Saltar al contenido

DISCURSOS

Institucional

Presentación de la candidatura del PSC por Lleida a las Elecciones Generales 2026

Acto de presentación de la candidatura del PSC por Lleida a las elecciones generales, celebrado el 26 de octubre de 2026 en Lleida

26 de octubre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

Ver en YouTube, 49 minutosExplorar análisis de discursos

18:43 Bona nit, president Illa, benvingut a Lleida una vegada més. Buenas noches, compañeros y compañeras. Permítanme una saludación especial. Si yo os digo Lu, ¿qué me diréis? ¡La! ¡Lu! ¡La! ¡Lu! ¡La! ¡Lu! ¡La! Muy bien. Buenas noches, presidente Lula. Desde Lleida, muchos felicitaciones, mucha suerte.

19:08 Avui ens trobem aquí per fer veure que és possible, que les coses són possibles i que podem remuntar el que a vegades es diuen les enquestes. El 29 de novembre juguem més que unes eleccions. El 29 de novembre ens juguem drets i llibertats. Ens obliguem a guanyar i a conservar tot allò que ja vam guanyar fa molts anys. I que hi ha drets que donem per fets, però que són qüestionats, que són discutits. S'ha normalitzat que Vox governi amb el PP i que prengui les seves decisions. I s'ha normalitzat que el PP tingui ganes boges de governar amb Vox i també, no ho perdem de vista, amb Aliança Catalana si tenen opció i ho voldran fer aquí a Lleida segurament.

19:56 Però de què en parlem quan parlem d'aquestes eleccions? Parlem d'un model social? Parlem-ne. Mentre nosaltres invertim en equipaments i recursos perquè ningú quedi enrere, altres manipulen la informació i munten manifestacions per evitar que puguem atendre les persones més vulnerables. Ho estem veient, ho hem vist els mesos enrere. Nosaltres volem donar noves oportunitats. Ells prefereixen que la gent acabi demanant almoina a la porta de les esglésies. Sí, sí, sí, és així, és així. Prefereixen que hi hagi gent al carrer demanant al moina més que treballar perquè puguin tenir segones oportunitats.

20:41 Fa pocs dies vaig estar a Brussel·les. El president Illa també hi va estar, no sé si s'hi va fixar. Van veure una dona amb una criatura de dos anys sentada al seu costat. Vam ser quarts de dotze de la nit. Aquesta setmana, en una reunió amb els responsables del Departament de Serveis Socials i també de la Guàrdia Urbana, els vaig preguntar si això era possible, Lleida. Em van dir que de cap de les maneres, perquè el primer que haurien fet és anar a buscar aquesta dona, aquesta criatura i donar-li servei i donar-li refugi gràcies a les inversions que fem precisament amb aquests equipaments de caràcter social. Altres no volen que ho fem, altres volen mirar en un altre costat, perquè la pobresa fa por, i els fa por, mentre que la pobresa s'ha d'afrontar, se li ha de mirar a la cara i s'han de prendre decisions para poder resolver esas situaciones de conflicto. Nosotros hacemos políticas transformadoras para mejorar la vida de las personas, porque no queremos dejar a nadie atrás.

21:40 Hablamos de políticas feministas, hoy que el candidato del Partido Popular se ha despachado a gusto en una emisora de radio diciendo que nosotros no somos nadie para dar guisones en materia de políticas feministas. Tot just ha acabat el congrés més important que s'ha organitzat en aquest estat per parlar de dones que mouen ciutat amb més de 800 persones i amb més de 2.000 aportacions per avançar amb igualtat i paritat. Estic molt orgullós d'encapçalar un govern municipal que ha situat les polítiques feministes amb les seves prioritats. La primera decisió que vaig prendre quan vaig assumir l'alcaldia, anomenar amb una comissionada per a les polítiques de les dones, la comissionada de l'alcalde. Gràcies, Vero, per la feina que has fet. No sé si estàs a la sala. Si no estàs, estaràs retratada, clar. Gràcies, Vero, per la feina que has fet durant aquest congrés.

22:45 Durant aquest mandat hem impulsat, a més a més, els incentius pel talent femení en la matèria de les arts. Gràcies, Pilar, per la feina que has fet durant aquests tres anys potenciant el talent femení en l'àmbit de la cultura. Gràcies. En aquest mandat veurem com s'inicien les obres del nou casal de la dona, la llar de les dones d'aquesta ciutat. Gràcies, Carme, per la teva perseverança. En aquest mandat veurem com aprovem el Pla d'Ordenació Urbana Municipal, una mirada de la ciutat amb perspectiva de gènere. Gràcies, Begoña. I en aquest mandat hem aprovat el nou pla local de seguretat de la ciutat de Lleida, també amb perspectiva i mirada i amb ulls de dona. Gràcies, Cristina. Gracias, Cristina, por la feina que has hecho.

24:02 Talent, Dones Valentes. ¿Dones empoderadas? Pren nota, Roger Melero. Esto es hacer una ciudad. Esto es construir comunidad. Pren nota de lo que hacen los gobiernos socialistas cuando gobiernan. Estas son las dones de los gobiernos socialistas. Las que toman decisiones pensando en todas y en todos. Estas son las dones socialistas. Pren nota y, sobre todo, apunta. Pren nota, apunta, per sàpiga parlar de feminisme.

