Institucional
Acto del PSC en Sabadell
Acto de campaña del PSC con la intervención de la alcaldesa de Sabadell, Marta Farrés, el candidato al Congreso por Barcelona, Jordi Hereu, y el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, celebrado el 14 de noviembre de 2026 en Sabadell
14 de noviembre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube
- Marta Farrés, alcaldesa de Sabadell, 14 minutos
- Jordi Hereu, ministro de Industria y Turismo y candidato al Congreso por Barcelona, 21 minutos
- Salvador Illa, presidente de la Generalitat de Catalunya, 43 minutos
Discurso 1 de 3
Marta Farrés
Alcaldesa de Sabadell
Empieza en el minuto 21:09. Dura 14 minutos
Explorar análisis de discursos21:09 Power to the people! Molt bona tarda, Sabadell! Com esteu? Benvingudes i benvinguts a Sabadell, benvinguts i benvingudes en aquest míting de campanya d'aquestes eleccions generals. Deixeu-me en primer lloc que saludi dues persones que ens estimem molt, que ens acompanyen avui aquí a Sabadell. En primer lloc, el ministre... l'alcalde, l'amic, el crac, el cap de llista de Barcelona, Jordi Déu, benvingut a Sabadell! És un plaer tenir-te aquí.
21:47 Amb el Jordi, amb el Jordi, que ens l'estimem, que ens l'estimem moltíssim en aquesta ciutat, abans recordàvem els dos quan encara no era alcaldessa. El Jordi Rau va venir a un barri d'aquí, Sabadell, que muchos sois de aquí, Can Déu, vino conmigo y le salió esa vena de alcalde, que dijo, mira, porque me presento yo de alcaldesa, que si no hacemos el Jordi Rau alcalde de Sabadell, perquè ho va fer molt bé, Jordi, va ser un encant tenir-te a Sabadell, tenir-te a Can Déu, i avui repeteix aquí amb el millor cap de llista que podríem portar per Barcelona, amb el Jordi.
22:25 I com no, també amb l'honorable president de la Generalitat el primer secretari, el Salvador Illa, un plaer que estiguis aquí, Sabadell. Gràcies, president. Gràcies, Salvador, per pensar en la ciutat. Sé que avui venia d'una entrevista ara a la ràdio i repassàvem els temes que la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel Salvador, ha fet aquí a la ciutat i per demostrar que quan la bona gent governa, les coses passen, Salvador. I aquí a Sabadell, gràcies al govern del Salvador Illa, tenim la caserna de la Guàrdia Civil, després de 25 anys. Gràcies, gràcies. Això és fer política, això és jugar-se-la, això és treballar per la ciutat.
23:11 Tenim el campus de la ciència de la vida i de la salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, que em sap greu... per Cerdanyola, però sempre dic que és la Universitat de Sabadell, també a Sabadell, aquí a l'Artèxtil. I tenim una excel·lent notícia que ens han donat aquestes últimes hores amb el Pla de Barris a les Termes, al sud de la ciutat, amb 12 milions i mig d'euros, que sumats als de Sabadell, 25 milions d'euros al sud de la ciutat. Després... Salvador, perquè ens diguin que tots som iguals, perquè ens diguin que tots fem política igual, perquè ens vulguin igualar. Gràcies per fer que les coses passin, però sobretot gràcies per la força, per la coherència, i deixeu-m'ho dir, per l'elegància que té Salvador Illa i el govern de la Generalitat comparats amb altres a l'hora de fer política. Això és fer política! Ser elegant! Sí, senyor! Sí, senyor! I gràcies per ser avui aquí.
24:14 aquí al nord de la ciutat, per fer aquest inici de campanya, hem començat aquest dematí a Terrassa, amb la Rosa, amb els companys de Terrassa, amb el Javi, que serà el pròxim alcalde de Terrassa, mentre no sigui Sabadell la capital del Vallès Occidental, és així, però guanyarem Terrassa i tornarem després a ser cocapital. Però us ho deia, que hem començat avui al Vallès, aquí a tope, amb la marxa, amb la força del Vallès. Amb una idea molt clara que tenim a Sabadell, que tenim a Terrassa, que tenim al Vallès, però que tenim a tot arreu, que és les ganes de la bona política com a instrument per millorar la vida de la gent. I això ens ho creiem profundament, els que estem aquí.
24:51 Per tant, gent que tenim tota l'energia, totes les ganes, tota la força... per construir plegats una idea tan simple, una idea tan meravellosa, que jo crec que no hem perdut mai de vista els que estem aquí, que és les ganes de fer un món millor. I per tant això és digne. I això, companys i companyes, ens ho hem de creure, ho hem de sentir com a propi, i per tant des d'aquí Sabadell també aquests dies vull reivindicar aquestes ganes de fer la bona política i de fer aquesta política... per transformar el món.
25:15 Mireu, aquests dies estem escoltant molt a la xarxa, a la televisió, en els mitjans de comunicació constantment, ens volen fer creure que el futur del nostre país ja està decidit, que la jugada ja està feta i que la dreta i l'extrema dreta són els que guanyaran i formaran govern a les properes eleccions. Doncs mireu, clar que sí, aquesta és l'actitud. Jo vull començar avui des d'aquí dient ben clar i dient des d'aquest míting aquí a Sabadell que el futur no està escrit que el futur és quan anem a votar, que és el que el decidim entre tots. Per tant, que ningú ens vengui històries, que el futur no està escrit i el futur el decidim tots i totes.
25:56 Per tant, d'aquí al dia 29 mobilitzem-nos a guanyar, a votar i que tinguin ben clar aquells que ja ho senten aquí, com diem al Vallès, al sac i ben lligat que el dia 29 aquí no es resdeix ningú, que anirem a votar i que continuarem tenint una Espanya progressista, que és el que ens mereixem, el que volem i pel que hem treballat. Clar que sí, l'Espanya progressista.
26:22 I el dia 29, amics i amigues, ens decidim molt més que una campanya. Sempre diem que les campanyes són diferents, però aquesta de veritat, crec que tots podem... percebre i sentir que és una campanya diferent. Ens estem jugant per un cantó quin tipus de política volem, una política que protegeix o una política que confronta, una política que millora i defensa la gent o una política que només crispa i treballa a favor dels poderosos. Això és el que ens hi juguem el dia 29.
26:50 I mireu, hi ha moltes coses que donem per fetes. Donem per fetes amb una educació pública, donem per fetes que quan anem amb un cap... ningú ens demana què és el que ens costa i quins diners tenim al banc per poder-nos atendre. Donem per fet, amics i amigues, que aquí sou molts, que les pensions estan garantides i donem per fet, per exemple, que les dones podem decidir consellera lliurement pel nostre cos. Això també ho donem tot per fet perquè ho hem fet entre tots i totes.
27:15 Doncs bé, darrere de cada un d'aquests drets, ho sabeu molt bé els que esteu aquí, hi ha hagut una lluita, una persistència... unes ganes de fer, i deixeu-m'ho dir també ben alt i ben clar, darrere d'aquest dret hi ha hagut un govern progressista darrere que els ha fet possibles. I això no ens ho pot negar ningú. El govern progressista, el govern socialista, el govern de Pedro Sánchez, el govern de Salvador Illa. Sempre hi ha un govern progressista darrere d'aquests drets.
27:40 I mireu, crec que podem dir que últimament no s'amaguen ni el Partit Popular ni Vox, ministre, ho sabeu bé, des de Madrid. I ho diuen clar, que retallaran pensions, que retallaran sanitat, que retallaran educació. Fan servir eufemismes per marejar-nos una mica. I jo vull des d'aquí també dir des de Sabadell, alt i clar, que les pensions no són un regal de cap govern. Són un dret de les persones que han treballat tota la seva vida.
28:08 Se toca, las pensiones no se tocan, que por algo las hemos luchado, que por algo las habéis ganado. Y mirar, PP y Vox, tanto monta, monta tanto, que al final son los mismos. Feijóo, ministro y usach de Feijóo, no solo es que ha decidido... abrir este proyecto político a Vox. Es que les ha dado las llaves. Les ha dado las llaves, y se las quiere seguir dando, de las pensiones, de la sanidad, de la educación, de los derechos de las mujeres, del futuro de nuestros jóvenes. Una derecha que ha asumido discursos que hace muy pocos años, muchos de los que estamos aquí se nos hubiera caído la cara de vergüenza con lo que están diciendo cada día en los medios de comunicación. Son los que atacan los derechos de las mujeres. Los que atacan el colectivo LGTBI, los que votan contra medidas, hay que recordarlo, ministro, los que estáis en Madrid, los que votan contra medidas para proteger la vivienda, esto que tanto dicen que hace falta, pues ellos en contra. Los que niegan el cambio climático, cuando estamos viendo cómo está la situación con las olas de calor más frecuentes, que esto también lo vivimos. Y conselleras, sí, los que cuestionan el feminismo.
