Saltar al contenido

DISCURSOS

Institucional

Presentación de la candidatura del PSC por Girona a las Elecciones Generales 2026

Acto de presentación de la candidatura del PSC por Girona a las Elecciones Generales 2026, celebrado el 24 de octubre de 2026 en Girona

24 de octubre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

Ver en YouTube, 51 minutosExplorar análisis de discursos

42:57 Bé, molt bon dia a tots i a totes. Quin goig veure aquesta sala plena més amb uns dies especials a Girona, com sabeu, a les fires de Girona. I mireu, permeteu-me que comenci dient que aquesta campanya i els dies que tenim per endavant, jo crec que aquesta vegada la decisió és fàcil. La decisió és, si voleu votar pau, no voteu odi. Si voleu votar pau, no voteu aquell que converteix el veí en enemic i la diferència en amenaça. Si voleu votar pau, voteu virtut. Perquè mireu, aquesta vegada la qüestió no és qui serà exclòs. Si serà la catalana, si serà el marroquí, si serà l'espanyol, si serà la dona, el gai, l'àvia o el gitano. La qüestió és que no hi ha d'haver cap exclòs. Ningú assenyalat pel seu origen, ningú humiliat pel que és, ningú... privat de la seva dignitat.

44:13 Aquesta és una campanya moral. I permeteu-me que li doni la benvinguda al nostre secretari d'organització, que ara no el veig, en José Luis Jiménez, aquí davant. Mira si no et veia, imagina't. Benvingut, José Luis. Aquesta és una d'aquelles campanyes que des del partit... Ens agraden, ens agrada defensar aquells valors que sempre hem mantingut i per tant és una campanya on ho haurem de tornar a defensar amb més força que mai des del partit la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Sigues molt benvingut també en aquest acte.

44:51 La dignitat. La dignitat davant el racisme. La dignitat davant de l'insult. La dignitat davant l'ignomínia d'abraçar l'home de la motoserra. La dignitat de tothom davant la festa d'uns pocs. Si voleu votar pau, no voteu aquell que deshumanitza. No voteu aquells que blanquegen les dictadures perquè ens poden prendre moltes coses, i de fet ho faran si els ho deixem fer, però el que no ens podran prendre mai, mai, mai, és la dignitat. Per tant, si voleu votar pau, no voteu odi.

45:33 En aquesta hora històrica, els socialistes democràtics reafirmem solemnement els nostres principis. Humanitat, justícia i llibertat. Cap força pot destruir aquests valors i aquests principis, perquè els portem arrelades al cor, ho portem gravat, tots els socialistes, generació rere generació, són idees que no moren. I per això vull saludar amb determinació i amb molt efecte... totes aquelles persones que heu estat assenyalades i excloses pels discursos d'odi de la dreta i l'extrema dreta. Vull saludar a tots els amics i amigues catalans i catalanes, perquè la diversitat és una virtut catalana, una virtut que ens enriqueix, una virtut que ens fa més forts, una virtut que ens fa més grans com a país.

46:24 No hi ha cap nació que vulgui ser lliure... que no pugui acceptar una comunitat d'amos i súbdits. Necessitem ciutadans lliures, iguals en dret, iguals en dignitat. I assenyalar al de baix cada vegada que hi ha una dificultat, a part de ser miserable, sembra odi, por, escampa inseguretat i el que és més greu, ens esquerda com a comunitat. Per tant, que ningú no ens faci creure que el nostre poble no es pot autogobernar i que no en sap, que ningú ens faci abaixar el cap, que mai més un senyoret ens torni a governar.

47:03 Azaña va dir a Barcelona l'any 1938 les següents paraules que avui vull recuperar. Si mai senten que els bull la sang irada i el tarannà espanyol torna a enfurismar-se amb la intolerància, amb l'odi i amb l'afany de destrucció, que pensin en els morts i que n'escoltin la lliçó. Aquest país ja va patir una dictadura de gairebé 40 anys. Ja vam conèixer la fam. Ja vam conèixer la misèria, ja vam conèixer l'humiliació dels vençuts. No podem permetre que l'odi torni a governar les nostres vides. Per tant, si voleu votar pau, no voteu l'odi.

47:41 Més que força en aquesta campanya, que també el que necessitem és humanitat. Menys fanferronades i més bondat i tendresa. I aquesta humanitat també es defensa en la manera que tenim d'estimar. L'amor entre dues persones, siguin del sexe que siguin, l'hem defensat sempre en nom de la llibertat i ho continuarem defensant. Però també l'hem de defensar com una virtut. La virtut d'estimar, la virtut de cuidar, la virtut d'acompanyar, la virtut d'acompanyar i de compartir la vida. L'amor finalment és un bé públic, és un bé pel país.

48:18 Catalunya és més forta quan dues persones que s'estimen poden viure juntes, fer projectes, fer-se costat, quan poden estimar-se l'un a l'altre amb llibertat i sense por. Penseu cadascun de vosaltres amb els vostres fills, filles, nets, netes, amics, qualsevol persona que estimeu. Penseu en com li brillen els ulls quan parla de la seva parella, del seu entorn, en l'alegria que sent, en la vida que vol compartir. Aquella alegria també ens enriqueix, aquell amor també ens enfruteix. Si la família és un bé públic perquè ens cuida, perquè ens acompanya, perquè ens sosté, perquè ens ajuda a créixer, també ho és l'amor perquè ens vincula als altres, perquè ens ensenya a tenir-ne cura i perquè ens fa més forts com a comunitat. Antoni Puigverd recupera una imatge de Laurence Sterne caminant en companyia, ni que sigui per comentar com s'allarguen les siluetes quan el sol declina.

