Institucional

Consell Nacional del PSC

Acto del PSC celebrado el 11 de octubre de 2026 en Barcelona, con la intervención del presidente de la Generalitat y primer secretario del partido, Salvador Illa, y el ministro de Industria y Turismo, Jordi Hereu, como cabeza de lista por Barcelona

11 de octubre de 2026. Fuente: PSCtv en YouTube

• Salvador Illa, presidente de la Generalitat de Catalunya y primer secretario del PSC, 31 minutos
• Jordi Hereu, ministro de Industria y Turismo y candidato del PSC por Barcelona, 30 minutos

16:38 Muy buen día, compañeros y compañeras. Molt bon dia. Comencem animats. Molt bon dia, companyes i companys. En aquest Consell extraordinari ampliat, els primers secretaris del conjunt del partit, els consellers del govern... I comencem, a més a més, molt animats, com s'ha de començar un període electoral. Companys i companys, cada pressa va amb les coses, no? Que ràpid va tot, al món, a Espanya, a Catalunya i arreu, no? Fa dues setmanes un desnonament, una persona de 87 anys... A Madrid, divendres de la setmana passada, no es convaliden dos decrets al Congrés dels Diputats. Dilluns d'aquesta setmana, convocatòria electoral. Dimarts, una sentència molt important del Tribunal Constitucional. La mort de la persona que va ser desnonada, la Mari Carmen, que de pressa va tot.

18:15 Tanta babositat... Tants girs inesperats no deixen veure a vegades els corrents de fons que marquen els nostres temps. Més enllà de les igazagues, hi ha uns corrents de fons que marquen el rumb dels nostres temps. I per això crec que és encertat avui fer aquest Consell Nacional empobiat per reflexionar pausadament analitzant les coses, una reflexió analítica, de què està passant, de quins són els corrents de fons que ens porten aquí. Algú pot dir, si una campanya electoral és tot el contrari, és acció, també és reflexió. També és reflexió, menys en el punt de partida, per saber d'on sortim. I quin ha estat? el desencadenant d'aquests episodis d'aquestes darreres setmanes.

19:04 Des del meu punt de vista, el desencadenant ha estat un sentiment d'impunitat, un sentiment d'impunitat, de certes capes de la societat. Massa àmplies, també d'una part de la classe política. Un sentiment d'impunitat. També hi ha hagut codícia il·limitada. També hi ha hagut manca òbvia d'humanisme. Però, sobretot, sentiment d'impunitat. Escolta, tu, jo cobro comissions quan compro mascaretes i no passa res. I no passa res. I ho denuncien des del meu partit i faig fora el que ho denuncia el meu partit. Escolta, no pago impostos de fraude, m'ho fan un, i no em passa res. Salta el fiscal general de l'Estat. I, escolta, i si em trenco la rehabilitació que tinc i em falta un àtic, em compro uns fons públics i no passa res. I em demanen que vagi a donar les explicacions al Parlament i no hi vaig. No governo, mano. Faig el que em dóna la real gana. I no passa res. I no tinc límits. No dono les explicacions a ningú. No les he de donar.

20:19 I com que no tinc límits, una dona de 87 anys, la Mari Carmen, que porta tota la vida vivint en un pis, pagant el seu lloguer, doncs la desnonen. I què passa? Però que és que hi ha algun problema. No hi havia mig. Un sentiment d'impunitat. Puc fer el que em doni la gana. No passa res. Se la donen tard. I intenten rectificar. I arriben tard. Perquè es mou per rectificar-me. Ahir estava jo al concert Toques Grasses i vaig veure un amic i em va dir que ha passat amb el meu pare, que té 87 anys i té una malaltia. I si ho trec del lloc on ha viscut tota la vida... S'acaba. I jo vaig pensar en els meus pares. I vosaltres podeu pensar en els vostres pares. Ah, però quan hi ha impunitat, no passa res. Puc fer el que em doni la real gana. No tinc límits. Governo, mano, faig el que vull. Això és una provocació. I es genera una onada d'indignació social. Són radicals. Són partits polítics extremistes. Això hi és. Però és la gent. És la gent normal.

21:49 Treballadors, gent jove, gent gran, gent que diu, escolta, jo tinc una feina. M'he esforçat, m'he preparat, he estudiat, m'he format, tinc uns ingressos raonables i no puc accedir a un habitatge. No puc pagar el lloguer. I estem parlant no d'anar-se'n de vacances, no de canviar el cotxe, no de comprar-me l'últim model de l'smartphone. Estem parlant d'un sostre. Una cosa bàsica per tirar endavant un projecte de vida. I tampoc tinc horitzó que si m'esforço, que si estic viu, pugui comprar-me aquest habitatge. No hi arribaré. Estic atrapat en aquest món. És aquesta gent que diu, home... Prou, tu, davant d'aquest sentiment que feu bucus d'una vegada, que no teniu límits, aquesta gent es mobilitza i surt. Hi ha gent que vol viure, gent que diu prou, això ha passat altres vegades, recentment, i seguirà passant si no es dona resposta a això.