29:26 Y por tanto, dejadme decir bien claro y pararme un momento aquí a hablar de feminismo. Los derechos de las mujeres, nuestros derechos, tampoco se tocan como las pensiones que nos los hemos ganado. Y esto no va de ideología. Los derechos de las mujeres no van de ideología. No van de moda, no són ningú un privilegio. Ho hem aconseguit entre totes i no acceptarem ni un pas enrere. Quan la dreta i l'extrema dreta qüestionen la violència de gènere, quan anuncien reiteradament que desmantellaran el Ministeri d'Igualtat i les polítiques d'igualtat, Quan insulten el feminisme, sabeu què és el que ens estan fent? Ens estan insultant a totes les dones i a tots els feministes d'aquest país, que som la gran majoria. Per tant, memòria, per tant, determinació, per tant, coratge, i per tant, les dones, aquest dia 29, no farem com alguns d'ells, i algunes d'elles, també des de la capital volen... que ens quedem a casa i hem estat massa temps a casa, les dones d'aquest país el dia 29 sortirem de casa i anirem a votar massivament pel progrés. Massivament pel progrés. Clar que sí.
30:44 I mirar, hi ha una frase que tinc moltes ganes de dir i la vull dir. En España no sobra feminismo. En España lo que sobra es machistas como ellos. Eso es lo que nos sobra en nuestro país. No sobra feminismo. Sobran machistas. Eso es lo que sobran. Eso es lo que sobran. Perquè mireu, amb les dones ens ho fan, però també ens ho fan amb altres col·lectius. Que la dreta es mostra sempre, històricament, molt valenta amb els més dèbils, però extraordinàriament sumisa amb aquells que acumulen privilegis i acumulen poder. I nosaltres hem dit clarament, al llarg dels anys, al llarg dels segles, al llarg dels diferents governs pels quals hem anat passant, també des del món local, que aquest no és el nostre camí. El nostre camí és el camí de la solidaritat. De la justícia social, de generar igualtat d'oportunitats i, sobretot, deixeu-m'ho dir, de no deixar a ningú en darrere. I per tant ho tenim molt clar i hem de ser i sentir-nos dignes de defensar tot això. Que hi ha vegades, hi ha vegades, que han crescut i ens estan insultant dia després dia per demostrar que som gent digna, per demostrar que som bona gent. Por demostrar que no somos crueles y por demostrar que pensamos por los más débiles.
32:04 I aquest no és un element de debilitat, aquest no és un element per baixar la cara, aquest és un element per estar orgullosos i orgulloses de ser zurdos i zurdes, de ser socialistes, clar que sí, orgullosos de ser socialistes, orgullosos de defensar els més dèbils, orgullosos de tenir dignitat, orgullosos i orgulloses de ser bona gent, clar que sí, som bona gent. I la bona gent no ens hem d'enriure d'uns dels altres quan estem defensant els més dèbils. La bona gent el que fem és tenir cor i dir clar que sí, defenso aquells ciutadans que necessiten la política per viure una mica millor. I això ho sabem des de les alcaldies i això ho sabem també des del govern d'Espanya i des del govern de la Generalitat. La política que dèiem abans de les bones persones, la política del seny, la política de l'elegància, perquè no també dir-ho, un gran valor, el de la política de l'elegància.
32:55 Per tant, estem, com sempre, amb els que construeixen ponts i no construeixen murs, amb els que creuen en la ciència, amb els que amplien drets si no els volen recortar. Estamos al lado de Lula frente a Milei, estamos al lado de Mannheim frente a Trump, estem al costat de Sánchez i no al costat de Pascal i Feijóo. Clar que sí, és la nostra gent. Clar que sí que és la nostra gent.
33:24 I acabo. I acabo. Os imagináis... Yo no me lo quiero imaginar, pero si imagináis un Sabadell, un país donde sean estos los que nos gobiernan, ¿os lo imagináis? Yo no lo quiero, yo no lo quiero, no lo quiero de verdad, porque sería involución. Por lo tanto, voy desde aquí, voy a hacer un grito enorme a movilizarnos, un grito a salir al carril, un grito a no avergonzarnos, un grito a defender con orgullo lo que somos y lo que hemos construido plegados. Que això ens ha d'omplir d'orgull. Per tant, el dia 29, amics i amigues, companys i companyes, gent de Sabadell i de la comarca, el dia 28, com Pedro Sánchez, votar, votar i votar. Això no va ni de suerte, no va ni de força, no va tampoc de dir a veure si es fa un milagre, no, això va de vots, vots i vots. Per tant, anem a votar perquè val la pena, anem a votar perquè Pedro Sánchez continuï sent... president del govern per aquesta Espanya feminista, progressista i de tots. Moltes gràcies!
34:29 I ara sí, amics i amigues, és un autèntic plaer, un autèntic honor. I em fa moltíssima il·lusió, com sempre, perquè a més a més me l'estimo moltíssim, poder-vos deixar amb el gran amic i el millor ministre que pot tenir Catalunya, amb el company Jordi Hereu. Endavant, Jordi!
Discurso 2 de 3
Jordi Hereu
Ministro de Industria y Turismo y candidato al Congreso por Barcelona
Empieza en el minuto 35:17. Dura 21 minutos
Explorar análisis de discursos35:17 I ara què dic jo? Perquè... Ara deia en broma... Bueno, és que me l'emportava la candidatura, eh? Perquè a Marta Farrés... té una energia que es contagia. Veïns i veïnes, amics i amigues de Sabadell, quina sort teniu de tenir una alcaldessa com la Marta Farrés. No, no, és cert. Per mi està aquesta tarda de dissabte en aquest... en aquest magnífic equipament.
35:59 Aquest és un espai de cultura, aquest és un espai de teatre infantil i per tant és un espai de... és una fàbrica de convivència i de valors i per tant és una fàbrica de construir el millor futur. I per mi és un honor i és un plaer estar aquí compartint aquest acte amb tanta gent a la que estimo i que admiro. Perquè això del PSC, entre altres coses, és un col·lectiu de gent que, com que sempre ens mou l'esperança i les ganes de transformar, és una gran família. I per això, per mi, és tant un honor i és tant un plaer estar aquí, envoltat de gent de totes les generacions de Sabadell, i estar... en un barri, en un dels barris de Sabadell. I voldria parlar breument dels barris, és veritat.
36:52 Vam compartir una vegada quan aquí les coses eren més complexes i quan teníem un entorn, però hi vam fer un acte de partit, d'aquests d'afirmació de valors, no? Perquè era enmig del procés, era un moment complex. Però me'n recordo que vam fer un acte com d'afirmació davant de les dificultats, aquí està el PSC novament amb el seu ímpetu transformador. I me'n recordo que vam berenar algú abans de l'acte amb la Marta, llavors ella era regidora de l'oposició i jo vaig sortir d'allà del berenar aquest, vaig avançar... serà alcaldessa de Sabadell. I ara teniu una de les millors alcaldesses que hi ha. Una de les grans representants del municipalisme del PSC.
37:39 I ara venim d'aprendre alguna cosa en el centre de Sabadell. I la Marta, jo us he de dir, controla bé el centre i els barris, els barris i el centre... que és la millor manera de servir en aquesta gran ciutat. Perquè nosaltres sabem que tot és important i que és important ara muntar un Nadal esplendorós, ple de colors, amb el llaminer il·lusionant nens i nenes, avis i àvies. Això és cuidar també el cor d'una ciutat. Però a la vegada això només funciona quan a la vegada tens el cor i el pensament i també les inversions en el que és la unitat bàsica de la nostra convivència, que són els barris. Nosaltres, com a Partit Socialista, som un partit, som el partit dels barris. I per això ella, amb il·lusió, m'explica el que representa aquest teatre... com un forjador d'aquesta cultura de la cohesió, on els nens somien i es fan ciutadans a partir d'aquest gran motor que es diu la cultura.
38:55 I per això el barri es construeix amb un cap, amb noves inversions sanitàries, també es construeix amb una cosa que per mi crec que ens defineix com a govern. És curiós que la llei de barris, que és una idea... Genial, que expressa el millor PCC, que ho va començar el Pasqual Maragall, aquest gran alcalde president de Catalunya, que sempre honorarem. Aquest Pasqual que mirava lluny, però sabia que tot té sentit si comencem a treballar en allò que tenim més a prop. És com molt curiós, per mi és una gran metàfora. Hi ha llei de barris quan governa el PSC a Catalunya i tenim presidents com Salvador Illa i desapareix quan governen altres.