49:16 I ara, permeteu-me que dirigeixi unes paraules a Feijóo, que ha volgut comentar aquests dies el model català d'habitatge. Perquè el missatge des del govern és ben clar, és nítid. Catalunya està destinant milions d'euros a mantenir les famílies en els seus habitatges. Catalunya està destinant milers d'euros a rehabilitar el parc d'habitatge construït. Catalunya està destinant milions d'euros a aturar desnonaments i a mantenir les famílies a casa seva. Catalunya està destinant milers d'euros a lliurar claus, una a una, porta a porta, edifici a edifici, perquè els catalans i catalanes... tinguin un habitatge digne i assequible. Catalunya està destinant milions d'euros a construir el parc d'habitatge públic que mai ha tingut i estem, com dic, destinant també milions d'euros al fons d'emancipació perquè els nostres joves puguin tenir la seva primera llar i per avançar les entrades d'aquests pisos.

50:24 Hem avançat per l'esquerra els millors arguments de l'esquerra i hem estat en l'Europa democràtica i respecte al nostre entorn el govern que més recursos està destinant a aquest parc d'habitatge públic i a donar solució al problema de l'habitatge pels catalans i catalanes. I per això permeteu-me que ens salti una miqueta el guió i vulgui expressar el meu profund agraïment i el més sincer al president de Catalunya, al president Salvador Illa, per la seva absoluta determinació des del primer moment de assenyalar que aquesta era una de les prioritats que teníem en aquests moments. La seva absoluta determinació... de destinar recursos econòmics i humans, precisament, a desenvolupar i situar la política d'habitatge com una de les primeres i prioritàries d'aquest govern. Gràcies, president, per la teva determinació. Gràcies.

51:24 del 3 de 3 a Girona. Moisès Tomàs, on estàs? Per aquí darrere. Bueno, Moisès ja el coneixeu, eh? Company de salt, té l'empenta i la força, en fi, que no coneixem en cap altre. Per tant, entraràs al Senat, serà senador. L'Arbi Lal. L'Arbi. L'Arbi. Amic. Saps que amb tu el PSC és més honest i més fort. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta aventura.

51:59 Consol, exalcaldessa, és un goig i un privilegi tenir-te amb nosaltres en aquesta aventura i en aquesta lluita. Moltes gràcies. És que els vaig buscant. Blanca, intel·ligència i determinació al Congrés. Gràcies per continuar en aquesta aventura. Gael, alcalde. Potser algun dia ja no seràs l'alcalde més jove d'Europa, però sempre seràs dels millors alcaldes que hem tingut. Gràcies, Gael. I en Marc Lamois, amic, un dels dos companys de viatge que des del principi sempre m'han acompanyat, juntament amb l'Alfons. Gràcies.

52:52 Aquest 3 de 3. Per tant, i acabo. Aquesta vegada és fàcil, decidir és fàcil. Si vols votar Pau, no votis odi. I a Girona, 3 de 3. I us deixo amb el primer secretari i qui encapçala la llista del Congrés. Marla Moa. Bon dia, amics, amigues.

53:19 del Congrés. Marla Moa. Bon dia, amics, amigues. Que ve a veure aquesta sala ben plena, m'apuntava, has de donar la benvinguda a la consellera Paneque, a Girona. Per tant, no donaré la benvinguda, perquè quan obrim la porta de casa la gent no ens diu benvingut. El que li hem de dir és que estem tan, tan... tan orgullosos com a gironins i gironines cada vegada que veiem la millor portaveu que ha tingut la Generalitat de Catalunya. Estem molt orgullosos de tu, consellera Paneque. Perquè cada dimarts ho fa molt fàcil, però deu ser de les coses més difícils que algú pot fer. Però si hi ha una cosa una mica més difícil, estic convençut que és, després d'uns anys complexes, poder-se tornar a dir el que encapçala el govern de tothom a Catalunya, ser el president de tothom a Catalunya. Per tant, sí, molt benvingut a Girona, president. Salvador Illa.

54:43 I amics i amigues, hi ha moments en política que no n'hi ha prou amb tenir raó. Ho explicava la consellera. No n'hi ha prou amb haver treballat bé aquests darrers anys. No n'hi ha prou amb tenir un projecte de futur clar. Hi ha moments en què la història ens mira als ulls i ens diu que hem de prendre partit d'una banda o d'una altra. I aquest, aquest 29 de novembre, és un d'aquests moments. Tothom sap, tothom ho diu. Ens hi jugarem un grapat d'escons que decidiran moltes coses. Però no són només escons, no són només seients. El que ens hi juguem són dos models de la democràcia que ha de venir. El que ens hi juguem és molt més transcendental aquesta vegada. No canviarà un govern. La democràcia va de canviar govern. Nosaltres som demòcrates i estem completament d'acord. Però aquesta vegada el que ens diuen PP i Vox, i ho diuen sense amagar-se gens, és que el seu projecte és desfer tot aquell camí que hem fet tots aquests anys. Desfer la democràcia, desfer el nostre estat de dret.

