Institucional
Acto del PSC en Barcelona
Acto de inicio de campaña del PSC para las elecciones generales, celebrado el 12 de noviembre de 2026 en Barcelona
12 de noviembre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube
- Jaume Collboni, alcalde de Barcelona y candidato del PSC al Congreso por Barcelona, 11 minutos
- Raquel Sánchez, candidata del PSC al Senado por Barcelona, 15 minutos
- Jordi Hereu, cabeza de lista del PSC al Congreso por Barcelona, 19 minutos
- Salvador Illa, presidente de la Generalitat de Catalunya y primer secretario del PSC, 29 minutos
Discurso 1 de 4
Jaume Collboni
Alcalde de Barcelona y candidato del PSC al Congreso por Barcelona
Empieza en el minuto 36:34. Dura 11 minutos
Explorar análisis de discursos36:34 de la campanya de la victòria! Hola, Barcelona! Hola, Catalunya! Hola, Espanya! Aquí està el Partit dels Socialistes de Catalunya! D'en peu, forts, combatents, cap a la victòria! Així se sent, així se sent la força de la gent, perquè ho diu tothom. Es diu a les places, es diu als bars, es diu a casa nostra. Qui va a guanyar aquestes eleccions? Les va ganar Pedro! Les va ganar Pedro! Les va ganar Pedro!
37:29 I per això, companys i companyes, hi ha una paraula clau que tots hem d'interioritzar i que hem d'explicar a tothom. La palabra clave se dice movilización, es decir, que quien pueda votar, que vote, porque si votan ganaremos. Ya le decían al Lula a Brasil, solo un milagro puede hacer que gane Lula en Brasil. Y Lula ganó, pero no por un milagro, por el voto de la gente y por la movilización, la misma que vamos a tener en este país. Ja els deien també a Trump que semblava inexpugnable, que semblava instal·lat com a amo i senyor dels destins de tots els habitants d'aquest planeta. I sabeu qui l'ha aturat. I sabeu davant de qui ha hagut de baixar el cap el president dels Estats Units. Davant de la gent que ha votat. Davant de la gent que exercita el seu dret. D'això que també farem al nostre país. Participar i votar.
38:54 Perquè si una cosa ha quedat clara, companys i companyes, amics i amigues, és que per molts diners que tinguin els tecnoligarques, per molta influència política i per molt que tergiversin les xarxes socials, no hi ha cap diner ni cap poder que no pugui aturar el vot de la gent democràticament expressat, que és el que farem el 29 de novembre en aquest país. I sabeu... I sabeu, amics i amigues, que per donar aquesta victòria progressista, que és una victòria en favor de la democràcia, que és una victòria en favor dels drets i les llibertats conquerides al nostre país, Barcelona i Catalunya som claus. Som el bastió, no de la resistència, de l'avantguarda. Som el primer front i serem la tomba electoral de la ultradreta a Espanya. Ja se'ls ha caigut la màscara. Ja els estem tallant la màscara, ja se'ls estan callant les màscares, perquè ja estan veient, la gent està veient, que allà on governa la dreta i l'autodreta, l'economia empitjora, la convivència empitjora, la dignitat de les persones és trepitjada. I la democràcia es posa en perill.
40:35 Per això tothom a tot el món està reaccionant. I ho està fent votant, ho està fent participant, ho està fent amb la mobilització. Perquè, companys i companyes, aquest 29N va de drets o de dreta? De drets o de dreta? Escolteu. Sabeu quan ha pujat el salari mínim en aquest país des que Pedro Sánchez és president del govern? Un 60%. Que lo sepa todo el mundo. Sabeu quan han pujat de mitja les pensions des que Pedro Sánchez és president d'aquest govern? 45%, que lo sepa todo el mundo. ¿Sabeu quant s'ha rebaixat el transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona des de que Pedro Sánchez és president del govern? Bonificacions? Menys 50%. Que lo sepa todo el mundo. El 29N va... de pensiones, va de salarios, va de transporte y va de condiciones de vida. Y estos son resultados. Estos son resultados.
41:47 Sabéis que nuestra prioridad en Barcelona y en Cataluña, con un Gobierno que por primera vez en muchos años que és qui té la competència a Catalunya, que és el govern de la Generalitat, ha estat capaç de començar a afrontar el principal repte que tenim, que és l'habitatge, motiu pel qual ahir, per cert, felicitats als sindicats convocants de les mobilitzacions d'ahir, qui va aconseguir aturar la pujada de preus de lloguer a la ciutat de Barcelona i a moltes ciutats de Catalunya ha estat... el president Illa, el seu govern, i ha estat Pedro Sánchez i el seu govern. Ho dic perquè ho sàpiga tot el món. Que ho sàpiga tot el món. Si en lloc de Pedro Sánchez i Salvador Illa, el capdavant dels governs d'Espanya i Catalunya, en aquests moments tinguéssim a Feijó i a Abascal al capdavant del govern d'Espanya, avui els lloguers a Barcelona serien 400 euros més cars. Que lo sepa todo el mundo, que lo sepa todo el mundo, cuando vayan a votar, porque va d'això.
43:07 Quan es parla del cos de la vida, que sembla una cosa intangible, i tothom sap el que costa avui omplir el carro de la compra quan vas al supermercat. Tothom ho sap. I tothom sap que hem de fer tot el possible, tot el que estigui a les nostres mans, perquè els sectors més vulnerables, perquè les famílies treballadores, perquè els joves, perquè els pensionistes, estiguin protegits de l'especulació i de la inflació que en aquests moments colpeja les nostres economies. I això es fa votant. I això es fa sent conscient del que ens juguem aquest 29 de novembre.
43:45 I vaig acabant perquè respectaré els temps. I vaig acabar de la millor manera possible, que és parlant d'una gran persona, d'un gran polític, d'un gran militant, que es diu Jordi Hereu. De peu, Jordi! De peu! No cal... No cal presentació. En aquesta ciutat i en aquest país diem Jordi Hereu i tothom sap de qui estem parlant. Estem parlant d'una persona treballadora, d'una persona sensible, d'una persona compromesa, que ha estat alcalde, perdoneu, de la millor ciutat del món, que ha estat alcalde de Barcelona, que ha estat ministre del Govern d'Espanya i que serà el millor representant que podem tenir els barcelonins al Congrés dels Diputats. Jordi Hereu.
44:56 Després hi ha... Després hi ha candidats, perquè jo ja ho he començat a veure, ja ho he començat a veure. Després hi ha candidats que els porten als postos. I li han de presentar a la gent. Perquè la gent diu, i este quin és? O, este quin és? No, és la candidata de tal partit o de tal altre. Amb el Jordi Hereu això no cal. Tothom coneix i valora la figura política de Jordi Hereu, però més important encara. A Jordi Hereu tampoc cal que ningú li expliqui com és Barcelona i com és Catalunya, perquè se la coneix perfectament.
