Organiza PSC

Presentación de la candidatura del PSC en Tarragona a las Elecciones Generales 2026

Acto de presentación de la lista del PSC al Congreso por Tarragona, organizado por el PSC, celebrado el 25 de octubre de 2026 en Tarragona

25 de octubre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

• Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, 8 minutos
• Ione Montalvo, cabeza de lista del PSC al Congreso por Tarragona, 12 minutos
• Salvador Illa, presidente de la Generalitat de Catalunya y primer secretario del PSC, 28 minutos

23:45 Molt bon dia, Tarragona! Quin matí socialista tan maco ens està quedant! Quin matí tan maco, amb moral de victòria. I perquè no patiu, us avenço el que passarà el 29N. Guanyarem, guanyarem, guanyarà el socialisme. Pedro Sánchez serà president del govern progressista. Espanya continuarà lluitant per ser un país millor, amb més drets, amb més igualtat, amb més justícia social. Això és el que passarà el 29-N.

24:42 I mireu, és cert, no són unes eleccions qualsevols. Ja ho sabem. Per això notem aquest ambient. Perquè depèn o continuar amb el progrés o tornar 50 anys enrere. I no és una forma de parlar. Ja no s'amaguen. Ja diuen les coses tal com són. Ja sabeu que quan un polític de dret es demana sacrifici es refereix al vostre sacrifici, no al seu. Ja parlen obertament de les pensions i de no garantir-les. Ja parlen obertament d'acabar amb la lluita feminista.

25:19 I sabeu qui som els únics que podem aturar això? Els únics que podem fer que no es marxi 50 anys enrere, sinó que s'avanci com estem fent durant aquests anys del govern progressista? Nosaltres, vosaltres, cadascun de vosaltres. Vosaltres sou qui serà el mur de contenció contra l'extrema dreta. Vosaltres sou qui aturarà el feixisme en aquest país una vegada més. I vosaltres sou el que fareu que Pedro Sánchez sigui president.

25:53 I jo només em puc riure quan sento parlar de patriotisme a algú. Què és el patriotisme? agafar la bandera i moure-la més fort que l'altra? O el patriotisme és defensar les pensions? O el patriotisme és defensar la sanitat pública? O el patriotisme és defensar una vivenda digna? O el patriotisme és invertir en escoles, en hospitals? O el patriotisme és, realment, que Mari Carmen no la facin fora de casa seva? De quin patotisme parlen ells? Del patotisme de no pagar impostos? De quin patotisme parlen?

26:32 Jo sí que conec un patotisme. El que parla d'apujar les pensions. El que parla de construir vivenda i defensar les persones que no perdin casa seva, com li va passar a Mari Carmen. I sí, recordo a Mari Carmen. Perquè ell és un símbol. I els éssers humans necessitem símbols. Mireu, lliçons de patriotisme. Els socialistes, les justes. Les justes. Va ser Ernest Lluch qui va aconseguir una fita patriòtica com és la sanitat pública. Això és defensar un país i no moure la bandera més fort que els altres.

27:16 I tenim molts motius per estar orgullosos de formar part d'Espanya. De l'Espanya plural, de l'Espanya democràtica, de l'Espanya que entén les diferències entre nosaltres i que a la vegada el que fa és que lluitant junts podem arribar molt més lluny. De l'Espanya que va ser la primera en condemnar el genocidi de Gaza. De l'Espanya que va plantar cara a Trump. I us asseguro que ni és fàcil i, a més a més, sempre té conseqüències. De l'Espanya que és un referent mundial de l'esquerra. I de l'Espanya que diu que per molts diners que tinguis tu no manaràs, manarà el poble. Aquesta és l'Espanya que ens agrada, aquesta és l'Espanya que defensa Pedro Sánchez i aquesta és l'Espanya que hem de votar perquè torni a governar.

28:19 I per aconseguir-ho... Us necessitem a tots vosaltres, a cadascun de vosaltres. I necessitem el nostre partit del PSC. Que hi hagi més diputats i diputades al Congrés del PSC és garantia d'aquesta Espanya democràtica, d'aquesta Espanya plural i d'aquesta Espanya que entén a Catalunya i cuida Catalunya. Perquè hi ha altres patriotes també de bandera, els que diuen que defensen Catalunya. Exactament com ho han fet? Qui defensa Catalunya realment si no el PSC i els nostres diputats i diputades del Congrés? Qui són si no ells i elles? Sabeu el que és defensar Catalunya? És permetre, gràcies al socialisme, que el nostre ministre hereu pugui respondre en català al Congrés dels Diputats. I veure la cara d'alguns i algunes que no poden suportar. Això és defensar Catalunya.