22:51 I aquí el punt clau és com es respon a això, en una societat democràtica, doncs des de les institucions. I no és ja des de les institucions el que cal una resposta ideològica. No estem parlant en termes d'ideologia només. És una resposta que legitimi les institucions. O són capaces les institucions d'un sistema democràtic de fer-se càrrec d'aquest estat d'ànim i de droga i no és resposta des de les institucions o queden deslegitimades. Per això, per necessitat dels dos decrets. Alguns diuen, i que no heu fet res? No fèieu res? No, no, sí que hem fet. Aquí hi ha la ministra que va fer una llei de vivenda. I moltes altres mesures que hem repassat. I per descomptat a Catalunya podria estar mitja hora a publicar-les. Però es tracta, davant d'una onada ciutadana d'indignació, d'anar un pas més. Els dos decrets de l'habitatge. Que són, no són convivències. PP i Vox, ja sabem que amb ells no es pot comptar. Ja sabem que estan retroalimentats a l'estribeta. Ja sabem que ells mateixos s'exclouen.

24:07 La resposta d'on ha de venir? Ha de venir de la majoria d'investidura. I s'obre un procés de negociació. D'aquesta majoria d'investidura, d'aquesta majoria polinacional. Procés de negociació en el que s'hi apunta i s'hi suma Junts per Catalunya. I al final se n'aparta. Era un decret que anava contra els petits propietaris. Què en parles, de petits propietaris? Si s'hi han sumat partits tan conservadors com el PNV. I nosaltres també defensem els partits comunitaris. És estar amb la gent o estar amb la sèrie. És estar amb una mirada mínimament humanista o estar atrapat en el discurs de la codícia i de la impunitat. Diuen rebut trucades, tots n'hem rebut de trucades i ens seguirem rebent. El tema és com respons a les trucades. I quines idees tens. I on et situes. Si amb la gent, la gent normal, o amb aquestes elits que no en tenen mai prou i que sempre més i més i més. I se n'aparten.

25:23 Companys i companys, estem parlant d'habitatge. Existeix una qüestió bàsica, molt definitòria del model de societat que defensem. Com ho diem? Com ho explica l'alcalde de Barcelona, l'alcalde de Cornellà, l'alcaldessa de Sant Boi, l'alcalde de Tarragona, la consellera de... d'economia, la consellera de Territori i Habitatge, jo mateix, qualsevol de vosaltres, com vull publicar un ciutadà que l'economia va bé, que estem creixent al 3%, al 2,5%, que millora la productivitat, que exportem més que mai, que hi ha més gent que treballa que mai, però tu no et pots accedir a un habitatge. Com us publiquem això? Divendres passat vaig assistir a unes jornades econòmiques que fan a la Toja. Vaig fer una taula rodona amb el president de Galícia i amb el ben de Cari.

26:28 Tots dèiem que va molt bé l'economia dels nostres territoris. Teníem davant les èvits econòmiques del país. Com les expliquem als ciutadans que anant bé l'economia... no poden accedir a l'habitatge. I no podem donar resposta a això. És una qüestió de l'habitatge definitòria del model de societat que defensem. I què els hem de dir a la gent, nosaltres? Doncs la veritat.

26:54 Primer, que som conscients que aquest és un tema definitòri del model de societat. Que som conscients... que és un tema que preocupa, que és la primera prioritat que tenim, els nostres ajuntaments i els llocs on governem. Segon, que estem fent tot el que podem i que ho seguirem fent. Per això els dos decrets de divendres passat. Escoltar la societat, saber que és una prioritat, no fer desnonaments amb mirada cega. Fer tot el que podem i seguir-ho fent, els dos decrets que vam portar, i tercer, que ho solucionarem des de les institucions, i tant que sí, com hem solucionat tots els reptes que hem tingut col·lectius aquests darrers 50 anys, i tant que ho solucionarem. Però que ho farem tan ràpid com puguem.

27:42 Alguns diuen, és que aquests decrets, ministre, alguns diuen, Jordi, diuen que aquests decrets eren molt llargs i van ser fets de pressa. I el 2008, amb la gran recessió que va desencadenar una crisi del mercat immobiliari. Jo me'n recordo com parlaven d'actius tòxics en els bancs. Fixeu-vos en el llenguatge. Tòxics. Que s'havien de treure del balanç. I s'havia de crear un banc dolent que hi van posar un nom de Sareb. Actius tòxics a eliminar, amb un banc dolent. Allà es va anar molt ràpid. I no dic que no s'hi hagués d'anar. I es van fer decrets molt llargs. I alguns van treballar tota la nit per mirar que anessin bé. Perquè no són sorpresos del sistema financer. I ningú va dubtar que s'havia d'intervenir un mercat per evitar la caiguda del sistema financer.

28:39 També hauríem pogut dir, no intervingueu, el mercat corregirà oferta i demanda. Ara també. Ara també. I si hem d'estar fins a mitjanit o tota la nit llegint un decret, hi estem. I si hem d'anar almenys tan ràpid. Com es va anar llavors per treure els actius tòxics i posar-los en un banc dolent, ara hem d'anar també tan ràpid com calgui per poder garantir que els ciutadans tenen tots els instruments a les institucions per garantir un mínim, que és l'accés a l'habitatge i per posar límits. Aquest sentiment d'impunitat... del que alguns en fan bandera.

29:23 En definitiva, o una societat a la mida de la gent, o una societat a la mida de les elits, o una societat... Governada per valors o una societat governada per fulls de càlcul. O una societat amb límits o una societat sense límits. O una societat amb retiment de comptes on correspon donar-los o una societat amb impunitat. O un model de societat de prosperitat compartida socialment i territorialment, o un model de societat d'acumulació insolidària. I més, i més, i més, i més sempre per mi, el preu que sigui. Avançar o retrocedir.