56:10 Per tant, no, aquestes eleccions no són com les de sempre, tenen quelcom de diferent, no són... Uns quants escons. Són uns quants escons que significaran continuar avançant en la nostra democràcia o començar a retrocedir inexorablement. Ens hi jugarem la defensa d'allò que altres generacions van construir per deixar-nos a nosaltres. Ens hi jugarem la defensa de drets que no han caigut del cel. Ens hi jugarem tot això. I el que hem de dir molt, molt clar és que la gent progressista i la gent socialista d'aquest país no deixarem que per un grapat d'escons ens facin retrocedir 50 anys.

57:01 Perquè penseu-hi un moment, pensem-hi. No fa tant de temps, no fa tant de temps en aquest país hi havia gent que havia de callar per por allò que pensava. Hi havia gent que no podia dir a qui estimava per por. Hi havia gent a Girona que no podia parlar la seva llengua tranquil·lament per por. I avui... Avui que ningú té por de dir en públic allò que pensa, avui que hi ha tanta gent al nostre país que no té por de dir a qui i com estima lliurement, avui que podem parlar la nostra llengua arreu sense cap mena de por, avui deixarem perdre tot això.

57:54 Fa uns dies, un bon company em deia, te'n recordes dels divendres de Rajoy? Els divendres de Rajoy, on va arrencar un record d'unes boires que semblen... Fa molt de temps, però va ser fa dos dies. Aquells divendres on tots estàvem pendents de la ràdio, de les notícies, per saber... Què retallaria aquell divendres aquell Consell de Ministres amb un nou decret? Aquells divendres foscos on la gent dels sindicats havia d'estar atent perquè no sabia què hauríem de sortir a lluitar. Aquells divendres que havíem de pensar com reaccionaríem davant d'una nova pèrdua. Perquè va d'això. Aquesta vegada va d'això. Va d'escollir tornar aquests divendres foscos del PP o seguir amb els dimarts de progrés que hem fet tots i totes els progressistes d'aquest país. O divendres de dol o dimarts de progrés. Va d'això aquesta vegada. No hi ha cap més alternativa.

59:03 Perquè quan la democràcia d'aquest país ha necessitat algú que la defensés, sempre ens ha tocat aparèixer els socialistes. I n'hem d'estar orgullosos. No hi hauria hagut transició sense els socialistes. Els que van perdre la joventut en una societat que els reprimia. Els que van haver de viure tota una vida a l'exili veient el seu país des de lluny. Els que van resistir aquí cada dia la foscor i l'opressió d'una dictadura. A tots aquests, sense tots ells, no hi hauria la democràcia que avui defensem. Aquest és el deute i la càrrega que tenim com a socialistes. Defensar una democràcia... que va costar moltes i moltes vides al nostre país.

59:49 Fixeu-vos si n'hem de ser responsables com a socialistes. Hem viscut una legislatura al Congrés i al Senat on, setmana rere setmana, hem hagut d'escoltar des de la tribuna com es normalitzava l'odi. Com es normalitzaven... amb amenaces suposades de gent de fora, de col·lectius, i les dibuixaven sense cap pudor a la tribuna d'oradors. Hem hagut d'escoltar diputats de Vox dir que el franquisme, que la dictadura, va ser un moment... D'ordre, de progrés i de reconciliació. La dictadura franquista. I ens ho deien mirant-nos des de la tribuna d'oradors del Congrés. Aquest és el desvergonyiment al qual han arribat. No podem deixar... Que el feixisme ens miri als ulls i ens digui que el franquisme va ser una època d'abonança, que va ser una postal a la que hauríem de voler tornar. Perquè la vergonya que hauríem de sentir si mai tornéssim a deixar caure el nostre país en aquells moments hauria de ser absoluta.

1:01:13 La dictadura va destrossar el nostre país. Els demòcrates després l'hem aixecat, l'hem reconstruït, l'hem portat fins on ha arribat avui. Per tant, que no ens parlin d'aquell ordre, aquell progrés, aquella reconciliació, si ens en recordem molt, no l'hem oblidada. Ni nosaltres, ni els nostres avis i besavis que encara estan a les conetes d'aquest país. No deixarem que ens esborrin la veritat de la nostra història. No ens coneixen si pensen que deixarem que això passi.

1:01:51 Els socialistes hem lluitat sempre perquè el futur no depengui de l'origen. Dels cognoms que tenen els pares, del poble d'on van venir els nostres avis, del continent d'on va venir la nostra família. Nosaltres callem en un progrés per tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país per igual. Lluitem perquè tothom tingui una vida digna, lluitem perquè tothom tingui una casa digna, lluitem perquè tots i totes tinguem les mateixes... oportunitats a la vida.

1:02:25 A finals del segle XX vam pensar que el capitalisme estava disposat a assumir la democràcia. Avui hem vist, hem constatat que no. Els oligarques del món, els presidents amb voluntat d'autòcrata com Trump o com Putin, i els seus amics ens diuen que la democràcia minva la seva llibertat. Doncs si a ells els molesta la nostra democràcia, nosaltres qui ens molesta són ells. Però el que no podem permetre és que haguem d'escoltar aquests dies a Abascal o a Ayuso.

