Institucional

Acto del PSC en el Consell Nacional

Acto del PSC celebrado el 16 de octubre de 2026 en el Consell Nacional del partido, donde se ratificaron las candidaturas al Congreso y al Senado

16 de octubre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

• Jordi Hereu, ministro de Industria y Turismo y candidato del PSC al Congreso por Barcelona, 11 minutos
• Salvador Illa, presidente de la Generalitat y primer secretario del PSC, 23 minutos

00:44 Avui seré més breu, perquè ja l'altre dia em van dir, escolta, avui com a ministre, i per tant vaig desenvolupar una mica d'on venim, però avui vull compartir amb vosaltres cap a on anem. I jo vull expressar i agrair profundament el recolzament... a tota i cada una de les candidatures. I per mi, jo ho vull reiterar, per mi és un honor encapçalar la candidatura de Barcelona i anar acompanyat de tants companys i companyes que aprecio i que m'estimo. Perquè efectivament un partit, entre altres coses, té una dimensió humana que humana fa la política. I per tant, jo crec que nosaltres entenem la política com un exercici noble al servei de la gent i això també ho practiquem a casa nostra. I per tant, és com que el PSC s'ha convertit des de sempre en una escola de la bona política.

01:51 I per mi és una responsabilitat. Ho vaig dir l'altre dia. Sé d'on venim. I per mi això és una gran responsabilitat. L'altre dia a Meritxell no hi eres, però per mi vaig voler expressar que succeir en encapçalar aquesta candidatura, després d'en Joan Reventós, després del Raimon Obiols, després del Narcís Serra, després del José Montilla, després de la Carme Chacón, i succeir-te en aquesta candidatura, jo només em porta a agrair-te tot allò que vas fer, donant la cara per aquestes sigles en anteriors eleccions, i com t'he dit abans, m'has deixat el llistó molt alt. Molt alt. Molt alt, però anem a més, eh? Anem a més, a Catalunya anem a més. I per tant, he de dir que per mi, anar amb el Marc a Girona, amb la Ione a Tarragona, amb la Cristina a Lleida, serà un plaer, serà un immens plaer poder visitar totes i cada una de les nostres comarques.

03:10 Bé, en tot cas, nosaltres, jo vull que quedi clar... Perquè nosaltres és cert que anem a guanyar. I hem d'explicar el per què volem guanyar. I per què la nostra societat i aquest país necessita guanyar amb claretat. I per tant, nosaltres conformem l'opció del PSC, que jo he d'expressar que ara i aquí és l'opció més nítida, més nítida, perquè nosaltres no som cap sopa de lletres, som el PSC, que des de fa més de 40 anys està al servei de Catalunya, dels catalans i de les catalanes. Som l'opció més clara i més directa. I per tant això és el que jo voldré expressar i expressarem amb claretat, parlant a la gent, mirant els seus ulls, perquè en aquestes eleccions ens hi juguem molt. Per tant som, sí, l'alternativa més útil per defensar aquelles realitats que hem construït i els valors que defensem.

04:22 I vull reiterar, venim d'un govern que està transformant Espanya, que està transformant Catalunya i que ha generat un projecte per generar més progrés econòmic, la defensa i l'ampliació dels nostres drets socials i una aposta molt radical per la convivència, pels valors de la convivència. I per tant, vull reiterar, som el camí més ràpid, l'opció més útil per defensar aquests valors, l'estat del benestar, els drets socials. I he de dir que això ho haurem d'expressar amb el respecte a altres formacions, però també amb aquesta claretat, perquè ens hi juguem molt i no val avarar, i no val despistar-nos. Sempre hem estat al camí cap a una societat més pròspera, més justa. Però ara i aquí, i aquesta és la gran novetat, i ho vull reiterar, que nosaltres som també l'opció més clara, més nítida, per derrotar a la dreta i a l'extrema dreta a les properes eleccions. I sempre, i sempre ha estat important guanyar a la dreta, però ara serà vital guanyar a la dreta i a l'extrema dreta.