30:19 Una cohesió per avançar, per anar endavant, de progressistes. Per progressar, per seguir millorant la vida de la gent, quan vam pujar el salari mínim interprofessional i s'havia d'acabar el món. No funcionarà l'economia, es destruiran els llocs de treball. I no ha passat. Més gent treballant que mai. Quan vam reformar les pensions, el sistema farà fallida, no pot ser, porteu amb fons d'inversió que faran... I no ha passat res d'això, al contrari, l'economia funciona, és un exemple de com funciona per al rest de països. O com vam posar l'ingrés mínim vital, que ara, des de fa pocs dies, des de l'1 d'octubre, ja gestionem des de la Generalitat de Catalunya, i també semblava que era... és ajudar els que passen per un moment de dificultat. O com vam corregir el mercat de l'energia, també intervenir al mercat de l'energia, per evitar que el forner... pagués tres vegades més d'energia perquè anés al compte corrent d'empreses energètiques, o avançar, o seguir avançant en una coalició de progrés, o parar. I anar enrere. I retrocedir.

31:29 Sempre em recordo d'aquella anècdota que explicava Ubiós, aquell conductor d'autobús que diu, senyors, avancin cap enrere. Involució. I amb aquesta vegada avançaríem ràpid. Perquè és una autèntica involució. No és una alternativa conservadora, és una alternativa involucionista. O avançar o retrocedir. I avançar no és fer màgia. I avançar no és enganyar la gent. I avançar no és agafar falses carreres.

32:00 Trump va guanyar la presidència dient que en pocs mesos es retiraria de totes les guerres. Més guerres que mai. Més guerres que mai. Noves guerres. I no han acabat. Les grans no han acabat. Les importants no han acabat cap. I a més a més, demana el Premi Nobel de la Pau. S'ha de tenir ja, diguem-ne... En fi, despropòsit. Avançar no és respondre a un atemptat del qual se'n van fer tres anys aquest 7 d'octubre, atemptat que hem condemnat i condemnem rotundament amb un genocidi, exterminant el poble palestí. I ho financen. Això és retrocedir, i retrocedir mou. Retrocedir mou.

32:48 Avançar no és dir que en dos dies ho resoldrem tot i que l'habitatge governant no és això. Avançar tampoc és treure la motosserra. Avançar no és culpabilitzar els problemes als més vulnerables. Avançar és afrontar les situacions complicades. Sí, amb rodalies. I treballar dia a dia, sí. I dir que les coses no funcionen com han de funcionar, però que estem treballant perquè funcionin bé. I poder dir, doncs, miri, el túnel d'Orbí ja està refet, els túnels del Garraf ja estan refets. S'incorporaran aviat 151 obres en funcionament. És dir, sí, l'educació... No està funcionant com volem que funcioni, però anem a posar-hi més recursos i anem a convocar tothom per parlar-ne. A tothom, a tothom, no només a alguns.

33:38 Avançar és dir sí a les polítiques públiques, les hem de millorar i convocar la gent per fer-ho. Sí, hem de simplificar l'administració i fer propostes concretes per simplificar-ho. Sí, hem de millorar l'habitatge i tenir un projecte d'habitatge que s'està desenvolupant a Catalunya, amb el pla 50.000 o amb el pla de 114.000. I fer-ho, a més a més, en col·laboració amb altres administracions. Això és avançar. I dir a la gent que les coses no es fan d'un dia per l'altre i que requereixen esforç.

34:07 O com s'ha transformat Barcelona? En un dia? O ha sigut gràcies a la feina dels alcaldes Serra, Maragall, Colós, Areu i Collboni? En temps, o Cornellà, o Baix Llobregat, o Sant Boi, o Besòs, o Catalunya. Com ho hem fet? Mirem una mica enrere. Comparem-nos amb com estàvem fa 20 anys, 25 anys, 30 anys. Com hem avançat si no ha estat així? Afrontant els problemes i dient a la ciutadania que els resoldrem. I fent-ho pas a pas. Doncs el mateix a nivell de país i a nivell d'Espanya. I fer-ho en un món que canvia ràpid i de pressa i de fons, amb canvis molt de fons. I on es requereix, es cava socis, tamany, és a dir, Europa. I alguns diuen, Europa, Europa no funciona.

35:08 Sempre el got mig buit. Europa no funciona. Reguleu massa. Reguleu tant que mateu la innovació. Especialment, ho deien, els de la intel·ligència artificial. Aquestes empreses... que tenen balanços superiors als productes interiors grups de països, i ho deien amb arrogància. Aquí us heu quedat enrere perquè poseu regles i mateu la innovació. I ara aquests mateixos diuen, regobeu sisplau, que si no s'acaba la humanitat. Són uns pocavergonyes.

36:00 L'Europa, de la que se'n va anar un país que no és qualsevol país, el Regne Unit, fa... 10 o 12 anys. I com havia anat? Ara trucava a la porta, afortunadament, per dir com tornem a refer la relació. Refereixo al Regne Unit. I en un país com Canadà, estretament vinculat en termes d'economia, però no només en termes d'economia, amb Estats Units, Diu no als Estats Units? Diu no als Estats Units? Diu no? No em diràs tu com jo he de relacionar-me amb la francofonia que tinc al Canadà? No em diràs tu com he de governar la meva economia? Diu no als Estats Units, que té molt de valor. I diu, vull tenir una relació amb Europa. Alguna cosa vol dir això, no? Si el que s'han anat, que no és qualsevol, que és un país del G7, diu, no m'ha anat bé, tornem a refer relacions, i un altre país del G7 diu, vull tenir una relació amb l'espai europeu. Algú ho tindrem, no? Aquí hem de ser-hi també, nosaltres aquí hi som, afortunadament, i aquí hem de ser-hi.