1:03:05 dient que el model a seguir són Estats Units o és l'Argentina de Milei i la seva motosserra. Perquè volen dir que el model a seguir és un país on la policia posa nens i nenes en gàbies de ferro, com a Estats Units. Volen dir que el model a seguir és una Argentina on hi ha joves que han de donar les seves bambes a final de mes perquè casa mengi. Aquest és el model que vol Vox i PP per Espanya, per Catalunya. Nosaltres els hi tornarem a dir mil vegades que això no ho volem que el que hem aconseguit ens ha costat molt, que l'Espanya de progrés, que la Catalunya de progrés, que els drets que ens hem guanyat no ens els trauran, que no volem aquests models d'Estats Units o d'Argentina, que volem la democràcia europea. I que si ells volen poden anar amb els seus amics, però no fer això en el nostre país.

1:04:09 I acabo. Aquestes eleccions, amigues i amics, tenen aquest sentit tenen aquest sentit profund de defensa de la democràcia. Tenen el sentit de tornar l'esperança a qui l'ha perduda. De dir que no, que no tots els governs són iguals. Aquí tenim una llarga tradició de partits de Catalunya que diuen que tots els governs a Madrid són iguals. No. Els hem de dir, el que escollirem és entre un govern del PP i de Vox, amb aquells pilotassos urbanístics que van fer el seu últim mandat, o un govern de progrés que s'ha compromès a fer 184.000 habitatges i que ja està des de fa temps treballant-hi. Entre un govern del copagament sanitari del PP... o els governs socialistes de la Sanitat Universal que va implantar el nostre Ernest Lluch. Entre un govern que feia firmes contra l'Estatut de Catalunya o un govern progressista que estima i posa en valor el lideratge de Catalunya al nostre país. Entre un govern d'Espanya que dibuixa una Espanya monolingüe... Nosa, totes les llengües que tenim, o un govern com el que hem tingut, que ha posat en valor totes les llengües que conviuen al nostre estat i particularment la nostra llengua catalana. Entre un govern que tot el seu patriotisme s'acaba en els seus braçalets amb banderetes o un govern de la braçada fraternal socialista o els divendres de dol o els dimarts de progrés. Això és el que ens jugarem aquest 29 de novembre.

1:05:55 I avui veure aquesta sala plena em dona molta confiança que, com deia la consellera Paneque, els socialistes aguantarem, governarem i tindrem quatre anys més de progrés. Endavant, companyes i companys, a guanyar! I ara és un plaer deixar-vos amb el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. Molt bon dia, companyes i companys.

1:06:38 alcaldes, alcaldesses, secretaris d'organització, responsables del partit a comarques gironines, amigues i amics, molt bon dia. Moltes gràcies, Sílvia, per tot, per les teves paraules, pel teu to, pel contingut del que dius. No diré que m'ha impressionat perquè et conec bé, però és molt rellevant. Tenir polítics que diguin coses, que les diguin amb respecte, que no busquin la frase fàcil i curta, sinó que pensin i que diguin coses, i que parlin de l'amor, i que parlin de l'odi, i que parlin de la convivència, i que facin, a més a més, el que està fent la Sílvia, la companya Sílvia Paneque, com a portaveu del govern i com a conseller de Territori, amb dues carpetes tan essencials com són l'habitatge i la mobilitat. Moltes gràcies un cop més.

1:07:33 He fet una entrevista amb el diari de Girona i em deien, bueno, i qui serà el candidat? Calma, que estem fent feina al govern de Catalunya. Calma, eh? Ja entenc que Girona necessiti trobar algú que doni un... Però calma, tenim molta gent, nosaltres, i la Sílvia Paneque és essencial al govern de Catalunya. I moltes gràcies, Marc, també per tota la trajectòria i per tota la feina que esteu fent i que heu fet a Congrés dels Diputats. Tu i totes les companyes i companys que t'hem acompanyat. I també la meva enhorabona a totes les candidates i candidats que heu estat escollits pel partit, per representar-nos al Congrés i al Senat.

1:08:15 Avui estic a Girona i ahir vaig acabar el dia a Badia del Vallès. I, com sempre, la millor universitat és la universitat de la vida, és el carrer, és el carrer. Val més dues hores de carrer i de contacte amb la gent que deu hores no hi hagin papers. I jo estava a Badia amb l'alcalde, en Josep, i em va portar al mercat municipal. Anem aquí al mercat municipal per explicar que estaven plantejant per fer una reforma. Als mercats hi ha vida, veus la vida. Un divendres a les sis i mitja, set de la tarda, que ja començava, però hi ha vida, hi ha vida. Anem aquí a un bar a prendre alguna cosa. Bar l'Alemany. I el senyor que tenia el bar, jove i fort, o sigui, no vaig veure una persona gran, potser perquè ja em començo, però encara em sento jove, i em diu, ara em joviu, i em fa així, i m'ensenya el rètol, i efectivament, allà posa un rètol, 49 anys treballant. Em jubilo. I em diu, traspasso el bar. Es jubila. 49 anys treballant. Per què té confiança en un sistema de pensions? Perquè sap que després de 49 anys, dia a dia, aixecant la persiana del bar, es jubila. I tindrà la garantia que cada final de mes cobrarà el que li toca després d'haver treballat. Atenció, no valem. Podria fer això? Aquest senyor? Podrà fer això? Segons qui governi d'aquí uns anys? Atenció, no valem.