29:18 I per fer-ho, nosaltres aquí a la província tenim una gran llista. Però deixaré que sigui la nostra candidata qui parli d'ells i d'elles. Jo parlaré de la candidata, de Joni Montalvo. Us deia abans, una de les fites més importants que hem assolit, el socialisme, la sanitat pública. Ella, gerent de l'Hospital Joan XXIII, una professional de la salut pública, una persona que ha entregat la seva vida a això, a guarir els altres. No sabem el que significa l'estat del benestar fins que tens un familiar malalt. I quan vas a l'hospital i ningú et demana si tens assegurança privada, si tens targeta visa per pagar, només te diuen aquest és el tractament, ho aplicarem, és igual el que costi, curarem el seu fill o la seva filla. I això també està en risc. Per això el símbol de la llona és tan important en aquestes eleccions. Perquè ella representa precisament això.

30:25 I no només això. Ione Montalvo és socialista de Súkarrieta. Ella ve del País Basc i de família socialista. I tots sabem el que passava al País Basc per defensar el socialisme. I van haver de pagar un preu molt alt a moltes persones. Entre ells, Ernest Lluch. Sempre recordaré aquell moment, quan ell deia, deixeu-los, dejadlos que griten, i mentre griten no disparen. Doncs pel seu record, per la seva memòria, pel seu llegat, per la seva lluita, nosaltres avui podem gaudir d'aquest sistema. I Joné Montalvo representa... d'una manera clara, inequívoca i millor que ningú, precisament això, el que significa ser socialista, el que significa lluitar per la justícia social.

31:19 Així que, Ione, tens tot el nostre suport, tens tot el nostre carinyo i, sobretot... I sobretot estem molt orgullosos i orgulloses de la feina que farà el Congrés dels Diputats. Així que, companys, companyes, el 29N a omplir les urnes de vots socialistes, a omplir les urnes d'esperança, a omplir les urnes de progrés, a omplir les urnes per fer a Pedro Sánchez de nou president del govern d'Espanya. Gracias y os dejo con Joan Montalvo.

32:29 Muy honorable Presidente, y ya, alcalde Viñuales, primer secretario Fran Morancho, delegadas, conseller, alcaldes y alcaldesas, autoridades, compañeros y compañeras. Buenos días. Es un orgullo estar hoy aquí y poder dirigirme a vosotros como cap de llista de una propuesta, la de Tarragona, que busca el equilibrio entre la experiencia y la renovación, con candidatos y candidatas con una amplia experiencia en la gestión de servicios públicos.

33:04 Aquests dies, molta gent propera s'ha sorprès de la decisió que he pres de liderar aquesta llista. Jo mateixa fa poques setmanes no m'hauria imaginat estar aquí, encapçalant la llista del PSC al Congrés per Tarragona. Mireu, porto 20 anys treballant en la sanitat pública de Tarragona. Primer com a anestesiòloga i després als costats dels pacients i dels professionals i dels equips assistencials. Després en tasques de coordinació i direcció mèdica i fa dos anys que estic a la gerència de l'Hospital Joan XXIII. He conegut l'hospital des de diferents àmbits, però tots m'han ensenyat el mateix. Darrere de cada decisió hi ha persones.

33:50 La pandèmia va fer encara més evident aquesta lliçó. Vas viure de prop la por, el dolor i la incertesa de moltes famílies. Però també la generositat dels professionals, la solidaritat entre companys i la força d'una sanitat pública que en les circumstàncies més dures va estar al costat de la ciutadania. Aquella experiència em va marcar. Em va recordar que ningú no pot afrontar sol els moments més difícils i que una societat es defineix, sobretot, per com cuida les persones quan són més vulnerables.

34:32 Mentre a l'hospital cuidàvem els malalts de Covid, el govern del PSOE, i s'ha de dir el govern del PSOE, amb Pedro Sánchez, i amb el president Illa, aleshores ministre de Sanitat, vam prendre decisions molt difícils. I penso que no es recorda prou això. Vam cuidar de mi, em vaig sentir cuidada, de la meva família, dels meus veïns, de tots nosaltres. Vam posar el bé comú per sobre dels interessos individuals. I jo em faig una pregunta. En quina Espanya viuríem avui si aquell govern hagués estat de dretes?

35:16 Va ser llavors quan vaig decidir afiliar-me al PSC. I ara faig aquest nou pas perquè la nostra democràcia, tal com la coneixem, està en risc. No per deixar enrere la meva vocació de servei, sinó per exercir-la des d'un altre lloc. Teniu, tenim i tenim tres objectius clars. Tornar a governar Espanya, tornar a guanyar Tarragona i aconseguir la tercera diputada de casa nostra.

36:11 Y para solucionarlo, presentamos una lista con Andreu Martín, compañero que va al número 2, que fue director de un instituto público de Reus, el número 3, la compañera Núria Ortiz, que fue... Té una llarga trajectòria en l'àmbit dels drets socials. El número 4, Joan Llort, un gran defensor dels drets dels treballadors com a històric responsable d'UGT a Tarragona. L'ebrenca Montse Latorre, coordinadora territorial de joventut. I de número 6, David Pulido, alcalde de Bonastre per majoria absoluta. No me voy a olvidar de los candidatos para el Senado. Manel de la Vega, Montse García, Xavier Lorenzo. Gracias.