39:50 Per això m'agrada la Catalunya que comença en el barri, l'Espanya que comença en el barri i l'Europa... que comença en el barri. Som el partit dels barris. Quan alguns venen... Quan l'ultradreta ve a dividir els barris, es troba sempre un regidor o regidora del PSC, o una alcaldessa del PSC que diu... Aquí no entrareu a dividir els barris. Aquí es ve només a treballar pels barris, per la seva cohesió. Per això que nosaltres som gent del barri. Nosaltres som el partit de la gent del barri. I per això algunes esquerres... Només se'n recorden dels barris quan venen. Però quan algú ve, ja estem nosaltres. Sempre estem nosaltres. Nosaltres no venim. Nosaltres som i estem al barri.
40:58 I quan ve, evidentment, la gent que vol afablir aquest cicle tan fonamental que és esperança, que després les institucions democràtiques ho converteixen en força transformadora... Quan algú vol trencar aquest cicle, que ha estat un cicle, jo crec que no és un miracle, perquè depèn de nosaltres, de la voluntat de la gent, allà nosaltres som el gran motor. Som els que incorporem les lluites, els somnis i ho convertim en una realitat que ens transforma. I aquest és un cicle que s'aplica a Sabadell, s'aplica a tots els pobles i ciutats... perquè jo estic rodejat d'alcaldes i alcaldesses, que us estimo i us admiro a tots, perquè sou la gent que treballeu aquesta gran construcció des del fonament. I els barris són el fonament. És allà on nosaltres ho adrecem tot. Jo fent política industrial, turística, política europea, sempre tinc present la unitat barri. És on vivim la gent. És on els pares i mares, nens i nenes, avis i àvies.
42:02 I us he de dir, el que ens juguem també en aquestes eleccions és el futur, el benestar, l'equació dels barris. Perquè es fa amb la política municipal. Es fa també amb la política de la Generalitat. Però també un govern d'estat, el govern d'Espanya, el gobierno d'Espanya, també influeix en la cohesió. Perquè això també està fet de lleis de dependència per atendre la gent gran quan potser es queden sols. I això es deu, certament, amb una cosa que ens dona tranquil·litat... que és un sistema de justícia que es diuen pensions. I n'ha parlat la Marta, i en parlarà el president, perquè per nosaltres és un d'aquests pilars de l'estat del benestar.
42:52 Mireu, la història dels últims 50 anys, per resumir, seria nosaltres sempre liderem les transformacions i fins ara la dreta després seguia... amb de males maneres i arrossegant els peus. Escolta, divorci, avortament, tota la salut, la sanitat pública, l'equiparació de drets, de deures, la igualtat a l'hora de casar-nos independentment de l'orientació sexual, tots aquests grans principis sempre són obra... d'un socialista d'una socialista. Quan anem en el cap i quan anem a curar-nos d'algú amb aquest principi de sanitat universal, sempre hem de pensar en un company nostre, que és l'Ernest Lluch, la persona que va idear això.
43:50 I per tant, jo us dic... Jo us dic, la història sempre ha estat això, nosaltres innovant, arriscant, donant-ho tot per generar nous drets, nous horitzons, de més llibertat, de més igualtat, i la dreta sempre darrere arrossegant els peus, muntant manifestacions, fent el possible i el impossible perquè no es fos. I després, de mala gana, sempre han hagut d'anar després acceptant les nostres transformacions. Aquesta ha estat la història dels últims 40-50 anys. I amb això, la força transformadora dels nostres barris, darrere d'això hi ha l'autogovern de Catalunya... que va desbordar fa... jo era petit, però ho recordo. La força transformadora va desbordar el que alguns tenien de disseny de la transformació i de la transició.
44:51 Tot això ha anat desbordant, de manera que hem anat guanyant quotes. Per què us ho dic? Perquè aquesta dreta... ara amb la ultradreta, ja no va darrere arrossegant els peus. No, no, és que ha decidit que afablirà o destruirà tot el patrimoni d'acció col·lectiva que hem acumulat al llarg de les últimes dècades. I per tant us dic que aquestes eleccions... I alguns ja m'ho esteu sentint més d'una vegada. Aquestes eleccions no van només d'un canvi de govern. Va i ens juguem un canvi de model. És el que us vull transmetre aquesta tarda. Que ens juguem el model que hem anat construint d'un Sabadell, d'una Catalunya i d'una Espanya que integra, que uneix que guanya quotes de llibertat i d'igualtat per tothom, que és una lluita permanent per la dignitat de les persones, que nosaltres som un partit que ens vam crear no per preguntar d'on la gent d'on venia, amb què creia, amb quina llengua parlaven, sinó la pregunta sempre ha estat... On vols anar? I anirem tots junts per conquerir el futur.
46:18 Amb aquesta força i per això tanta gent que surt aquí i que a mi sempre m'emociona que diuen els meus avis, la meva àvia, van venint de no sé on, de qualsevol regió i poble d'Espanya, però van construir el seu present i el seu futur aquí. I a més a més jo els hi dic, i aquesta és una Catalunya que els hi deu molt, i que junt justament amb la llengua castellana... I amb la llengua catalana, que ara ens volen prohibir a la resta d'Espanya, perquè el PP i Vox no admet la diversitat. Jo soc un ministre que orgullosament he parlat en castellà i en català en el Congrés de Catalunya. I jo també he parlat a Brussel·les en català. I nosaltres som la gent que vam tirar endavant aquesta idea tan preciosa. I és que a les aules... En favor de la igualtat d'oportunitats, tots els nostres nens i nenes parlarien les dues llengües i estimarien les dues llengües. I això se'n diu immersió, immersió lingüística, que és construir la Catalunya de la integració des de la seva base. Com aquí, segur que es fa teatre amb la llengua que sigui.
47:38 Per què us dic això? Perquè això està en perill com mai havia estat els últims 50 anys. Davant tenim gent que en lloc d'avançar volen tirar molt enrere, molt enrere. Que en lloc de defensar drets socials... Jo aquest matí deia, a Terrassa, que la reconstrucció nacional és de Ribos Feijó, perquè aquesta gent ho volen destruir tot. Volen destruir tot. No és patrimoni dels socialistes el que hem construït, ho hem liderat, però és un patrimoni col·lectiu de tota una societat que ha avançat. Aquesta gent no vol més autogovern, es vol encarregar l'autogovern de Catalunya, amb el qual tirem endavant tantes coses. Perquè tenim un president que va amb uns paperets per tot Catalunya, i és famós, perquè allà on va sempre pregunta. Com va? Com va l'hospital? Com va la carretera? Com va la caserna? És increïble! És increïble! Es nota que ha estat alcalde... i tenim un president enciclopèdic. És a dir, té Catalunya certament al cor, però us ben asseguro que a més a més ho té al cap. Sabeu? Poble a poble, ciutat a ciutat.
49:12 Per tant, venim de lluny nosaltres. Ho deia, estar en el Vallès a mi em porta a xamanelles de simonòniques, a la vella indústria que ara, Pol, és la nova indústria que estem transformant. Un dia, si tinc temps, explicaré que nosaltres hem de guanyar, no només perquè som els que apostem per la convivència, contra qui la vol trencar i fracturar, perquè ells viuen dels problemes. Nosaltres vivim de les solucions. I qui viu dels problemes mai està en la solució. Ja procuren mai oferir solucions, perquè ells viuen dels problemes. És evident que nosaltres defensem la convivència i ells no. És evident que els drets socials, nosaltres som els que els potenciem, els creem, els fem que n'hi hagi més. Per exemple, les pensions, tingueu-ho clar. Algú diu, això és d'amagoja. No, no, no, no, no. Que el sistema està en perill si aquesta gent guanya. Que ara els han dit, amagueu el programa, però tenen un programa. Aquesta gent no creu en el que és l'acord entre generacions. No creuen en el sistema de repartiment. Perquè han matxacat durant molts anys en què això era un sistema injust. Ho han fet.
50:31 Jo també tinc un debat pendent. Ei, amb nosaltres hi ha progrés material, hi ha progrés econòmic, hi ha més indústria, més comerç més turisme, hi ha més de tot. També tingueu clar, nosaltres també guanyem el debat del progrés econòmic. Perquè jo he estat ministre i soc ministre d'Indústria i Turisme i ells han fet desaparèixer. Jo em vaig trobar... Un ministeri que no... És a dir, va ser amb el Pedro Sánchez que també vam recuperar un ministeri d'Indústria que creu en la indústria. Perquè ells no creuen ni en l'indústria ni en un dels grans protagonistes que són els sindicats, que els hi perden el respecte. Vull reiterar... Creieu que ha de governar el nostre país gent que titllen de bessura sindical a les organitzacions sindicals, a UGT, a comissions? Creieu que som dignes? Bé, per tant, mireu, ens hi juguem... Exacte. Escolta, ens hi juguem molt.