24:39 Voleu que parlem d'habitatge? Parlem d'habitatge. L'1 d'octubre vam donar l'última de les claus dels 121 habitatges nous dels Mangraners. Gràcies, president Illa, per la... Col·laboració del Govern de la Generalitat, gràcies, ministre, per la col·laboració del Govern d'Espanya. Tres administracions treballant, 121 habitatges assequibles al barri dels Mangraners. A finals d'any haurem de donar llicències per construir-ne 400 més habitatges assequibles en cinc barris diferents de la ciutat de Lleida. I acabem d'aprovar el paquet fiscal més important de la història per fer polítiques d'habitatge. Una vegada més, donant exemple del que cal fer, facilitant la construcció, facilitant la renovació, la regeneració urbana, facilitant a través de polítiques foscals empàtiques que es faci habitatge, que és al final el que tots volem.

25:39 Sorpresa! Qui va votar en contra? Qui va votar en contra? A veure si ho sap algú. Qui va votar en contra d'aquestes polítiques fiscals? No rigueu, digueu. El Partit Popular va votar en contra de les mesures fiscals que el govern socialista va posar precisament perquè es faci habitatge. Però no n'hi ha mai prou. Mai n'hi ha prou. Demà, el comitè de l'habitatge que tenim instaurat des de l'inici del mandat acordarà una nova expropiació al centre històric per perpetrar la construcció de 30 nous habitatges per a l'emancipació juvenil. Demà mateix, 30 habitatges nous en marxa. De mica en mica, omplirem la pica i farem habitatge per a tothom.

26:29 Lleida està avançant. Les inversions, la transformació dels barris i les noves oportunitats econòmiques responen a una ambició de ciutat que no s'atura. Gràcies, president. Hem avançat més en dos anys que en els darrers vuit anys. Avui hem tingut una mostra més de la complicitat del Govern de la Generalitat amb Lleida quan els hem presentat per fi el pla de millora de Mariola que va al ple a la Junta de Govern d'aquest mes de novembre. 400 habitatges que regenerarem, 400 noves oportunitats per a 400 famílies d'aquesta ciutat. Feia anys que esperàvem intervenir en aquestes dimensions al barri de la Mariola, però ja ho tenim a tocar i ho farem conjuntament amb el Govern de la Generalitat, perquè volem que allà s'hi visqui encara millor que ningú hagi de marxar per trobar oportunitats, que tothom pugui construir aquí el seu projecte de vida, en un món cada vegada més dividit, a Espanya, a Catalunya, i Lleida hem de ser un far de llibertat, de solidaritat i de progrés social. Gràcies, Pedro, en nom de les lleidatanes i els lleidatans, pels més dels 28.000 pensionistes que han vist créixer la seva pensió.

27:40 Gràcies, Pedro, pels més de 73.000 alumnes i de tants becats en els últims quatre anys. Gràcies, Pedro, perquè l'ingrés mínim vital arribi a més de 7.000 llars. Gràcies al govern socialista de Madrid. I perquè tot això, per tot això, per l'habitatge, per les polítiques socials, per l'educació, per les polítiques feministes, per les pensions, presentem a la millor. Presentem la Cristina Morón.

28:33 Sempre hem presentat a les millors. Sempre. Quan vam presentar la Tere Cunillera, va trencar el sostre de vidre, ha demostrat durant tota la seva trajectòria que una dona edatana és la que millor defensa els interessos de totes i tots els edatans. I després vam presentar la Mònica Lafuente. I hem presentat a la Montse... Mínguez, gracias, Montse, por la feina que has hecho. Gracias por la feina que has hecho. Ja et traslladarem l'escalf que avui aquí hi ha pensant en la feina i en la teva persona.

29:20 Vull acabar explicant-vos com vaig conèixer la Cristina Morón. En una reunió que vam tenir a l'Ajuntament ja fa uns anys, jo aleshores era alcalde l'any 18-19, en una reunió amb els tècnics del Departament de Serveis Socials, em va demanar davant de tothom que fossin valents a l'hora de defensar la llei de la dependència. I va insistir, no? La llei de la dependència, el cap de la llei de la dependència, i va preguntar, qui és aquesta noia? Diu, es diu Cristina Morón, la filla del senyor Morón, de la innovació de tota la vida, la que ens feia les vores quan anàvem a buscar els pantalons. Aquell home atent, amatent, suposo que està a la sala, o no està a la sala, no s'ha pogut venir. Ja li traslladaràs. Virtu, no ho faci la Cristina, que si no s'emocionarà. Fes-ho tu. La filla del senyor Morón.

30:17 I vam veure que podia ser una dona que algun dia podia donar un pas endavant. Deixar l'espai de confort, això plus de la funció pública, de l'administració, de l'Ajuntament de Lleida. Donar un pas endavant volia dir sumar-se al projecte socialista, a la primera trinxera, la de la vida i la política municipal. Ha arribat el moment de la veritat, Cristina. Sempre hem tingut a les millors, sempre. Sempre hem tingut a les millors. I fins ara.

30:48 Todo lo que has visto era broma. Prepárate. Prepárate. Prepárate. Haz una carrera ordenada. Comences per la base, a poc a poc, i te'n vas a fer el màster. Jo ho vaig fer al revés. Vaig fer el màster abans i l'Àngel em va dir ara vine a fer la base. Tot el món al revés, però sempre s'aprèn, sempre s'aprèn. Però ha arribat el moment. Ha arribat el moment de les que defensen l'habitatge digne per a tothom. Ha arribat el moment per les que defensen una fiscalitat justa pensada per a tothom. Ha arribat el moment per les que defensen una societat paritària on totes i tots construïm comunitat. Companys i companyes, donem la benvinguda a la millor. Endavant, Cristina Morón.