45:39 Aquest mateix... I jo ho sé, perquè efectivament ningú li ha d'explicar, per exemple, on està la Berneda o el Bon Pastor. On està la Paquita? No sé si ha venut la Paquita. Paquita! Presidenta de l'Associació de Veïns del Bon Pastor! Doncs ningú cal que li expliqui a la Paquita i als veïns del Bon Pastor qui és el Jordi Hereu, perquè tothom sap perfectament qui va fer més habitatge que ningú, el Bon Pastor! Jordi Hereu. Qui va començar a fer el mercat del Bon Pastor? Jordi Hereu. Qui va portar el metro a Bon Pastor? Jordi Hereu. Això és un alcalde. Això és un polític compromès amb el seu territori i amb els seus veïns. No cal presentació. Tenim el millor candidat per a aquestes eleccions. Així que Jordi, a part de ser bon alcalde, bon ministre, bon company, ets un bon amic i a mi em tindràs també sempre al teu costat.
46:52 Així que, companys i companyes, amb aquesta presentació estel·lar que acabem de fer, ara també us vull deixar amb la millor candidata que pot tenir també aquest partit pel Senat, perquè tampoc cal que se la presenti ningú, perquè coneix perfectament el seu municipi, perquè va ser alcaldessa, perquè aquesta és una escola de primer nivell d'alcaldes i alcaldesses, perquè aquí la política l'aprenem picant pedra, poble a poble, barri a barri, i després per això tenim magnífics candidats i candidates com la Raquel Sánchez. Candidato al Senado por el PSC. ¡Andaban!
Discurso 2 de 4
Raquel Sánchez
Candidata del PSC al Senado por Barcelona
Empieza en el minuto 47:59. Dura 15 minutos
Explorar análisis de discursos47:59 Barcelona, bona tarda. Gràcies, Jaume, gràcies, company. Amb aquesta força que has sortit, la veritat és que, Jaume, ho poses difícil, mantenir el to de... d'aquest inici de campanya, aquesta campanya que ens ha de portar novament a la victòria el 29 de novembre del Partit dels Socialistes de Catalunya, del Partit Socialista Obrer Espanyol. Mireu aquesta sala. En aquesta sala, i a mi m'agradaria fer un discurs basat en el que es respira avui en aquesta sala, en el que es respira avui als carrers de les nostres... ciutats, els carrers, els nostres pobles. A l'esperança, m'agradaria fer un discurs basat en l'esperança, però no amb l'esperança ingenua, no, sinó amb l'esperança que coneixem tots i totes nosaltres, l'esperança que encomanem els socialistes, l'esperança d'aquells que saben, que sabem, que malgrat les dificultats, sempre sabem. Que hi pot haver i que hi ha d'haver un futur millor. I això és l'esperança. No esperar que ningú ens resolgui la vida, no esperar que ningú ens resolgui els problemes, sinó decidir tots junts que ningú quedi enrere el nostre país, la nostra societat. I aquest és el nostre compromís, aquest és el compromís dels i les socialistes.
49:30 I avui, molt important, avui molt important, comença una campanya per emportar, per portar, per encomanar aquesta esperança a tots els racons del nostre país. Aquesta és la nostra missió els propers 15 dies. Y mireu, yo también quiero empezar este discurso explicando mi historia, mi historia personal, que puede sonar atópico, pero es mi verdad, es mi historia y además creo que coincide en gran parte con la verdad de muchos y muchas de las que estáis aquí. Yo soy hija de migrantes, sí, de esos que vinieron de Andalucía, que vinieron de Murcia, porque mis abuelos... En su día decidieron que mis padres vinieran a Cataluña para conseguir un futuro mejor. Ellos no pedían, no esperaban privilegios, tan solo buscaban una oportunidad. Y tuvieron esa oportunidad, y yo tuve esa oportunidad. Y gracias a eso yo conseguí llegar a ser, como decía Jaume, alcaldesa de mi ciudad, alcaldesa de Gabá, y también conseguí ser... Ministra del Gobierno de España, la hija de unos emigrantes de Andalucía y de Murcia que consiguió ser ministra y alcaldesa de su ciudad.
50:48 Y mirad, eso lo conseguí no porque fuera una hazaña individual, sino porque en mi casa hubo esfuerzo, porque en mi casa hubo trabajo y porque también en este país hubo... Hubo un partido, el Partido Socialista Obrero Español y aquí en Cataluña el Partido Socialista, que sentaron las bases para que este país fuera un país de oportunidades, de igualdad y en el que gente como yo pudiera tener esa posibilidad. Y por eso yo estoy hoy aquí. Y por eso los socialistas y las socialistas... Estamos hoy aquí para garantizar que nuestros hijos y que nuestras hijas tendrán las mismas oportunidades que tuvimos nosotros. Porque se trata de eso en estas elecciones, de garantizar que ellos van a tener las mismas oportunidades que tuve yo y que tuvimos muchos de nosotros. No tengan que luchar para abrir aquellas puertas, para que se les cierren esas puertas que a nosotros se nos abrieron y que nos permitieron avanzar.
51:56 Y mirad, cuando mi madre enfermó de cáncer, nadie le pidió la cuenta corriente, nadie le preguntó cuánto tenía, la trataron, la asistieron como merecía. Y ese es el rostro, ese es el rostro de nuestro país. El rostro de nuestro país es el de que no pregunta cuánto tienes. Es el rostro de un país que tiende la mano cuando una familia no necesita. Y eso es lo que tenemos que asegurarnos, de que este país sigue tendiendo la mano cuando se necesita y que llega justo a tiempo. Para que cuando a las mujeres especialmente nos toca cuidar a nuestros hijos o a nuestros mayores no tengamos que renunciar a trabajar. Para que una enfermedad nos suponga, además de una enfermedad, una ruina. Y para que envejecer no signifique vivir con miedo de no saber qué es lo que va a pasar. Con nuestras pensiones.
52:56 Y sí, mira, Feijóo, tenemos que hablar de las pensiones en campaña, claro que sí que tenemos que hablar de las pensiones en campaña. Ahora dice que dejemos ya de hablar de las pensiones en campaña. No, no, nosotros tenemos que garantizar que nuestros mayores que han cotizado, que han trabajado, que han levantado... Este país puede envejecer con dignidad, puede envejecer con tranquilidad. Porque el Partido Popular nos dice que las pensiones hay que repensarlas, que el sistema es insostenible, que el sistema va a petar. Vox ha dicho que su receta es la privatización. No, yo no quiero que nuestros mayores que tanto han trabajado vivan a estas alturas. Todavía sufriendo por los recortes en las pensiones, que es la receta de la derecha extrema y de la ultraderecha.
53:52 Una vejez digna y también tener derecho a una vivienda digna. He sido ministra de Vivienda y sé y me hago cargo del sufrimiento de muchas familias. Que temen ser expulsadas de su barrio. El sufrimiento también de muchos jóvenes que han hecho todo lo que se les ha pedido, han estudiado, se han formado, han trabajado, pero no pueden emanciparse. También soy consciente y quiero recordar a Mari Carmen, la dignidad de Mari Carmen. La dignidad que hoy, gracias a los decretos que se han aprobado en la Diputación Permanente, hemos puesto en pie, hemos puesto en valor. Quiero recordar la dignidad de todas estas personas. No necesitan, no quieren paciencia infinita, necesitan respuestas. Y nosotros hemos aprobado la primera ley de la historia de la democracia de vivienda. Regulado el precio del mercado, hemos aplicado y hemos aprobado medidas que si se aplican funcionan, vaya que si funcionan, si no que se lo digan al alcalde de Barcelona, Jaume, que se lo digan si no también al presidente, a la Generalitat, a Salvador Illa. Claro que funcionan, claro que funcionan esas medidas.