51:46 Hem de decidir i per tant jo us demano, perquè hi ha el món de les xarxes socials, hi ha el món dels mitjans, la televisió, els diaris, els digitals. La meva mare amb 97 anys encara els rep amb paper i amb una lupa llegeix el diari cada dia. Cadascú... s'informa de la seva manera, pren consciència de la seva manera. Però hi ha una cosa que és el tu a tu, és a dir, persona a persona. I ho dic a totes les places, carrers, mercats, ambulatoris, escoles, escoles bressol. Us dic coses que ells es volen carregar. No creuen en les escoles bressol, volen menys ambulatoris. O sigui, això és un desastre. De ribos fui feijo. Això, a més, ja no ho dissimulen. Per tant, jo us demano, sisplau, parleu amb els veïns i les veïnes. Parleu amb els companys i companyes de treball. A tot arreu on anem aquestes dues setmanes hem de ser molt pesats. Hem de ser pesats, perquè ho fem per la millor de les causes, que és justament la llibertat, la igualtat dels nostres conciutadans, de la nostra gent gran, a la qual tant els hi devem, perquè el que som els hi devem a la gent gran a la gent que cada dia va a treballar, als homes i dones, als treballadors i les treballadores. Els hi devem a les dones, perquè Feijó ja ho ha dit, no vol ni Ministeri de la Igualtat, no vol Ministeri de l'Habitatge. Per això dic que és de Ribos Feijó, perquè han decidit derruir, destruir, tot allò en el que creiem.
53:37 Per tant, mobilització, sisplau, mobilització, mobilització i mobilització. I després un consell de racionalitat i intel·ligència en el vot. Tenim matisos diferents, venim de camps diferents, però com que l'adversari és tan nítid i tan clar, tan nítid i tan clar que ja hem començat a posar...
54:01 uns cartells que ens recorden una gran campanya el 2008, que era, si tu no hi vas, ells venen. I aquesta vegada hem posat, si tu no hi vas, ells manen, ells manaran. I perquè quedi clar, i perquè quedi clar, el 2008 vam posar el Rajoy i l'Aznar. Era una galeria de fotos que ja animava a votar. Però ara ja hem afegit una dimensió internacional. I no és una broma la dimensió internacional que s'han afegit a la llista d'adversaris. En alguns casos, enemics, eh? Més que adversaris.
54:48 Perquè... Penseu que aquella nit, penseu si estaran contents o no gent com Milei i la seva motoserra, gent com Netanyahu o com es digui, que és una persona que no li tremola la mà a l'hora d'ordenar l'execució de 70.000 palestins d'homes i dones i nens i nenes a Palestina, gent com el Trump, gent com el Putin, aquella nit penseu i digueu a la gent què voleu que pensin, objectiu a complir. Espanya ja està de la banda d'aquesta internacional de l'altra dreta o no, que es portin la frustració de la seva vida, perquè Espanya i Catalunya estiguin, com sempre, en el món de la decència, de la democràcia, dels drets humans.
55:52 Bé, per tant, a mobilitzar-se, a concentrar el vot, perquè això va de... O president Pedro Sánchez, o president Pedro Sánchez, o president Feijó amb un vicepresident que es diu Abascal. Aquesta és la disjuntiva. No hi ha més. Per tant, ara agafaré una frase de la Maritxell. A votar al rojo! A apostar! Doncs sí, a votar PSC, a votar a l'esquerra que pot guanyar a la internacional feixista. Amb tots vosaltres, el gran president de la Generalitat, Salvador Illa.
Discurso 3 de 3
Salvador Illa
Presidente de la Generalitat de Catalunya
Empieza en el minuto 57:04. Dura 43 minutos
Explorar análisis de discursos57:04 Molt bona tarda, companyes i companys. Alcaudesa, Marta, moltes gràcies per tota la feina que estàs fent aquí a Sabadell. Hem començat el dia a Viva de Cants, una jornada per reconèixer la feina que fan totes les persones que treballen a Catalunya en l'àmbit de la protecció civil. Avui és el dia de la protecció civil. Llavors hem anat a Terrassa aquest matí i hem fet un acte polític molt bonic, i hem dinat amb el Caudesa i amb en Jordi, amb la Marta i amb en Jordi, i he fet una entrevista a primera hora de la tarda, de fet era amb Ràdio Sabadell, una entrevista que m'han preguntat per totes coses a Sabadell, i estàvem repassant amb la Marta i el Jordi, és que sí, que quan fas la llista, dius, escolta tu, té un idó, Lleida Barris.
57:54 Com dèieu, Jordi, una de les polítiques més emblemàtiques que tenim els governs d'esquerres progressistes a Catalunya. Mireu que el món està canviant molt ràpid, que passen coses molt de fons, que estan transformant acceleradament. A vegades et despistes una mica i tot i dius cap on anem, no? I no saps molt bé què fer, no? I hi ha una frase de Pasqual Maragall, molt bonica, que resumeix el nostre pensament, que és la pedra angular de la nostra política de llei de barris, que diu, si vols arreglar el món, comença transformant un barri. Un barri com el barri de Termes, aquí a Sabadell, però 33 barris més, de 34 ciutats de municipis de Catalunya, per rehabilitar habitatge, bàsicament, i per arreglar l'espai públic, amb una inversió molt important que fem conjuntament el govern de Catalunya i l'Ajuntament de Sabadell fins a 25 milions d'euros, que es diu aviat, per transformar un barri.
58:53 Però la caserna de la Guàrdia Civil, 25 anys, hem callat això, 25 anys, amb una mena de cosa que s'encarriba malament, ens enruquem tots, i és un absurd, no? Aquí he tingut molt a veure també el govern d'Espanya i el Ministeri de l'Interior, el ministre Marlaska, que al final va dir, no, però s'ha acabat, tu. Si tenim una caserna tancada que no fem servir per res, anem a posar-la al servei de la ciutadania. I, efectivament, ens permetrà tenir totes les consultes externes de l'Hospital Parc Taulí. Però també la primera residència pública que es farà a Sabadell, que estem ja construint i que en pocs mesos podrem... A Barberà també en farem una. Ens vam comprometre a 6.000 places, no a les places de residències públiques. Estem a la meitat del mandat i estem ja pràcticament a aquestes 6.000 places. Clar que sí, residències públiques per a la gent que ho necessita. La primera, a Sabadell, fixeu-vos si estava endarrerit això. Fixeu-vos si estava endarrerit, no? I com hem hagut de posar-nos-hi.
1:00:05 Però també la Ronda del Vallès, el tram que hem compromès, de Terrassa, Sabadell i Castellar, però també la col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, Artèxtil, és a dir, un conjunt de coses el que odessa que amb el teu lideratge i amb la col·laboració del govern de Catalunya i del govern d'Espanya segueixen transformant Sabadell. I en Jordi, no? Director de campanya haurem de fer actes de matí i tarda, perquè si fem actes de matí i tarda, el ministre en Jordi a la tarda té doble d'energia. No meitat d'energia com un esperaria, sinó doble d'energia. D'on surt aquesta energia? D'on us penseu que surt aquesta energia? Penseu-ho, perquè és veritat que és una intensitat d'una campanya. D'on surt aquesta energia? Doncs surt de la passió, que la transmeten Jordi, i d'on ve la passió? Doncs ve de les conviccions, de les conviccions de totes i tots els que estem aquí, que ens creiem el que estem fent.
1:01:00 Per això treballeu alcaldes i alcaldesses que ens acompanyeu, regidors i regidores que ens acompanyeu, companys militants, companys simpatitzants, veïns que us heu apropat, compartiu aquests principis i aquests principis són els que us fan dia a dia treballar. Són els que fan que ahir, quan jo vaig anar a Mollet, a la Rambla de Mollet, o a Vall d'Aosta, al barri de Becassa de Concòrdia, una altra adjudicació de llei de barris, o a la tarda al barri de Ponent de Granollers, hi hagués parades del PSC. Amb companyes i companys. Des de gent ben jove que s'acabava d'afiliar la nostra formació política fins a un militant a Vall d'Aosta de 92 anys. Partint les nostres propostes, parlant amb la gent del barri, la gent que coneixen de cada dia, fent porta a porta. No, si podem fer xarxes, sí, també ho porta a porta, que és aquesta convicció, aquestes conviccions, aquests principis que et porten a defensar-los amb passió, com fa en Jordi, i a més a més, quan et toca tenir responsabilitats de gestionar-les tan brillantment com ho feia. Gràcies Jordi, ens sentim orgullosos que encapçalis la candidatura del PSC al Congrés dels Diputats.