37:20 Per tant, avançar és afrontar les coses i fer-ho en el marc del projecte europeu del que afortunadament en formem part, no només per anar a demanar, sinó també per anar a aportar i per anar a contribuir amb solucions. I amb tot això que ens ve, tot aquest episodi que s'ha desencadenat amb aquesta rapidesa, amb aquests girs inesperats, Amb aquest sentiment d'impunitat d'una part de la societat espanyola, també catalana, amb aquest model de societat en joc, concentrat en el que són les polítiques d'habitatge, amb aquesta repte de si seguim avançant o retrocedim, necessitant formar part d'un projecte que ens doni escala per poder tenir veu en aquest món, Catalunya té un paper central. Veig-ho aquí, una altra vegada. Catalunya serà decisiva. Per què? Perquè ha sigut un partit català, Junts per Catalunya, el que s'ha convocat. No heu estat equivocats, no?

38:24 Escolteu-me, companyes i companys, màxim respecte. Només faltaria... Per totes les posicions polítiques i en particular per Catalunya. Però les coses clares. I avui més que mai. Les coses clares i avui més que mai. El que ha passat és definitori. Situa cadascú al costat que ha triat. Nosaltres al costat de la gent. D'altres, al costat de les elits. Nosaltres, al costat de seguir avançant. D'altres, al costat de retrocedir. I contrasta molt, el calendari a vegades és inoportú per alguns, amb l'assada de mires que hem tingut, com a formació política i com a projecte polític i que jo defenso que seguim tenint, però contrasta molt. Insisteixo que vendre-hi a vegades és molt inoportú per a alguns. O estàs amb la gent o estàs amb els hèbits. També a Catalunya hi ha hèbits. Ja ho sabem, de fa temps. Ja ho sabem de fa temps. I una part d'aquestes hèbits a Catalunya, ho dic amb el màxim respecte, però he dit que cal ser clars, no perden mai l'oportunitat d'equivocar-se.

39:52 A la ciutadania se l'ha d'escoltar. A la ciutadania se l'ha d'escoltar. I el sou surt per tothom. I si hi ha prosperitat, ha de ser per tothom. Pel que més treballi, una mica més. Pel que més esforci, una mica més. Pel que tingui més sort, o més intel·ligència, o una mica més. Però per tothom. El país cohesionat. Perquè un país fracturat no té mai futur.

40:19 I en relació a Junts, quina decepció, no? Almenys per part meva, quina enorme decepció, no? Els catalans mereixem que responguin amb claredat una pregunta. He sentit unes declaracions d'Emili Amagueres dient que no donaran suport a un govern de dreta i extrema dreta, però tampoc a un govern d'esquerra. Doncs per què serveixen? Per què serveixen? Si ja ho hem vist divendres de la setmana passada, per què serveixen? On et poses? Si no aspires a governar. Si no aspires a influir. Si no ajudes a que Catalunya avanci, per què serveixes? Quina utilitat tens? Nosaltres no enviem a Madrid, Catalunya no envia a Madrid observadors, envia a Madrid polítics. Li envia a Madrid Polítics per resoldre coses. I per resoldre coses en benefici del conjunt del país i del conjunt de la ciutadania. Quina gran decepció. La Catalunya que era decisiva, la Catalunya que influïa, la Catalunya de Jordi Pujol, de Miquel Roca, en què ha quedat? En què ha quedat?

42:10 I, companyes i companys, es tracta, perquè Catalunya... és decisiva d'assegurar la jugada. Jo us dic, els ciutadans de Catalunya, que es tracta d'assegurar la jugada. El penalti és decisiu. El penalti donarà la victòria. En un partit o en un altre. El penalti que el tiri el veterano. El que no falla. El que sempre que el tira marca gol. Ja m'enteneu, no? El debutant... Amb els braços oberts, en aquesta vegada, no.

43:02 I es tracta també de reforçar l'Espanya plural. Diu, defensem-la, no, reforcem-la i fem-la avançar. Fem-la avançar perquè és font de riquesa és fortamesa, no és debilitat. Per tant, també ens juguem això, el fer avançar, no el defensar, el fer avançar l'Espanya plural, que és l'Espanya real, que és l'Espanya de Catalunya, de Galícia, del País Basc, d'Andalusia, també de Madrid, l'Espanya plural. Dins d'una Europa plural. I aquí l'únic camí, és el que hem defensat sempre nosaltres, és el federalisme, és unir allò divers. A Catalunya, a Espanya i a Europa. Això també està en joc.

43:44 I ara venen PP i Vox. Van venir fa dues setmanes. I seguiran venint a Catalunya. I jo els pregunto què venen a fer. I què en podem esperar? 15 manifestacions. 15 manifestacions contra la convivència. I no ens han d'explicar a nosaltres què significa la convivència a Catalunya. No ens ho han d'explicar. 15 manifestacions. Quedaven sense veu, cridant PP i Vox, Junts, el Consorci, boicotejant el català, el gallec i bosquera, Europa. Treballant perquè no tinguem més recursos a favor dels nostres ciutadans. Recursos que es repartien pel conjunt d'Espanya. 21.000 milions d'euros. Què venen? Diu, no, venim a prometre baixar impostos. I ell demanava sacrificis. Qui farà aquests sacrificis? La gent o les evits? Qui farà aquests sacrificis? Feijóo no mereix el suport de Catalunya. Feijó no mereix l'apoi de Catalunya. Alberto i Santiago, a Catalunya serà respecte. Vais a respectar a Catalunya i ho vais a fer des de l'oposició.