32:07 Uau, com impressiona això. Deia l'altre dia el president Pedro Sánchez que sempre li impressiona quan puja a un escenari. Doncs imagineu-vos com estic jo avui ara. Bé, bona tarda, companys i companyes, amics i amigues. Gràcies, gràcies de tot cor per ser avui aquí. Miro aquesta sala i veig cares conegudes, cares estimades, persones amb les que he compartit la vida, amb les que he compartit la feina, converses, preocupacions i moltes il·lusions. I tenir-vos aquí avui, en aquest dia tan important per a mi, la veritat és que m'emociona.

32:53 President Salvador... Gràcies per la confiança i per l'oportunitat d'assumir aquesta responsabilitat. Admiro el teu compromís, la teva integritat i la teva vocació de servei públic. I Fèlix, gràcies de veritat, alcalde, per les paraules que m'has dedicat, per haver-me obert fa vuit anys, com explicava, la porta en aquest camí i pel que m'ha après. Tots plegats pel que estem compartint també treballant amb els meus companys regidors i regidores per la nostra ciutat ara i en el futur que tenim per endavant.

33:28 Com sabeu, com deia també l'alcalde, la candidata que vam escollir inicialment era la Montse Mínguez i la veritat és que em sap molt greu tot el que ha passat, especialment els atacs personals, les desqualificacions i les mentides que s'han abocat cap a ella i cap a la seva família. Aquesta política de l'insult i de l'atac no ens fa bé. I no és just que ni ella ni que ningú hagi de passar per una situació com la que ha passat ella. La Montse sap que té el meu afecte i el meu respecte i també, com ha dit l'alcalde, vull donar-li les gràcies també en nom de la militància per la seva feina i pel seu compromís que ha demostrat tots aquests anys.

34:24 Avui assumeixo aquest repte d'encapçar... a la candidatura al Congrés dels Diputats amb il·lusió i amb una enorme responsabilitat. Molts i moltes ja em coneixeu. Soc la Cristina, soc de Pardinyes, un barri, el meu barri de tota la vida, el barri darrere de l'estació, president. Aquí puc veure veïns que m'acompanyen, un barri de gent treballadora, de famílies que han tirat endavant amb molt d'esforç. Un barri amb una força veïnal que ens ha ensenyat que les coses milloren quan ens organitzem i quan les defensem de manera conjunta. I aquesta és la meva manera d'entendre la vida.

35:04 També vinc del servei públic. Soc treballadora social, com ha dit l'alcalde, treballadora social de l'Ajuntament de Lleida i vaig treballar a l'Ajuntament de Lleida com a referent de la llei de dependència. En aquel momento, mi día a día era conocer a familias que cuidaban, mujeres que sostenían aquellas situaciones complicadas, aquella responsabilidad, casi siempre solas, y personas que necesitaban apoyo para poder tener una vida digna. En aquel momento... veia la importància de convertir una necessitat en un dret. I aquesta, la llei de la dependència, va ser una llei impulsada per un govern socialista que va permetre poder entrar i demostrar que es podia entrar en una casa i modificar i millorar la vida de les persones. Per això crec en la política, perquè he vist per a què i per a qui serveix.

36:02 A serveis socials vaig aprendre a escoltar, una escolta activa, una escolta reparadora. Vaig aprendre també a prendre decisions i a donar la cara quan les respostes no eren fàcils o quan no podies donar solucions a uns problemes amb la rapidesa que voldries. I és curiós com tot això també ho he pogut aplicar com a regidora i com a diputada provincial, perquè al final no deixem de ser servidors i servidores públiques. A la Diputació de Lleida he pogut conèixer millor els nostres pobles i escoltar els alcaldes i les alcaldesses. He après que quan ens demanen millorar una carretera, ens parlen del trajecte a la feina, ens parlen del transport escolar, ens parlen de l'accés a un servei, però el que realment, el que en el fons ens estan demanant, és, ens estan parlant de la vida de la gent. I això, i aquesta experiència, és la que vull portar al Congrés. Saber què passa aquí.

37:02 Para trabajar, porque las decisiones que se toman allá nos ayudan a mejorar nuestra vida. Compañeros y compañeras, yo soy socialista porque creo que todo el mundo debe tener la oportunidad de construir su vida con libertad y dignidad. Que per fer-ho calen condicions. De què ens serveix dir-li a un jove que és lliure si tot i treballant no té la capacitat de pagar un lloguer? O com podem ajudar, o podem parlar d'igualtat d'oportunitats si el futur d'un infant depèn de la butxaca dels seus pares? La sanitat pública, l'educació, les pensions, les polítiques de la llei de dependència són les eines que ens permeten viure amb més llibertat. I la llibertat... necessita drets que la facin possible. Drets que durant molts anys s'han guanyat amb la lluita, amb l'organització i amb les decisions polítiques.