05:51 Perquè també, amb més nitidesa que mai, amb més claretat que mai, el model, el model social, el model europeu que hem construït entre tots i que és el que genera més graus de llibertat a la gent i més graus d'igualtat i llibertat a la gent, i més capacitat per desenvolupar una vida col·lectiva en aquests valors de l'Europa que tant estimem, en aquests moments té uns adversaris que no ho venen a matitzar, ho venen a destruir. Ho venen a destruir. En pocs dies, jo crec que alguns amb excés de confiança ja comencen a explicar el que realment pensen. Després a vegades diuen, crec que ens hem expressat amb massa claretat i volen començar a tirar enrere. Però haurem d'explicar que certament el sistema de pensions estarà amenaçat en allò que nosaltres hem construït entre tots al llarg de dècades. Un sistema de repartiment. I ara diuen, ho farem amb el model que sigui. No, no. Haurem de fer pedagogia per determinar que no. Segons quin model fa que aquest sistema s'afableix i que per tant un ja no pot garantir els drets.

07:11 I per tant, el que és el progrés econòmic, jo també us vaig dir, vull tenir debats sobre el model econòmic. Perquè la dreta i l'extrema dreta, també tingueu-ho clar, afablirà i destruirà el nostre teixit econòmic fet de treballadors i treballadores, de pymes. Afabliran la nostra indústria, la nostra agricultura, els nostres sectors de serveis. Per tant, nosaltres, és unes eleccions... No és el marc que nosaltres escollim, és en el que ens trobem i volem ser proactius. Però les coses les haurem d'expressar amb molta claretat, perquè el nostre progrés econòmic i els nostres drets socials i el valor de la convivència estan sota amenaça. Perquè hi ha un pla per afablir i destruir allò que nosaltres hem construït amb la societat, que tant treballem des dels ajuntaments, des del govern de Catalunya i, evidentment, des del govern d'Espanya. I això nosaltres, després, si voleu, dedicarem hores a explicar el per què d'això.

08:20 Però en síntesi... Nosaltres hem d'expressar que ara més que mai aquest partit fet per servir a Catalunya es posa a disposició per ser el millor instrument al servei dels nostres valors i en contra dels que ho volen destruir. I res més, ni res menys. O sigui, que tenim el programa. Tenim les idees, tenim l'experiència, tenim l'equip. I vull reiterar, tenim un lideratge, que és un lideratge en aquest món convuls, difícil, un lideratge que té la valentia i prou que li volen fer pagar a vegades. Però la gran notícia, després de tres anys que han intentat que nosaltres no sortíssim aquí, a camp obert, a defensar la nostra opció, és que estem aquí, estem d'en peus. El PSC novament està per guanyar la batalla del futur. I nosaltres combatrem aquella gent que només mira en el passat. I nosaltres estem per construir el futur. Hi ha gent que està aquí per dividir el nostre país, la nostra societat. I nosaltres, com sempre, estem per unir-la. Perquè sabem que de la unió surt la força per conquerir el futur.

09:44 Per tant, jo us animo. Ens ho passarem bé, perquè no hi ha res més formidable que sortir a defensar els nostres principis, més necessaris que mai. I vull repetir, des de Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa i el món, visca el PSC a guanyar la batalla del futur! Moltes gràcies. El que dèiem, energia, optimisme, solidesa.

11:57 Companyes i companys, bona tarda. Consell Nacional extraordinari per aprovar les candidatures al Congrés i al Senat. Les que ens ha proposat la Comissió Electoral del partit, reunida aquesta mateixa tarda, i que ha explicat davant d'aquest Consell Nacional el secretari d'Organització, després del debat que s'ha fet al conjunt de l'organització, a les agrupacions, a les federacions, i que, havent arribat a aquestes propostes de candidats i de candidates a la comissió electoral, doncs aquest Consell Nacional avui ha ratificat-ho. Deixeu-me que en primer lloc agraeixi molt sincerament, en nom de tota l'organització, la feina que han fet les companyes i els companys que han estat representant-nos aquests darrers anys al Congrés dels Diputats i al Senat i que per raons de diferent índole, bé siguin personals, bé siguin d'altra índole, no continuen. Han fet una bona feina i els hi hem de traslladar des d'aquest Consell Nacional el nostre reconeixement i el nostre agraïment per la feina feta.