1:02:17 dia sencer i hem vist ja els cartells penjats en els carrers, cartells del PSC i ara arribant a Sabadell justament quan arribava perdó, Terrassa aquest matí estava començat a porar una mica i hi havia l'autobús de campanya que és magnífic l'autobús de campanya i ara estava parat aquí fora també i ha volgut fer un... Un selfie, que llavors m'han dit que no ho he fet bé, però en fi. Deixar-me tenir iniciativa. I per què? Doncs això, passejar-nos per Catalunya. Passejar-nos per Catalunya amb tots els mitjans de comunicació que ens acompanyen en aquests dies de campanya electoral, en què la ciutadania està molt pendent, o molt més pendent que habitualment, de què els hi diem, de quines propostes els hi fem pels propers quatre anys. I volem fer això d'una manera tranquil·la, d'una manera serena, amb una conversa pública avançada del que Catalunya necessita, amb vehemència, amb contundència, amb molta claredat, amb llenguatge planer, amb passió, però amb respecte amb respecte.
1:03:21 Jordi ha mencionat una cosa que dou mou, que és que et diguis basura sindical. Això, o que diguin que el català és una llengua provinciana. Això és ofendre la gent. Això és insultar la gent. No pot vostè dir això, no pot vostè dir que no està d'acord amb no sé què, però no pot dir-ho vostè amb respecte. No pot vostè dir que no li sembla bé la vaga general, si és que no li sembla bé, ja ens explicarà per què, perquè és un dret constitucional, per cert, però sí d'un respecte. Tinguem respecte als ciutadans, no? El primer respecte als ciutadans és raonar de forma educada, pot ser contundent, en si mateix ho pot ser bé, però de forma educada, no? Tinguem respecte als adversaris, també, a no descalificar-vos, a no dir les coses que s'està dient, no? Constantment... dirigents del Partit Popular, dirigents de Vox, adreçant-se a nosaltres d'una forma completament irrespectuosa.
1:04:13 Escolti'm, Pedro Sánchez és el president del govern d'Espanya. I ho és no per gràcia divina, ho és perquè van votar tots els ciutadans. Per tant, quan li falten el respecte a ell, li falten el respecte a la persona que els ciutadans d'aquest país han decidit que ens representi, tornaran a decidir que ens representi, ja ho veureu el 29 de novembre.
1:04:31 Per tant, respecte als adversaris. Respecte també, el reclamo, a les regles del joc. Quan un comença a posar en qüestió les regles del joc abans de començar el partit, poca confiança té en guanyar-ho. I que si ho pot per correu, sempre igual. I que si els que poden votar i els que no poden votar, i que si... Respecti que el sistema electoral que tenim a casa nostra és un sistema electoral... molt sòlid, molt robust, supervisat pels ciutadans, escollits els que estan a les meses electorals en els plenaris dels ajuntaments de tota Espanya, amb presència d'interventors i apoderats de tots els partits polítics que poden verificar que el procés funciona bé, amb una supervisió d'una junta electoral integrada per jutges, amb representants també de les formacions polítiques, molt garantista el sistema. I sobretot amb un rodatge i una experiència que ha demostrat que ha funcionat sempre bé. I ara venen a posar en dubte això també? Però sí que és de ribosfeijo. No, no, és que és veritat. Fixeu-vos que és, escolta, el reglament, no? I d'on t'ocupien això? De Trump. Sempre és el mateix, el manual el tenen escrit, sempre és el mateix.
1:05:44 Per tant, i respecte també per la veritat. Respecte a la veritat. Aquest matí ja m'hi he referit a Terrassa, però crec que és un fet rellevant, que no ho podem passar així fàcilment per au, no? Això que hem sabut aquests darrers dies d'un mitjà de comunicació, que és el que hi ha diari, que ha pagat molts diners amb un advocat per mentir. Amb contactes previs amb l'advocat del Partit Popular. No creieu que això mereix una explicació per part del Partit Popular? No, jo no... No sé, ara això se lleva... Vostè està cap davant del Partit Popular, senyor Feijó. No hauria d'explicar exactament què hi ha hagut aquí, perquè... En fi, tothom es pot equivocar a la vida, però és molt greu que paguis diners, molts diners, a través d'un mitjà de comunicació... per mentir, per demanar a aquesta persona que menteixi, per perjudicar el president del govern d'Espanya i la seva família. Això jo crec que no hem de deixar-ho passar tan fàcilment. Crec que hem de reclamar constantment que expliquin què van fer, que siguin transparents i que diguin què hi ha darrere de tot això. Que no és, insisteixo, un tema monopòlic. Si això ho fan el president del govern, paguen tants diners per això, què no faran la resta de persones? Aquesta gent, que no tenen aturador ni davant d'aquest cas.
1:07:03 Respecte. Una campanya respectuosa. Som una societat afortunadament plural, amb visions diferents. Perfecte, això és el que volem, una societat democràtica i oberta, que tothom s'expliqui amb respecte. I les nostres propostes. En Jordi ho has explicat molt bé, no? I anirem expandint i explicant aquests dies. Però per resumir-les, jo crec que hi ha tres eixos de propostes que són els definitoris de què plantegem nosaltres pels propers quatre anys. I no comença explicant el que hem fet durant vuit anys. Podríem fer-ho. Però el que has fet durant els darrers vuit anys, pujar el salari mínim, revaloritzar les pensions, l'ingrés mínim vital, tot això et dona credibilitat. Vam dir que faríem això, ho hem fet, aquests no bromegen quan diuen una cosa. El que hem de fer ara és explicar què farem els propers quatre anys.
1:07:59 I el que volem fer és estar amb la gent normal, protegir la gent normal, davant del que jo anomeno la coalició del gran diner, de la gent amb molt poder, poder econòmic, moltes vegades. A qui em refereixo? A vostè que em refereixo a aquestes persones, per exemple, que es diuen ara tecnovigarques als Estats Units. Musk, el de Meta, el Peter Thiel, aquesta gent que, de tants diners que tenen, viuen com apartats de la societat. Viuen com apartats dels problemes de la gent corrent. Què ens demana la ciutadania? L'habitatge. Veuen que s'està generant prosperitat, sí, amb governs progressistes, sí, amb governs de cohabició, sí, amb aquests governs hi ha una generació de prosperitat superior a la que s'està generant a Alemanya, superior a la que s'està generant a França, superior a la que s'està generant a Itàlia, sí, hi ha més gent treballant que mai, a Espanya i a Catalunya mai hi havia hagut tanta gent treballant, sí, amb una reforma laboral. Rufián, t'equivocaste i no la votaste, no te lo vamos a dejar de recordar. Ho dic per les lliçons de progressisme que no donem però que tampoc rebem. Doncs sí, amb una reforma laboral que ha convertit molts contractes en indefinits, que ha permès que molts d'aquests contractes queden temporals i indefinits, tot això ha passat. Tot això ha passat en governs com els nostres. Hi ha hagut un canvi important.
1:09:30 Llavors, què plantegem nosaltres? Doncs plantegem estar amb la gent normal. Plantegem defensar l'habitatge. La gent diu, tot això va bé, l'economia va bé, però, escoltim, jo no puc accedir a un habitatge. Els meus fills, la gent jove, amb feina, amb bones feines moltes vegades, no tenen la capacitat per poder adquirir o comprar un habitatge perquè no troben el finançament per fer-ho o simplement veuen com els lloguers es van apujant i apujant. Això és la raó de ser definitiva de la convocatòria electoral i de la vaga cadàverica aquesta setmana, dimecres. Volem que l'habitatge sigui un dret. I la gent que ens demana, ens diu, escolti'm, no em vinguin amb la història de l'oferta i la demanda de l'economia de mercat, que ja la coneixem i ja la sabem i que afectava bé, però que a vegades falla. Si això falla, facin el favor de fer alguna cosa. Actuïn.
1:10:20 I què ha fet el govern d'Espanya? Per cert, amb una companya nostra al Ministeri en aquell moment, la Raquel Sánchez. Ens va fer una llei. Perquè l'habitatge, cal dir-ho, és una competència de les comunitats autònomes i tenen un paper molt important als ajuntaments. Per cert, també, Sabadell va ser una ciutat de Catalunya amb habitatge públic. Des del 2019, que és quan l'alcaldessa va fer-se encàrrec, el parc d'habitatge públic a Sabadell ha crescut un 15%. No he sentit a Marta Farrés donar lliçons d'habitatge a ningú. Ni a dreta ni a esquerra. I he sentit gent, a dreta i a esquerra, donar-nos lliçons d'habitatge sense tenir-ne ni idea. Jo des d'aquí, des de Sabadell, 15% més. 2.700 habitatges públics. 2.300, gairebé. Perdó. 1.700 de l'Ajuntament i gairebé 600 del Govern de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. 12 solars en el pla 50.000 per fer 460 habitatges. Això són fets i són rehabilitats.