55:09 Pero ¿sabéis qué? Que el Partido Popular lo que nos ofrece es la misma receta de siempre, liberalización. Especulación y ponerse al lado de los más poderosos, ponerse al lado de los fondos buitre. Y la gente quiere respuestas. La gente ayer se manifestó en España para pedir que no haya recortes, para pedir que se garantice una vivienda digna. ¿Y qué les dijo el Partido Popular? ¿Qué les dijo? ¿Cómo los calificó a los manifestantes? Basura. ¿Cómo calificó a los sindicatos? Basura sindical. Y aún la señora Ayuso llama a Feijó y le dice, prométeme que vas a acabar con esta basura. Y Feijó le dice, tenlo por seguro, claro que voy a acabar con esta basura. ¿Una basura? ¿Somos basura los trabajadores? ¿La gente que se manifiesta por una vivienda digna somos basura? Eso es lo que nos espera con el Partido Popular.
56:08 Y si hablamos de feminismo y si hablamos de los derechos de las mujeres, tres cuartos de lo mismo. No hay progreso en este país, lo sabemos. Que no hay progreso completo si las mujeres avanzamos con miedos, con menos oportunidades y con más renuncias. Nosotros siempre hemos estado del lado al lado, luchando y haciendo derechos de las reivindicaciones históricas colectivas de las trabajadoras, del movimiento feminista.
56:41 Nosotros hemos transformado esas reivindicaciones en leyes. Con la ley del 2004 de erradicación de la violencia de género, con la ley del 2007 de igualdad efectiva entre hombres y mujeres. ¿Y qué hizo el Partido Popular? ¿Qué ha hecho siempre el Partido Popular? Votar en contra de estas leyes que garantizan el derecho y las oportunidades y las libertades de las mujeres. ¿Y qué les decimos aquí? ¿Qué les decimos las mujeres? Que les dones, la nostra llibertat, la nostra seguretat, no són moneda de canvi amb l'ultradreta. No són moneda de canvi amb l'ultradreta. Amb la nostra seguretat no es juga. Ni un pas enrere en els drets de les dones. Ni un pas enrere. No volem involució, no volem retrocés. No volem involució i retrocés. Tampoc aquí a Catalunya. Tampoc aquí a Catalunya.
57:36 A Catalunya se la respecta. A Catalunya es cuida de la seva llengua. A Catalunya es respecten també les seves institucions, el seu autogovern. I Feijó no en té ni idea dels catalans i de les catalanes, del que representem aquí a Catalunya. Nosaltres no volem triar entre les nostres identitats. Volem estimar i estimem el català i el castellà. I no volem triar, i no triarem, i no ho farem, no farem cap pas enrere, perquè aquí hi va haver una aposta valenta, decidida, que va tenir moltes crítiques. L'aposta per la convivència i el diàleg del Pedro Sánchez, que se la va jugar per Catalunya i que després també ha mantingut. I continua mantenint-ho el president de la Generalitat, el Salvador Illa.
58:26 Per tant, companys i companyes, no hi ha color. No hi ha color entre l'opció que representa l'extrema dreta, la dreta extrema, és igual, és el mateix tíquet. El PP, Vox. I Feijó, que es presenta com moderat, però ja li ha donat les claus del govern a la Bascal. No, no pot ser un moderat, no pot ser un bon president del govern, no pot ser un dic, un fre a l'extrema dreta, aquell que ja li ha donat les claus de la governança al nostre país, al Santiago, a Bascal. I nosaltres, a més... Per lliurar aquesta detalla tenim el millor candidat, tenim el Pedro Sánchez, que continuarà sent el proper 29 de novembre el president del govern d'Espanya. Una persona que no s'ha rendit mai, no s'ha rendit mai, ni a la vida ni a la política. S'ha plantat davant dels insults, de les amenaces, dels atacs personals a la seva família, al seu entorn. Això ha fet el Pedro. I si ell no s'ha rendit, nosaltres no ens podem rendir tampoc. Hem d'estar al seu costat. Hem d'estar al seu costat. I hem de lluitar per una política en la qual defensar les teves idees. No supone aceptar el precio del ataque a tu persona y a tu familia. No queremos esta política. Tenemos que defender otra política. La política en la que podamos hablar de todo, podamos confrontar todas las ideas, pero que no se destruya a nadie. Eso es lo que tenemos que conseguir también a partir del 29. Recuperar el valor de la democracia, recuperar el valor de la palabra, también nos jugamos eso.
1:00:33 Así que, compañeros y compañeras, no hay que perder ni un solo segundo. Esta campaña va de eso, va de apelar a la esperanza. Va de construir el futuro a partir de la ilusión, a partir del progreso, no partiendo del odio, no partiendo de la crispación que es lo que nos ofrece el Partido Popular. Salgamos de aquí con más fuerza, salgamos de aquí con las ideas claras, aprovechemos. Cada conversación en el trabajo, en los barrios, en las ciudades, para ganar, para ganar como merece ganarse, con la fuerza de la gente, con la fuerza del voto. Las encuestas no están escritas, las encuestas no deciden nuestro destino. Lo escribimos única y exclusivamente nosotros, con la fuerza de nuestros votos. ¡Barcelona, adelante, a ganar!
1:01:36 Y ahora, os dejo, lo decía antes el Jaume, no podemos tener mejor candidato. Un gran amic, un gran company, un socialista extraordinari, un socialista que sap encomanar d'això que jo parlava, il·lusió, esperança, que toca de peus a terra, però que sempre manté aquesta idealització, però no idealització, sinó la capacitat transformadora que té la política. Amics i amigues, companys i companyes, us deixo amb un dels grans alcaldes de Barcelona, amb el permís del Jaume i d'altres companys, amb un extraordinari ministre de Turisme i Indústria i amb el millor candidat que podem tenir al PSC. Jordi! ¡Andaban!
Discurso 3 de 4
Jordi Hereu
Cabeza de lista del PSC al Congreso por Barcelona
Empieza en el minuto 1:03:12. Dura 19 minutos
Explorar análisis de discursos1:03:12 Guardeu forces, que comencem la campanya i l'hem de dosificar. Bueno, amics i amigues. Jo recordo que a l'última campanya de les municipals, allà a la zona franca, a la Marina, vam fer un míting i jo vaig parlar del coet Collboni. I per mi és un plaer, primer, ara tenir-lo com a alcalde, però he de dir que amb la teva energia aquest coet Collboni... Teniu clar, no?, que amb el Collboni i amb la Raquel i amb tots els membres de la llista i amb tota la il·lusió de la gent i la passió del PSC no anem a guanyar, anem a obtenir una victòria històrica del PSC. Més que guanyar. Catalunya, novament utilitzant el PSC com a altaveu instrument, parlarà alt i clar. I Espanya necessita que Catalunya parli amb més claretat i sigui escoltada amb força. Perquè el que tenim per davant són unes eleccions històriques, de transcendència històrica. I per tant haurem de desmarçar tota aquesta energia, per això us deia que la docifiquem.