37:13 Una lista en Sanidad. Educació, drets socials, àmbit municipal, joventut i drets laborals. No és casualitat. És el nostre programa amb noms i cognoms. M'uneixo a un equip invillorable. És una llista que deixa veure que tenim molt clar de què van aquestes eleccions. Perquè van de drets, van de defensar-nos com a societat, van de protegir el que som. No només parlem d'escons, parlem del país que volem construir amb una sanitat i una educació pública fortes amb pensions dignes, amb oportunitats per als joves i amb una protecció real per a qui més ho necessita. El nostre país no es pot permetre deixar a ningú enrere.

38:29 Antes de comenzar la campaña ya hemos visto que la derecha ha atacado las pensiones. Un sistema público que es uno de los grandes pilares de nuestro estado de bienestar. Un derecho que se ha conseguido con mucha lucha y esfuerzo y sacrificios por parte de ciudadanos que ahora nos son perceptores. Persones que van aixecar aquest país, que van treballar molts des dels 14 anys, que s'hi van deixar la pell. Només una dada. Durant el govern de Rajoy les pensions van pujar 140 euros. Con el gobierno de Pedro Sánchez han bajado 492 euros, tres veces más.

39:16 Nos dicen, nos quieren hacer creer que el sistema de pensiones no es sostenible. Lo decíamos cuando éramos una democracia en construcción y lo continúan diciendo ahora, hace 50 años, que de esta democracia es fundamental el estado de bienestar. 50 años y hemos demostrado que no solo es sostenible, que es imprescindible para una sociedad de riqueza y de progreso. Es imprescindible para asegurar unos ingresos mínimos a mujeres que nos han cuidado, que han cuidado toda la vida. Las pensiones también son feminismo. Es imprescindible para destruir la riqueza. Es imprescindible como reconocimiento de vidas dedicadas a acercar a este país. Cada día, cada mañana y cada noche. La dignidad de la gente grande de este país no se toca.

40:21 Les pensions no són caritat, no ens equivoquem. No permetrem que les toqueu, no ho permetrem. Las derechas, PP y Vox, ya lo sabemos, son una amenaza real y clara. Este divendres pasado, supongo que ya lo han visto todos, ya en Feijóo ha cuestionado el derecho al aborto. No podemos decir que se amague, lo dicen tranquilamente. Alberto Núñez Feijóo, Escolta Tarragona. El derecho de decidir sobre nuestro cuerpo y nuestra vida es nuestro. ¡Por favor, paternalismo con las mujeres!

41:13 El Partido Socialista es la única opción de progreso de una sociedad diversa y cohesionada. Estos días lo hemos de decir alto y claro. A España se están batiendo los dos récords gracias al gobierno de Pedro Sánchez. Lo hemos de decir y lo hemos de defender. Por eso hemos de volver a formar gobierno. Pero lo hemos de hacer ganando estas elecciones con una amplia mayoría. A Tarragona ens vàrem quedar amb molt pocs vots del de tercera diputada.

41:52 Faig una crida a totes les persones d'Esquerra de Tarragona, a tots les demòcrates i els demòcrates tarragonins i ebrencs, del Montsià, del Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Conca, Alcamp, Baix Penedès, Tarragona i Baix Camp. Todos a votar al PSOE. Somos la única opción de detener la derecha. La única. Somos la única opción para proteger y reforzar el estado de bienestar. Somos la única opción real de progreso. Només ho podrem fer de la mà de Pedro Sánchez, de la mano del presidente Illa y de la mano de nuestros alcaldes y alcaldesas.

42:45 ¿Somos nosotros el PSC o la derecha? No hay más, amigos y amigas. El 29 de noviembre elegiremos entre una España en retroceso o una España de progreso. Entre una Catalunya assenyalada i menys preada o una Catalunya que lidera? Entre una Tarragona aturada o una Tarragona en marxa?

43:09 Vaig acabant ja. Per això som aquí, companys i companyes, per compromís, per convicció, perquè és el moment de defensar allò que molts de vosaltres vau lluitar i vau conquerir una democracia, unos derechos y un país solidario que no permite que nadie se quede detrás. La voluntad de ser útil a las personas y la vocación de servicio público son nuestro sello.

43:38 Hemos estado, somos y seremos el mundo donde se encuentran las derechas. Des d'avui ens posem a disposició del partit i de tota la ciutadania de Tarragona amb humilitat i determinació. Ens deixarem la pell per defensar els nostres principis, els nostres conciutadans, els nostres pobles i els nostres drets i els nostres serveis públics.

44:05 Muchas gracias a todas y todos.