13:10 I deixeu-me també... favisitar, naturalment, favisitar les companyes i els companys que ens representaran al Congrés i al Senat. En Jordi, en Jordi Hereu, com a cap de llista al Congrés per Barcelona. Yone Belmonte, com a cap de llista al Congrés per Tarragona. El Marc Lamuà, cap de llista al Congrés per Girona. I la Cristina Morón, cap de llista al Congrés per Lleida. I tots els companys i companyes que us acompanyeu a les candidatures i també al Senat.

13:43 El nostre és un projecte colectiu. El nostre és un projecte colectiu. No és una suma d'individualitats, és un equip. Un equip trebat, un equip de gent que compartim uns valors, uns principis, una manera de veure la vida, un model de societat que impulsem des dels ajuntaments, des dels consells comarcals, des de les diputacions, des del govern de Catalunya i des del govern d'Espanya. Això és el que ens apaga. I vam decidir un dia organitzar-nos colectivament per impulsar aquestes idees. I la força és la força del colectiu. I estem tots al servei d'aquest colectiu, posant-nos a disposició per ocupar aquest lloc que el conjunt de companys i companyes ens demanen que ocupem per defensar el projecte que és de totes i de tots. No és un projecte d'una persona, no és un projecte individual, és un projecte del conjunt del partit i que té un suport ampli de la societat, com heu vist.

14:39 I és un projecte, a més a més, que té trajecte fet, que no va néixer ahir, que no canvia de nom a cada convocatòria electoral, que no s'avergonyeix de res, que té una història llarga al darrere i té uns resultats per exhibir. Sí, naturalment, a vegades amb coses a millorar, però amb una feina feta. Exhibida, presentable, trepitjable, constatable, a barris, a pobles, a ciutats. Quan hem encapçalat el govern de Catalunya en etapes anteriors i en aquesta etapa. Quan hem aportat al govern d'Espanya moments molt difícils. La trajectòria d'una feina feta. Un trajecte fet, una trajectòria feta que demostra la potència del treball col·lectiu, la potència del treball en equip, que demostra també el valor de la persistència.

15:27 Perquè hem passat moments difícils, moments molt complicats. Nosaltres, com a formació política, és que ens vam precedir. Moments en què tot semblava fosc. En què semblava que no hi havia un futur millor. I mai hem renunciat als nostres principis. Els hem anat adaptant a cada moment, a cada conjuntura. I sempre hem sortit amb més força quan hi ha hagut atzucacs d'aquest tipus. Un valor de la persistència que també ens demostra el valor de l'humilitat. Som una formació política, sí, amb potència. Sí, amb força, però també amb humilitat. Hem entès que la millor força és aquella força que fa, no que diu, i que és humil, i que escolta, i que està sempre disposada a aprendre i a millorar els seus plantejaments.

16:12 I som una formació, un trajecte, una força política, una organització amb mirada llarga. Naturalment que ens ocupem del que passarà demà i demà passat i la setmana vinent. Sí que ens ocupa això. Però el nostre objectiu no és sobreviure a curt termini, el nostre objectiu és transformar la societat, com hem demostrat que sabem fer quan governem períodes d'arres de temps. I per tant tenim mirada llarga. Projecte col·lectiu, el nostre, el del PSC, que representa un país. La força de la gent, que és, a cap i a la fi, la força de Catalunya.