1:04:51 Jo, en primer lloc, president Illa, Estimat Jaume, estimada Raquel, jo voldria parlar de que... Jo encapçalo una llista, però jo, perquè hem fet la presentació a Girona, a Tarragona i a Lleida, però ens va quedar pendent la presentació de l'equip de la llista de Barcelona. I jo vull agrair, perquè per mi és un plaer i un honor estar acompanyat de tants companys i companyes. Però per dir... En aquesta llista tenim del Baix Llobregat a Santa Coloma, de Sabadell i, òbviament, de Terrassa. Tenim Cardona a Mataró. Tenim companys de Barcelona que jo m'estimo tant, com el Carlos Prieto, que ha estat el millor delegat del govern. Aquests anys a Catalunya. I també l'Ignasi Conesa, el company de Sants. I també tenim des de l'Hospitalet a Canovelles, Centelles, Sant Feliu de Codines, tota la província.
1:06:06 I jo també vull expressar que em sento honorat d'estar acompanyat en els tres primers llocs de la Eva Granados, una persona solvent i també recent arribat de Madrid, amb el Real Decret de l'Habitatge, el Pepe Zaragoza! I també amb la joventut representada amb els representants de la JST! amb la nostra organització germana, amb aquest equip, perquè anem amb un bon equip, amb un gran equip, amb el millor programa, un programa assentat amb l'experiència però que mira endavant amb força, de progrés econòmic, d'ampliació i defensa dels drets i d'una aposta per la convivència. Amb l'equip, amb el programa, anem de nou a certificar la nova presidència de Pedro Sánchez en el proper govern d'Espanya. I per circumstàncies de la vida, pel que passa en el món, per les coses que han passat, aquesta és una confrontació democràtica que us deia que té caràcter històric, perquè queda molt clar el que nosaltres volem tirar endavant, però també és cert que tenim molt clar, de manera nítida, el que tenim nosaltres com a gran adversari.
1:08:03 Aquestes eleccions ho haurem de repetir una vegada darrere l'altra. Nosaltres haurem d'escollir entre Pedro Sánchez o Feijó amb Abascal. I aquesta és la gran disjuntiva que tenim per davant. Per tant, vol dir, i ho haurem d'anar declinant, i ho haurem d'anar explicant, nosaltres estem a favor de la convivència. Amb nosaltres tenim garantides les pensions i per tant la tranquil·litat de la gent gran. Amb nosaltres que vam fer una reforma laboral per tenir més i millor treball. I davant tenim gent, que ho haurem d'explicar perquè és la novetat, tenim gent que a això no li volen posar petites esmenes, sinó que representen el debilitament i la destrucció d'aquest model de prosperitat compartida. I per això haurem de fer pedagogia, perquè sí, amb ells el model de pensions està amenaçat. Ho està i ho estarà, perquè tenen altres models.
1:09:13 Amb ells hi faig apel·lació en els sindicats. Mai hagués pensat que s'hagués menyspreat tant la veu, la posició dels sindicats, que el que reclamen és una millor esperança de vida, uns millors salaris, una senda de progrés, d'accés a l'habitatge. I ahir els van dir que era una gent menyspreable. Mai havia vist un menyspreu d'una de les institucions consagrada per la Constitució com són els sindicats. Per tant, jo vull dir, sí, companys de comissions obreres, sí, companys d'UGT, nosaltres estem amb vosaltres per aconseguir... Un futur millor.
1:10:00 I mireu, davant també tenim, perquè la dreta i l'extrema dreta, perquè és veritat que aquí a Catalunya hem de parlar... del PP de Vox, perquè el Partit Popular, abandonant els seus principis, ja els cedeix els vots perquè escollin senadors a Girona i a Tarragona. I això la dreta mai ho havia fet. A Tarragona, és veritat, l'Alejandro Fernández votarà Vox, que és un partit que presenta a Tarragona un neonazi, algú que no volen amagar, l'han presentat perquè és un extremista que va contra la convivència, que va contra el respecte més elemental als nostres drets. Per tant, la disjuntiva està clara i els propers dies i les setmanes haurem de fer la pedagogia per explicar tot allò que ens juguem.
1:11:03 I us he de dir, he estat ministre aquests tres anys d'un govern, d'un govern que des del primer dia, la ultradreta i la dreta ens van negar la legitimitat. No ens han criticat allò que hem fet, ens han volgut destruir el nostre projecte i el que som i el que representem. Han esmerçat suport internacional als seus amics. És que dona vergonya l'àlbum de fotos dels amics de Bascal, del Partit Popular. Milei, Trump, Netanyahu, són gent... que expresen tot el contrari dels nostres valors. I per tant nosaltres haurem d'expressar amb més força que mai. Han esmerçat suport internacional, diners, el poder de la mentida a través de la xarxa social. Però s'han equivocat en una cosa: és amb la naturalesa del nostre projecte. Nosaltres venim de lluny. La nostra vocació des de sempre ha estat servir a la realitat des dels nostres barris, pobles i ciutats. I, sobretot, hem menys tingut una cosa, que és la força de la gent, que és la força de la nostra gent. I per tant, i això és el que ara, en dues setmanes, ells veuran. Nosaltres guanyarem. No hem vingut a aguantar o parar el cop. Estem aquí per dir que amb la mobilització de la gent, la victòria socialista a Catalunya farà possible la victòria dels socialistes a tota Espanya. I aquest és l'objectiu.
1:13:10 I la gent, hem estat treballant, somiant, lluitant, aquests últims anys, mentre ells conspiraven. I la gent és la que aquest matí jo m'he trobat al barri de la Berneda, de Sant Martí. I on, evidentment, hem anat a donar un passeig, i la gent te la trobes tot passejant. I ens hem trobat en una floristeria... que ha obert aquest mes d'agost a la mar. Una noia d'origen hondureny que ha obert una floristeria i que tenia allà tots els pomps de flors perquè ella ha fet amb l'Ajuntament un curs de floristeria i ha tingut el valor i les ganes i la il·lusió d'obrir una floristeria. I allà li hem comprat el ram de flors amb la qual hem anat, amb el David Escudé, regidor de Sant Martí, hem anat al casal de la gent gran de la Berneda Alta.
1:14:09 I li hem regalat a la Paula, que és la coordinadora d'aquest casal de la gent gran. I després hem pujat a dalt, on hi havia tot de senyores de la meva edat o una mica més, en plena joventut, que estaven fent un curs de dansa i de country. No robes mas, mi pobre corazón. Ei, unes dones imparables, unes dones adorables, una gent fantàstica, una gent fantàstica.
1:14:49 Després hem anat amb el Carlos García, que és una persona que des de fa 10 anys té una botiga de vins especials, de producte diferenciat, al vell mig de la Berneda, i que és el fundador d'una cosa que es diu Botigues 080-20, que vol dir l'associació de comerciants d'aquell barri. I amb ells hem anat al bar Múnich, bar Múnich, amb la Imma i el Joaquim, que són persones que des de fa 40 anys tiren endavant un bar i que tenen una vella fotografia del bar Múnich. I per què el bar Múnich? Perquè era d'un antic propietari, que era un treballador d'aquí que se'n va anar a treballar i a forjar-se un futur a Alemanya, a Múnich, però que quan va tornar va obrir un bar. Bar Múnich.