1:11:32 Bé, doncs, el Govern d'Espanya ha facilitat polítiques d'habitatge, ha facilitat una llei perquè aquelles comunitats autònomes que vulguem, i les del PP no volen, puguem aplicar una regulació del mercat. Podem posar un topall en els lloguers, que és el que estem fent. Actuar quan un mercat no funciona. Actuar. Es vera això a certa gent, sí. Deixin estar al mercat que funcioni. Bé, si no funciona el mercat. Els mateixos que ens diuen que no actuem en el mercat de l'habitatge perquè interferim en el mercat, ens demanen que actuem en el mercat de l'energia perquè es perjudica el seu compte de resultats.
1:12:07 Jo dic, escolti'm, el criteri de ser el mateix. Quan un mercat és disfuncional, quan un mercat no funciona, per la raó que sigui, tècnicament es diu un mercat, una falla de mercat, un error de mercat, un mercat que no funciona, doncs s'ha d'actuar, s'ha de regobar, s'ha d'intervenir, tant si és el mercat de l'energia com si és el mercat de l'habitatge. Garantir que l'habitatge és un dret i no que està enfocat com un negoci per enriquir alguns.
1:12:34 I, efectivament, coses que donàvem per molt òbvies i que ens pensàvem que ja havíem conquerit, per exemple, la sanitat pública, Ernest Lluch, l'any 1986, amb unes polítiques molt quasi no dures de la nostra societat i que pensàvem, bueno, això ja ningú ho discutirà, doncs ho discuteixen. I estem veient a comunitats autònomes, com per exemple la de Madrid, en què es dona un enfocament de la sanitat també com un negoci per guanyar diners. I tu parles en privat amb molts professionals que estan a la seta privada i t'ho reconeixen. I és més, pots tenir les assegurances que vulguis quan tens un problema greu de salut a la pública. Al Parc Taubí, al Vall d'Hebron, a l'Hospital Clínic, a l'Hospital de Sant Pau... a l'Hospital del Mar, a Neutrueta, al Joan XXIII, a l'Hospital Punt, perquè allà no fan el número, el compte de resultats.
1:13:32 I et trobes un partit com Vox i el PP, que fan propostes en matèria de sanitat, que portarien a una cosa que expliquem gràficament, dient ara vostè com va en un centre de salut, i li pregunten què li fa mal, què té. Amb aquesta gent ho han dit i ho han escrit. Vox, en pacte amb el PP, quan vas a un centre de salut, vostè d'on ve? Com a primera pregunta. Mireu la diferència, eh? Alguns països molt rics del món et pregunten vostè si ho pot pagar això o no. Aquí, quan entres per la porta d'un centre de salut, d'un centre d'atenció primària, d'un hospital, vostè què té? Que hi fa mal. Amb què hem d'atendre? Alguns volen que la primera pregunta sigui vostè d'on ve. Hi ha altres parts del món i vostè s'ho pot pagar. És una conquesta molt important la de la sanitat i sostenible. Amb la sanitat com l'habitatge, negoci en lloc d'un servei públic potent.
1:14:36 I les pensions. Y Eduardo Inda, también, con esta aproximación tan programática que tiene a la verdad, pues dijo esto, no habléis de pensiones, haciendo como de spin doctor de la derecha y la ultraderecha, no habléis de pensiones y ya hablaremos el día 30. No, hay que hablar ahora, hay que hablar ahora, cuando estamos dirigiéndonos a los ciudadanos para contarles lo que queremos hacer y hay que hablar claro además. Porque hay muchas personas que después de una vida larga, entera de trabajo, pues tienen derecho a una pensión. Es que son muy altas. El 60% están por debajo de los 1.500 euros. Permiten vivir con dignidad, pero son el justo premio después de una vida de trabajo. ¿Y tú qué quieres hacer con las pensiones? Què vais a fer? Nosaltres ja ho hem dit. Les hem revigoritzat amb el cost de la vida. Si el cost de la vida ha pujat un 8%, les hem revigoritzat un 8%. Si puja un 5%, les revigoritzem un 5%. S'incrementa el cost de la vida, s'incrementa la pensió de les persones.
1:15:40 I si és un sistema... que és un exemple magnífic, molt bonic, de solidaritat entre generacions. Efectivament, els que estem treballant ara, una part del nostre salari serveix per pagar les pensions de les persones que ja han treballat i que ara estan en una etapa diferent de la seva vida. I quan ens toqui a nosaltres jubilar-nos, les persones que estiguin treballant, una part del seu salari pagarà la nostra pensió. Y funciona. Esto no es sostenible. Haz los números y cuéntalos. Los de las pensiones españolas los ha hecho el que ahora es gobernador del Banco de España, José Luis Escrivá. Y no se equivoca sumando, ni restando, ni multiplicando, ni dividiendo. Y lo hace bien. Y sí, es que además hay una aportación de los presupuestos generales, claro, para las pensiones no contributivas para corregir una injusticia de gente que trabajó, se desglomó trabajando mucho tiempo y no cotizaba porque la legislación no obligaba a cotizar en aquel momento. Que es que no van a tener pensión estas personas, pero aportamos en términos de Producto Interior Bruto alrededor de un 14%. Y es verdad que está calculado el pico de la generación de los baby boomers, en el año 2040-2050 va a ser el pico, pero se puede... Cuando lleguemos a este pico, España dedica la de los presupuestos generales del Estado a las pensiones, lo que dedica hoy Italia. Claro que es sostenible. Lo que no lo queréis hacer. Lo que queréis es convertir esto otra vez en un negocio. Dámelo, que voy a invertir el dinero, voy a cobrar una comisión bancaria, ahora voy a invertir en aquello, en aquello otro. Oye, no. Una cosa que funcione, que funciona bien, la vamos a dejar.
1:17:21 Habitacha assegurar les pensions i assegurar la sanitat pública. I assegurar també que se segueix generant prosperitat i assegurar que aquesta prosperitat es comparteix. Diu, és molt important que seguim creixent, que seguim generant prosperitat, i tant que sí. Això ja ho estem fent. El que hem de millorar i molt és compartir aquesta prosperitat, territorialment, que arribi a tots els racons d'Espanya i de Catalunya, i socialment, que no quedi a les butxaques d'alguns. Baixin els impostos i compaguem les factures dels serveis públics. Jo estic disposat, és que ha de ser justa. I a vegades em trobo que he d'explicar a moltes persones que ens venen a demanar això, que després d'estudiar-ho molt... El sector públic, per la caudesa, quan està dirigit l'Ajuntament, o pel Jordi, quan està dirigit el Ministeri, o per mi mateix, quan estic a la Generalitat, dos més dos també fan quatre. Com el sector privat. I si ens vam amuntar, i és el que havíem de fer, amb endautament públic a la pandèmia per ajudar empreses i ciutadans, doncs aquests diners s'han de tornar. I ho estem fent, del 120% del PIB al 100%. Hem baixat 20 punts. No ho han fet altres països, nosaltres sí. Per què? Perquè l'economia funciona. Però la prosperitat s'ha de compartir.
1:18:44 El primer són drets bàsics, habitatge, salut i pensions. Aquest és el primer missatge nostre. I està detallat en propostes concretes de què anem a fer i de com millorar-ho. El segon... defensava les institucions democràtiques. Home, però això fa falta defensar-ho avui? Si és que ja està garantit, ens ho pensàvem. Però no ho està. Efectivament, els companys que dirigeixen la campanya han proposat un cartell, que crec que és ahir que vam posar, que està molt bé, que en Jordi ho ha explicat. Si tu no hi vas, ells manen. Manen, no governen. Manen, no governen. Governar vol dir escoltar, vol dir reflexionar, vol dir parlar amb els teus equips de govern i vol dir prendre una decisió. Manar és fer el que m'agrada perquè m'agrada i no explico res perquè no he d'explicar res.
1:19:38 I estem veient, efectivament, què passa. Diuen, però si estem governant unes eleccions aquí a Espanya, per què en parles d'Argentina? Perquè els tenen com a referents. Els fan venir aquí. Ara han dissimulat amb fotos. Ara la Bascau no ha pogut fer-se massa fotos, però el posaven com a referent. Què anem a fer aquí? El que ha estat en Argentina. I què ha passat a Argentina? Jornades laborals de 12 hores. 12 hores. 40% menys de salari mínim interprofessional. Més pobresa que mai. O als Estats Units. Make America, Gritagent, cap més guerra. Doncs bueno, mireu a l'Iran. Mireu. Diu, sube l'energia i el coste de la vida. Hi ha una guerra? Perquè hi havia una guerra, Netanyahu, efectivament, també, amb un genocidi, trencant els organismes multilaterals on la gent seu i discuteix les diferències i utilitzant-ho a força. Putin amb l'Ucraïna, mireu tot el que està passant amb això que s'anomena guerra híbrida i atacs híbrids. Tota aquesta gent que són els referents.