45:12 I per tot això, per tot aquest... El combat polític que ens ve és clau la força de la gent i la força de Catalunya. La força de la gent i la força de Catalunya seran decisives. Hi ha quatre coses que jo demano al conjunt del partit, al conjunt de la ciutadania. Primer, una explicació clara i senzilla del nostre projecte. Amb un llenguatge directe, bevent. No anem a agafar esdrújules, les coses clares, directes, beventes, a la cara de la gent.

45:48 Un esforç immens que hem de fer d'explicació a la ciutadania de com estan les coses. La segona cosa és fer-ho amb respecte i amb educació. I tindrem provocacions diàries. No perdem el respecte, no perdem l'educació, que no són incompatibles amb la contundència ni amb la vehemència, però sempre amb respecte i amb educació.

46:13 Tercer, fer-ho amb confiança. Amb confiança, primer, no al criteri dels ciutadans, que són persones adultes. No cal infantilitzar la gent com fan alguns. Màxim respecte i màxima confiança en el criteri dels ciutadans. Segon, confiança també en la solvència de les institucions. Sí, el vot per correu és segur. El vot per correu és segur, sí. I el dret de vot és sagrat. I generar desconfiança perquè la gent s'espanti i no vagi a votar és fer un flac favor a la ciutadania i demostra molt poca confiança en ells mateixos.

46:49 Ja us ho heu perdut. Abans de començar el partit ja diuen que l'àrbitre ha pitat malament. Si encara hem de començar, home, tranquils. I tercer, confiança en nosaltres mateixos. Amb el nostre projecte. Amb la nostra tradició com a formació política. Amb el que hem assumit, amb el que hem aconseguit. Amb els nostres equips de persones i de candidats.

47:12 I quart, fer-ho amb energia. Amb molta energia. Com va demanar Vallès Bo, que vam recordar... fa una setmana, i com deia Jordi Hereu, amb qui us deixo. Gràcies.

48:40 Veig l'Albert Dalmau, el conseller, que ve a Barcelona a 92. Bé, bé. Anem a iniciar aquí uns Jocs Olímpics que ens portaran a la gran victòria de Catalunya i de l'Espanya de progrés. Bé, avui fem la proposta, eh? El divendres 16... Aquest òrgan, que és la direcció nacional del partit, entre congressos, prendrà la seva decisió democràtica. I per tant, fins aleshores, no serem candidats oficialment. Però jo avui us vull ja agrair profundament... el que de les diferents federacions, l'altre dia estava la meva agrupació de les Corts amb la de Sants, doncs que al·levaven una proposta que jo en tot cas us vull dir que accepto i que per mi és un immens honor i és un immens... poder representar el PSC en el pròxim combat democràtic que tindrem.

50:17 Primer secretari i amic, membres de viceprimera secretària, secretària d'organització, alcalde de Barcelona, alcalde d'acció, ai, secretari d'acció municipal, el present i temut per altres, Joaquim Fernández, membres de l'executiva nacional, alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, membres del Consell Nacional. Amics i amigues, companys i companyes, jo estic molt agraït en aquest partit. Aquest és un partit d'una immensa generositat, on en tot cas els que ens posem a intentar encapçalar una proposta ho fem en el sentit de servir a un projecte. Nosaltres no ens barallem pels llocs, ens oferim, en tot cas, si ens ho demanen, per encapçalar un projecte. Les persones estem al servei d'aquest projecte i aquest és un partit que és a la vegada un instrument al servei de la transformació de la vida dels nostres conciutadans. I jo ho agafo com una responsabilitat amb molt de respecte.

51:31 Vam ser creats per servir Catalunya. Ens vam unir molta gent fa molts anys per servir Catalunya, que vol dir servir, com ara estem recuperant aquest missatge de la gent, el concepte de la gent, societat, però a mi m'agrada molt també la gent. La meva primera campanya va ser l'alcalde de la gent. I la gent és el que ens devem nosaltres com a partit des que ens vam crear. I la força que nosaltres tenim, que podem tenir per transformar la realitat, prové de la gent. Per tant, la gent és a la que servim i d'ells ve la força. L'única força que nosaltres tenim, però que és una força molt poderosa. Altres tenen altres mitjans, altres forces. Nosaltres tenim el de la gent.

52:31 Mireu, a la gent nosaltres la servim des dels barris, dels nostres pobles i ciutats. Nosaltres els servim des de l'àmbit municipal, que ens defineix com a essència d'aquest partit. A la gent la servim des del govern de Catalunya, liderat per un magnífic president que sap mirar lluny però a la vegada que se la pateix a tota, també ha estat alcalde, i que amb un esperit de servei està fent i afrontant els reptes substancials, permanents que té, estratègics que té el nostre país. A la gent també se la serveix, us he de dir, des d'aquest àmbit que és Europa. Des d'Europa. Ja he anat a molts consells de competitivitat amb llenguatges d'Unió Europea. Però des d'allà també es serveix a la gent. I el PSC, a més a més de totes aquestes dimensions, des de sempre crec que representant la millor tradició del catalanisme, des de sempre ha tingut el que a la gent també se la serveix, a Catalunya estan present i també liderant un projecte de l'Espanya de la qual formem part, que tant també ens estimem i que, evidentment, ens agrada que sigui plural, que sigui forta, que sigui diversa.