38:03 Quan es puja, per exemple, el salari mínim, com ho ha fet el president Sánchez, hi ha alguna família, hi ha alguna persona que viu una mica millor i arriba millor a final de mes. O quan es protegeixen les pensions, la gent gran, com el meu pare i els seus amics que van a fer el cafè, viuen una mica més tranquils. O quan es reconeix el dret a les cures, hi ha una família que deixa d'estar tan sola. Aquesta és la política en la que crec. I aquesta també és la política que ha fet Pedro Sánchez durant aquests vuit anys. Y que estoy segura que continuará haciendo durante los cuatro próximos años. Y sí, sí, es cierto, es cierto que queda mucho por hacer. Y sé que el camino será fácil, pero nuestra tarea es esta, es transformar las convicciones en mejores y que la gente realmente las pueda notar.

39:00 I ara deixeu-me que agafi aire perquè ens toca parlar del que ens proposen PP i Vox. Ja fa dies que ens ho van dient, el que volem fer i la veritat és que és aterrador escoltar-ho. Feijóo ens ha anunciat que vol suprimir les polítiques d'immersió lingüística, que vol eliminar el Ministeri d'Igualtat. Ha dit que vol reobrir el debat sobre l'avortament. També que vol reformar la llei de l'eutanàsia. Quiere cuestionar las pensiones y que está dispuesto a pactar con Vox, coste lo que coste. La verdad es que es alucinante y tienen la poca vergüenza de decirlo a la cara y que no se amaguen. Pero a ver, es que no saben que detrás de estos debates hay decisiones muy íntimas.

39:46 Que hi ha dones, que hi ha persones, que hi ha famílies que pateixen. Ens hi juguem el dret de les dones a decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra maternitat i el dret a morir dignament. Jo vull que les dones puguin decidir amb garanties, amb informació i amb acompanyament. I vull una persona que pateix, que pugui exercir els seus drets amb totes les garanties. I vull que aquests drets es respectin. No acceptarem que la llibertat de les persones es converteixi en una manera de canvi d'un pacte amb l'extrema dreta.

40:24 No ho acceptarem. De cap de les maneres. I mireu, mireu que us posi l'exemple que... Segurament que ho heu estat sentint aquestes setmanes. Què passa amb les ajudes al cinema i a la cultura a Castellserà? Què està passant? Volen eliminar allò que consideren adoctrinament ideològic. I jo em pregunto, qui ho decidirà? Ho decidirà Feijóo? Ho decidirà Abascal? Doncs anem bé, anem bé, perquè per ell explicar la guerra civil és adoctrinar. Per ells explicar la repressió de la dictadura és adoctrinar. I explicar que hi havia persones perseguides per estimar és adoctrinar. I en aquest sentit us vull compartir un moment més personal. Fa uns dies vam anar al cine amb la meva família a veure la bola negra.

41:14 Vaig dubtar de si anar amb la meva filla perquè té 14 anys i vaig pensar que potser no l'entendria, però em vaig alegrar d'anar-hi juntes. Perquè després de la pel·li vam poder parlar de la nostra història, del dolor, de la repressió i del dret a estimar a qui vulguis sense haver-te d'amagar. Per tant, amb el que planteja la dreta i l'extrema dreta, què passaria amb una pel·li com La bola negra? Doncs que no es faria. Si governés Vox i PP, aquesta pel·lícula no es faria. I això no pot ser, perquè jo vull que els nostres joves coneguin el que va passar, perquè puguin preguntar, perquè puguin pensar i puguin entendre. Perquè conèixer el passat ens dona eines per defensar la llibertat d'avui.

42:03 Y hablando otra vez de mi hija, hace unos días me dijo, mamá, los fachos cuando les dicen facho se enfaden y en cambio nosotros cuando nos dicen rojos o zurdos nos enorgullimos. Pues sí, pues sí señor, tenemos que estar orgullosos y orgullosas de nuestras ideas, sí señor. Hemos de estar orgullosos y orgullosas de una lucha que es justa y colectiva, de las personas que han defensado los derechos laborales, los derechos de las mujeres, los servicios públicos y también la igualdad. De tantas y tantas personas que han luchado para que nosotros hoy tengamos una vida mejor. No tenemos nada que avergonzarnos de defender estas causas. Y sí, si defender... Todo esto es ser roja. Yo soy roja y con mucho orgullo.

43:13 Y a mi este orgullo, a mi este orgullo... representar la Lleida del Pirineo y del Aran, con toda su diversidad, con sus lenguas y con su identidad. Voy a trabajar por la pagesía y la ramadería, como lo está haciendo nuestro primer secretario, el consejero Óscar Ordeig. Gracias, gracias Óscar, gracias por tu trabajo y gracias sobre todo por ser como eres. Voy a trabajar por los autónomos, por las empresas y por las personas que... que hi treballen, perquè hi hagi habitatge assequible, perquè hi hagi serveis públics, hi hagi connexions. I no vaig al Congrés a allunyar-me de Lleida i vaig a defensar-la. I també acabo tornant al principi de com vaig començar aquesta intervenció. Fa vuit anys que el Fèlix em va proposar aquest camí.

44:10 i en aquell moment una de les dones més importants de la meva vida, que és la meva germana, em va donar un consell, que la tinc aquí, i va fer cedes les paraules de la poeta Elvira Sastre i em va dir «Sigue el latido, segueix el batec». Aquelles paraules m'han acompanyat durant aquest camí, en els bons moments i en els més complicats, i avui us puc dir... Que aquest batec està més viu que mai. Batega per la gent que necessita que la política li sigui útil. Batega per la meva filla i per una generació que mereix oportunitats i més llibertats. Pels nostres pobles, per la nostra ciutat i pel nostre territori. I per tot el que encara podem fer plegats.