1:09:56 I li dic, escolta, i això d'Alemant? Diu, no, té història. I me l'ha explicat. I els meus pares van haver d'emigrar a Alemanya. I cada estiu veníem aquí. I l'alemany, ja ve l'alemany. I els meus pares no eren de navars, els meus pares eren de treballar. Molt bé. Veníem aquí, però jo sí que m'agradava anar i era l'alemany. Ja ve l'alemany, va l'alemany. No, atenció, gent que va haver de marxar. El primer va venir a Catalunya, llavors havia de marxar, havia de tornar aquí. Diu, això va passar fa 500 anys. No, va passar fa 50 anys. Aquesta gent sap que t'acullin i que et tractin bé, explicava la ciutadania. Sap el valor d'això, sap que quan se'ls va donar una oportunitat van obrir el seu bar. I sense que ningú s'hi regalés res, treballant, han tirat endavant la seva vara. I avui defensen el que han aconseguit. I defensen Catalunya. I defensen Badia. Ahir estàvem veient com una, diguem-ne, acció organitzada de les veïnes i veïns ha aconseguit que finalment traguéssim l'amiant d'uns habitatges que en aquest moment es van construir amb amiant que s'ha fet a la salut pública. Ningú s'hi ha regalat res. S'ho banyen. Són en Catalunya, defensen Catalunya.

1:11:25 I mentre estava allà, no volia caure, anava apropant gent i veig que hi havia un senyor enfadat. I pensava, tu, trobes de tot, normalment la gent és molt amable, i pensava que aquest senyor venia molt enfadat. Jo vaig veure-ho i vaig pensar, ara aquí ho acaben i caurà alguna. No, no, i ve cap a mi. I dic, ep! I estava molt enfadat i em diu, per què no fan res per evitar que insulti la gent? Per què ve un senyor d'Argentina? No exigir-ho gens, us ho dic de veritat. Tal com va passar, hi havia testimonis. Per què ve un senyor d'Argentina a insultar el president del govern d'Espanya? I per què una altra senyora de Madrid li diu filla, per què no la porten als tribunals? Per què no la denuncien? Per què no la fan callar? Què és això d'insultar? Jo li dic, mira, això és molt difícil. Diu, no, no, no, no, em diu ell. Això no és llibertat d'expressió. Això és maleducació i falta de respecte. I em torna a dir, m'ho va dir com deu vegades, per què no a la porta no li haurà res a fer i em diu el que pensa ell dels jutges. Que jo no ho vull repetir aquí. Diu això. Bé, li vaig dir, escolti'm, té raó, no es desanimi. Tenim una ocasió el 29 de novembre per votar per la dignitat, per l'educació i pel respecte. I diré això a un públic que em prengui la paraula i ho vaig fer. Ho vaig fer.

1:13:10 A vegades ens pensem que la gent normal, la gent senzilla, la gent treballadora no entén les coses i moltes vegades les entén més bé que nosaltres. La gent vol respecte i veuen que hi ha alguns i algunes que escalfen la campanya i que no tenen respecte i que utilitzen la violència verbal que moltes vegades pot derivar, tant de bo no sigui així, en un altre tipus de violència. I aquesta campanya, jo us demano, aquesta campanya i pre-campanya que comencem, que sigui per part nostra la campanya més respectuosa que hem fet mai. Més respectuosa, perquè nosaltres tenim molts arguments per adreçar-nos a la ciutadania. No ens fa falta res més que els nostres arguments. La pensió que cobrarà el propietari del bar Alemany si segueixen 20 governs progressistes que li garanteixen aquesta pensió. No ens fa falta insultar. Respecte, respecte, respecte. Respecte als adversaris. Diuen, vamos a derogar... el sanchismo, i derogar-hi sacrificis. Però no pots derogar una part de la societat. Pots derogar, no te'n sortiràs perquè perdràs les eleccions, però pots pretendre derogar una part d'unes polítiques. La societat no la derogaràs. La societat és la que és, i hem de conviure tots el dia 30 de novembre. Respecte, respecte, respecte. I també respecte per les regles de joc. Van entrevistar a la COPE i em van preguntar per la llei de [¿[¿?]?]. Si un senyor té un passaport espanyol, automàticament té dret a vots.

1:14:47 Si tens passaport, votes, perquè votar en una democràcia és un dret fonamental. Si tu dius que no tens dret a tenir un passaport, discuteix això, però el que no pot ser és que un senyor té nacionalitat i no pugui votar. Això no. Això és molt perillós. I torni raca-raca amb aquest tema. I amb que vot per correu no és segur. Posen en dubte les regles de joc. I això és molt lleig. Això és com aquell equip de futbol que abans de començar el partit ja critica l'àrbitre. I que no li sembla bé, i que l'àrbitre no està bé, i que hauríem de jugar... Surt a jugar a l'esportivitat.

1:15:26 Tens confiança en tu mateix? Tens confiança en els teus arguments? Tens confiança en el teu projecte? Tens projecte de país? Surt a disputar-lo. Quan faltes el respecte als teus adversaris i els tractes no com a adversaris sinó com a enemics, quan insultes i quan a més a més poses en qüestió les regles del joc, desvegitimes el procés electoral, malament anem. Diu, passa això aquí a Espanya, no és veritat. Teniu raó, no passa només aquí. Ho estem veient als Estats Units, ho estem veient a Brasil. A Brasil han reconegut treballadors de l'empresa propietària de WhatsApp i d'Instagram que havien apagat els missatges, tancat els missatges d'un dels contrincants de Lula de Silva. I que havien afavorit. Ho han reconegut ells. Diu, errors tècnics. Alterar la netedat d'unes eleccions, no? I violència, també. O als Estats Units. Si vostè em vota, 5.000 dòlars. Però vota. Us imagineu? Us imagineu aquí? Us imagineu? passa a altres llocs i passa aquí sempre de la mà dels mateixos.