54:08 Nosaltres, des de sempre, el PSC ha tingut com un honor, i jo he sentit com un honor, haver compartit aquests tres anys i haver estat ministre del Govern d'Espanya, presidit per aquest gran socialista. I aquest gran patriota que es diu Pedro Sánchez. Aquest gran patriota perquè és el patriotisme dels ciutadans no de la bandereta fàcil. I per tant, jo vull expressar que per mi aquests anys ha estat sempre un motiu de responsabilitat i de respecte al saber que abans m'han precedit doncs Narcís Serra, Ernest Lluch, José Montilla, Joan Clos, Carme Chacón la Raquel, el Miquel Iceta, la Meritxell Batet. I per tant, sempre que un fa de ministre d'Espanya, un pensa que abans ha tingut predecessors que han representat tan bé el PSC.

55:28 Jo vull tenir un record per la gent que ja no està amb nosaltres. Gent com l'Ernest Lluch, que va deixar una empremta. O l'estimada Carme Chacón. I per ser... I en Joan Majó, que també va ser d'Indústria perquè en el Ministeri d'Indústria tenim un passadís amb tots els ministres d'Indústria i allà la petjada del PSC és important i crec que és molt significativa, perquè hi anem per justament construir i reforçar la base productiva. Però per ser ministres, abans hem de guanyar eleccions. Perquè les eleccions és el que ens permet tenir la força majoritària per aconseguir això que per nosaltres és tan important, que és el poder que et dona poder governar un país i per tant exercir la transformació que volem fer a través dels instruments del govern públic, del govern de les coses.

56:37 Per això, ara que assumeixo com a responsabilitat encapçalar la candidatura de Barcelona, doncs jo també vull recordar qui del PSC ha estat en el cartell de Barcelona i per tant representant la candidatura d'aquest PSC tan decisiu des de Catalunya per Espanya. En Joan Reventós, el Raimon Obiols, el Narcís Serra, el José Montilla, la Carme Chacón i la Meritxell Batet. Que són els rostres que han estat encapçalant el PSC. I a tots ells els he de dir, heu deixat el llistó molt alt. Heu deixat el llistó molt alt. I espero estar a l'altura d'això.

57:29 Bé, jo vull reiterar. Ho ha dit el Salvador Illa, el nostre primer secretari. Quan Catalunya parla alt i clar, Espanya és progressista. Espanya guanya les opcions dels socialistes. Per tant, i començo quasi pel final, us demano... Una mobilització com mai perquè Catalunya parli més clar i més alt per obtenir el que segur serà la victòria des de Catalunya per l'Espanya progressista.

58:19 Mireu, necessitem més força, perquè necessitem tenir clar els reptes que afrontem. I us ho dic des d'aquesta legislatura. Hem fet moltes coses, però necessitem més força. Per tant, no només es tracta de guanyar, es tracta de guanyar amb claretat, per tenir més força davant dels reptes que hem d'afrontar. I també us he de dir que, a diferència d'altres conteses electorals, la dreta que ara tenim és diferent. És diferent. O sigui, el PP-Vox, que per mi és un ent que, com veieu, sempre va junt, a tot arreu, a totes les comunitats autònomes, sempre està anant junt, això és quelcom inèdit en la història. I té unes característiques que és absolutament inèdita.

59:27 Mireu, per guanyar nosaltres jo crec que tenim, i hem de guanyar a la gent. Tenim clar els reptes, perquè hem fet moltes coses, però això també ens ajuda a tenir clar els reptes que hem d'afrontar. I també us he de dir que per guanyar és clar que tenim un país magnífic. És un país magnífic.

59:50 I per tant, això és un país que jo me l'he patejat. Catalunya i Espanya, jo aquests tres anys me l'he patejat com a ministre. Aquest és un país molt millor del que la gent sempre el vol descriure. Perquè els contraris a avançar, els contraris al projecte de progrés, volen matar una cosa que és el motor de tot, que és l'esperança. L'esperança en què col·lectivament, a través de la política, podem millorar les condicions de vida de la gent. I per això tenim els reptes, que sempre són un motor, els reptes, les coses que hem de millorar, les coses que hem d'abordar. Tenim la gent... I tenim un país que és magnífic.

1:00:37 I després jo també he de dir, com a ministre d'aquest govern, tenim l'obra de govern d'aquests anys, dels tres anys d'aquesta legislatura i dels vuit anys del govern de Pedro Sánchez. Jo l'altre dia ho deia a l'agrupació, per simplificar, aquest és un govern... de transformació que té, per simplificar, tres grans eixos. I que crec que ha avançat molt en els tres grans eixos. Un és el progrés econòmic. El segon és la defensa i l'ampliació dels drets. I el tercer gran eix és la convivència.

1:01:17 Des del punt de vista de progrés econòmic... Crec que allò que hem fet, allò que hem lograt, és el millor aval per presentar-nos i demanar la confiança de la nostra ciutadania. El progrés econòmic és quelcom que, com que ho estem aconseguint, perquè estem aconseguint una transformació, crec que estructural, històrica, del nostre model productiu, és el típic tema que a mi en el Congrés mai m'han preguntat. Ni mai ens demanen res. I aquest és el millor indicador que s'estan fent les coses que hem de fer. Nosaltres, els últims anys, hem invertit 70.000 milions en la transformació del nostre model productiu. Un model que ens ha de portar a més productivitat a generar per càpita més riquesa que després els socialistes a través de l'estat del benestar i ens encarreguem de compartir, de repartir adequadament.