44:39 Molt bé, molt bon dia. Companys i companys, veig aquí molta gent, moltes cares conegudes, alcaldes, alcaldesses, conseller... Berni Álvarez, tots són triples. Quants triples marcarem aquesta campanya, conseller? Tu tens el rècord. Secretari d'Organització, primer secretari... En fi, molta gent, benvinguts a totes i a tots.

45:02 Convivència i democràcia. Són les dues paraules... importants amb les que vull començar aquest acte públic d'avui. Convivència i democràcia. Els que defensem la convivència no ens dediquem a trencar paradors, no ens dediquem a fer destrosses a l'espai públic. I els que som demòcrates no ens tapem la cara quan anem pel carrer.

45:32 Tres missatges en relació als aldarulls, als actes de violència gratuïta que va haver-hi ahir a Barcelona. Primer missatge. Tothom que va participar en aquests actes de violència gratuïta ahir a Barcelona serà detingut. Serà posat a disposició judicial i pagarà un preu. Tothom que hi va participar. Ja portem més de 130 detinguts. Segon missatge. Sabrem qui ho va organitzar, perquè ho estem investigant. I tothom que va participar en l'organització d'aquests actes d'ahir serà identificat, posat a disposició judicial i pagarà un preu. I tercer missatge. Els pares, les famílies, han de ser responsables dels seus fills i de les seves filles, dels menors que van participar. Hi ha més de 70 menors d'edat que van participar en aquests esveniments. Han de saber també que els pares, les famílies, si els menors no poden pagar un preu, pagaran ells un preu, perquè han de ser responsables dels seus fills i de les seves filles.

47:05 I una recomanació... I una recomanació... Una recomanació sincera, sàpiguen vostès, pares i mares, què fan els seus fills. I facin-se'n responsables, perquè no permetrem impunitat. No permetrem impunitat. Catalunya no és la Catalunya que es va veure ahir a les imatges. La Catalunya de la violència gratuïta. Catalunya és la Catalunya que avui ha obert les parcianes dels comerços i ha fet la vida amb normalitat a Barcelona i a totes les ciutats i pobles del país. És la Catalunya que construeix. Aquesta és la Catalunya de veritat, la que construye, no la que destruye, la que hace pagar a un precio a los que participaron en los actos violentos de ayer, la que hace pagar un precio a aquellos que los organizaron, acabaremos sabiendo quién estaba detrás de esto, y la que hace pagar un precio también a los padres y a las familias que no se ocupan de sus hijos menores que participan en estos actos de violencia gratuita.

48:17 Davant la violència, responem com sempre. Ho hem fet a Catalunya. Amb serenitat, amb la llei i avançant. Ante la violència, els actes de violència, respondem com sempre hem fet a Catalunya. Amb serenitat, amb la llei en la mà, aplicant la llei i avançant-ho.

48:42 Doncs bé, companyes i companys, dit això, torno amb molt de gust a Tarragona. Divendres hi era aquí davant, a Tinglados del Port, amb la Fundació Gasol, que feia el seu 25è acte, un acte de reflexió dels empresaris a la societat civil d'aquí de Tarragona. Vaig anar llavors a la Muntanyeta, una residència, s'ha reconvertit un institut en una residència per gent vulnerable, per gent amb discapacitat física i intel·lectual. I vam acabar... a l'auditori de Tarragona amb els agents rurals que feien el seu 40è aniversari. Generació de prosperitat, empresaris de Tarragona, compartir aquesta prosperitat amb els més vulnerables, en aquest cas Fundació Montanyeta, també nascuda de la societat civil, però ara ja formen part de la xarxa de serveis públics i servidors públics, els agents rurals, que treballen per protegir els nostres boscos i per detectar aquells que provoquen i generen els incendis.

49:54 Tres conceptes claus de la nostra manera d'entendre la política. Generar prosperitat, els empresaris, compartir aquesta prosperitat amb els veus vulnerables, termòmetre d'una... Moral d'una societat, com tractem els més vulnerables i serveis públics, polítiques públiques, servidors públics. Com la Ione, que avui s'ha estrenat en aquest acte de partit, i ho ha fet molt bé, com a cap de llista, com a persona que des de les comarques tarragonines proposem per representar-nos al Congrés dels Diputats. Una persona que ha mamat els valors socialistes a la seva família, que sap el preu que s'ha de pagar per defensar aquests valors i aquests principis en moments en què les coses no van pendent avall, sinó que van pendent amunt, en moments en què s'exerceix violència contra els que pensen diferent, que ha vingut a Catalunya, a Tarragona, i ha desenvolupat una brillant carrera de servidora pública. No hi ha millor targeta de presentació que aquesta, els que han treballat o els que heu conegut la seva feina professional a la sanitat pública tarragonina. I que, amb molt d'honor i amb molt d'orgull, per part de tota la família socialista de Tarragona i de Catalunya, dona el pas de dedicar una part d'uns anys bons professionalment per ella a representar-nos, a defensar el nostre projecte, ni més ni menys que el Congrés dels Diputats. Moltes gràcies, Ione, pel pas endavant que has donat i estem molt contents que ens representis.

