muchas veces del suelo para defender mis derechos. Y me dijo, tardé no sé cuántos años en conseguir que me hicieran fija, y me dijo con orgullo, porque entiendo que es fruto en parte, y es verdad, de la sabiduría, al final conseguí que me hicieran fija, tenía a mí más de vacaciones que me lo pagaban, y mis días de descanso a la semana. Muy bien, happy end of the conversation, muchas gracias, me voy a Blanes.

1:48:01 Yo no soy socialista, eh, ni coma, no os garrem. Y no he votado nunca socialista, que Dios. He votado más a la izquierda. Pero esta vez no voy a votar con el corazón, voy a votar con la cabeza i vull votar perquè no guanyin els malalts. Ojo a la lliçó d'estratègia política d'aquesta dona. A vegades ens fotem uns vius amb estratègies i diu que no guanyin els malalts, els malalts, votar amb la cabeça i no amb el cor concentrar el voto en Pedro Sánchez, movilizarse y a ganar el 29 de noviembre. ¡Andaban, compañeros y compañeras!

Más de Salvador Illa