44:54 I així que avui... Us demano que m'acompanyeu, que sortirem a parlar amb la gent, a escoltar, a explicar i a defensar amb orgull allò en què creiem. I ho farem amb la serenitat i reflexió que transmet l'amador, amb l'energia de la nostra paera, la Lorena, amb la coherència i el mestratge del Javi con la Laura, con la Andreu, con la Bárbara y el Marc. Y también lo haremos con nuestros compañeros y compañeras del Senado, con la valentía del Jean, con la experiencia de la pasión, con el diálogo del Carlos, de la Sandra, del Francès, de la Emili, de la Miriam, de la Violant y del Noel. De todos ellos. ¡Sortiremos con la fuerza de nuestras convicciones y con la calidez de nuestra gente!

45:48 ¡Sigamos este latido! ¡Seguimos el batec del Corte Socialista! ¡Y vamos a ganar! ¡Muchas gracias! Y en este camino no puedo estar más agradecida de contar con el apoyo y la presencia de Aleida, de nuestro primer secretario y presidente de la Generalitat, Salvador Illa. Gracias.

46:50 ¡Muy buena tarde! ¡Muy buena tarde! Companyes i companys, bona tarda, alcalde, paer, no perd puntada, l'alcalde, hem estat prenent una infusió amb ell i amb la Cristina, ja m'ha anat recordant tot el que tenim pendent, i aquí torna, en fi, un respir, alcalde, fa el que ha de fer, fa el que ha de fer, ocupar-se de Lleida, de la seva ciutat, de la ciutat que porta el cap i el cor. I moltes gràcies també, Cristina, pel que has dit i per com ho has dit, no? Em serà no. Heu sentit algun insult? Heu sentit algun crit? Heu sentit una persona, tant la Cristina com l'alcalde, que s'han expressat amb correcció, han fet propostes, han dit què volen fer? Han dit que volen obrir una conversa amb la ciutadania, que això és una campanya, una conversa pública, per explicar-se, per escoltar. No fa falta insultar, no fa falta cridar, no fa falta pujar el to, fa falta tenir projecte. Tenir projecte per defensar el comú de la gent, la gent normal, com ha explicat molt bé la Cristina. Moltes gràcies, un orgull que ens representis aquí a Lleida, Cristina.

48:10 I moltes felicitats també i moltes gràcies a totes les companyes i companys que acompanyen la Cristina per representar-nos al Congrés i per representar-nos al Senat. I molt bona tarda a totes i a tots. Veig aquí moltes cares conegudes, si començo a nomenar no acabarem. Deixeu-me només citar el conseller, el primer secretari, l'amic Òscar Ordeig, però també tota la resta de persones que us veig, els alcaldes, Tere, en fi, totes i tots, bona tarda i benvinguts.

48:41 I comencem amb una felicitació molt sincera a Lula. Felicitats, Lula. Felicitats, Brasil. Enhorabona, demòcrates del món. Quina remuntada. Quina remuntada. Totes les enquestes en contra. Totes. Totes deien que era impossible, que no podia passar. Mai no havia passat, mai, tothom ens deia, mai, mai a la segona volta ha guanyat el candidat que va perdre, que va quedar segon a la primera volta. El desgast del govern, és que ja porta tres mandats, dos abans i un ara, el desgast del govern, que no sortirà. La intel·ligència artificial, les xarxes, han anunciat per part de propis treballadors de Meta que van fer una pagada tècnica a les xarxes de l'ULA. Tot en contra. Doncs ha remuntat.

49:56 La democràcia és aquell territori on el futur no es descriu. On el futur no es descriu als ciutadans. Els algoritmes poden pronosticar i predir tendències, però les decisions les treuen els ciutadans, dipositant el seu vot a les urnes. No hi ha res que estigui fet. Tot es pot en democràcia, l'última paraula sempre la tenen els ciutadans i ciutadanes. Primera lliçó.

50:20 Segona lliçó. Com ha guanyat Lula? No ha guanyat pas estenent la por amb ressentiment i amb nostàlgia. Ha guanyat mobilitzant els ciutadans i ciutadanes, dient a la gent que valia la pena anar a votar, dient a la gent que és fals que el futur estigui escrit i que és fals que les institucions democràtiques no puguin canviar les coses, dient-los que val la pena que us mogueu, val la pena que aneu a votar perquè podem canviar les coses. Dues lliçons que són molt pertinents.

50:53 I si ha passat a Brasil, està passant. No passarà, està passant a Espanya que estem en remuntada. En una remuntada que deixarà molts d'ells, moltes persones, amb el somriure ben gelat el dia 29 de novembre. Veiem el pacte que han anunciat avui el Partit Popular i Vox a tres províncies, al Senat, a Guipúscoa, bueno, sí, però les que ens afecten a nosaltres, Girona i Tarragona i també a Guipúscoa. Ja no és que tinguin el mateix projecte, és que ja tenen la mateixa llista. És que hi ha el Partit Popular que no es tracta de defensar l'autogovern. Diguem-ne, deixa que sigui Vox, que vol recentralitzar i tirar enrere, involucionar l'autogovern al que el representi a les tres, a dues províncies, aquí a Catalunya i a Euskadi també.