51:42 Ella pot parlar amb coneixement de causa de la sanitat, la política pública que més cohesiona la nostra societat. I pot parlar també de la diferència que hi ha, de fet ho ha fet en la seva intervenció, entre una sanitat pública universal i gratuïta i una sanitat privada. Entre veure la sanitat com una política i com un dret i veure-la com un negoci. Sí, ho ha dit també el Rubén o el Caudet, va ser el company Ernest Lluch l'any 86, ara fa 40 anys justament, que va aprovar la llei general sanitària. 202 diputats, majoria absoluta del PSOE en aquell moment. Tot i així va costar tirar endavant aquesta llei. La gent es pensa que va ser fàcil i que tothom hi estava d'acord, com estarà la gent en contra d'una sanitat pública universal. No va ser així. Si teniu curiositat i reviseu, va ser una llei complicada, tot i la majoria aritmètica molt àmplia del PSOE, va voler fer-se una llei de consens per evitar que col·leguessin canvis de majories als retrocessos. Hi havia molta gent que deia que això no es podia pagar, que era impossible, que com donaríem sanitat gratuïta i pública a tothom, que era insostenible, que s'havia de pagar. Molts deien això. S'ha fet i 40 anys després, un èxit.

53:01 L'any 90, a Catalunya, l'esperança de vida era la mateixa que als Estats Units. 70 i escaig anys. 36 anys després, a Catalunya, l'esperança de vida és de 84,5 anys de vida. Ha millorat en 36 anys, 8 anys, l'esperança de vida. El doble que ha millorat a Estats Units, que ha millorat quatre anys. Per què? Per la sanitat pública. Ha quebrat, ha fet fallida l'Estat? No. És més eficient aquí que a Estats Units? Sí. Per què? Perquè aquí es concep com una política pública. Perquè aquí, independentment dels diners que tinguis al compte bancari, independentment de l'estatus social que tinguis, et tractem igual. Allà ho veuen com un negoci, alguns es fan multimilionaris, però la gent té pitjor sanitat. Sanitat com una política pública o com un negoci. El mateix amb l'habitatge.

54:01 Tornem-hi amb l'habitatge. Alguns volen que sigui un negoci, que vull guanyar més diners, que et vull apujar al lloguer, que m'és igual que tinguis 87 anys, que m'és igual que hagis pagat el lloguer, que m'és igual que ho necessitis, vull guanyar més diners. I, bueno, i et faig fora. I no tinc cap altra consideració. I quan tinc una llei que em permet topar els preus del lloguer, no m'apuico, perquè és un negoci. I defensen que sigui un negoci. I et venen a explicar la llei de l'oferta i la demanda, com si no sabéssim què és. Si hi ha més demanda que oferta, els preus pugen. Per tant, més oferta. I t'ho diuen com si no ho entenguéssim, com si fóssim... I quan dius, i per què no publica la llei de l'oferta i la demanda al mercat de l'energia?

54:48 Ara vénen els empresaris a demanar que intervinguem al mercat de l'energia perquè diuen que han pujat molt els preus, sense explicar per què han pujat, que és per les guerres. Que els seus referents, que governen a altres llocs, han provocat també gratuïtament. I com que pugen els preus, ajudin-nos. Treguin els impostos, que serveixen per pagar la sanitat, que serveixen per pagar els serveis públics, i donin-nos ajuts. I aquí no... Vull que m'expliqui com si jo fos tonto. Quan parlem d'habitatge, aquí no puc, vull que m'ho oferti la demanda. Doncs miri, hi ha una demanda, l'oferta s'ha retallat, el mercat farà desaparèixer les empreses. Ah, no, aquí no. El metro fa 100 centímetres sempre. Sempre. I si s'han d'intervenir mercats, quan efectivament el mercat de l'energia no funciona, hi ha una fallada de mercat i s'ha d'intervenir per ajudar algunes petites empreses. I potser haurem de dir també que fa 9 d'agost amb això, perquè han vist incrementar molt els seus beneficis, se'ls haurà de dir prou posar un topall, doncs el mateix s'ha de fer quan el mercat de l'habitatge no funciona.

55:51 Volen que l'habitatge sigui vist com un negoci i no com un dret, i no com un dret d'accedir, de tenir un sostre per a tothom. Això també està en joc ara. I ja sabem aquesta mateixa cançó enfadosa de sempre, de buscar estudis aparentment independents, finançats per aquests representants del gran diner per dir que no funciona publicar la llei de l'habitatge. Però sí que funciona. Si ha baixat el preu del lloguer a Barcelona, si ha baixat els llocs on la publiquem. I on no s'aplica, puja. I va útil, a les pensions. A les pensions.