16:46 Un país representant la força de Catalunya, de la Catalunya treballadora, de la Catalunya dels treballadors i de les treballadores, del metge, de la metgessa, del mestre, de l'educador, del forner, de l'operari d'una fàbrica industrial, del científic, de l'acadèmic. La força de la gent normal, de la gent del carrer, sí, també, del pensionista, de la persona que ha estat tota la vida treballant per tirar endavant la seva família i que ara mereix una etapa de descans i de repòs. La gent normal, la gent que ens trobem quan passegem pels barris de Lleida, de Tarragona, de Cornellà, de Barcelona, de Girona, pels pobles més grans o més petits, la gent normal. Aquesta és la Catalunya que nosaltres representem. Aquesta és la força de la Catalunya que nosaltres representem.

17:35 Una Catalunya plural i diversa, que no et pregunta d'on vens, que et pregunta on vols anar, que s'obre, que no es tanca, que t'acull, que no et rebutja, que t'escolta, que et demana que portis a aquest magnífic país, gran país, que és Catalunya una força que representa la Catalunya tota, naturalment a Barcelona, capital del nostre país, però a Lleida, a Girona, a Tarragona i a tots els pobles, a les Vall d'Aran, a les Terres de l'Ebre, a la Catalunya central, a tot el conjunt del país, que no exclou ningú, que sap sumar, que sap ajuntar a la potència enorme del cap i casal que és Barcelona la potència també de municipis petits, que tenen dret a tenir els mateixos serveis públics que tenen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, de la ciutat, de la capital de Catalunya.

18:29 La Catalunya orgullosa de la seva personalitat, que no s'amaga de res, que no ha de demanar permís per res, orgullosa, que exerceix el seu autogovern el més ampli que hi ha a Europa en aquests moments i que defensa amb orgull també la seva personalitat política, cultural jurídica, històrica, no per dir que som millors, no per dir que som diferents, sinó per dir que som nosaltres i que també volem aportar en aquesta Espanya plural i diversa que volem construir i per reforçar aquest projecte europeu que és el millor projecte que s'ha inventat mai a la història de la humanitat i el que ens dona uns estàndards de vida més alts que mai hagi hagut a la història de la humanitat.

19:08 Això és Catalunya, la Catalunya orgullosa de si mateixa i la Catalunya que no es tanca. Que no es queda mirant-se el malic, que no es queda només pensant en si mateixa, sinó que s'obre i que surt. I sí, que s'implica que s'arramanga i ajuda el govern d'Espanya. Aquests darrers anys amb el ministre Leu, però abans amb la Meritxell Batet i amb tots els ministres que hem tingut, feu l'exercici de pensar quines aportacions ha fet el PSC a la governabilitat d'Espanya.

19:36 Remuntem-nos a l'època de Narcís Serra, d'Ernest Lluch de Joan Majó, reformant ni més ni menys que les forces i cossos de seguretat. La Catalunya que s'implica, que s'arramanga per fer una Espanya oberta i plural. I la Catalunya que també participa a Europa i és present en tot l'històric que tenim nosaltres, que és un històric important de participació a Europa, de construcció d'aquesta Europa i d'aquesta Espanya federal.

20:04 La força... d'un projecte col·lectiu a força de la gent, la força de Catalunya. La força de la gent i la força de Catalunya per defensar l'habitatge. Què és un dret? Què és un dret bàsic? Quin model de societat volem fer? Com expliquem nosaltres, l'alcalde del món, com explica l'alcalde de la Roca, com explica l'alcaldessa Lluïsa Moret, com expliquen a un ciutadà de Cornellà que l'economia va bé? que creixem en termes de producte interior brut, que la productivitat augmenta, volem que augmenti encara més, però augmenta. Però, en canvi, persones amb formació no poden accedir a un habitatge. La força de Catalunya, la força de la gent al servei de garantir l'habitatge com un dret, l'accés a l'habitatge.

20:50 Diu, deixin-t'ho vostès a les mans del mercat. No em vinguin comptes a l'hora del foc. Això no ho arregla el mercat. No ho arregla el mercat. Això ho arregla unes institucions públiques, democràtiques, que marquin el camí i que deixin actuar, evidentment, llavors, les lleis del mercat, però orientin cap on hem d'anar, que és que amb l'habitatge no es va fer negoci, es va aprovar un dret essencial perquè les persones puguin establir, fer el seu projecte de vida.