51:41 Companys i companys, la unitat la faran els ciutadans, concentrant el seu vot, votant els únics que podem guanyar i derrotar aquest consorci PP i Vox, que són els partits justificats i que és Pedro Sánchez. Jo sempre dic el mateix, això anirà, faig el símil, d'una final de futbol que acaba amb un penalti. Qui ho tira? Qui tira el penal? El novell? El debutant? El que es posa nerviós davant de la responsabilitat? Ai, ai, ai, que l'acaba fotent el poste o fora? O el tira el veterano? El que ja porta diversos finals a l'esquena? El que sap gestionar la pressió del moment? El que sap què ha de fer? El que està convençut? d'aquest Marc Aragó. El que sap, no el tira raro ni fent paradines, tira fort i al costat, i fa gol. Pedro Sánchez, sí senyor, Pedro Sánchez, el veterano, el que no falla, el que porta vuit anys governant Espanya, el que ha tingut una actitud de decència en aquest món embogit, en aquest món embogit que utilitza la força per dirimir els conflictes en lloc de seure la gent en organismes multilaterals per discutir i solucionar les diferències d'acord amb unes regles comúment acordades.

53:04 Unitat que faran els ciutadans concentrant el vot i demanant que tiri el penalti el que el sap tirar, el que no falla mai, el que ens ha governat aquests darrers vuit anys. Vinc avui de ViuBau. He estat en un acte sobre intel·ligència artificial amb el Benacari, amb el president de Canaris i també amb el president d'Andalusia. Vam estar dissabte presentant a les nostres companyes i companys, candidats i candidates, a Girona, ahir diumenge a Tarragona, avui a Lleida, dimecres ho farem a Barcelona.

53:43 Parlàvem d'intel·ligència artificial aquest matí a ViuBau. Parlàvem d'una nova tecnologia que ha de permetre donar millors serveis públics. Però hi ha una prèvia. Volem tots millorar els serveis públics? Volem tots uns serveis públics forts, volem que les administracions públiques, que les institucions democràtiques proveeixin d'una sanitat pública i universal, garanteixin l'accés a l'habitatge, assegurin les pensions o veiem això com negocis on guanyar més diners.

54:19 La sanitat, 40 anys, Tere, de la Llei General Sanitària, 1986, Ernest Lluch. Sembla que tothom hi estigués d'acord. 202 diputats, majoria amplíssima dels socialistes. Va costar molt aquesta llei. Jo he estat ministre de Sanitat i me'n vaig informar. Va costar molt. El Ernest va voler fer un consens ampli. I molts mateixos que ara diuen això respecte a l'habitatge, respecte a les persones, deien que s'havia pogut mantenir bé, que no es quadraven els números, que no es podia donar una sanitat gratuïta, universal a tothom, que això no sortia, que la gent s'ho havia de pagar. I van organitzar resistència important. Per això va tardar la llei des del 82 que vam governar fins al 86 a aprovar-se. I 40 anys després, un èxit col·lectiu. La política pública que més cohesiona la societat.

55:13 Aquesta setmana passada o l'altre vam presentar el Palau de Segur de Catalunya, que es ve fent des de l'any 90. L'any 90 l'esperança de vida a Catalunya era la mateixa que a Estats Units. La mateixa. 36 anys després l'esperança de vida a Catalunya ha augmentat fins als 84,5 anys.

55:30 8 anys. 36 anys, 8 anys de més esperança de vida. Als Estats Units en aquest mateix temps ha augmentat 4 anys, la meitat. Un èxit. I a ningú li pregunten quin compte corrent té vostè i quin estat social té vostè quan travessa la porta de l'Arnau de Vilanova de COSO, el Centre d'Atenció Primària de les Terres de Lleida.

55:50 I l'habitatge. No, llei d'oferta i demanda. I ens ho expliquen com si fóssim tontos. Si hi ha molta demanda i hi ha poca oferta, pugeu preu, vostè ho ha de fer, és augmentar l'oferta. El mateix amb el mercat de l'energia. Ara ens venen a demanar alguns representants empresarials, l'energia s'ha disparat. No, no, s'ha disparat no. Van disparar les guerres que ha originat gratuïtament Trump en pes per Netanyahu. Demà hi ha eleccions d'Israel. Per això ha pujat el preu, perquè han trencat el principal mercat de l'energia que és Oriente Mitjà. I efectivament puja, i és la gasolina, l'energia, i provoca un augment del cost de la vida. Clar que estem preocupats per això, de tots els ciutadans. I un augment dels fertilitzants, i provocarà... Onades de fam, si no ho resolvem ràpid.

56:44 Doncs diuen, no, com que ha pujat el preu de l'energia, donin-nos ajuts, treguin-nos, eliminin impostos. I aquí no hi ha oferta i demanda? Si baixem oferta i es mantévem davant, puja. Igual que demaneu que intervinguem al mercat, que donem ajuts, que posem topalls al preu de l'energia, que estan enriquint algunes empreses determinades en detriment del forner, del petit empresari, igual que aquí demaneu que les administracions públiques, que les institucions democràtiques intervinguin al mercat, perquè no hem de fer-ho quan això afecta els ciutadans per accedir a un habitatge. El habitatge ha de ser un negoci. I he de poder posar el preu del lloguer que vulgui. Si puc guanyar dos euros més, ho he de poder llogar. I si un no pot pagar, doncs que se'n vagi tu. I que s'espavili.