56:25 Divendres, en marxada a Tarragona, vaig anar al circuit de Montmeló, que vam presentar un esdeveniment esportiu, hi havia el conseller també, una cursa molt famosa als Estats Units, que es diu IndyCar, per cert, amb un campió català, 5 vegades campió, 29 anys, eh? Sant Antoni de Vilamajor, 29 anys, 5 vegades campió, 4 d'elles consecutives, als Estats Units. Vam fer un homenatge, vam portar, i llavors vaig anar a Badia. El José Luis em va ser alcalde. I vaig anar a fer un, com avui, hem anat a... el Rubén i en Boyen, hem anat a prendre alguna cosa, hem anat a prendre alguna cosa al Mercat Municipal, en un bar del Mercat Municipal que es diu Bar L'Alemany. I el senyor que em va atendre, el company estava content, vostè per què està content? Perquè ens ho viu. Em va ensenyar un reto que havia penjat sobre el bar, 49 anys treballant i ens ho viu. I ho deia amb confiança, i ho deia convençut. Jo ho vaig veure jove i amb forma, no semblava una persona... 49 anys treballant, a mi em toca ara esbojar-me, enfocar la vida d'una altra manera, gaudir dels anys que em quedin de vida. 84 anys i mig d'esperança de vida a Catalunya. I he trobat algú que em comprova i estava confiat. Segur, ho estaria si el govern fos d'un altre signe?

57:50 Té dret aquesta persona, després de 49 anys de feina de retirada, de saber que cada any la seva pensió es revaloritzarà amb un increment del cost de la vida, que no perdrà poder adquisitiu si hi ha un increment del cost de la vida substancial? Què hi diuen aquests del PP i de Vox que això està en fallida? Per què menteixen d'aquesta manera? Què volen? Que les pensions, en lloc de ser un exercici de generositat intergeneracional, sí, efectivament, el meu salari, i el dels que som joves aquí, serveix per pagar el salari, servirà per pagar la pensió del propietari del barri alemany i de les persones grans, dels meus pares, sí. Hi ha un exercici més bonic de solidaritat intergeneracional que aquest? I està funcionant i no fa ferida. I dediquem un percentatge del pressupost públic perquè aquelles persones que no van cotitzar però van treballar tinguin pensions no contributives. I perquè aquelles persones que han perdut la seva parella tinguin també una pensió de 10 de tall. I està funcionant i quadra. I ells ho van convertir en un negoci. Que el meu salari, en lloc de pagar les pensions de les persones grans, el tinguem en un compte corrent, amb algú que ho inverteixi, i si falla diran que és el mercat que ha fallat, cobrant comissió una altra vegada.

59:07 Aquesta és la disjuntiva, amigues i amics. Sanitat com un negoci o com un dret? Habitatge com un negoci o com un dret? Pensions com un negoci o com un dret? Gent normal i corrent? La gent que ens representarà nosaltres al Congrés dels Diputats i al Senat, els representants del gran diner. Que, a més a més, aprofitant que el món està canviant, i està canviant molt ràpidament, tecnològicament, intel·ligència artificial, climàticament, ja ho veiem, les puges torrencials, geopolíticament, amb canvis molt importants, volen aprofitar encara per fer més negoci. Per manar més, per governar més. Gent normal versus representants del gran diner. Aquest és un dels eixos de la campanya més important.

59:54 I què volen? Afiançar el seu poder. Que hi hagi robots treballant a les fàbriques perquè aquests no fan vaga. Li paguem menys diners. Automatitzar al màxim. Que el canvi climàtic serveixi perquè nosaltres puguem fer encara més negoci. Que l'intel·ligència artificial ens doni més possibilitats d'influir la gent, de manipular la gent, de conèixer què fa la gent, per poder veure la vida de la gent com a consumidors i les dades com un producte per fer encara més negoci. I per això el que volen és retrocedir. Retrocedir. Tornar a temps anteriors. En aquests canvis que generen inquietud a la ciutadania, que plantegen riscos, però que també plantegen oportunitats, els volen aprofitar per governar, per manar, per imposar-se, per defensar els seus interessos, els interessos del gran diner. Aquesta és la disjuntiva que tenim.

1:00:47 I això, on s'ha posat en pràctica com ha anat? Doncs ja ho veieu. Aquesta setmana hem tingut, a mi vei, aquí. A Madrid, a Espanya, amb la motoserra. Reducció del 40% del salari mínim a l'Argentina. Jornades de 12 hores. Retallada de les polítiques públiques. O als Estats Units, el cost de la vida més alt que mai. Pararé totes les guerres, n'he iniciat de noves.

1:01:19 ús de la força, aranzels per trencar el comerç internacional, que va efectivament trencat. La gent viu millor o viu pitjor a l'Argentina? La gent viu millor o viu pitjor als Estats Units? Els referents... Els dirigents polítics de casa nostra que tenen com a referents Trump i que tenen com a referent Mivell ens portaran aquí el mateix. No funcionen aquestes receptes, no funcionen aquestes polítiques. No tenen solució per millorar la sanitat, per millorar l'habitatge o per garantir el futur de les pensions. Volen simplement manar i afiançar els seus interessos.