1:20:48 De Feijó i de Abascal són els que diem que si no anem a votar tindran influència, perquè ells s'admirallen amb aquestes polítiques tant Feijó com Abascal. I són persones autoritàries, que no creuen en les institucions democràtiques, que són les institucions que estan al servei de la gent. I que estan dirigides per aquelles persones que els ciutadans de Sabadell o de Catalunya o en aquest cas d'Espanya decidim que dirigeixin aquestes institucions. Compte amb això. I es comença per dir, vull venir al teu programa però vull escollir el públic que m'atén. I es continua dient, no vull venir a fer l'entrevista si no em mando jo i no m'adones a mi els drets i jo faig el que vull amb la teva entrevista. Però quin respecte és això que s'anomena el quart poder d'una societat, que són els mitjans de comunicació, efectivament per preguntar-nos allò que es tingui per convenient i per verificar que el que diem i el que fem coincideix, no? O per dir a Castella i Leó, govern de PP amb Vox, no, aquí no donarem cap subvenció per cine o per creacions culturals. Si tenen un esbiaix ideològic. Bé, i quin? I tu qui ets per dir això? Això és censura. Això ja ho havíem viscut. Això ja ho havíem viscut. O, com deia en Jordi, dic el que te va fora. Bé, exigiren.
1:22:08 Pregunteu què està passant a la Franja, Aragó. Pregunteu què està passant a València. Quin problema hi ha que el català s'ensenyi a les escoles? Exactament quin problema hi ha? Per què no poden les persones nascudes aquí, que les ha ensenyat la seva mare o el seu pare, a resar o a parlar o a estimar o a expressar-se en català? Per què no poden aprendre aquesta llengua? I per què no poden aprendre aquelles persones que han decidit tirar endavant el seu projecte vital aquí a Catalunya? I aprendre el català és anar contra el castellà, però de què parlen? De què parlen? I ja no dic, quan diuen, Cayetana Álvarez de Toledo, diu, oi, oi, vamos a prohibir que s'obre el català ni el galleguí, no és que ara en el Congrés els vegi a ti, què més te da? Recordem una cosa, per això, per situar-nos també tots. Esta señora fue candidata del Partido Popular en el 2019. El Partido Popular sacó un diputado, que era ella, el peor resultado en su historia, y se fue a los pocos meses. Este es el compromiso de esta señora con Cataluña. Y luego viene Feijó y dice, si no se entiende Cataluña no se puede ser presidente de España, pues vete quitando de en medio a Cayetana.
1:23:31 Per què més? Per què més? Es fa amb un to ofensiu. És que es fa amb un to ofensiu. És que no és... Es fa amb un to ofensiu que et sents... Escolta, deixi'm estar. Vull dir, vostè faci, no? Per tant, democràcia versus autoritarisme. I el tercer eix, que també s'hi ha referit en Jordi, són les institucions d'autogovern. Va haver-hi un incendi molt important aquest estiu a Madrid, molt important, dels més importants que hi ha hagut en aquesta comunitat autònoma. I la presidenta de Madrid... va decidir, això és molt urgent, va publicar una disposició de la llei de seguretat nacional que diu, sent competència de la comunitat a extingir l'incendi, va dir que ho faci el govern d'Espanya. Veu un lío i ho ió. Si tu quieres hacer esto, allà tu. Nosaltres no. Nosaltres aquí a Catalunya, quan tenim un incendi, ens en podem ocupar. I volem aplicar polítiques d'habitatge, i volem tenir una policia pròpia, Mossos d'Esquadra, que fan una magnífica feina, i volem tenir competències en immigració, per exemple, volem tenir més, i no per anar contra ningú, sinó perquè hi ha coses que dirigides des d'aquí funcionen més bé. I a tu per què t'hi poses? Per què hem de fer tots el que tu vols? Si tu no vols, no ho facis. Però no t'hi metes amb nosaltres, deixa-nos estar.
1:25:02 I aquesta mania de voler retallar l'autogovern de Catalunya. És que els catalans no volem cap privilegi. Nosaltres volem ser nosaltres mateixos. I volem formar part de l'Espanya plural i diversa. No d'una Espanya uniforme, homogènia. Una sola llengua, una sola manera de pensar. Doncs no. Doncs oye, déjanos vivir. Como nosotros dejamos vivir y que te vaya muy bien, pero déjanos ir en paz una vez, ¿no? Doncs no. Doncs no. Doncs no. L'autogovern, no? Això és el que està en joc. Pensar en la gent normal, pensar en el conjunt dels ciutadans, defensar les institucions democràtiques i barrar el pas a plantejaments autoritaris i defensar les institucions d'autogovern. Aquest és el nostre plantejament.
1:25:56 Davant, qui tenim? Tenim Feijó i Abascal. Ara veig a Feijó dient, bueno, nosaltres, si necessitem a Vox, però si no, cada un a lo suyo, cada un a lo suyo, no. No, perquè fixem-nos-hi bé, ha passat una cosa que també, bueno, pues se da como mira, ha ocurrido, pero no tiene más. Sí que tiene. En tres provincias de España, dos d'elles a Catalunya i una al País Vasco, al País Vasco-Gipuzkoa, a Catalunya, Girona i Tarragona, el Partit Popular no tindrà paperetes al Senat. Un partit que aspira a governar Espanya no tindrà paperetes per a proposar senadors ni a Girona ni a Tarragona. I ha dit que recomanarà que en aquests llocs es voti a Vox. El president del Partit Popular viu a Tarragona. Va a votar a Vox. Por tanto, no me vengas con el cuento de que, bueno, ya veremos, ya hemos visto. Bueno, alguien puede decir, pero es que el Senado es como una Cámara de Segundo Orden. No, no, no, no, no. Es una Cámara importante. Es la Cámara que está pensada para que represente a los territorios. Por eso hay senadores que se votan directamente y hay senadores que se escogen por parte de los parlamentos autonómicos. Y ahí el Partido Popular, menos mal que quieres entender Cataluña, Alberto, renuncia a presentar senadores. Y se los da a Vox. Y pide el voto para Vox. Y luego me veo esta mañana que en Alicante, Aznar, atención Aznar, que es el ideólogo de todo esto, dice que en estas elecciones está en riesgo...
1:27:38 El sistema constitucional. Que él no votó, efectivamente. Que él no votó. Y que es el que puede hacer que haga que el PP paga. Que el PP paga. ¿Cómo va a estar en riesgo el sistema constitucional? Porque la gente vote. Lo que lo pone en riesgo es no cumplir la Constitución. Lo que lo pone en riesgo es que insultéis a los sindicatos que tienen un reconocimiento constitucional cuando ejercen un derecho que es el derecho de huelga, aunque no os guste. Ser constitucionalista, defender la Constitución es aceptar los derechos de todo el mundo y no insultar, como hacéis, a los que ejercen estos derechos. Y reconocer la pluralidad de España. Ellos ponen en riesgo este sistema.
1:28:33 Y estas elecciones son importantes, efectivamente, pero no están razonadas, no quieran dar miedo a la gente. El sistema constitucional español es sólido y garantiza los derechos de todo el mundo. Incluso los de ellos. Incluso los de ellos. Tenim PP-VOX, en un costat, amb aquest plantejament autoritari de primar un enfocament de negoci amb drets fonamentals com habitatge, pensions i sanitat, amb retallades involucionistes de tornar enrere amb moltes coses que hem anat conquerint. Tenim el Pedro Sánchez. Tenim a la nostra esquerra grups progressistes amb els quals hem governat amb més o menys dificultats, però amb els que hem governat i hem tirat endavant el país amb avançaments, amb avanços molt importants, que jo a vegades també no entenc en quin plantejament van, perquè utilitzen un llenguatge que no acabo de comprendre ni de compartir.
1:29:28 Anem a arrossegar els socialistes. Nosaltres no ens hem d'arrossegar a ningú. Només convence'ns. I quan ens han plantejat polítiques, revistes que poden funcionar, doncs les hem aplicat. I hem escoltat. I som conscients que tenim força però que necessitem que tots els progressistes anem junts. Anem junts. Que repiten conmigo esta frase. Ir juntos. Ir juntos. O ens trobem amb d'altres, en cas que és republicana, que diuen, Unidas Podemos, que diuen, vamos a someter a los socialistas. Estàs confundit, home. Si es tracta aquí, jo crec que a mi no m'agrada el llenguatge de someter. Es tracta de vèncer democràticament, amb vots, a Feijó i a Pascal, no a nosaltres. No nosaltres, aquests els tenim, també al costat, perfecte.