1:16:43 Ara això ens diu, ens dona pistes d'aquest enjoc. Per què ho fan això? Per què falten al respecte d'aquesta manera? Per què insulten d'aquesta manera? Per què posen en joc en qüestió les regles democràtiques? Perquè estem en unes eleccions que sí, efectivament són unes eleccions especials de [¿[¿?]?]. I per què són especials? Per què són tan especials? Totes les eleccions són importants, totes. Per què són tan especials aquestes eleccions? Són especials perquè estem en un moment de canvis molt profuns al món. Hi ha canvis demogràfics molt rellevants, molt rellevants. Hi ha canvis climàtics molt rellevants, ho estem veient estiu rere estiu amb puges torrencials, com no havíem vist mai, amb fenòmens, amb un clima que està canviant, encara alguns són negacionistes, encara alguns diuen que no, però l'evidència és ja molt avassaladora, i en canvis tecnològics.

1:17:39 Tres corrents de fons. Demografia, la gent es mou, no per voluntat, que poden menjar. L'alemany no se'n va anar a Alemanya perquè volgués aprendre alemany. Això va anar perquè havia de guanyar-se la vida. La gent que es mou és perquè s'ha de guanyar la vida, perquè si no, no s'obsisteix. Canvis tecnològics, intel·ligència artificial, alguns que deien que no havíem de posar-hi regles, ara diuen que si no poseu regles la humanitat està en perill. A la humanitat. I això la gent, normalment, l'angoixa, no? I canvis climàtics. Amb unes puges, l'altre dia, València va caure en 12 hores el que cau a Barcelona de mitjana en un any. En 12 hores, tot el que cau en un any. I vam tenir a Granollers, i ho hem vist jo a Barroca, 300 i escaig, la meitat del que cau en un any a Barcelona, en condicions normals, va caure en 6 o 7 hores a Granollers. Això és el que us he dit mai, climes de característiques tropicals. Tecnologia, demografia... i canvi climàtic. Tres canvis de fons.

1:18:49 I davant d'això, que planteja riscos, també oportunitats, hi ha gent que diu, un moment, torno enrere. Ho paro tot. Vull anar enrere. No estava fix del passat. Moviments que volen que no s'avanci res, que no es toqui res. Tornar enrere amb entorns o moments molt segurs. Qualsevol temps passat va ser millor, diuen. I plantegen no una alternativa conservadora, una alternativa involucionista. Ho deia el Marc nostàlgics ni més ni menys que del franquisme. Que manin uns, que un mani i faci el que vulgui, suprimir llibertats, suprimir les conquestes que hem assumit, desmantellar polítiques públiques, la sanitat, l'habitatge, tornar enrere. Plantegen una involució. No una alternativa conservadora, plantegen una involució. I plantegen, a més a més, fer això per afavorir el que jo dic el gran diner, les dèbits. Els que en aquests processos de canvi no volen renunciar a un sol euro dels seus beneficis. No volen perdre res del que tenen. Dit en paraules més clares, volen mantenir els seus privilegis intactes.

1:20:17 I si algú ha de fer sacrificis, per això ho diuen, és de dir sacrificis al comú de la gent, la gent d'humà. No. Tu, que hi ha guerres i l'energia és més cara, doncs haurem de pujar el preu. Jo no tocaré un euro dels meus beneficis. És més, els augmentaré. I llavors venen, abaixin vostès els impostos. I faci alguna cosa que puja el preu de l'energia. No, puja perquè hi ha guerres. I ajusta't tu als teus guanys. El gran diner, les dèbits, davant de la gent normal, de la gent corrent. I escolta'm tu, quan es tractava de pujar el salari mínim, que ha pujat, mai havia pujat tant a Espanya, recordeu el que deien, el gran diner. La gent marxarà de treballar, hi haurà una onada d'atur... L'economia covapsarà, tornen a dir el mateix de les pensions, l'economia covapsarà, què ha passat? 22 milions de persones treballant a Espanya. N'hi havia 16. Mai tanta gent treballant. Diu, però és feina precària. No, no, no, és justament el contrari. Hem fet una reforma laboral i és treball fixa. Tots aquests auguris... Tots aquests auguris que això aniria pel pedregal, tot el contrari.

1:21:44 Amb l'habitatge, el mateix. El salari mínim era fer negoci. Si jo pago menys, guanyo més. Punto. L'habitatge, el mateix. Un negoci amb un sentiment d'impunitat, que és que no cal ser un gran humanista ni anar pel món amb... Només que tinguis un mínim de decència, aquest sentiment d'impunitat et genera un rebuig important. Faig el que vull. Faig fora una persona de 87 anys que ha estat pagant el seu lloguer, que està malalta, faig fora. I, escolta'm, i a més a més, i què passa? I què passa? Si el pis és meu, cobro-m'ho que em dóna la gana. I ha passat el que ha passat. I tota aquesta companyeta... finançada pels de sempre, que quan apliquem la llei d'habitatge, quan intervenim al mercat per posar un topall als preus del lloguer, hi ha menys pisos i el preu puja. La consellera, la Sílvia, fa molt bé dir-ho, si les dades són al contrari, però ells fan una campanya finançada, sempre és el mateix. Grups aparentment independents que diuen que això no funciona. Que en el cas de l'habitatge, fixem-nos-hi bé, en el cas de l'habitatge hi ha d'oferir demanda. I t'ho expliquen com si no sapiguessis què és oferir la demanda. No, no, és que puja el preu perquè hi ha més demanda que oferta. I això no passa amb l'energia? Amb l'energia no passa això? Puja el preu de l'energia perquè hi ha més demanda que oferta.