1:02:01 I aquí, el 29 de novembre, això es tradueix en dues opcions. O un govern plural, progressista, per seguir avançant, encapçalat per Pedro Sánchez, o un govern PP-VOX. Feijóo, Abascal, Abascal, Feijóo. No n'hi ha tres d'opcions, n'hi ha dues. Hi ha dues opcions, no ens confonguem, no perdem el món de vista, no perdem el nord. Dues úniques opcions. O un govern encapçalat per Pedro Sánchez, o una coalició, un consorci d'interessos del gran diner, Partit Popular i Vox.

1:02:41 Vox llegeix avui que diuen que volen defensar la catalanitat contra el califat. Però quina broma és aquesta de mou-vos? A qui prenen el peu? Retallant la cultura, prohibint llegir autors catalans a València, a la comunitat valenciana, eliminant el català de la franja? amenaçant amb retallar l'autogovern, així es defensa Catalunya, així es defensa la personalitat política de Catalunya, així es defensen els interessos de Catalunya, generant odi, destruint la convivència. I la cultura, fent censura en el cinema a Castella i Lleó, jo vull seguir veient la Bala Negra, jo vull seguir anant al cine a veure les pel·lícules que em doni la gana, vull poder llegir a qui em vingui de gust llegir, vull poder jutjar per mi mateix quin producte cultural m'agrada o no m'agrada. I volen intervenir a la cultura? Volen tornar a la censura de la cultura? Això és defensar Catalunya? Això és defensar Espanya? Això és tornar 50 anys enrere com a mínim? Com a mínim?

1:03:57 Dues opcions. Progrés, avançar, defensa dels drets de la ciutadania o govern de retrocés, d'involució PP-VOX. I en aquest context Catalunya serà decisiva. Ja ho va ser l'any 23, quan es van passar les eleccions, i ara ho serà més que mai. Catalunya serà decisiva. Alguns d'aquí es confonen per ser-hi. Es confonen d'adversari. Sento parlar a alguns que diuen que si el PSOE, que si haguéssim hagut de fer més, que... Es confonen d'adversari. Jo no vull entrar en debats amb gent que està, diuen, diuen, a la nostra esquerra. Respecto tothom, tothom serà necessari. Tothom serà necessari. Tota pedra fa paret a l'esquerra.

1:04:44 Però centrem-nos, eh? El penalti decisiu el tira el veterano jo, que no falla mai. No el tira el novell jo, que sempre està amb cosetes. I aquest és un penalti decisiu. Aquest és un moment decisiu. El triple decisiu el tira qui té millor estadística, el Berni. No el tiro jo que de Déu, perquè és la veritat, en fot una a dintre. A qui faríeu tirar el triple decisiu d'aquesta sala? A qui? En el que en sap, no? Doncs el 29 d'octubre una mica el mateix. No busquem receres, no busquem el que en sap, el que no falla, el que té millor estadística el que durant vuit anys ha fet avançar el país, el que durant vuit anys ha retornat la convivència a Catalunya, el que ha aconseguit que 22 milions d'espanyols treballin, el que ha allargat els contractes, el que ha promocionat els contractes de llarga durada, el que ha revaloritzat les pensions, el que ha pujat un 60% el salari mínim interprofessional, el que ha defensat... la decència a l'àmbit internacional, dient pel seu nom que a Gaza hi ha un genocidi, dient que no augmentar la despesa en armament, en contra o retallant polítiques públiques. Pedro Sánchez, el 29 de novembre, el penal o triple al que no falla mai. I els altres, amb tot el carinyo, si volen que ens passi una pivota perquè faci el triple obert, i si no ja ens la passarem nosaltres mateixos, que també en sabem. Però no s'hi va a badar, perquè hi ha molt bon joc.

1:06:41 I d'altres diuen que estan al mig, que són equidistants, que són neutrals. Neutrals de què? Aquí la neutralitat és prendre partit. Qui diu que és neutral en una situació d'aquest tipus està prenent partit i està prenent el partit equivocat. Està prenent partit pels de la involució pels que si haguessin pogut manar no haurien retornat a la convivència de Catalunya i a començar per ells mateixos no haurien pogut tornar a Catalunya com estem tornant, que ens avagrem que puguin tornar, per descomptat que sí. Què vol dir estar al mig? O estàs a un costat, al costat bo, al costat bo de la història, o estàs amb els... L'habitatge com un dret, amb les pensions com una política pública que és també un dret, amb la sanitat com un dret, amb seguir avançant, amb el respecte a la pluralitat d'Espanya, amb la defensa de l'auto-obert de Catalunya, amb la defensa del català, ho estàs, amb la involució, amb tornar 50 anys enrere, amb l'habitatge com un negoci, amb les pensions com un negoci amb la sanitat com un negoci. No es pot estar al mig. No t'amaguis. I si no saben decidir ells i no prenen partit, jo demano als ciutadans que decideixin per ells i que es pensin molt bé qui demanen a ells.