1:30:16 I llavors tenim a Junts. A Junts. No, és una formació política que jo, en fi, també vull respectar, però demano també que ells tinguin respecte pels ciutadans. I m'explico. Tothom pot tenir el seu plantejament polític. Però aquí tots sabem... que el 29 de novembre pot donar com a resultat que sigui president Pedro Sánchez o que sigui president Feijó amb Abascal de vicepresident. Llavors, jo estic en mig. Jo, en Catalunya. Bé, jo també estic en Catalunya. Justament perquè estic en Catalunya, tinc clar que la millor opció és Pedro Sánchez. Per millorar les pensions... Per millorar la sanitat, per millorar l'habitatge, perquè el Catabàs pugui parlar a Europa, perquè puguem desplegar totes les infraestructures que tenim aquí, perquè puguem tenir un millor sistema de finançament, perquè puguem aprovar la condonació del deute, perquè es respecti l'autogovern de Catalunya, perquè es respecti la pluralitat d'Espanya, perquè es vegi a Catalunya no com una amenaça, sinó com una fortalesa d'Espanya.
1:31:19 I per això no estic en Fijó, que va al tabú contrari. Vostè diu que està en Catalunya, què farà? Pedro Sánchez o Feijó i Abascal. Enmig no heu estat aquest dijous a la Diputació Permanent. Heu estat en un costat, en el costat de PP i Vox, en una matèria tan... Bàsica i tan transversal com l'habitatge. No esteu enmig? Heu estat amb Pep i Vox? Heu votat amb ells? Fins i tot! El partit de la Ciutadans, que és un partit conservador, però demòcrata, fins i tot ha votat a favor dels decrets d'habitatge. Ells no. Jo crec que els ciutadans de Catalunya tenen dret a saber què faran. A qui donaran suport? Aquí donaran suport. I si diuen que estan enmig, nosaltres els hem de dir que estan enmig, el que fan és nosa i que s'apartin i se'n vagin a casa seva.
1:32:30 Aquestes són les opcions que hi ha requereix, com deia en Jordi, mobilització. A tot Espanya. Promou en particular a Catalunya. Catalunya vol ser escoltada. Catalunya ha estat moltes vegades clau en unes eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, en unes eleccions espanyoles, i aquesta vegada Catalunya també serà decisiva. Vol ser escoltada i serà decisiva. La Catalunya que avança no se va a quedar en casa. Catalunya serà decisiva. Y si Cataluña va a votar, ganará Pedro Sánchez. Y hablando de votar, es verdad que en las elecciones de Brasil, que hay dos vueltas, como sabéis, pues la primera vuelta ganó... Por poco ganó Bolsonaro. Las encuestas decían que iba a ganar Lula y ganó Bolsonaro. En la segunda vuelta todo el mundo dijo, game over, no hay nada que hacer, va a ganar Bolsonaro, porque además los que no pueden pasar el corte a la segunda vuelta son partidos de centro-derecha, van a votar todos a Bolsonaro.
1:33:47 Yo hablé esas semanas entre la primera y la segunda vuelta con un dirigente importante con el que tengo una relación muy de confianza, vamos, o de cierta confianza en Europa, que conoce bien la política portuguesa y me dijo, mira, esto va a ser muy difícil. No ha ocurrido nunca, nunca quien ha ganado la primera vuelta ha perdido la segunda vuelta y solo, me dijo él, un milagro. Puede cambiar las cosas y yo no soy creyente, me dijo él. Bueno, pues, quien más sabe de milagros, presumiblemente, lo digo sin ningún ánimo de ofender, porque ya sabéis que soy católico, es el Papa. Y el Papa, no sé si cree, supongo que cree en milagros como yo, pero el Papa fue a votar.
1:34:35 No a Brasil, a Estados Unidos. Es un signo muy valiente. Él es jefe de Estado. Y tiene muchos argumentos para decir, oiga, yo no voy a participar, es ciudadano norteamericano, no voy a participar en las elecciones de mi país porque soy jefe de Estado. Y lo dijo. Y dijo que es un derecho que hay que ejercer porque es la forma de dar voz a los ciudadanos. Es un missatge potent exercir el dret a vot. No tothom ho pot fer en aquest món en què vivim. No tothom ho pot fer. De fet, persones que tenen un passaport espanyol no ho podran fer. Perquè en una decisió que jo no comparteixo, que respeto però no comparteixo, el Tribunal Suprem hagi dit no, vostè és espanyol però no pot votar.
1:35:25 És un dret bàsic. És un dret bàsic. Gent que molts d'ells han votat en anteriors eleccions. Els que podem exercir aquest dret del vot hem de fer-ho. Hem de mobilitzar-nos. Hem d'anar a votar. És el miracle que farà canviar les coses. Anar a votar, a exercir sobretot aquí a Catalunya per defensar les pensions, per defensar la sanitat, per defensar l'habitatge com un excés, per defensar institucions democràtiques i per defensar les nostres institucions d'autogovern. I per tant faig una convocatòria a anar a votar. I a concentrar el vot. Jo sempre poso, alguna vegada he posat el símil de la final de futbol, juguem al partit.
1:36:09 Fem la pròrroga i arriba la tanda de penaltis. I anem empatant i arriba el penalti decisiu. A qui ho fem tirar, el penalti decisiu? Qui va de tirar? Doncs va de tirar el veterano, el que ja porta bastantes finales a les esquenes, el que té solvència, el que sap com tirar-ho, que no fa una pirueta rara per fotre el poster o fotre la bagrada, el que va a un segur. Pedro Sánchez. Per tant... Per tant... No són abstencions... No són abstencions per dir, bueno, aprovaré, votaré aquests que ja han dit que donaran suport... Directes. Directes. Concentrar el vot. Directes.
1:36:54 I a vegades diem aquestes coses, i que les diem amb molt de respecte, perquè la gent vegi la transcendència d'aquestes eleccions i no està segur que la gent t'expliqui prou bé i que la gent acabi... I l'altre dia va ser una sorpresa positiva, que va explicar en molts actes d'aquests darrers dies i que va seguir explicant perquè em sembla molt il·lustrativa de la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes. De la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes. I que a vegades ens fem un taco nosaltres mateixos buscant... què hem de dir, què hem de fer, i tu dius a la gent del carrer. Era el Lloret, quan acabàvem de presentar la llei de barris, el Lloret, perquè el Lloret també ha tingut un pla de barris, i sortíem amb l'alcalde, l'Adrià [¿Lamua?], és un alcalde també amb molta força, amb molta empenta, i a prop una senyora que es diu Isabel.
1:37:50 Vull assegurar, molt bé, vam parlar amb ella, com està, molt bé, de d'on és vostè? Hace mucho tiempo que estoy aquí, era de Sevilla, vine de Sevilla. ¿De qué trabaja? Por una conversa, ¿no? ¿De qué trabaja? De... Estoy jubilada, digo. Llevo un año de jubilada. O sea, la veía, una persona en molta salud, jova. ¿Y qué tal? Muy bien, tengo el piso pagado, tengo un piso aquí, vivo con mi marido que también está jubilado. Estaba felís, felís. Y, bueno, pues... que vaya muy bien, disfrute merecidamente de su jubilación, que nosotros se la garantizamos. Y él me dijo, yo he sido guerrera, porque era de las que me sentaba desde que trabajaba usted, de camarera de piso en tal hotel, camarera de piso, y yo era de las guerreras, me sentaba en la puerta del trabajo y más de una vez me tenía que venir a sacar la policía per a defensar els meus drets. I m'explica la meva veu cauda, que al cap d'uns anys va aconseguir la feina fixa, vaig tenir les meves vacances pagades, ojo, això no fa 150 anys, vaig tenir els meus dos dies de vacances pagats i ara estic jubilat i estic bé. Muy bien, eso es lo que hay que hacer, organizarse, trabajar, defender, que vaya muy bien.
1:39:13 Y entonces me dice, yo no soy socialista. No os guerremos, que andamos bien. Y me dice, y no he votado socialista. Y entonces pensé, a ver, a ver, a ver. Y me dice, soy muy izquierda. Pero esta vez... Voy a votar, atención a la estrategia política, eh? Esta vez voy a votar con la cabeza y no con el corazón, porque no quiero que ganen los malos. Pues muy bien, Isabel. Muy bien, Isabel. Votar, votar, com el papa, eh? Votar, eh? Amb el cap i no amb el cor, com vau saber, concentrar el vot, perquè no guanyin els mals, jo dic, i perquè guanyin els bons, que és Pedro Sánchez i Jordi Hereu. Endavant i a guanyar! A votar!