1:02:27 Mireu, a Europa, quan nosaltres anem, la resta de països liderats per forces conservadores en la seva majoria... Al cap de cinc anys, de molts trimestres, de créixer tres i quatre vegades més que la resta d'Europa, finalment et diuen, però a Espanya què esteu fent? Com ho esteu fent? Malgrat la conjuntura actual, que us ben asseguro que és la suma de moltes tempestes a la vegada, l'altre dia el Banc d'Espanya deia, seguirem creixent un 2,6. Seguirem creixent molt més que la resta d'Europa. En un context del món desenvolupat, Espanya està expressant una idea que jo crec que és molt valuosa per les forces de progrés i a la vegada molt perillosa pels nostres adversaris. I és que gràcies a la defensa dels nostres valors... obtenim molts millors resultats. O que podem presentar grans resultats des de la defensa dels nostres valors. Per què? Perquè nosaltres hem apostat per la transició energètica. Perquè nosaltres honorem la lluita contra el canvi climàtic i a més a més això esdevé les condicions per la nostra competitivitat. Per això, Pol, la nostra indústria està sent més competitiva que la resta d'Europa.

1:03:54 Nosaltres en aquests moments, i això fa molts anys, algú hagués dit que era un somni, nosaltres tenim més de 22 milions i mig de persones que cotitzen a la seguretat social. Tenim més ocupació de les dones que mai en la nostra història. I això és les condicions reals per la igualtat. Hi ha un indicador que a mi sempre, perquè me'n recordo d'altres taxes en altres dècades, que era allò que em deien els ni-ni, els joves... que ni estudiaven ni treballaven. Doncs en aquests moments estem en un mínim històric de joves que no tenen encara el camí ben traçat. Tot això també està passant en la nostra realitat, encara que no ho llegim gaire. Tenim menys temporalitat que mai. Que per tant la nostra estructura laboral tenim una capacitat de tenir llocs de treball ja fixos més important que mai. Això en l'aspecte de progrés econòmic em sembla molt rellevant. I a més a més és que ho estem fent apujant com mai el salari mínim interprofessional. Per tant, defensant els valors de la igualtat, el gran exemple d'Espanya és que estem logrant tenir creixement econòmic com mai. I això és quelcom que la dreta i l'extrema dreta europea i internacional no vol permetre que continuï. Perquè és la demostració que el socialisme democràtic, la socialdemocràcia, és una via que defensa valors, però que a més a més és eficaç. I per això volen acabar amb això, amb aquest govern.

1:05:45 Bé, per tant, jo us he de dir que a més a més al costat d'això estem disminuint el dèficit. I que tenim la relació de l'endeutament respecte a la nostra riquesa al PIB baixant moltíssim des de l'any 2020 del Covid. Per tant, progrés econòmic és quelcom que nosaltres hem de poder compartir i explicar amb orgull. Perquè al costat d'això, defensem... desenvolupem, ampliem els drets socials. Els drets socials, els drets civils, els drets de la igualtat home i dona, de manera radical, expressant com sempre la igualtat a la llar, als llocs de treball, a les fàbriques, a la societat, a l'accés a llocs de responsabilitat. Jo formo part, de manera orgullosa, d'un govern paritari. I això és el que nosaltres expressem i compartim al món.

1:06:54 Nosaltres defensem l'actualització de les pensions hem creat i hem ampliat i hem represtigiat la formació professional, on ara hi ha milions de persones que estan estudiant, que com que fa unes dècades no tenia el prestigi que ara té. I que ara em demana tothom, des de les indústries, tothom em demana la formació professional per afrontar l'adquisició de les noves tecnologies. I això és quelcom que també està passant. Encara que mai em preguntin en el Congrés, on la dreta i l'ultradreta només insulta, però és una evidència del que està passant. Acabem de decidir que transferim a les comunitats autònomes per fer possible la dependència i per tant enfortir el sistema de dependència. Hem multiplicat i hem doblat les beques. Científics que se n'anaven del país ara estan tornant, perquè hem més que doblat allò que nosaltres dediquem a la innovació. Per tant, nosaltres estem fent la transformació del model productiu, estem ampliant els nostres drets. I, evidentment, ens queda tirar endavant el nou finançament, perquè reforçar el nostre estat del benestar vol dir, en el nostre estat compost, reforçar i fer moltes més transferències a les comunitats autònomes. I això jo crec que són acords que, si tenim més força, Ho farem, perquè són reptes que tenim.

1:08:33 Mireu, finalment la convivència. La convivència ve des del barri on, per sort, estem els alcaldes i alcaldesses socialistes. Perquè quan altres parlen de la convivència i ara estan redescobrint el barri... Jo sempre penso, i a vegades penso en altres esquerres, que de sobte aterren a la convivència en els barris. I els reptes que tenim, sempre penso, allà sort en tenim que sempre estan els alcaldes i alcaldesses del PSC perquè el PSC, quan alguns descobreixen els barris, el PSC sempre ha estat en els barris.

1:09:20 La convivència comença en els barris, passa per aquest acte que a mi em sembla fonamental, d'aquí a poc hi ha gent que tornarà a Catalunya. Perquè també els socialistes, en aquest Madrid complex, vam aprovar una llei d'amnistia. Ho vam fer amb valentia i això vol dir l'agenda del reencontre, de la trobada. I això us ben asseguro que en aquest Madrid, on hi ha moltes forces que creuen que tenen una idea patrimonial d'Espanya, va ser una decisió valenta. Però finalment l'aposta per la convivència... I per tant nosaltres defensem una Catalunya que torna a liderar molts processos a Espanya i que internament es reconcilia. I aquesta ha estat des de sempre l'aposta.