1:15:42 I això, en definitiva, què us vull dir? Perquè aquesta tarda jo ara he vingut amb la Paquita, perquè m'havien de fer una entrevista, un diari, i jo he dit, a quin lloc? Jo dic, al meu estimat bon pastor. Que estan allà. Sí, sí. Jo a la Paquita li he dit, escolta, que et tenen reservada la primera fila i tal. Diu, no, jo me voy con los del Buempa, yo me voy con los vecinos del Buempa. Sabeu que us estimo, que vaig aprendre a estimar-vos. Estimo a la gent del Buempa, com estimo a tota la gent dels barris d'aquesta ciutat, com estimo a tota la gent dels pobles i ciutats de Catalunya. Com m'emociono a veure allí l'Anna Ramon i el Pedro, que són de les Corts.
1:16:55 Sabeu com vaig conèixer l'Anna Ramon? La vaig conèixer en una manifestació que el lema era «Areu, no ens foteu». Sí, sí, això és la força de la gent. L'Anna Ramon, la Paquita, va ser la força de la gent que va obrar el miracle, que sabeu, tots els alcaldes i alcaldesses, que és la fórmula màgica de la política democràtica, que és els anells, els somnis, les lluites de la gent, que després, a través de la política institucional liderada pels socialistes, ho converteix en més benestar, més progrés, més futur, més esperança. I el motor d'aquest procés es diu l'esperança. I el mètode és la política democràtica.
1:17:51 Mireu, davant tenim gent molt poderosa que ens volen segrestar l'esperança i la política democràtica. Però jo vull des d'aquí, des del cor de les cors, els hi dic, no ho lograreu. I per tant, no guanyareu. No guanyareu. Acabo. Acabo que si no el Saldanya em renyarà. I amb raó.
1:18:25 Mireu, tenim per davant uns dies apassionants, fascinants, d'aquells que no oblidarem amb temps. Que no oblidarem amb temps. Us ho torno a repetir. Hi ha gent... que estan convençuts que anaven a guanyar, si jo els he vist, si alguns ja repartien inclús algun càrrec. Patètics, ells. Després tenim socis, companys, amics de lluites a l'esquerra, que no han estat a l'altura del moment i han trinxat una mica el seu espai. Després tenim Junts, que com que sempre estan al mig, no sabem, tal com diu el president, que ara no podem tenir gent al mig, s'han d'apartar, perquè la lluita i el combat és molt clar. Anem a derrotar la dreta, anem a derrotar l'extrema dreta, que cada vegada van més junts.
1:19:23 I per això us dic que el combat és transcendent. Però ells ja han ensenyat totes les seves cartes. I aquest és un dels seus grans errors. Perquè han activat el mecanisme del moviment de l'esperança que nosaltres encarnem. I quan algú toca la tecla de l'esperança, que sempre guanya a l'odi a la divisió, quan algú toca la tecla que podem construir un futur millor, sempre guanya la mirada enrere des del desencís. Per tant, tinguem-ho clar, el que tenim per davant.
1:20:06 Mireu, us dic que venim de lluny, i us ho vaig dir en el Consell Nacional, on em vau escollir com a cap de llistes. Per mi és un honor saber que som una peça més d'un moviment, perquè nosaltres les persones ens posem al servei del moviment i del projecte. Però jo avui vull recordar gent com Joan Reventós, com Carme Chacón, com Pepe Montilla, com Narcís Serra. I per mi és un plaer ser el successor d'algú tan meravellós com la Meritxell Batet. Meritxell, nosaltres, jo i tot l'equip de la llista, tu ens vas deixar un llistó, t'he de dir, bastant altet, eh? Però estem aquí per dir... Anem a per més.
1:21:10 Anem per Catalunya, per les dones, pels joves, pels treballadors i treballadores. Anem a una victòria contundent. Per Catalunya. Per l'Espanya de progrés. Anem a guanyar. Ningú se n'enrecorda. Ningú se n'enrecorda. Ens vam trobar una Catalunya fracturada en la seva convivència, ensimismada en si mateixa i, a més a més, molt separada de la resta del projecte dels pobles d'Espanya. Però ara, per sort, tenim una Espanya plural que respecta i aprecia aquesta Catalunya, aquesta Catalunya que des de sempre també ha estat diversa i plural. Amb tots vosaltres, el millor president de la Generalitat de Catalunya, el que lidera aquesta Catalunya de progrés. Salvador Illa!
Discurso 4 de 4
Salvador Illa
Presidente de la Generalitat de Catalunya y primer secretario del PSC
Empieza en el minuto 1:22:54. Dura 29 minutos
Explorar análisis de discursos1:22:54 Quina força, quina força l'alcalde de Barcelona. La força de Catalunya, la força de Barcelona. Quina força, quina energia, Jaume. Molts en raonen, molts xerren. El primer alcalde d'Europa a prohibir els apartaments turístics. 10.000 habitatges que passaran d'ús turístic a ús residencial. Molts segueixen en raonant, segueixen fent xerrameca. L'alcalde que articula una covisió d'alcaldes. Mayors for Housing per ocupar-se de l'habitatge. Gràcies, alcalde, per centrar les prioritats de Barcelona.
1:23:44 Benvinguda, Raquel. El PSC presenta candidats a les quatre províncies. I el Senat diu, bueno, això és normal, no? És una cosa subratllada, perquè el gran adversari que tenim en aquestes eleccions, el Partit Popular, a Catalunya, diu que cal entendre Catalunya per a presidir Espanya. Doncs mira com ho entens tu, Alberto que en dos provincias no presentas candidatos al Senado. El presidente de tu partido, Alejandro Fernández, va a votar en Tarragona y va a votar a Vox en el Senado. Bonita manera de entender Cataluña. No vas a ser presidente de España, claro que no. Gracias, Raquel, por representar nuestro proyecto al Senado.
1:24:42 I gràcies, Jordi. També, quina energia, quina força, quina passió. Quina passió. Però pensem-hi un moment. Jo hi pensava mentre escoltava en Jordi. No s'estrena. Porta tota una vida de servei públic. Ha estat al cauda a Barcelona. Estat ministre, està dirigint una empresa pública i és passat, i jo el veig amb la mateixa passió que el primer dia, tu. I dius, i per què? Per les conviccions, pels principis. Quan t'emociona més regalar un pom de flors que has comprat amb una favoristeria, que ha posat en marxa una persona que ha vingut a obrir-se un projecte de vida a Catalunya gràcies al suport de l'Ajuntament de Barcelona. I el pots regalar a gent que està en un casal d'aquí a Barcelona. Quan t'emociona més això, que no reunir-te amb els representants de l'alta empresa de no sé què, això és tenir principis. Perquè com a ministre ens podria explicar... Les moltes i moltes coses que ha fet en Jordi, amb empresaris, amb gent, amb el gran diner, que dic jo, l'emociona més passejar-se pel bon pastor. L'emociona més parlar de la batalla. Gent representant gent. Gent representant gent.