1:23:16 Ah, però aquí no. En el cas de l'energia, no, aquí no intervé en el mercat. Dóna'm ajudes. I en el cas de l'habitatge no, això es diu hipocresia, eh? Això es diu hipocresia. Això es diu hipocresia. S'intervé un mercat quan un mercat no funciona, que passa molt a l'economia. I s'intervé tant quan afavoreix els que produeixen prosperitat, petites empreses, com quan tracta d'afavorir i de protegir ciutadans perquè puguin accedir a l'habitatge.

1:23:46 Doncs amb l'habitatge de què es tracta? De fer negoci. De veure un habitatge com un negoci. Punto i a parte. I ara amb les pensions. Exactament el mateix. Exactament el mateix. Les pensions col·lapsaran, el sistema està enfallida, els joves estan pagant i és veritat, i és bonic, a més a més, la pensió... Sí, dels meus pares. Una part del meu salari serveix per pagar la pensió dels meus pares i servirà per pagar la pensió de l'alemany quan jo vivi. I què? I això funciona. I quan jo em retiri, que espero encara tardar bastants anys, doncs les persones joves ho han de fer. És l'exercici més bonic i més preciós i més efectiu de solidaritat intergeneracional.

1:24:32 I diuen que no. Fan pova gent, no? I diuen, no, no, el que retenen del meu salari, que quedi guardat, diuen que es capitalitzi i que hi hagi algú que ho inverteixi. [¿[¿Cobraria?]?] una comissió. [¿[¿Cobraria?]?] una comissió. Diuen, això s'ha posat en pràctica, ha funcionat? No. No ha funcionat. Però és igual. Campanyes, experts, aparentment independents, pagats pel gran diner. L'esquema és el mateix. No vull salari mínim que pugi per fer més diners jo. Vull que l'habitatge sigui un negoci per fer més diners jo. Vull que l'expansió sigui un negoci per fer més diners jo. El gran diner contra la gent.

1:25:16 I davant d'aquests canvis que hi ha, climàtics, demogràfics i tecnològics, en vull fer encara més diner. I per això vull... I l'eix de fons és autoritarisme. Aquesta gent són autoritaris. Per què? Perquè saben que les institucions democràtiques donen veu a la gent. A la gent normal. Al propietari del bar El Alemany. Al senyor que estava indignat ahir. Els que estem en aquesta sala. Els candidats nostres. Tots i totes. Gent normal. Gent normal que un dia va decidir compartir els valors, va adonar-se que compartia els valors socialdemòcrates, de llibertat, fraternitat i igualtat, que tothom té dret a viure una vida digna, van decidir organitzar-se i treballar col·lectivament la nostra formació política i avui ens representen.

1:26:08 I ens representen, més o menys, amb molt d'orgull. I nosaltres estem molt orgullosos de què ens representen. Gent normal, que sabem tots on viuen, quina trajectòria evitable han tingut, alguns al cau de Mijova, en aquest cas de Portbou, d'altres amb trajectòria llarga a comarques girones, tots sabeu qui són. Gent normal, que ve a treballar per la gent normal, que ve a defensar els drets de la gent normal i que vol transformar i millorar la societat en benefici de la gent normal, a través de les institucions democràtiques. Democràcia.

1:26:41 I d'aquí va aquesta campanya de dir que les institucions democràtiques no funcionen. Que no funcionen. Que la política no va bé, que la política... Ahir deia, jo també ho deia, mirin vostès, no sé si ha costat temps de lluita, però al final qui ha fet que retiri Bamiant són les institucions democràtiques que s'hagin de transformar. I com ha millorat Girona aquests darrers anys? A través de les institucions democràtiques de l'Ajuntament. Ha sigut fàcil? No. Ha costat? Sí. S'ha fet? També.

1:27:10 Mirem com ha avançat Girona, qualsevol ciutat, poble de les comarques gironines o del conjunt de Catalunya. Ho vaig a dar-ho. Com es fan les coses? Treballant, millorant. Lloret, com es fa treballant, millorant? Així és com s'avança. Institucions democràtiques perquè tingui la paraula, la veu, la gent normal enfront de plantejaments autoritaris de jo mano, mano, no governo, mano, faig el que em dóna la real gana, faig fora una senyora i què passa? I a més a més, impunitat. A més, és impunitat. Ningú em diu res. Això és el que està en joc.

1:27:47 Està en joc això i, a més a més, està en joc Europa. Jo vull també compartir amb vosaltres un element, no sé si és molt de campanya o no, però em sembla que és un element de reflexió important. Les eleccions espanyoles seran les primeres eleccions d'un cicle electoral molt important a Europa. Ara tenim aquest diumenge Brasil, tenim el 3 de novembre les eleccions de midterm, abans, entre les dues, unes eleccions a Israel, en fi, aquí podem constatar què passa i la influència que tenen. Però les primeres eleccions del cicle electoral europeu seran les espanyoles, el 29 de novembre. Llavors vindrà França, vindrà Itàlia i vindrà Polònia.