57:36 I amb les pensions el mateix. Vaig anar divendres de la setmana passada a Badia del Vallès a visionar un documental que s'ha fet, que us recomano que ho vegueu, que es diu... Vecinos de hormigón. Parla de l'amiant, de com traiem l'amiant, que és el que genera un problema important de salut pública, de Badia del Vallès. Una ciutat nova, fa 50 anys, ferma. I vaig anar amb l'alcalde, amb en Josep Martínez, al mercat municipal i vam prendre alguna cosa també amb un bar. Bar El Alemany. I el propietari em diu, com està vostè, jove, amb energia, jo em joviu. I em fa així, m'ensenya el reto que té posat a dalt, posava barra i alemany, i posava, em joviu, 49 anys treballant. 49 anys. Estava content i estava confiat. No dubtava de la seva pensió.

58:30 Estava convençut que el sistema de pensions, que és un sistema que és l'exercici més bonic, més preciós que hi ha de solidaritat intergeneracional, efectivament el salari meu i de les persones que estem en edat de treballar serveix per pagar les pensions dels que ja han treballat molts anys, 49 anys en aquest senyor, i les cobraran. I funciona i es quadra. Podria fer el mateix amb un govern del Partit Popular? Tindria la garantia aquest senyor que l'any que ve, si el cost de la vida per aquestes guerres de Trump augmenta, no vull revolucionar les pensions, i diuen, no, és que es fan rics els grans. No, es fan rics, no, la pensió mitjana és de 1.500 euros. Això no és per fer-se rics, això és per viure amb dignitat, perdoni, de gent que ha treballat tota la seva vida. I ho posen en risc. I diuen que no. Que s'ha d'anar a un sistema de capitalització. És a dir, la part del meu salari que serveix per pagar les pensions de la gent que ara les cobren, ho guardaré en un compte corrent. I ho invertirem. Ho invertirem. Volem amb què. I si va malament, doncs és el mercat. I quan ho invertim, algú cobrarà la comissió per invertir-ho. No ha funcionat, això. No ha funcionat. No ha funcionat. Vam convertir-ho una altra vegada en una vegida.

59:50 Per cert, era alemany i vaig dir, perquè és barra d'alemany. I diu, perquè els meus pares, a Dàusia, van anar a Alemanya. I vam decidir tornar. I quan veníem aquí a l'estiu, era alemany. I ha tornat a ser alemany. I era alemany, i era alemany, i era alemany, i era alemany. Sabíeu què és anar a treballar fora? Sabíeu què és que t'acullin millors? Sabíeu què és que tinguis papers per poder treballar? I un sostre on poder viure? I com puguis tornar al teu país? Ho dic també per tot el que estem sentint aquests darrers mesos i anys sobre la immigració.

1:00:28 O l'habitatge és un dret, o les pensions és una política pública que funciona, o la sanitat és una política pública que funciona, o són un negoci. Ho veig aquí. O estem amb la gent normal, amb la majoria de la gent, o estem amb el gran diner. Que vol fer més negoci amb l'habitatge, que vol fer més negoci amb les pensions, que vol tornar a fer negoci amb la sanitat. Aquesta és la cruïlla en què estem. I per garantir això necessitem institucions democràtiques. Democràcia versus autoritarisme. Autoritarisme perquè en aquest món tan canviant, demogràficament, climàticament, tecnològicament, que és del que he anat a parlar aquest matí amb aquests presidents de comunitats autònomes a ViuBau, doncs alguns diuen, escolta tu, que va ni un. Els que tenim els recursos, els que tenim... Jo dic els del gran diner. Jo ho dic descriptivament, eh? Ho dic descriptivament. Volem seguir fent negoci, volem garantitzar que manem nosaltres i ens importa, ho veiem, si la gent normal ho passa pitjor o ho passa millor. I per això plantegen arguments nostàlgics de tornar enrere, per això una involució.

1:01:37 No estem davant d'unes eleccions d'una alternativa progressista en front d'una alternativa conservadora, estem davant d'unes eleccions en què ens juguem o democràcia o autoritarisme. Brasil, hem tingut aquests dies també a Milei, aquí, en una motoserra. Més clar no es pot dir, tallar-ho tot. Un 40% menys del salari mínim a l'Argentina. 12 hores de jornada laboral. I en sobre insultant els treballadors. I en sobre insultant els treballadors. O mirem als Estats Units com viuen les persones, si viuen millor. 3 de novembre es podran pronunciar amb unes eleccions de mig mandat. Democràcia o autoritarisme. Seguir avançant o involucionar. La gent, la majoria de la gent... pensant en la majoria de la gent o pensant en els interessos d'unes elits del gran diner que volen fer més negoci, més negoci, més negoci. Aquesta és la veritat de la cuina. Pedro Sánchez o Feijóo i Abascal.

1:02:37 I Catalunya, quin paper hi té aquí, decisiva? Catalunya desempata, efectivament. Catalunya desempata. Catalunya desempata. Ja ho hem sigut en moltes altres ocasions. Ara més que mai. Ara més que mai. Perquè, a més a més, avui he recordat a ViuBau que el 25 d'octubre d'ahir, de fa 47 anys, en 1979, a Euskadi, a Catalunya, es van votar l'Estatut de Gernika i l'Estatut de Sau.