21:20 La força de Catalunya va a la força de la gent per garantir un treball digne. Sí, sí, la intel·ligència artificial ens transformarà la nostra societat, i tant que sí, però com? Fent que vostè pugui prescindir de la meitat dels seus treballadors per tenir un compte de resultats més elevat i... No, això no... Hem de viure tots. El nostre model de societat és un model perquè hi visquem tots. Que serveixi aquesta tecnologia per millorar les condicions de treball, per garantir unes millors, un lloc de treball més saludable, més productiu, però comptant amb tothom, no només comptant amb uns quants.

22:01 Treballs dignes, amb drets dels treballadors, que tenen tot el dret del món. Mireu la història per associar-se, per sindicalitzar-se, sí, per sindicalitzar-se i defensar coactivament els seus drets. Com si no s'hagués avançat, com si no s'hagués aconseguit temps enrere la jornada de 8 hores, com si no s'hagués aconseguit... baixes retribuïdes quan un està malalt, que ens pensem que això va caure del seu, què ens vénen a explicar ara? Algunes evits empresarials. Quines lliçons ens vénen a donar? Que sabem d'on venim, que sabem que ha sigut la força del treball organitzada, que és també el naixement de la nostra formació política, que conquesta, conquesta, ha aconseguit una societat més igualitària, on tothom... pugui viure amb dignitat.

22:49 La força de la gent i la força de Catalunya per una sanitat pública, gratuïta i universal. Aquí ningú s'arruïna si té una malaltia oncològica greu o té una malaltia... Ningú s'arruïna. Estàvem aquest matí a Cornellà presentant el pla de salut fins al 2035. He començat el dia amb una reunió de treball i em deien, és que la política, m'ho deien en sentit positiu, ha sigut una reunió de treball fructífera, em deien, és que la política només pensa a curt termini. Doncs mira, avui hem presentat un pla de salut fins al 2035. El primer que es va fer a Catalunya es va començar a treballar el 1990. I es va aprovar el 1995, de 5 anys en 5 anys. El 1990, l'esperança de vida a Catalunya era de 70 anys, 70 i escaig anys. Als Estats Units era la mateixa. 35 anys després, ha millorat 8 anys l'esperança de vida a Catalunya. 8 anys, el doble que ha millorat als Estats Units. Gràcies a una sanitat pública.

23:52 I recordeu, fa 40 anys, el 1986, un company nostre, Ernest Duc, va proposar la llei general de sanitat. I tothom li sembla, ara quan ho expliques, jo t'he d'operar, perquè la gent sembla que és una cosa que era òbvia, que tothom estava esperant que es fes i que tothom estava d'acord. No va ser així. Tenia una majoria de 202 diputats al PSOE. I van voler consensuar-la, el company Ernest Lluch. I va costar molt, perquè deien el mateix que diuen ara. No es pot. Com voleu que sigui gratis per tothom la sanitat? Qui ho pagarà això? I feien els números. Gent que només compta el seu compte de resultats, que no entén com funciona una societat, que és amb generositat, no pot sortir, ens tornareu al país, la gent s'ho ha de pagar, la gent ha d'estalviar, ha de tenir una assegurança privada. Doncs no.

24:41 Ven, fíjate en la sanidad pública. Y hoy la misma canción, Fadosa, ambas pensiones. Vuelve con las pensiones. Pero Alberto, que ya perdiste unas elecciones con esto. Sigue, estamos encantados. Y no mientas, porque es verdad. No os las creéis. No creéis en la solidaridad. No creéis en la generosidad. No estáis de acuerdo en que las generaciones de gente que está trabajando pague las pensiones de las gentes que trabajaron. ¿Creéis solo en que uno se quede lo suyo? No, yo me lo guardo en mi cajoncito, capitalizo, decís, para que me quede a mí mismo, para que me lo guarde yo y luego ya que me lo invierta un banquero que se quedará su comisión. Y esto ha quebrado. Donde se ha hecho a quebrar no ha funcionado. Los sistemas públicos de pensiones sí que funcionan. Decid la verdad a la gente.