1:26:05 Ara, si em dieu, escolta, destaco una cosa d'en Jordi, és difícil, però una, una, una, una sola, una sola. Doncs jo he vist en en Jordi... posar exactament la mateixa passió, prendre amb la mateixa serietat que s'ha pres avui aquest acte, doncs quan feia campanya en moments molt difícils. I anava a fer campanya, vaig coincidir amb ell a Sao, en unes eleccions municipals. I eren pocs. Exactament la mateixa actitud, la mateixa passió, la mateixa energia. Perquè és una persona que se sent part d'un projecte col·lectiu. I és una persona que podria dir, escolta'm jo, jo d'alcalde, tu, estatministre, podria reclamar, se sent membre, part d'un projecte col·lectiu. Aquesta és la nostra força, companyes i companys, que som un projecte col·lectiu. I ella ha començat recordant els companys i companyes que l'acompanyen en aquesta candidatura del Congrés. I dic això perquè ho escoltin alguns que han estat més pendents de la seva posició, del seu ego, de com quedaré jo, i no han entès, com ell també ha dit, el moment que viu el país i la força d'un projecte colectiu, i que la força està en la colectivitat i en un projecte colectiu. Moltes gràcies, Jordi, i és un orgull que ens representis.
1:27:34 Avui iniciem... Campanya electoral, que és una conversa pública. Molta gent, jo aquests dies m'hi trobo, no sé si us hi trobeu vosaltres, bueno, els dies tindreu molta feina, deu ser dies complicats, la campanya electoral... Jo no m'agraden les campanyes electorals. I penso, sí, hi ha feina, no més que en altres moments, són dies d'intensitat, però són dies molt bonics. Són dies molt bonics perquè converses amb la ciutadania, et trobes, estàs recorrent Catalunya, veus gent diferent, la gent t'escolta, la gent presta més atenció que la que habitualment presta a la política, a les propostes que fem. Tens una conversa, una conversa oberta. Una conversa plural. Per què? Perquè Catalunya és un país plural. Aquí no pensem tots el mateix. I afortunadament tothom pot expressar el seu punt de vista. I per tant hi ha pluralitat. D'opcions. Diferents punts de vista. I és bo que tinguem aquesta conversa.
1:28:30 I jo demano, a l'inici d'aquesta campanya electoral, que fem una campanya electoral a l'alçada del que es mereix Catalunya. Fem la campanya electoral que Catalunya necessita. A l'alçada del que és Catalunya. És a dir, amb respecte. En primer lloc, amb respecte pels ciutadans. Explicant què volem fer. Explicant les nostres propostes. En segon lloc, amb respecte pels nostres adversaris. Que són adversaris, no enemics. Que pensen diferent. Que molts d'ells, des del nostre punt de vista, estan radicalment equivocats. I els podem combatre políticament i contrastar el nostre projecte amb la seva vehemència, amb contundència també, però sense perdre el respecte. Demano també respecte, sí, demano respecte avui pels sindicats, que són actors socials. Tantos golpes en el pecho defendiendo la Constitución y la Constitución y la Constitución, a ver si os leéis el artículo que reconoce a los sindicatos como agentes sociales en la Constitución. Y les tratáis de basura. Y de Manu también respecta para Barricos de Olloc. Ai, ai, ai, l'arbitrage. Però juega el partido, hombre. Juega el partido i respecta les normes. Ai, ai, ai, respecta les regles del joc. Que pugui votar tothom, que el vot per correu és un vot segur, que el sistema electoral espanyol és un sistema electoral robust i comprometa-te a respectar-ho i no comencis a posar en risc i a posar en joc i a posar en discussió les normes a les regles del joc.
1:30:24 Demano respecte. I crec que ens podem comprometre, companyes i companys, des de la nostra opció política, a ser respectuosos amb vehemència, a ser respectuosos amb contundència, però a ser respectuosos. Perquè es pot discrepar sense odiar. Es pot competir sense dividir. I es pot guanyar sense trencar la societat. I això és el que anem a fer nosaltres en aquesta campanya que tot just comença avui, Jordi.
1:30:57 I quin és el nostre plantejament? Vostès, què proposen? Vostès, què plantegen? Vostès, què ens ofereixen per aquests propers quatre anys? Doncs, miri, nosaltres el primer que diem és que el nostre plantejament consisteix, en primer lloc, en protegir la ciutadania. En un moment en què el món canvia molt ràpid i molt de fons, tecnològicament, ho estem veient, com ens relacionem, com treballem, com comprem, com ens divertim, com ens informem, la intel·ligència artificial, com ens movem, tot canvia molt ràpidament, molt ràpidament. Canvi climàtic, encara que alguns el neguin, és obvi que està aquí el canvi climàtic. Tota la demografia està canviant també, amb societats que s'estan envellint, societats molt joves. En aquest moment en què tot està canviant, en aquest canvi de fons que hi ha al món, en aquest canvi d'època, diuen molts dirigents, el nostre objectiu és protegir la ciutadania, la gent normal. De qui? Del gran diner. I per què? Perquè el gran diner, amb aquests canvis, veu una oportunitat de fer negoci.
1:32:05 Diu, home, no sigui així. No, és que hem de ser clars. Diu, i en què vol fer negoci? En l'habitatge. Ho hem vist aquests dies. Què has de tenir al cap? Per desmonar persones que estan pagant el seu contracte de lloguer, que estan en el tram final de la seva vida i que són vulnerables. Per guanyar una pesseta més, tu. Què s'ha de tenir al cap? Què t'ha de passar pel cap? Que no en tens prou. Que no en tens prou. Diu, no, l'habitatge no és un dret, és un negoci. Guanyar 10, fulla, exceu tu. A veure com puc.
1:32:40 Diu, i les pensions? També. També, les pensions és l'exercici més bonic i més preciós i més emocionant de solidaritat intergeneracional si el salari del Jordi, de l'Eva, el meu, està pagant les pensions dels nostres pares i de les nostres mares. No ho guardem, no ho guardem sota un rajol. No ho guardem sota un rejou. Ni ho tenim acumulat. Serveix per pagar, és un sistema de repartiment, sí. I les meves pensions, quan em judic, espero tardar bastant, doncs el pagaran la gent més jove, amb la seva feina. I això funciona, i tant que funciona.
1:33:28 Si tu creus, diu, no, no, això no funciona, no funcionarà, anem a mirar països, mira Paraguai, mira Paraguai, que ho posàvem com a exemple, tu com a exemple, un país que mira com està funcionant, cabrat, el banc en fallida, corralito, corralito, ara callats tots, esborran les fotos que es feien amb Enrique Peña. És un sistema que funciona. Doncs això que funciona, que és un exercici de solidaritat, que té la garantia de l'Estat, que hem reformat des del govern de Pedro Sánchez, que ha fet els números, un home que quadra sempre els números, perquè jo el conec, que és el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, i que funciona. Doncs diuen que no. Per què? Perquè volen fer negoci. La comissió, la comissió.