1:08:07 Per tant, companyes i companys, com s'ha dit, ens venen cinc setmanes. Crec que també boniques, perquè no hi ha res més bonic que explicar-se davant de la ciutadania, d'escoltar la ciutadania. Al final, una campanya electoral és una conversa amb la ciutadania, amb moments bonics que pots intervocutar, que pots explicar-te, rebre, aprendre. Però tres o quatre coses sí que m'agradaria que les tinguéssim clares. La primera, nosaltres no anem a donar lliçons a ningú, però tampoc permetrem que ens en donin. Ni sobre votivitat del vot, els que diuen que volen vot útil però que són els més poc útils que hi ha, fent coses que no s'entenen ni sobre els que ens diuen que defensar Catalunya consisteix en no prendre partit per ningú, amb aquells que ja d'entrada diuen que no hi van, que no hi van participar, perquè és la pitjor manera de defensar els interessos dels catalans. Per tant, no donarem lliçons, però que tampoc ens en donin masses, perquè no ho acceptarem.

1:09:15 La segona, respecte. En primer lloc, pels ciutadans. Per tots els ciutadans. Amb un llenguatge educat, correcte. M'han agradat molt les intervencions del Rubén i de Bayona i em van agradar també i molt les intervencions dels companys i les companyes de Girona amb contingut polític, sense insults, sense aixecar la veu. També el dia em va venir un ciutadà molt enfadat, molt enfadat, i jo em pensava que estava enfadat amb mi i no estava enfadat amb mi, estava enfadat perquè deia que la gent insultava. I no entenia com els que insulten no se'ls pot portar davant dels tribunals. Em deia, però denuncieu amb una política una mica famosa de Madrid, denuncieu perquè estan insultant tot el dia.

1:09:50 I em deia, no es pot fer això. Llavors em va explicar què pensava ell dels jutges. En fi, tampoc em vull reproduir aquí. Però tenia raó, tenia raó. Som representants o aspirem a ser representants de la ciutadania. Ens hem de comportar amb educació i amb respecte. I no caiguem pel pendent de la falta de respecte ni de vinçut, que alguns volen que hi caiguem. Per què? Perquè on volen arribar? Volen arribar a dir que tots insulten, no serveixen per res, la política no serveix per res, les institucions democràtiques no serveixen per res, fora.

1:10:20 No, nosaltres ens estivem la democràcia, defensem la democràcia, sabem que la solució als problemes ve de la mà de la democràcia, per tant, respectem els ciutadans. Tinguem un llenguatge respectuós. Respectem també els adversaris, per més que discrepem d'ells. Fem-ho amb arguments, no amb descalificacions personals. I també respectem i demanem respecte per les regles de joc.

1:10:42 Ara, alguns posen en dubte el vot per correu. S'han enredat amb això del vot de la llei de neteja. És que és molt senzill. Si vostè té la nacionalitat espanyola, té un passaport espanyol, pot votar, perquè és un dret inherent. Tot espanyol només faltaria, té un dret fonamental que és el dret de vot. És sagrat això en democràcia, és la pedra en govern de la democràcia. Si vostè diu que aquest senyor no té dret a tenir un passaport espanyol, doncs digui això i revisi això. Però si té un passaport, pot votar.

1:11:15 Jo no entenc el que ha fet el Tribunal Suprem, que ha dit 168.000 persones que tenen el passaport i no discuteixen que el tinguin, no pot votar. No, escolti, no. Si té el passaport, vota. I alguns ja han votat en anteriors ocasions. Això és posar en risc discutir les regles del joc. Quan ell, Berni, jugava a bàsquet, no discutia l'àrbitre abans de començar el partit, ni les regles. Les regles són les que són. Ja han funcionat i s'han de respectar. És el que fan a tot arreu. Mireu als Estats Units. També, quan jo perdo, no va bé.

1:11:52 Respecte pels ciutadans, respecte pels adversaris i respecte per les regles del joc. I, sobretot, molta feina. Molta feina, molt contacte amb la ciutadania, molta convicció en el nostre plantejament, molta defensa de les institucions democràtiques i efectivament són unes eleccions molt rellevants en què Catalunya un cop més, n'estic seguríssim, estarà avançada de les circumstàncies i Tarragona també especialment.

1:12:16 Tarragona ens hi juguem molt. En aquests mapes que es fan de territoris claus, Tarragona ho és. Tarragona ho és. Aquí tenim opcions de millorar el resultat. I jo estic segur, companyes i companys, que amb els candidats i candidates que tenim, amb la feina de tot el conjunt dels militants i els simpatitzants i la sintonia de Tarragona, estarem avançada i el 29 de novembre tornarem a tenir un govern progressista a Espanya encapçalat per Pedro Sánchez. Moltíssimes gràcies i endavant! Gracias.