25:38 Perquè la gent té dret a saber qui juga. Són 10 milions de persones al conjunt d'Espanya que tenen tot el dret, després d'una vida de treball, a rebre una pensió digna. I no hem d'anar massa lluny per recordar qui les ha revaloritzat. Vamos a incrementar el costo de la vida y que ibas a valorizar un 0,25% porque esto quiebra. Tú lo haces quebrar. Yo no sabía hacer los números bien, hombre. Si quieres sacrificios, los haces tú en tu casa. Y si quieres derogar, te derogas a ti mismo. Las pensiones no se derogan, las pensiones están garantizadas por los socialistas y por los progresistas en España y en Cataluña. No me desfautaría.

26:43 La força de la gent i la força de Catalunya per defensar un estiu de fe política. La política entesa com a servei públic. Com a servei públic. Com un instrument per millorar la vida de les persones, dels ciutadans. Per tant, feta amb respecte, fugint d'aquests discursos d'odi, feta amb educació, amb urgències a vegades, però amb educació sense insultar. L'insult és el reconeixement de la incapacitat d'aquell que ho pronuncia. No sap vostè dir les coses amb respecte, no té capacitat vostè d'expressar-se raonablement bé. És un exercici, una manifestació d'incapacitat. La política que proposa, no que bloqueja, no, nosaltres no volem governar Espanya. Alguns ja n'hi van. Nosaltres no volem governar Espanya. No, tampoc volem influir. Doncs què dius, a casa? Què va fer vostè?

27:37 Si es tracta justament de fer servir les institucions per fer avançar la societat, transformant-la millor, pensant en el comú, en el bé comú, en l'interès general, en els treballadors i les treballadores, en la gent normal i corrent. La política entesa també amb optimisme, esperançada, que veu oportunitats i no només riscos, que fuig d'aquest discurs de por que alguns constantment ens recorden, i sobretot la política de la veritat. De dir la veritat a la gent. I serem bé de què parlem aquí a Catalunya. Quants comptes de la vora del foc ens van vendre? Quants comptes de la vora del foc ens van vendre? De la veritat per dir que sí, que no es resol en dos dies la qüestió de l'habitatge, però per dir també que té solució si hi posem tota la força de les administracions públiques a resoldre-ho. Per dir que sí, que la mobilitat no es resol demà al matí, però que té solució i l'està tenint si posem tota la força de les administracions públiques a resoldre-ho. Per dir que les pensions sí que funcionen, sí que podem ser una societat solidària si tots fem la nostra aportació. I ho estem demostrant i estem veient com tothom puntualment rep la seva pensió. Si posem... Totes les institucions han de treballar pensant en el bé comú i en l'interès general.

28:54 La política de la veritat, no de la mentida, és la política que construeix, no que destrueix. Aquest matí, en aquest acte que hem fet a Cornellà, l'alcalde de Bellmunt parlava constantment de construir. Ha dit la paraula construir com 15 vegades. I l'ha fet bé. I ha fet bé. I ha posat exemples molt personals de la seva biografia. Ha donat les gràcies al conjunt de professionals sanitaris perquè, per experiència personal que tots els que estem aquí coneixem, una seva filla avui és aquí entre nosaltres. I ha parlat de construir. Nosaltres anem a construir, no a bloquejar, no a destruir. Anem a solucionar, no a queixar-nos. Anem a resoldre, no a plorar. Anem a ser positius, no a dir que no és culpa d'un altre. Això és el que ha fet el progressisme i el socialisme al llarg de la seva història i això és el que anem a fer en aquest cas al Congrés dels Diputats i al Senat.