1:10:17 Jo, president, et vull felicitar per allò que vau fer, per enmig de mil tensions, apostar per qualcom que en aquests moments veiem el resultat que vol dir recuperar una Catalunya molt més unida, que és la condició per una Catalunya molt més forta. Mireu. La convivència va des del barri, però també convivència des del punt de vista d'Europa i el món vol dir defensar el multilateralisme. Per tant, la força que ve de les regles de joc, de les lleis internacionals. I la convivència també vol dir plantar-se a la porta de Rafà, fa dos o tres anys, i un president valent i pioner dir que allò que està sent un genocidi a Gaza només tindrà solució amb dos estats amb fronteres segures disposats a conviure. I això requereix de molta valentia. I vol dir anar a la frontera d'Ucrània i dir que aquesta frontera que ara alguns presidents volen afablir és la nostra frontera, és la frontera on defensem els valors d'Europa, de la democràcia. Per tant, l'eix de convivència jo crec que també és un eix que per nosaltres és fonamental.

1:11:45 Tot això és el que nosaltres defensem. Tot això és el nostre aval. I he de dir que tot això és el que volen destruir. Això és el que volen destruir. I per això és veritat, tot i que a nosaltres no ens agrada molt simplificar les coses, és el proper debat bastant binari. És avançar per aconseguir nous reptes que tenim per davant o és retrocedir? I us vull parlar de dos reptes que hem d'afrontar. Un és el poder adquisitiu, la sostenibilitat. El que la gent arribi amb condicions a final de mes. Aquest és un gran repte sobre el que hi hem de seguir treballant, perquè és un nou gran repte. Passa per millorar els salaris, per canviar el model productiu. També passa per afrontar el combat contra la inflació. I estem dedicant aquests mesos molts esforços a limitar la inflació. Passa per ajudar a moltes famílies en la seva vida quotidiana.

1:12:49 I després passa, efectivament, pel gran repte de la vivenda. Mireu, després de la sanitat, després de l'educació, després de la dependència, després del sistema de pensions, ara ve l'hora de construir el cinquè pilar de l'estat del benestar que es diu vivenda. I per tant nosaltres sobre la vivenda anirem amb propostes que han de ser de nova ambició davant d'un dels reptes que ens vertebra molts dels reptes socials. I a la vivenda el que ens toca, si no llegiu-vos el preàmbul del Reial Decret que hem aprovat, parla de tres conceptes que són fonamentals. Protegir, regular i construir. Perquè necessitem fer les tres coses. Protegir aquell que és vulnerable. Regular un mercat que ha demostrat històricament que no s'autoregula. I evidentment fer un gran esforç de construcció, de nova construcció, d'habitatge protegit i amb diàleg amb el mercat de desenvolupament de molt més nou habitatge. Bé, tot això és el que nosaltres hem de fer. I davant tenim gent que ho volen senzillament. Eliminar, destruir.

1:14:06 Perquè ara us deia que la nova dreta és diferent a l'anterior. No creuen en el model social europeu. És una nova dreta que té característiques diferents. En això us he de dir que tres anys d'haver anat... Jo demano un aplaudiment pels nostres companys i companyes diputats i diputades al Congrés. Perquè ells han fet propostes i només han rebut insults. I per tant, jo us he d'expressar que anem a unes noves eleccions. Jo crec que tenim l'equip, els valors, l'experiència el projecte i el lideratge de Pedro Sánchez, que és un gran president. I per tant, perquè és un president valent. Nosaltres tenim la paraula com a eina per convèncer, des del respecte a la gent. I nosaltres tenim un projecte en positiu.

1:15:12 Ara, el que tenim davant és quelcom inèdit. I jo crec que ho és perquè no utilitza la paraula, utilitza l'insult, la descalificació i moltes vegades la mentida com a mètode. Ara, jo crec que aquestes properes setmanes es aniran traient la careta. I jo crec que ahir Feijó ja va expressar un concepte que es diu sacrifici. Què volen sacrificar? Jo crec que volen sacrificar tot allò pel que nosaltres treballem i creiem. I per tant jo crec que serà un combat en el terreny de joc que nosaltres volem, que és el de la defensa dels drets socials de la gent que més necessita de la política democràtica. Us demano que anem a guanyar, però que anem a guanyar amb contundència.

1:16:04 I jo faig una apel·lació als treballadors i a les treballadores. Els joves que tenen tot el dret a exigir un futur amb un projecte autònom en casa seva. Jo vull fer una apel·lació a les dones que veuen que hi ha una gran agressió al que és el combat centenari per la igualtat entre home i dona. Jo vull demanar als pagesos que no es deixin entabenar amb tots aquells que diuen que amb menys Europa els anirà millor. Perquè la veritat és que els anirà fatal, conseller, si no hi ha menys Europa. Jo vull demanar, també m'atreveixo a demanar, a tot el sector industrial, que hem estat treballant molt i crec que molt bé aquests anys. Per tant, no les grans èlits, sinó l'industrial, que cada setmana ens explica el seu projecte de transformació en totes les comarques de Catalunya. Aquesta gent que no s'equivoquin, nosaltres som el projecte que nosaltres hem de tirar endavant amb ells.

1:17:11 Jo em vull adreçar també a tot el catalanisme, a tot el catalanisme, perquè davant tenim gent que els molesta poderosament que jo en el Consell de Competitivitat a Brussel·les expliqui política industrial en català o que jo parli en el Congrés amb la meva llengua, que també és una llengua d'Espanya. Gràcies perquè hi queden moltes setmanes, tot això ho anirem desenvolupant, però necessitem el recolzament fort de tota la gent de Catalunya, que des de sempre han apostat per una Espanya progressista, una Espanya de la diversitat i una Espanya on Catalunya se senti reconeguda. Per tant, a guanyar, però amb molta força!