1:34:16 I la sanitat. I la sanitat, el mateix. L'any 1990, a Catalunya, teníem la mateixa esperança de vida que als Estats Units. 76 anys, em sembla que era. I vam començar una cosa, que ens explica la consellera Paner, ho explica més amb molta passió, quasi ben tanta passió com en Jordi, i diu que vam començar a fer plans de salut. Som l'única comunitat autònoma que fa plans, els fèiem cada 5 anys, i el 90 vam començar a fer un pla de salut, que es va aprovar el 95, del 95 a la 1.000 objectius del sistema sanitari català. Ara n'hem fet un per 10 anys. El 90, quan vam començar, l'esperança era exactament la mateixa que als Estats Units, 76 anys. 36 anys després! L'esperança de vida a Catalunya ha augmentat 8 anys i mig. 84 anys i mig. I als Estats Units ha augmentat 4 anys. I nosaltres invertim en termes de producte interior de la meitat als Estats Units. Sanitat pública. Eficient. Ja quan el Bernís Lluca va posar en marxa d'ell, d'això no podria salir, què no va pagar? Com és possible? Doncs mira si és possible. I funciona. Doncs ho vam convertir en un negoci. Privat. Paga assegurança. Ara això sí, quan tens una cosa greu, vete a la pública.
1:35:38 La nostra primera proposta és aquesta. En aquest món que està canviant tan ràpidament, nosaltres estarem amb la gent. Amb la gent del Bon Pastor, amb la gent de la Barneda, amb la gent jove, amb la gent de Mitjana Jan, amb la gent gran. I treballarem per mantenir i millorar una sanitat pública. I treballarem per mantenir i millorar un sistema de pensions públiques. I treballarem per mantenir i millorar i garantir un accés a l'habitatge. Gent enfront del gran diner. Drets enfront de plantejaments de fer negoci.
1:36:07 I a més a més d'això, què més? Segur que un gran eix. Nosaltres es criem a les institucions democràtiques. Per què? Per què avui ens podem passejar pels carrers de Barcelona, de Bospitalet, de Granollers? de Sant Boi, de qualsevol ciutat i poble de Catalunya i veure com s'ha transformat aquestes ciutats i pobles en 50 anys. Perquè hi ha hagut institucions democràtiques, alcaudes, escurits de la ciutadania, de Barcelona, de Gospitabet, de Sant Boi, de Terrassa, de Sabadell. I mica en mica, no de cop, no en un any, no en un mes, a vegades en moments de dificultat, però avui no es reconeix Barcelona si la compares amb la de Barcelona de fa 50 anys. Però tampoc es reconeix l'Hospitalet, però tampoc es reconeix Sant Boi. Les institucions democràtiques han seguit per transformar. El mateix amb Catalunya. Si mirem la Catalunya de fa 50 anys, amb la Catalunya d'avui. El mateix amb Espanya.
1:37:12 A vegades, amb aquest munt de tanta immediatesa, mirem què passava ahir, què passarà demà, i no fem un exercici d'agafar una mica de perspectiva i mirar com s'ha transformat el nostre país. S'ha transformat per les institucions democràtiques, per la democràcia, que dona el poder a la ciutadania de dir de vostè en tinc prou, com han fet Estats Units. De vostè en tinc prou, senyor Trump, ja hem dit, després de dos anys. I això competeix avui en dia i està en risc perquè hi ha moviments autoritaris molt potents. Sí, de dreta i d'extrema dreta. Jo els qualifico de moviments autoritaris. I hi ha aquest eix, aquest discriminant. Democràcia versus autoritarisme. Nosaltres ens comprometem a respectar la democràcia, les institucions democràtiques.
1:37:54 Home, vostè exagera. No, no exagero. No exagero. Pregunteu-me als ciutadans de Castella i Lleó què passa amb els creadors culturals. Preguntem als companys i companyes que tenim a València i a les Illes Bavears o a la Franja d'Aragó què passa amb la llengua, amb la seva llengua materna. Però, per favor, a quin món vivim? Que no puguis parlar la llengua amb què et va ensenyar a parlar la teva mare. La llengua amb què si ets creient reses. La llengua amb què t'emociones. La llengua amb què dius a la persona que estimes que l'estàs estimant. Que és el que et va per molta gent. Doncs no. No ho pots aprendre. I no vull que ho parlis. I tornen a posar-me aquest... I d'aquest que entén des Catalunya? I digues que et dien des Catalunya, Alberto, però quin te'n cuenta coses de Catalunya? No vayas solo a Badalona, muévete un poco.
1:38:52 Els drets de les dones, efectivament, els drets de les dones que es posen en risc. I, en el cas de Catalunya, també va autogovern. No poden, no, va autogovern. Però, escolta'm, si nosaltres tenim una voluntat d'autogovern, si nosaltres volem formar part d'aquesta pluralitat magnífica que és Espanya, però volem autogovernar-nos, eh? I què passa amb això? Si a més a més, funciona més bé. Si a més a més, que tinguem una policia pròpia, doncs no posen risc la seguretat, al contrari, la millora. Si a més a més, que puguem nosaltres, des d'aquí, governar les rodovies, no posen risc al nostre sistema de mobilitat, sinó que ho millorarà. Tenim voluntat d'autogovern. Altres no la tenen, doncs que no la tinguin. Però nosaltres movem un autogovern. I els bascos també.
1:39:45 I els gallecs també. I els que ho vulguin tenir, que ho vulguin. I no ens posis límits, deixa'ns fer. I creiem, efectivament, en una Catalunya forta, en veu pròpia, en una Espanya plural i en una Europa més unida per defensar el nostre model de vida. Gent normal... Gent normal, els interessos de la gent, com protegim la gent aquests propers quatre anys enfront del gran diner. Defensant les institucions democràtiques davant dels autoritaris i defensant l'autogovern de Catalunya. Aquest és el nostre plantejament.
1:40:24 I vull dir quines altres opcions hi ha. Doncs n'hi ha bàsicament tres més. Uns, dreta i extrema dreta, PP-FEIJO, PP-DEVOX, PP-Avascal, que diuen reconstrucció nacional. Reconstrucció nacional. Atenció a la paraula. Què vas a reconstruir exactament? Què vas a reconstruir exactament? Què enyores exactament? Preventegen homogenitzar el país. Preventegen uniformar el país. I preventegen mercat lliure. El que pugui que s'arregli i el que no que se n'escomponga. En vivenda, en sanitat i en pensions. Compte. Compte amb això. No bromegem amb això.
1:41:17 Que no som capaços, som molt valents, però no som capaços d'anar a una entrevista i acceptar que el públic sigui el que és. No som capaços d'acceptar... És com si t'atreves a jugar... Con un equipo contrario has tenido toda la alineación. Atrévete a ir con el público que está en el programa, hombre, atrévete. Atrévete a ir. I llavors et compromets a anar amb un influencer, amb un podcast, i dius, no, no vull. Quiero agravar... Quin respecte és aquest? És manipulació dels mitjans de comunicació. Atenció, el que això apunta.
1:42:02 Hi ha aquests, a mi em costa. I alguns diuen, bueno, és una opció conservadora. No, no és una opció conservadora. No ho és. És una opció classista i involucionista. És classisme, els de dalt i els de baix, i és involució. És retrocedir completament. I a més, aquests es pensen que ho tenen tot fet. I, efectivament, comencen a dir, no sé si jo ho vaig a posar aquí, no sé si jo m'he repartit això, bueno, bueno, bueno, calma't. Calma't. Juguem el partit. I espera't al final.