1:03:04 Ciutadans de Catalunya i ciutadans del País Basc fa 47 anys decidint en una Espanya democràtica i plural autogovernar-se. I això també ho ataquen. Ara es posen la pell de xai. Aquell de l'escala ha fet una entrevista a l'Alguer. Jo vinc a defensar la identitat catalana. Xistes d'aquest tipus pocs, sisplau. Si has perseguit el català. Si prohibiu llegir Espriu a València, si negueu el català a la franja que ho teniu aquí a tocar, si no voleu que es parli, què vens a dir? Que ens prens el peu?

1:03:39 Si esteu dient que voleu retallar l'autogovern, si esteu dient que voleu recentralitzar-ho tot, volen acabar amb l'autogovern i amb el símbol més important de l'autogovern que és la llengua catalana. A això ens enfrontem. Catalunya ha de ser decisiva, serà decisiva. Catalunya ha de ser decisiva com participant. Mobilització extraordinària, ho estem veient avui mateix, ho comentava la Cristina, ho comentava el Fèdix, ho he convocat en dos dies, pam, ple. Jo ho noto pel carrer, jo ho noto.

1:04:09 Posats a parlar dels fills i les filles, com ho feia la Cristina, la meva filla, quan ja anava a accions, li deia, escolta, recorda't que aquesta vegada em va trucar ella, aviam demà mateix. Diu fora, què he de fer per votar? La gent jove ho veu venir, la gent que ha viatjat, les persones grans que cobren puntualment la seva pensió ho veuen. I aquesta és la tasca que tenim, companyes i companys. Aquestes 5 setmanes que ens queden a explicar, sense cridar, sense insultar, a explicar què ens hi juguem i demanar que Catalunya sigui decisiva.

1:04:40 Quines opcions ens trobem? Aquí ens trobem l'opció de Junts per Catalunya que diuen nosaltres al mig. Ni amb uns ni amb uns altres. Bé, doncs no necessitem això. En aquestes eleccions, abstenir-se és una forma de decidir. No anar a votar i abstenir-se és una forma de decidir. I la neutralitat és una falsa neutralitat, és prendre partit. Per tant, la gent ha de decidir, ha de prendre opció. Vol serveis públics, vol habitatge com un... Com un dret, pensions com una política pública, sanitat universal i gratuïta, o vol sanitat, habitatge i pensions com un negoci? Vol seguir avançant o vol retrocedir? Vol una postura decent en aquest món embogit? Vol una defensa de l'autogovern? Vol una Espanya plural i diversa? O vol una involució?

1:05:32 No pots estar al mig. No pots abstenir-te de decidir. No ho pots fer. I d'altres, a la nostra esquerra, en fi, jo els respecto, tota pedra fa paret a l'esquerra, però sobretot, com us deia, el penalti millor que el tiri el que no ha fallat mai, el que és veterano. No juguem, no vedem, no vedem, que vam ser-hi. Els brasilers no han badat. I ha anat bé. No vedem que va de debò.

1:05:59 Per tant, una feina que ens queda aquestes cinc setmanes, important, de mobilització, d'explicar-nos, d'escoltar, i jo demano, sobretot, que no ens deixem arrossegar per aquest pendent de la provocació. Vinc també de Viu-Bau i anava Vito Quibés. Va venir la setmana passada aquí. Van a provocar. No van escoltar ni explicar-se. Nosaltres, respectuosos, companyes i companys. Respectuosos. Com avui va Cristina i el Fèdix. Respectuosos primer amb els ciutadans, que són majors d'edat i la gent no és tonta. Explicant què volem fer, fem les nostres propostes, parlant, perquè plantegem els propers quatre anys.

1:06:37 Després, respectuosos amb els adversaris. Respectuosos amb els adversaris. Podem discrepar, però som conciutadans, no tenim cap necessitat d'insultar-vos ni de perdre el nostre ton i la nostra veritat. I tercer, respectuosos amb les regles. El que més greu em sap d'aquest inici, d'aquesta arrencada de precampanya, és que es posin en dubte les regles del joc que si alguns poden votar o no, això de Ballar i Danet. No has de dir mai, mai, que una persona que tingui un passaport espanyol se li digui que no pot votar. Tu li pots dir que creus que el passaport de la nacionalitat no li correspon. Però si té el passaport, vota. És que aquí en món vivim? És que és un dret fonamental, el dret de vot. Vostè té el passaport, vostè té la nacionalitat concedida, vostè vota. Vostè vol revisar la nacionalitat, revisi-la. Però si va a ti, si té el passaport o la butxaca, aquest senyor pot anar a votar. És sagrat això en una democràcia.

1:07:32 Ojo per on comencem, eh? Ojo acostumats amb aquestes coses, eh? I llavors que si ho pot recórrer. El sistema democràtic que tenim aquí és molt robust. I també diu molt, els que comencen a posar-se un dubte abans de començar a jugar al partit, ja comencen a posar-se amb l'àrbitre i amb les regles. Això no va així. És una falta de respecte a les institucions democràtiques. Per què? Perquè no els importen.

1:07:57 Per tant, respecte als ciutadans, dient-ho de veritat, sent transparents, escoltant-los, donant-los arguments, explicant clarament què volem fer, a vegades amb vehemència contrastant projectes, però sempre amb educació, respecte als adversaris i respecte a les regles de joc. I d'aquesta manera, companyes i companys, jo no tinc cap dubte que la remuntada que hem vist a Brasil de la mà de Lula de Silva la veurem aquí a Catalunya, a Espanya i a Lleida de la mà de Pedro Sánchez i de Cristina Morón. ¡Endavant i a guanyar!

Más de Salvador Illa