1:28:26 I necessitem l'escala europea, la dimensió europea, per tenir veu en aquest món. Embogit. Amb gent que vol posar la força, no vol seure i ens reunir i discutir. Que la primera diferència bombardeja. Punto. I ja veiem què ens ha portat això. Això ho paguem tots. Les conseqüències les paguem totes. En forma d'increment de l'energia i dels costos de la vida per tothom. I fan genocidis i s'enofanen. I alguns d'aquí s'enofanen, també diuen que no hi són. Aquest és el món d'aquesta gent. Per tenir veu en aquest món, Europa. I per tant, tenim una dimensió també europea, les eleccions espanyoles.

1:29:06 I és que som europeistes i creiem en una Europa federal, en una Europa en què posem en valor allò que ens uneix, no allò que ens separa, són unes eleccions molt transcendents. Doncs en aquest esquema... d'unes eleccions entre democràcia i autoritarisme, d'unes eleccions que tindran influència a Europa, eleccions espanyoles el 29 de novembre, Catalunya és decisiva. Catalunya és decisiva. No exigirà? No. Ja ho va ser. El 2023. 19 diputats del PSC. I ara torna a ser decisiva Catalunya.

1:29:46 I hi ha dues opcions. Hi ha dues alternatives. No n'hi ha tres ni quatre, dues. O segueix havent-hi un govern progressista que reconegui la realitat plural d'Espanya. Encapçalat per Pedro Sánchez o hi ha un govern a Abascal, Feijóo, Feijóo a Abascal, tanto monta, monta tanto, perquè cada vegada estan més confosos, i són la mateixa cosa. Hi ha dues úniques alternatives, no n'hi ha cap més, i ja comencem a veure, en aquests primers dies de campanya ja comencem a veure, o de precampanya o aixalora. El model Feijóo-Abascal.

1:30:26 Mireu, retallem el cinema. Diu, no finançarem pel·lícules que tinguin un esbiaix ideològic. Home, home, això és censura. Per què no dius directament censuraré el que no m'agradi? Això és censura. Això és respectar la llibertat d'una societat? Això és respectar la voluntat dels creadors? I ho diuen amb descaro. O suprimiré el Ministeri d'Igualtat. Soc feminista però suprimiré el Ministeri d'Igualtat. O, salari mínim, es va fer un viu amb si tributava o no tributava. Vau dir l'interès que hi té. O pensions o habitatge. Un programa, torno a dir-ho, involucionista. Això és el que vam fer, sacrificar, derogar, anar endarrere. L'altra alternativa és l'alternativa de Pedro Sánchez, un govern plural, que respecti l'altre govern de Catalunya. També hem vist l'alternativa Feijó Bascao.

1:31:35 en matèria del català. El català no es toca. Alberto, Santi, Santiago Abascal, Alberto Núñez Feijóo, el català no se toca. L'autogovern de Catalunya... L'autogovern de Catalunya no es toca. No es toca. No plantegen una alternativa conservadora, plantegen una involució a primera víctima de la qual ens seria l'autogovern de Catalunya.

1:32:13 Per tant, Catalunya serà decisiva i Catalunya ha d'estar alçada. S'ha d'expressar amb una veu nítida i clara a favor de seguir avançant a favor de les institucions democràtiques, a favor de les polítiques públiques, a favor de l'habitatge com un dret, a favor de les pensions com un dret, a favor d'una sanitat pública i universal, a favor de protegir els ciutadans i les ciutadanes i no a favor del gran diner de les elits de la gent que vol manar i no governar.

1:32:46 I en aquest context... Dos reflexions. Una, alguns, uns per Catalunya diuen, som equidistants. Estem al mig. No. En aquest cas, ser equidistant i ser neutral és no voler decidir. És no poder decidir. Recordo la passada campanya, que deien que bucagerien. Ara no ens podem permetre errors, companyes i companys. O estàs amb la democràcia o estàs amb l'autoritarisme. O estàs amb l'habitatge com un dret o estàs amb l'habitatge com un negoci. O estàs amb la defensa del sistema públic de pensions o estàs amb les pensions... com un negoci. O estàs en una sanitat pública i universal o estàs en una sanitat com un negoci. No pots estar al mig. No pots estar al mig.

1:33:43 I per això la ciutadania ho ha de decidir. I com que és tan transcendental des del meu punt de vista el que està en joc, amb tot el respecte, el màxim respecte cap a tothom, jo faig el símil del partit de futbol. Al final, que arriba, hem fet el partit, hem fet la pròrroga, i arriba la tanda de penals, i arriba l'últim penal. Qui va de tirar? El veterano, que no falla mai. No el de votant. No el que té dubtes. No el que es comença a posar nerviós a l'hora de tirar el penal i no sap ben bé si ho tirarà per la dreta o per l'esquerra. El penal decisiu? El veterano. El que no falla mai.

1:34:24 I qui no ha fallat mai? A Catalunya. I qui ha estat sempre al costat de Catalunya? I qui ha tingut clar que Catalunya també es defensa des del Congrés, dels Diputats i des del Senat? Els socialistes. Pedro Sánchez. Marc Lamois i totes les companyes i companys que estan aquí. Així que, amigues i amics, tenim feina. Aquestes cinc setmanes la farem i el 29 de novembre anirà bé i a molts els hi quedarà el somriure bastant gelat. Gràcies i endavant!

Más de Salvador Illa