1:42:41 A la nostra esquerra, doncs, alguns que sembla que ho donin per perdut. Efectivament, com deia en Jordi. Porque están más competidos entre ellos. Vamos a someter al PSOE. Pero si se trata de derrotar democráticamente a PP y Vox, ¿no te has dado cuenta de que se trata de esto? ¿Qué vas a someter? Se trata de derrotar democráticamente al autoritarismo que representa el PP y Vox. De eso se trata. Otro esta mañana... Vamos a arrastrar al PSOE. Ves a arrastrar al PSOE. El nostre plantejament és treballar conjuntament, amb serietat i amb rigor, per fer front a algú que ens ve si no ens posem d'acord.
1:43:30 I llavors, els tercers, al mig. Nosaltres, Catalunya, no, nosaltres també. Però, què vol dir això? Donem un pas més, sisplau. Què vols dir, que estàs amb Catalunya? Amb la Catalunya de Feijó i Abescala o amb la Catalunya de Pedro Sánchez? Amb la Catalunya d'aquests que volen prohibir el català? D'aquests que volen eliminar l'escola catalana? Que volen ventilar-se l'autogovern? Que no han fet ni un pas perquè tinguem més recursos? 4.600 milions d'euros més? O amb el que ha tornat, o ha ajudat a tornar la convivència a Catalunya? Amb el que hem pogut treballar per tenir un sistema de finançament just? Amb el que reconeix la personalitat política de Catalunya? Què vol dir estar en Catalunya? Si estàs al mig i no tens que fer això, aparta't i no facis... No ho sé. Perquè el que està en joc és molt seriós. És molt seriós.
1:44:42 I efectivament, el Jaume, l'alcalde, ho ha dit. A mi també em va passar, en un viatge que vaig fer fa poques setmanes a Borseves, una persona, un alt dirigent comunitari que coneix bé la política brasileña, em va dir, escolta'm, una u a la segona volta no pot ser. No ha passat mai. Mai no ha passat. Mai no ha passat. Mai no ha passat. Mai el que ha guanyat la primera volta ha perdut la segona volta. I et fan els números, mira, si els candidats que no han passat el filtre són uns 9 o 10 milions de vots, són conservadors, tots demanaran el vot per Lula i ja està fet, no hi ha res a fer. No hi ha res a fer, no hi ha res a fer. Només... Un miracle. Ja sabeu que soc creient, ell no ho era. Ell em diu, jo no soc creient. Bé, doncs gano.
1:45:28 I com deia l'alcalde, aquí no cal que cregueu en miracles. Sí en la votació, sí en mobilitzar-se, sí en la remuntada que ja ha començat. Per tant, res està escrit. El primer que volen fer és fer-nos creure que està decidit, que ja està fet. I no està. Per tant, Catalunya s'ha de moure. Catalunya serà decisiva, efectivament. Catalunya serà decisiva. La veu de Catalunya serà decisiva. Catalunya vol ser escoltada. Catalunya vol reforçar aquesta Espanya plural. I quan Catalunya ens raona, quan Catalunya es mobilitza, quan Catalunya parla, quan Catalunya vota, Catalunya guanya. Catalunya guanya.
1:46:18 I avui, a vegades tenim tots estratègies electorals i tenim companys i companyes que en saben molt i que estudien i ens fan estratègies electorals i mirem de fer això i ara hem d'anar a buscar aquest target d'aquí, i al final el que t'acaba ensenyant més és la gent. I avui m'han passat dues coses, dues coses, una mica com explicava en Jordi, no? He anat a Lloret, he anat a Lloret, he començat el matí després d'una entrevista amb la presidenta del Senat de Califòrnia, que venia a veure el Parlament de Catalunya i les he rebut, i estàvem tots molt contents per... L'esbandida que han fotut al Trump. Una esbandida que m'ho deia ella, una esbandida, a més avui han sumat Mississippi, senador de Mississippi.
1:47:06 Llavors he anat a Lloret a presentar la segona volta del pla de barris, hi havia el Carles, que ens acompanya avui també aquí, i estàvem allà a Lloret, per cert, Barcelona va tenir la primera edició del barri del Raval, 25 milions d'euros cofinançats pel Ajuntament i el Govern de Catalunya. Treballem junts nosaltres, ens agrada col·laborar i ens entenem molt bé, a més a més. El Rabao i aquesta segona edició, Ciutat Meridiana. I per cert, m'han recordat una frase molt bonica, que a més és la Pedra Engobar de la nostra filosofia de la Llei de Barris. Diuen, el món, aquest món que està canviant tant, que a vegades ens atabalem i què fem, i per on comencem, i no saps com posar-t'hi, i diries, escolta tu, resigno, m'hi niveixo. Una frase del Pascual, Pascual Maragall. Si vols arreglar el món, arregla un barri. Quan arregles un barri, comences a arreglar el món. La política de les coses concretes, d'aquest carrer, d'aquest... d'aquest centre de salut, d'aquesta escola a Brassol, a la política de les coses.
1:48:23 Estàvem allà, amb Lloret, que també en un barri es farà, i sortíem, i, bueno, al cauda, i una senyora s'ha apropat. Le puedo saludar? Pues claro, hombre, ¿cómo se llama usted? Isabel. ¿Dónde es usted?
1:48:36 De Sevilla. ¿Y cuánto tiempo lleva aquí? No, nada, desde los 14, 15 años. ¿Dónde trabaja? Digo, no, hace un año que estoy jubilada. Pensiones, pensiones, pensiones. La talla tranquila, porque gobierna quien gobierna, pensiones, liquide que trabajaba usted, camarera de piso, en el hotel tal, que yo era de las que me sentaba y me tenían que sacar, en fin, empujándome para defender mis derechos laborales para conseguir dos días de vacaciones de la semana. Me hicieron fijo al final y ahora estoy jubilada.
1:49:16 Bueno, yo me daba comida, que vaya muy bien, disfrute, ha trabajado mucho, pase bien la... Y me dijo, oiga, yo no les he votado nunca, ¿eh? No sé, que de escobarios tampoco hace falta. Que íbamos bien, tampoco hace falta. Y me dijo, pero soy muy de izquierdas. Y, palabras vitaraos, se me gastan grabadas, ¿eh? Esta vez voy a votar con la cabeza y no con el corazón y no voy a permitir que ganen los malos. ¡Coño, qué estrategia política tú! ¡Es que no hace falta! No hace falta ninguna tesis doctoral. Votar con la cabeza, no con el corazón, para evitar que ganen los malos, que son los que van a poner en riesgo mi pensión. Razonamiento clarito, clarito, clarito y directo a portería.
1:50:25 que li explicava la política de divendres, i vam al final, poca estona, li he explicat Barcelona pisos turístics 0, 0, 0, l'any que ve, el 2028, i em diu què va passar el 29 de novembre. I dic, que va a ganar Pedro Sánchez. Diu, home, de què cau? I diu, seguro. Diu, esto es que es impresionante. Dic, es que es un político impresionante, Pedro Sánchez. I va a ganar. I Catalunya serà decisiva en aquesta victòria. Catalunya serà decisiva.
1:51:08 Així que, en l'inici d'aquesta campanya electoral, traguem tota la força, tota la força de Catalunya, tota la força de la gent, producifiquem-nos per aconseguir una gran victòria a Catalunya i a Espanya i seguir quatre anys més generant progrés, generant prosperitat i compartir-ho amb totes i totes. Companyes i companys, endavant i a guanyar!