29:52 La força en definitiva de la gent, la força de Catalunya, la força de la política útil, que fa coses, que fa coses, que construeix, que resol, que proposa, amb l'aval d'una feina feta. A qualsevol lloc que vulgueu mirar, a qualsevol ajuntament, bé governem, bé estiguem preparant-nos per governar ben aviat. Quan governem fem coses, quan estem preparant-nos per governar fem propostes. A qualsevol Consell Comarcal, a qualsevol Diputació, a qualsevol lloc de responsabilitat que hagi ocupat un company o una companya nostra en aquests moments al govern d'Espanya. Començant pel ministre Areu, passant per la secretària de Cooperació Granados i per totes les persones que estan ocupant llocs de responsabilitat i amb molt d'honor odiem el govern d'Espanya. Una feina que ens avala i que és el nostre crèdit de cara al futur.

30:41 Ara bé, companyes i companys, la gent no ens votarà pel que hem fet. Això ens dona una vau, una pàtina de credibilitat. La gent ens votarà pel que proposem fer. I ha fet molt bé en Jordi a dir anem a explicar el que anem a fer. Defensar l'accés a l'habitatge. Defensar una justícia, mira, que semblava mentida que haguéssim dit això, imparcial. Imparcial, sí. A veure, que no diguis certes coses. No, sí ho dic. La justicia tiene que ser independiente por descontado para ser imparcial. Para ser imparcial. Por eso la justicia tiene que ser independiente. No a ser independiente por ser independiente. Para ser imparcial. Con los ojos vendados. Y, en fin, últimamente mucha gente no tiene esa sensación. I ho hem de dir perquè se'n donin compte els responsables de la justícia, que tenen aquí ells una interpel·lació del conjunt de la societat. La seva força, la seva autoritat ve de la seva imparcialitat. Y han de reclamarlo y han de recordarlo. Y son un poder del Estado y un servicio público. Y un servicio público. La justicia también es un servicio público. Y para ser un buen servicio público tiene que ser un poder del Estado. No al revés. Que disfrutemos unos vídeos a vegades que se me ha mentido. No al revés. Sois un poder del Estado porque sois un servicio público. Y sois independientes porque es un requisito para que seáis imparciales. A ver si entendemos el orden de las cosas, que aquí sí que afecta el resultado.

32:32 Pues de eso se trata, compañeros y compañeras, amb l'equip que ha validat avui aquest Consell Nacional, sortir aquests dies a explicar què farem, què defensem pels propers dies, pels propers quatre anys. I dir que hi haurà moltes paperetes als col·legis electorals el 29 de novembre. Moltes. Més de 15, més de 20. Moltes. Però només hi ha dues opcions. Dues opcions. I jo he dit que hem de dir la veritat, i la veritat és aquesta. Només hi ha dues opcions. No n'hi ha tres, hi ha dues opcions. O és president del govern Pedro Sánchez, o és president del govern Feijó amb l'escala de vicepresident. I aquí s'ha de triar. I no va a vendre ceres. I el penalti que el tiri el veterano. El que no falla mai. El que ha jugat fort per tornar la convivència a Catalunya. El que ha jugat fort per tenir una postura decent al món. El que no s'ha arronsat per dir que a Gaza hi ha hagut un genocidi. El que ha dit que volem ser un país segur, però que no volem sacrificar l'estat del benestar i que, per tant, no invertirem el 5% del PIB per carregar-nos l'estat del benestar i comprar armes als que les fabriquen. El que ha pujat el salari mínim interprofessional, s'havia d'acabar el món. Més gent treballant que mai. El que ha revaloritzat les pensions. El que ha augmentat drets a les famílies. El que no falla quan ha de xutar el penalti. O ell, o ell, o Pedro Sánchez, o PSC, o progrés, o Feijó, Abascal, involució, retrocés i tornar a temps bastant foscos del nostre passat. No hi ha una altra opció. A guanyar perquè la força de Catalunya, la força de la gent de Catalunya és la que inclinarà la balança. El PSC s'encarregarà de que sea así. ¡A ganar, compañeros y compañeras! Moltíssimes gràcies a tots i a totes per la vostra presència. Aixequem la sessió.